Torno d'Índia,
un pais gran i densament poblat.
Torno amb un sentiment amarg,
de dol, de dolor.
La Sobha té dotze anys,
i el pare és mort.
Va morir aquest mes d'agost,
d'un atac al cor.
Jo estava allà,
i vaig visitar-la a ella i a la seva familia.
Per a una familia pobra, intocable, dàlit,
la visita d'un padrí té la seva importància.
En un moment com aquest,
encara més.
Deu persones depenien de l'única font d'ingressos que tenien,
i ara han quedat sols.
Però no estan sols,
sempre hi haurà un padrí que els ajudarà.
Així els hi ho vaig dir,
és el mínim que podia fer.
En un pais pobre, on casen o abandonen a les nenes per a tenir menys boques per a alimentar,on treuen als infants de l'escola per a anar a treballar al camp i on per quatre rupies prostitueixen a les nenes...val la pena ser padrí i fer de padrí.
Ah, si no fos per la tendresa...
Sense paraules...
ResponderEliminarGràcies Josep Lluís.
ResponderEliminarQuina gran satisfacció poder ajudar els que més ho necessiten i estar al seu costat quan les coses no van bé per donar-los calor...
ResponderEliminarJa m'imagino la teva sensació!!
Has escollit com a fons musical, una de les cançons que més m'agraden de'n Lluís LLach. Cada vegada que l'escolto em fa entendrir.
Una abraçada.
Montse,
ResponderEliminarLa veritat és que sí.
Tinc una altra nena apadrinada a Índia que té 3 anys, també a Anantapur.
Vaig aprofitar el viatge per anar-les a veure .Però just deu dies abans d'arribar a Anantapur el pare de la Sobha havia mort. Ho vaig saber el dia que vaig arribar a RDT (Rural Developement Trust) on treballa en Vicenç Ferrer i cia.
El que havia de ser una visita de festa es va tornar en una visita de dol.Ja t'ho pots imaginar.
Una desgràcia.
El món està mal repartit, a vegades dones ajuda a gent que necessitant-la no la vol i sovint la gent que la voldria no la rep...