5.2.10

A l'estimada

Era una persona aparentment serena
que havia patit.
Proporcionalment insegura al patiment.
I dolça.

Li agradaven les dones
tendres,alegres, temperamentals.
Brunes ,discretes.
Originals.

El vinet xilè.
Exòtic com la fruita.
Dolç com la mel.
I àcid .

La vida amb misteri.
I l'atracció , fatal.
De la vida en treia so.
I del so una espurna de color.

Malenconiosa com era
atrapada en el passat,
buscava la còpia de l'original.
Que ara es deia Mònica.

Però potser tot és fals
i jo no la conec.

No hay comentarios:

Publicar un comentario