Interessant exposició que la Fundació Caixa de Catalunya ens ofereix a La Pedrera de Barcelona i que es podrà visitar fins el proper 18 de maig d'enguany.
L'exposició està muntada de manera cronològica, així es pot gaudir dels canvis de temàtica i estil que va experimentar l'artista al llarg de la seva vida.
Music va néixer a Gorizia(actualment Itàlia) el 1909.Coneix el món de la literatura i l'art ( Klimt, Schiele) a Viena i a Praga.Després ingressa a l'Acadèmia de Belles Arts de Zagreb. Posteriorment marxa cap a Madrid atret sobretot per la pintura espanyola de Goya, Ribera i El Greco.El 1936 marxa de Barcelona amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i s'instal.la a Dalmàcia.Quan comença la Segona Guerra Mundial torna a Gorizia i el 1943 marxa a Venècia.
Acusat de col.laborar amb la resistència és deportat al camp de concentració de Dachau,lloc on dibuixa , arriscant la vida,tot allò que està passant al seu voltant.Un cop alliberat del camp de concentració torna a Venècia.
Pintarà els paisatges de la Toscana, dels Apenins i li recordaran les piles de cadàvers de Dachau.
Cap els anys cinquanta se'n va a París i és al 1957 quan prova l'abstracció.El 1970 comença a pintar: "No som els últims", una sèrie que parla de la violència de l'home sobre l'home,el viscut a Dachau no l'abandona.
Cap a la segona meitat dels anys setanta, torna a pintar paisatges, ambients venecians, per acabar pintant finalment la figura humana simbolitzant així: la soledat i la meditació, el propi deteriorament, la deriva de l'ésser humà cap a la mort.Va morir a Venècia, durant la tardor de 2005.
Per entendre millor la seva obra ens ofereixen també la projecció de :"Paisatges del silenci", una pel.lícula de 42 minuts de durada , fruit de les converses que Jean-Blaise Junod va poder enregistrar als tallers que el pintor tenia a Venècia i a París . Són converses del 1981 al 1983 i que es presenten en forma de monòleg del pintor Zoran Music.
Us deixo amb la transcripció de tres converses de "Paisatges del silenci", extret del catàleg de l'exposició:
II
"Sovint es parla de la memòria en la meva pintura...En un cert sentit, potser és cert, però és més aviat...un esdeveniment, un xoc, alguna cosa que m'ha emocionat...,diguem un tema que torna molt més tard, al cap dels anys.
No és exactament un record, sinó que m'ha calgut temps perquè allò maduri..., perquè arribi a una maduresa, abans de sortir.També és per això que, per a mi, el dibuix és molt important,perquè la primera reacció davant..., davant... d'un esdeveniment, davant d'un xoc, davant d'una cosa que m'ha impressionat molt..., la primera reacció és el dibuix."
V
"I després, després de la meva tornada a Venècia, potser vaig viure el període més feliç. Vaig descobrir la llum, vaig trobar el sol..., vaig trobar la llibertat i vaig començar a pintar aquarel.les de les Zattere i de Venècia.Va ser un moment, potser..., un dels més bonics, quan vaig descobrir Sant Marc,l'or de Sant Marc, els mosaics.
Retrobava de sobte la llibertat, el sol, la llum meravellosa. Era com una festa, tot i que em semblava tenir sempre com una mena d'ombra al darrere. No m'acabava de creure que ningú no em...perseguiria per tot allò; que ja no havia de tallar el full en quatre trossos per poder-lo amagar millor."
XII
"Tenim necessitat de solitud , de silenci.Tot el que t'allunya de la teva solitud és una distracció.Fins i tot llegint un llibre o escoltant música..., ets transferit a una altra personalitat..., la personalitat d'algú que està molt lluny de tu.No dic que...això no pugui ser útil, però és una distracció que t'allunya de tu mateix...I tu potser també tens alguna cosa a dir.
En alguns moments, no tens gaire temps per perdre. I jo crec...que estar tancat, retirar-te dins la teva pròpia closca -diguem-... és molt important.Evidentment, tens dubtes..., però estar al corrent d'allò que passa, estar al corrent de totes les modes...,de totes les manifestacions..., és més o menys una pèrdua de temps.
I llavors t'has de tancar entre quatre parets, trobar la solitud, el silenci..., i continuar qüestionant-te tot allò que fas."
No hay comentarios:
Publicar un comentario