Que ja és temps de veure la llum ,com en Jesuset.
Que el pare Josep està nerviós i Maria, la mare verge, encara més, que està a punt de parir i això fa mal tot i ser un goig.
Que una verge no dóna la llum cada dia. Ni cada dos.
Que veure la llum i donar la llum són dues alegries.
Que la música també anima els cors .
Que és moment d'escoltar l'arxiconeguda "Al.leluia" de l'oratori "El Messies" de G.F.Händel .
Que millor dues versions que una .
La primera , tot un model d'elegància i seriositat, és per a que captem la complexitat de la peça, sobretot de la seva lletra.
La segona, també.
Jo no sabria quina triar per a un moment tan dolorós com un part sense epidural.
Vull dir, tan delicat com el Nadal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario