Era una persona aparentment serena
que havia patit.
Proporcionalment insegura al patiment.
I dolça.
Li agradaven les dones
tendres,alegres, temperamentals.
Brunes ,discretes.
Originals.
El vinet xilè.
Exòtic com la fruita.
Dolç com la mel.
I àcid .
La vida amb misteri.
I l'atracció , fatal.
De la vida en treia so.
I del so una espurna de color.
Malenconiosa com era
atrapada en el passat,
buscava la còpia de l'original.
Que ara es deia Mònica.
Però potser tot és fals
i jo no la conec.
No hay comentarios:
Publicar un comentario