A la Fundació Àngel Planells, a vegades, rebem als convidats sota una aura de misteri.
Sol passar que els enemics invisibles no truquen a la porta o al timbre per avisar que venen.Entren sigil.losament i sense permís de ningú pugen les escales , s'arramben a les parets i es fan presents de sobte, deixant-nos envoltats d'uns fenòmens paranormals difícils d'explicar que ens endinsen un cop i un altre en les més obscures de les tenebres.
I és llavors quan puja la tensió a la sala gran de la Fundació.Es palpa un ambient dens.Es comencen a sentir veus i la gent crida horroritzada.A partir d'aquí ningú pot controlar les seves emocions i expressa el que sent.El silenci es torna en cridòria.Els crits en rialles, la por té aquestes contradiccions.Arribat el moment les rialles callen i apareix el fantasma de la penombra que amb la seva llum freda espanta a tot ésser vivent.Els seus llampecs són continus i es tem per la vida de les persones.
Un soroll de mòbil travessa l'atmosfera i el timpà. I la tos de les goles resseques que sonen durant la presentació diuen que és nerviosa, però en veritat és per posar a prova l'equilibri psíquic de l'artista convidat.Que a la Fundació som molt exigents.No tothom passa la prova.
En fi que l'ambient que aconseguim a vegades és de pel.lícula de terror; posem pel cas de "zombies",de fantasmes, d'enemics invisibles.
Que comenci la funció.!
Un agraïment a l'autor i als presentadors del llibre d'en Salvador: l'escriptor Sebastià Roig i el periodista Marc Pérez.A les col.laboradores i col.laboradors habituals de la Fundació Àngel Planells. I al nombrós públic assistent, especialment al mancat de seients i armat de paciència, que va seguir entre llum i ombres la presentació del llibre.
Secundo els agraïments, i hi afegixo la Funbdació i sobretot la nostra videoartista, que va aconseguir que el misteri dels enemics invisibles quedés enregistrat magrat la seva... invisibilitat. :-) Graces a tots per una nit molt especial!
ResponderEliminarCaram! Salvador a la tele, Salvador a la ràdio i, també, Salvador al meu blogroll! Li desitjo sort amb el llibre; tinc entès que s'ho ha currat prou com per, de fet, no necessitar-la gaire.
ResponderEliminarEnhorabona, i gràcies per la crònica visual, Fina (malgrat les "dificultats tècniques" :)
Ferran,
ResponderEliminarDificultats tècniques?.On?
A part dels enemics invisibles fent de les seves?.
La càmera de vídeo va funcionar.Potser el que cal és retocar el contrast de les vostres pantalles d'ordinador i veure el vídeo en la foscor per a veure que no hi falta res.És un enregistrament íntegre.Un vídeo sense editar.Amb totes les escenes.Amb tots els comentaris dels convidats.Que sé que aquesta presentació la va veure molta gent, a la sala gran i a la sala petita de la Fundació.I a més a més molta gent es va quedar fora, per l'escala, escoltant sense poder veure .Per a mi hagués estat una estafa o una traïció haver tret ni que sigui un segon de la gravació.
Penso que qui es va quedar a l'escala o qui no va poder venir aquell dia ara té l'oportunitat d'escoltar i veure com va anar la presentació.Només així s'eviten les males interpretacions del què va passar o com va passar, del què es va dir o com es va dir.
Ja veus que els assistents s'ho vam passar molt bé. I espero que qui tingui la paciència de veure'l sencer també s'ho passi bé.
Gràcies pel teu comentari.
Salvador,
ResponderEliminargràcies a vosaltres.
Tal com va dir en Marc, va ser una presentació bíblica.Només hi faltava Santa Llúcia!. :-)