ara ja no sé si rajar de les cues és bo o dolent.És dolent?. :-)
En qualsevol cas ,començar a fer circular el diner serà bo per a que la roda econòmica no s'encalli del tot i les cues a l'INEM no es facin més llargues del que ja són. I el Nadal pot ser un bon moment. Amb la forta crisi que hi ha i que encara no ha tocat fons, que el diner surti de casa, serà beneficiós per a evitar que s'allargui molt aquest mal son que moltes families estan vivint.
El consum amb seny haurà de ser una de les mesures que ajudi a sortir del pou on ens ha ficat el consum esbojarrat .
Ostres, ni que fos economista jo ara.:-) Compra, compra regals, que més d'un t'ho agrairà!
El màndala és bell per dins i per fora.I els que fan els monjos budistes amb sorra de colors, que triguen mesos en fer-los, i que quan els acaben, preciosos, perfectes, els desfan d'un cop de mà?.Més plàstic no pot ser el seu significat...
Per això mateix no tinc cap còpia del que he escrit i he creat fins ara en aquest bloc.Era el meu màndala particular.Aquest proper novembre farà dos anys que ho faig així.I dono fe que Blogger s'ha portat molt bé amb mi.:-)
Dit això i després d'aquest apunt,el número 169, faig algun tipus de còpia de seguretat del contingut d'aquest bloc, el desfaig, continuo fent gran aquest màndala...?
Gràcies per tornar al bloc i deixar el teu comentari.
Ho tinc decidit. Donat que no sóc monjo budista, faré còpies de seguretat i continuaré.
Perquè el meu fan, en Pepe, no para.Hauré de fer còpies del bloc de la Clidice també, perquè té fragments de comentaris que he fet jo en el meu bloc ,en el post sobre en Pau Casals.Un post on no hi van intervenir cap dels dos.
Penso que això la Clidice també ho hauria de vigilar i molt, perquè unes paraules utilitzades fora de context, que no han estat enteses per un individu que no domina l'idioma de Catalunya o que no llegeix el què hi diu sinó el què hi vol trobar...doncs ja m'explicareu.
Carme, moltes gràcies per l'enllaç a la teva llista de blocs, que encara no te les havia donat.
un dia d'aquests ens caurà un meteorit al damunt i ho aturarà tot. O potser no, que l'instint de supervivència és tan gran que farà meravelles, o xalets a la lluna.
Hi ha alguna cosa que romangui eternament, a part del sou dels polítics :-)?.
Gràcies també per tenir al "carpe diem" a la teva llista de blocs.
Ostres ... vaig avançant comprant regals que, després, no faig altra cosa que rajar de les cues.
ResponderEliminarHola Fina,
ResponderEliminarquina imatge més preciosa...
Òscar,
ResponderEliminarara ja no sé si rajar de les cues és bo o dolent.És dolent?. :-)
En qualsevol cas ,començar a fer circular el diner serà bo per a que la roda econòmica no s'encalli del tot i les cues a l'INEM no es facin més llargues del que ja són. I el Nadal pot ser un bon moment. Amb la forta crisi que hi ha i que encara no ha tocat fons, que el diner surti de casa, serà beneficiós per a evitar que s'allargui molt aquest mal son que moltes families estan vivint.
El consum amb seny haurà de ser una de les mesures que ajudi a sortir del pou on ens ha ficat el consum esbojarrat .
Ostres, ni que fos economista jo ara.:-)
Compra, compra regals, que més d'un t'ho agrairà!
Carme,
ResponderEliminar...com tu.
(regal de Nadal). :-)
El màndala és bell per dins i per fora.I els que fan els monjos budistes amb sorra de colors, que triguen mesos en fer-los, i que quan els acaben, preciosos, perfectes, els desfan d'un cop de mà?.Més plàstic no pot ser el seu significat...
Per això mateix no tinc cap còpia del que he escrit i he creat fins ara en aquest bloc.Era el meu màndala particular.Aquest proper novembre farà dos anys que ho faig així.I dono fe que Blogger s'ha portat molt bé amb mi.:-)
Dit això i després d'aquest apunt,el número 169, faig algun tipus de còpia de seguretat del contingut d'aquest bloc, el desfaig, continuo fent gran aquest màndala...?
Gràcies per tornar al bloc i deixar el teu comentari.
Una abraçada.
Ho tinc decidit.
ResponderEliminarDonat que no sóc monjo budista, faré còpies de seguretat i continuaré.
Perquè el meu fan, en Pepe, no para.Hauré de fer còpies del bloc de la Clidice també, perquè té fragments de comentaris que he fet jo en el meu bloc ,en el post sobre en Pau Casals.Un post on no hi van intervenir cap dels dos.
http://untelalsulls.blogspot.com/2009/10/la-veritat-tota-la-veritat-i-res-mes.html
Penso que això la Clidice també ho hauria de vigilar i molt, perquè unes paraules utilitzades fora de context, que no han estat enteses per un individu que no domina l'idioma de Catalunya o que no llegeix el què hi diu sinó el què hi vol trobar...doncs ja m'explicareu.
Carme, moltes gràcies per l'enllaç a la teva llista de blocs, que encara no te les havia donat.
La roda del temps, la roda econòmica, tot són rodes que no s’aturen mai. Meditacions avançades en tota regla...
ResponderEliminarÒscar,
ResponderEliminarm'acabo de veure a la teva carta de blocs.Moltes gràcies.
Una abraçada.
Josep Lluís,
ResponderEliminarun dia d'aquests ens caurà un meteorit al damunt i ho aturarà tot. O potser no, que l'instint de supervivència és tan gran que farà meravelles, o xalets a la lluna.
Hi ha alguna cosa que romangui eternament, a part del sou dels polítics :-)?.
Gràcies també per tenir al "carpe diem" a la teva llista de blocs.
Una abraçada.
On diu "mal son" ha de dir "malson", és clar.
ResponderEliminarI també cal afegir un "ens" a: "que ENS ajudi a sortir del pou".
Les presses no són bones ni per a escriure. :-)
Algun dia deixaré de cometre faltes?. :-)
Continuaré tinguent les portes del cel obertes?.:-)
hahaha,"tenint"!
ResponderEliminar