Improvisació 1

"El color és el teclat, els ulls són les harmonies, l'ànima és el piano amb moltes cordes. L'artista és la mà que toca, toca una tecla o una altra, a causa de les vibracions en l'ànima".

Wassily Kandinsky

"Abans de prendre cos i fer-se accessible als sentits humans, l'obra ja existeix en abstracte.Per a aquesta necessària materialització,qualsevol mitjà és bo, tant la lògica com la intuïció. "

Wassily Kandinsky

Va ser per l'abril, a Paris.

La primera retrospectiva que es feia en 25 anys de l'obra de Kandinsky.
Ella estava al Centre Pompidou quan la van inaugurar.Però aquell dia l'exposició estava reservada per a "vips". Així que va tornar a l'endemà que la inauguraven per a la gent normal.

Quin goig trobar tanta gent normal gaudint de l'art pictòric en un dimecres qualsevol.

Dins les sales encara que més d'un es mirés els quadres del revés, ella creia que eren gent normal.De fet portaven el tiquet per a gent normal a la mà esquerra.Per això encara que algun no mirés les peces ni del revés ella estava convençuda de la seva normalitat.Que un mal dia el té tothom.Alguns feien badalls, altres la xerrada i després hi havien els que es miraven els quadres en dos segons. Tot era ben normal ,com sempre passa en un centre d'art modern.

També hi havien els artistes.Que sempre hi han artistes en les exposicions, encara que no es notin.Que ni la roba que porten, ni els pentinats que es fan, ni els complements que es posen denoten la seva identitat professional.

Només hi va trobar una nota discordant.Un grup d'esquizofrènics i psicòpates que havien arribat, deia algú, de l'antic manicomi de Granada per un error de calendari.No paraven de fer soroll i molestar.Ho volien fer malbé tot.Portaven el tiquet especial per a gent malalta a la mà dreta i estaven vigilats pels responsables de les sales.Que un Kandinsky és un Kandinsky i amb les coses de menjar no s'hi juga.

En total tres hores per a contemplar un centenar d'obres meravelloses. De fet n'hi podia haver estat quatre o dues si no hi hagués hagut tanta gent. Es va entristir una mica quan pels altaveus van començar a dir allò de :"vagin marxant que ja és hora d'anar tancant".Sort que, en els centres d'art, sempre hi ha aquella botiga situada estratègicament abans d'arribar a la porta de sortida , on adquirir el llibre de record .

Aquell dia no va trobar el llibre que buscava però va comprar una revista: "Télérama" Hors- série. Kandinsky .Rétrospective au Centre Pompidou.
Llegint la revista, en un article de Gilles Macassar anomenat: "Accord Majeur" hi va trobar ,a la pàgina 77, una cita de Kandinsky:

"La peinture de Schoenberg, j'aimerais l'appeler la peinture du seulement.Dans sa peinture de même que dans sa musique, Schoenberg renonce au superflu, donc au nuisible, va droit à l'essentiel, donc à l'indispensable"

I deia Gilles Macassar:

"Avec Arnold Schoenberg, l'entente est fulgurante.Kandinsky de découvre un alter ego chez cet artiste, non seulement musicien mais également peintre de paysages et de nécessaires autoportraits."

"S'inspirant de Schoenberg, Kandinsky se libère des contraintes figuratives, dissocie couleurs et contours dans ses toiles, recourt à des termes musicaux pour leur donner un titre abstrait, générique:"Improvisation", "Composition",suivi d'un numéro.