...en Pascal Comelade...
...ha anat a passar les vacances a Sicilia. Jo , no l' he trobat.
També m'han dit que aquest agost, a Sicilia, ha fet molta calor. Cosa que puc confirmar.
Tanta, que el gran músic gran s'ha convertit en gran músic petit. La deshidratació pot provocar aquests canvis. La perdua de la gana també.
Tanta, que els instruments de joguina s'han tornat de qualitat. Això no té explicació possible. Deu ser una broma .
Un vídeo excepcional. Axiò només pot passar a Sicilia. Aquestes coses tenen el seu lloc, como en aquell film Avanti (¿Qué ocurrió entre mi padre y tu madre?) El lloc fa canviar i molt les coses.
ResponderEliminarMires de dir-nos que Comelade no t'agrada gens, però gens? Sicilia è bella... però quina mandra la cridòria italiana, redéus!
ResponderEliminarA tots dos:
ResponderEliminarNo ho podria expressar millor que l'Olga Xirinacs:
http://olgaxirinacs.blogspot.com/2009/08/autobiografia-1.html
Disculpeu la meva falta d'atenció.
ResponderEliminarVaig arribar tan relaxada de Sicilia que no us vaig donar ni les gràcies per haver vingut novament fins aquí.
Imperdonable!.
Manel, Sicilia és una terra de contrastos.Des dels espectaculars i mil.lenaris temples grecs a la brutícia pels carrers i carreteres.Des de la gent més conservadora de l'oest a la més progressista de l'est.Des del mar blau riquíssim de peixos boníssims :-) als camps grocs de secs cereals.Des de l'alçada de l'Etna a les planes de vinyes i oliveres.Des del sol cremant a la neu perpetua del volcà.
El menjar boníssim i els vins encara més. :-)
Ferran,en Pascal Comelade té un estil particular.Sí que m'agrada,unes peces més que altres ,és clar.I algunes m'agraden molt poc :-).I Sicilia... per a un/a llatí/na el grau de cridòria italiana és totalment suportable.Hi has d'anar. :-)
Gràcies a tots dos.
Una abraçada.