M'entens?

Les autoritats xineses també pensaven que la seva censura no deixaria rastre.

Allò que tot el món ha vist, ha escoltat o ha llegit als diferents mitjans de comunicació però que no ha sortit pels mitjans de comunicació d'un determinat país, allò no ha existit mai per a la gent que viu en aquell indret.
Ser un país tan dictador i castrador com el xinés en un món fortament globalitzat i comunicat com l'actual comporta un risc important de manca de credibilitat, de manca de seriositat, d'excessiva netedat i de caure en el ridícul més estrepitós entre d'altres coses, és clar.

Que una dictadura comporta això i molt més ja ho sabem, però constatar que això també passa a casa nostra és ,novament, decebedor.
Que ja és trist que al nostre país hi hagi gent que sabent-ho tot faci veure que no sap res, o que hi hagi gent que per maquillar una conversa pública hagi censurat fragments de vital importància de forma abusiva,alarmant i definitiva, o que hagi fet les dues coses alhora, per posar alguns exemples.Però que ho faci un periodista o algú relacionat amb el món de la comunicació és vergonyós i impertinent, clars eufemismes d'un dimarts plujós de febrer.
Un bon professional no ha de maquillar el que és condemnable sinó denunciar-ho públicament.

Que la societat ja no s'empassa aquests enganys tan prepotents.
Que quan t'enganyen els qui tens més a prop és molt saludable que t'obrin els ulls els qui tens més lluny.
La llibertat d'expressió és el que té i fer pública la veritat és el que toca.
Que encara queda gent compromesa i valenta en aquest món.I sort en tenim.

Una vegada més internet és el centre de totes les mirades.