Aquella vegada, com d'altres, la casa comercial s'havia equivocat.Distribuïa ,als domicilis particulars, publicitat sobre sanitaris públics.
I a ella els sanitaris públics sempre li havien fet molt fàstic.
La seva mare , ja de ben petita, li havia dit que aquests tipus de sanitaris eren els més bruts que hom podia trobar. Que encara que a simple vista no es veiés el grau de bruticia que hi havia , de porqueria sempre en tenien.I molta.
Deia que els netejaven una mica i , a vegades gens ni mica,i que de seguida tornaven a estar impresentables.Vaja que es podia agafar qualsevol infecció o malaltia.
Encara ara tenia les paraules de la seva mare ben presents quan es trobava davant d'un sanitari públic.I sempre prenia precaucions, perquè amb els anys n'havia vist de tota mena.
Arribat el moment, però , podia assegurar un fet ben cert: tots ells eren molt útils.
Que vagi de gust.
Com dius, certament els sanitaris públics són el que són.. i fins i tot fan joc amb altres mostres del país com per exemple: carrers amb caques de gos i xiclets, persianes amb pintades.
ResponderEliminarEsperem que la "Llei del pèndul" ens porti una onada de netejea :). I si no, l'encarreguem a "Sanitarios Trucho"...
Manel
Hahaha, Manel,
ResponderEliminarara m'has fet gràcia.
Mira, que necessitava una injecció d'optimisme.:-).
Perquè amb tanta bruticia com hi ha pel món mundial...
Ara que hi penso..., va ser en Marcel Duchamp qui va fer una obra d'art amb aquest estri.
http://www.nacion.com/ancora/2008/abril/20/ancora1499736.html
Segur que aquest estava més net. :-)
Gràcies pel comentari, Manel.
L'omptimisme no pot falta, com la constància. Si no, estem morts!
ResponderEliminarMorts o zombies que em sembla que és pitjor.!
ResponderEliminarQue no falti, que no falti doncs!:-)