24.9.08

Un poema de Bukowski


A la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern que va començar aquest passat cap de setmana a Barcelona, vaig descobrir l'obra de dos artistes que eren absolutament nous per a mi.
Del primer n'havia sentit a parlar, però no havia llegit res d'ell.Del segon no en sabia res.

El primer llibre era molt petit.Amb el llom negre i unes lletres daurades que deien: Bukowski 20 poemas.



Charles Bukowski el símbol del realisme brut?. 20 poemes?.Senyora que em pot apropar aquell llibret d'allà dalt si us plau!.

I ja està, me'l vaig comprar.M'havia atrapat.




Un día en que me deshice de un fajo de billetes.

y le dije puedes quedarte con tus tías y tus tíos ricos
y con tus abuelos y con tus padres
y su jodido petróleo
y sus siete lagos
y sus pavos salvajes
y sus búfalos
y con todo el estado de Texas,
queriendo decir las cacerías de cuervos
y tus paseos de los sábados por la noche
y tu biblioteca de tres al cuarto
y tus municipales encorvados
y tus artistas maricas
puedes quedarte con todo eso
y tus periódicos semanales
y tus famosos tornados
y tus sucias inundaciones
y todos tus gatos maullantes
y tu suscripción al Time,
y trágatelos, nena,
trágatelos.
Puedo manejar un pico y una pala de nuevo(creo)
y puedo conseguir
25 billetes por un combate a 4 asaltos(quizá)
claro que tengo 38 años,
pero un poco de tinte puede taparme
las canas;
y aún puedo escribir un poema (a veces),
no lo olvides, e incluso
si no me pagan,
es mejor que esperar la muerte y el petróleo,
y disparar a los pavos salvajes,
y esperar que el mundo
comience.

Muy bien, mendigo, me dijo,
lárgate.

¿Qué?,dije yo.

Lárgate,ésta ha sido tu
última rabieta.
Estoy harta de tus malditas rabietas.
Siempre te comportas como un
personaje de una obra de O'Neill.

Pero yo soy diferente, nena,
no puedo
evitarlo.

Eres diferente, de acuerdo,
y ¡qué diferente, Dios mío!
no des un
portazo
al irte.

Pero, nena, ¡amo
tu dinero!

¡Ni una sola vez has dicho
que me amaras a mí!

¿Qué querías
un mentiroso o un
amante?

Tú no eres ninguna de las dos cosas,
¡fuera, mendigo,
fuera!

...Pero,nena...

Vuelve a O'Neill.

Fui hacia la puerta,
la cerré suavemente y me fui
pensando: lo que ellos quieren
es un indio de madera
que diga sí y no
y que aguante las llamas y
no arme demasiado jaleo;
pero te estás
haciendo viejo,chico;
la próxima vez
no enseñes
tus cartas.

"Charles Bukowski 20 poemas."
Traducció de Cecilia Ceriani i Txaro Santoro.
Grijalbo Mondadori, S.A., 1998.

19.9.08

How do you do?

Divendres, 19 de setembre.

Avui he tingut una sensació. La, sensació. Aquella que tard o d'hora havia d'arribar.He notat un principi. També un final.M'angoixa perdre el passat. M'aferro a la memòria. Jo t'estimo ,així, tal com ets. Ara, comença el demà.Noves sensacions. Nous aprenentatges. Al final coneixeràs a algú. No pateixis, sóc fidel. Jo no et deixaré mai. Sóc tossuda.

Com estàs.?
Sóc la mare.
T'agrada l'ESO.?




What a wonderful world

I see trees of green, red roses too
i see them bloom for me and you
and i think to myself what a wonderful world.
I see skies of blue and clouds of white
the bright blessed day, the dark sacred night
and i think to myself what a wonderful world.
The colors of the rainbow so pretty in the sky
are also on the faces of people going by
i see friends shaking hands saying how do you do
theyand're really saying i love you.
I hear babies crying, i watch them grow
theyand'll learn much more than iand'll never know
and i think to myself what a wonderful world
yes i think to myself what a wonderful world.

Quin món meravellós

Veig arbres verds, roses vermelles també
les veig florir per a mi i per a tu
I penso per a mi mateix,quin món meravellós.

Veig cels blaus i núvols blancs
la brillantor d'un dia beneït, la foscor de la nit sagrada
I penso per a mi mateix, quin món meravellós.

Els colors de l'arc de Sant Martí, tan bonics en el cel
també estan a les cares de la gent que passa
veig amics estrenyent les seves mans, dient " Com estàs? "
Realment ells diuen "Jo t'estimo"

Escolto bebès plorar, els veig créixer
ells aprendran molt més del que jo mai no sabré
I penso per a mi mateix, quin món meravellós
sí, penso per a mi mateix, quin món meravellós.

14.9.08

Un èxit de presentació.

No recordo que mai a Blanes es fes una presentació d'un llibre, d'un autor no consagrat, amb més de dues-centes persones a la sala.I si m'equivoco ja em perdonareu.

Ahir 13 de setembre a la Fundació Angel Planells de Blanes , es va dur a terme la ja anunciada presentació del llibre "Immortals, sans i perfectes" del doctor, investigador i escriptor Salvador Macip.

L'èxit d'assistència va suposar, superar les espectatives amb escreix.

Tant l'autor del llibre com els organitzadors de la vetllada, ens sentim molt complaguts.

I estem doblement satisfets per la resposta del públic assistent i pel caire informal i familiar que van saber transmetre els presentadors de Salvador Macip i de la seva obra, l'escriptor Sebastià Roig i el periodista Marc Pérez,que van estar brillants.

Agraïm a en Salvador la disponibilitat que va tenir en tot moment i la seva bona manera de fer.

Si teniu ganes de saber què va passar, aquí us deixo el video casolà gravat in situ i sense editar.
Disculpeu les deficiències tècniques d'una filmació on s'ha prioritzat el fet de conservar el contingut íntegre de la vetllada.

És el que té el directe :-)


En Salvador va signar tants llibres ( es van esgotar), que el dit li feia mal.
Quan cou, cura i quan pica, madura.

Ara toca el microscopi.
Compte amb els ulls!.

12.9.08

Ai la Verge!

Me'n faig creus!.


El Papa de Roma , que sembla que no viatja tant com l'anterior, no se'n pot estar de fer algunes visites. Avui ha arribat a França.

Com que sembla que li agraden les Verges , li han organitzat una vetllada al seu gust.

Si voleu seguir-la vosaltres mateixos. Demà ,a JUBILATE! , teniu l'oportunitat de disfrutar-la molt.

Bona vetllada i que vagi de gust!.

10.9.08

11-S . La Diada Nacional de Catalunya.

L'onze de setembre, els catalans celebrem la Diada Nacional de Catalunya.

Cantem ben fort i ben alt el nostre himne nacional "Els segadors".

I fem ben visible la nostra bandera "la senyera".

Avui, 10 de setembre, celebrem també els 25 anys de la Televisió Catalana. Per aquest motiu TV3 ha fet una programació especial i ha triat aquest dia per estrenar el documental "Forjadors de la Diada".

A nivell personal vull felicitar ,des d'aquí, a la meva germana. Avui celebra les noces d'argent , a París. Enhorabona a tots dos!.

Ah i enguany també celebrem el centenari de l'estelada.



VISCA CATALUNYA!.Sense violència però LLIURE!.

Us deixo que disfruteu d'aquesta Diada amb "La Gallineta" de Lluís LLach.


5.9.08

Salvador Macip a la Fundació Àngel Planells



"Immortals, sans i perfectes", el títol del nou llibre (editat en català i en castellà) que Salvador Macip presentarà a la Fundació Àngel Planells de Blanes, el proper dissabte 13 de setembre a les 20h. , a mi em fa una mica de por.

Per tal que em tranquilitzi un xic amb les seves explicacions, jo penso anar-hi.
Tot i que sé que corro el risc de sortir de la vetllada, immortal, sana i perfecta.

Per a qui també vulgui córrer el risc , i sabent que en Salvador és una persona polifacètica , que es prepari per a aprendre un xic més de ciència, de literatura i de música.

Esteu tots convidats!.

Aquí teniu l'entrevista que en Xavier Sardà li va fer quan estava investigant sobre el càncer a l'hospital Mount Sinai de Nova York.

2.9.08

Del Nautilus macromphalus i altres moluscs.



Nautilus macromphalus, era el seu nom de pila.

Parlava tant que ni un professor de secundària l'hagués aguantat.Però una professora de primària sí.

Ell parlava de criquet.Ella , dels republicans i la guerra civil espanyola.Ell parlava de dones.Ella, de les classes de català que havia donat aquest darrer curs als seus alumnes arribats d'arreu del món.Ell parlava de les hores de gimnàstica que feia cada dia per a aconseguir tenir i mantenir aquella musculatura en el seu cos.Ella, dels llibres que llegia.Ell parlava de les cremes que des de petit s'havia untat per tot el cos per tal d'aclarir la seva fosca pell.Ella, de com prenia el sol en el vaixell del seu pare.Ell parlava dels diners que estava fent i que faria amb el negoci que el seu germà tenia a Índia. Ella, de deixar la seva feina.Ell parlava amb el seu treballador-conductor de com rifar-se a les dones que feien el mateix viatge que ell.Ella, d'un cert compromís i del futur.

A tots dos els hi agradava ballar amb la música de les pel.lícules de Bollywood.

30.8.08

Si no fos per la tendresa.

Torno d'Índia,
un pais gran i densament poblat.

Torno amb un sentiment amarg,
de dol, de dolor.

La Sobha té dotze anys,
i el pare és mort.

Va morir aquest mes d'agost,
d'un atac al cor.

Jo estava allà,
i vaig visitar-la a ella i a la seva familia.

Per a una familia pobra, intocable, dàlit,
la visita d'un padrí té la seva importància.

En un moment com aquest,
encara més.

Deu persones depenien de l'única font d'ingressos que tenien,
i ara han quedat sols.

Però no estan sols,
sempre hi haurà un padrí que els ajudarà.

Així els hi ho vaig dir,
és el mínim que podia fer.

En un pais pobre, on casen o abandonen a les nenes per a tenir menys boques per a alimentar,on treuen als infants de l'escola per a anar a treballar al camp i on per quatre rupies prostitueixen a les nenes...val la pena ser padrí i fer de padrí.

Ah, si no fos per la tendresa...

19.7.08

Lucrecia a Blanes

Està a punt de començar el concert que aquesta nit ens oferirà la cantant Lucrecia davant de la simbòlica "Sa Palomera", el portal de la Costa Brava.

A les portes de la Festa Major de Blanes i de les vacances d'estiu, us deixo amb aquesta artista cubana que viu a Barcelona i parla ,també, en català.

Si no em torneu a veure per aquí, serà perquè he fet la maleta i he anat a veure món, tot acompanyant al meu braç que encara no té l'edat reglamentària per viatjar sol.

Que passeu un bon estiu i fins qui sap!.

17.7.08

Llum verda

La Marta no és només optimista, també és realista.

El metge ambigu, ja no és ambigu, s'ha definit. Ha confessat.

Ha estat l'Indiana Jones del meu braç que , al final, ha descobert el secret més ben guardat del metge.

Aquest no ha pogut evitar les consequències d'un treball d'equip, intens i ben fet.

I jo, més feliç que un gínjol, vull recompensar al meu braç i a la Marta.

I la Marta, que em demana només una postal.

I el metge, que voldria un viatge a Índia.

És el meu braç que necessita un viatge.Li agraden les vacances i també les aventures.!

Ai mira com riu...

Ja comença a fer la maleta.





I estic pensant...només una postal Marta.?

8.7.08

En un petit poble

Uns baixos foscos en un carrer estret:
surt el so d'un martell i pols de runa.
Pel forat de la porta es veu a penes
un home sol que està picant i un vell
que vora seu se'l mira.No conversen,
com si els dos escoltessin en els cops
un dolor que només ells reconeixen.
La porta ara em devora la mirada
i se l'endú ferotge cap a dins.
Si m'acostés, potser ni em sentirien.
Són les interminables, lentes obres
de la casa per dins, on ningú mira.

Casa de Misericòrdia
Joan Margarit i Consarnau.
Edicions Proa.Barcelona 2007

6.7.08

Inauguració.

Taronges, liles, platejats, daurats.
Ulls , llàgrimes, troncs, arrels.
Pintura, poesia,música, video.
Quadres quadrats, quadres quadrats.

Performance.
Oriental.
Blanc fluorescent.
Xampany.

Vestit vermell.
Silenci.

30.6.08

Agraïments.

Ara , l'escàndol , ha estat en les proves de selectivitat.

Que "España va bien", ja no ens ho vam creure quan ho va dir l'Aznar en el seu dia.
I acadèmicament,quan es van fer públics els resultats de l'informe PISA, va quedar ben clar que ni Espanya, ni Catalunya anaven bé , ni l'any passat "con diálogo ", ni aquest any "con buen talante":



Han passat els mesos i arriben les proves de la selectivitat. Hi han hagut errors que s'han pogut resoldre i errors que no s'han pogut resoldre:



En tot cas un curs escolar marcat per un munt de deficiències,informes, errors i denúncies.

Denúncies serioses, que en algun cas van ser escoltades seriosament pels qui tenien , de veritat, el màxim pes en l'entitat.Persones responsables amb ganes de trobar solucions. Persones capaces de exigir canvis dins l'entitat.Persones que al cap i a la fi amb la seva actitud van acabar produint canvis en el professorat.Persones que realment van procurar per l'alumne.

Fets i no paraules.

Vaig agraïr a la Presidenta de la Junta Directiva,ja en el seu moment, la seva actuació.I vaig agraïr també, que em diguessin que la meva filla tenia les portes obertes en aquesta entitat.

Ara que els quatre principals (in)docents ja estan fora d'aquesta entitat, tres d'ells des del mes de febrer i el quart des d'aquest mes de juny. Ara que hi ha hagut un canvi del director(pianista),de la seva dona(pianista), de la directora psicopedagoga(pianista)i de la responsable de l'orquestra de corda(violinista) , és hora de mirar endavant.

I si tal com diuen alguns ,l'ambient de l'escola ha canviat molt...potser els professors no s'ho passaran tan bé però treballaran més.I potser l'alumne hi sortirà guanyant.I potser els pares pagaran més a gust la quota mensual.

O potser no passarà res de tot això .

En tot cas vull donar les gràcies ,públicament, a la Junta Directiva de la Banda i Cobla del Col.legi Santa Maria de Blanes.

Potser ara tornaran els alumnes que en el seu dia van marxar.

26.6.08

Visca Bolaño, amb crit de guerra o sense.

Gran nit la d'ahir al cafè-restaurant l'Horiginal, de Barcelona.

Gran Homenatge a Roberto Bolaño.

Senyor Subal, poetes, actors,escultors, decoradors,tècnics de so, d'imatge, amics i públic assistent, la vetllada d'ahir va ser, senzillament , excel.lent.

L'ambient que es va crear, de mica en mica , a mida que anaven entrant en acció els diferents participants,va resultar molt càlid.

La sala, tipus cafè-bar de poble , on es va realitzar l'acte, estava plena de gom a gom.

Fum, cerveses i un silenci sepulcral, acompanyava als rapsodes de la nit.

Un silenci concentrat. Una concentració de gent respectuosa per la figura de Roberto Bolaño.

Un documental únic, el de Jaume Pujades .

Uns texts ben seleccionats i variats, van donar ritme i color : des fragments de la seva poesia, de la seva prosa, del pregó de Festa Major que Bolaño va realitzar a Blanes ,fins a l'última entrevista que li van fer abans de morir.

Un acte seriós, ben planificat, ben organitzat,ben dirigit i ben executat.

Un pla B., perfecte.

Van deixar el llistó molt alt.

Ara, a pocs dies del cinquè aniversari de la mort de Roberto Bolaño, toca a Blanes.

"¡Viva Bolaño!".

24.6.08

Mmmmm...quin còctel.

M'agrada, el sol.
Les ulleres, negres.
Les corbates, llargues.
I les camises, blanques.

Els glaçons, que siguin dos.
Millor , grans.
La llimona, sucosa.
I el got, llarg.

El vermut, blanc.
amb ginebra.
De gust,suau.
I penetrant.

M'agrada, el mar.
Agitat, no remogut.
M'agrada, el 007.
I m'agrades tu.


23.6.08

Quan el Sol es troba per sobre del Tròpic de Càncer...

Els Joans religiosos celebren el seu sant.
Els no Joans, celebren el sant dels Joans, si són convidats per aquests i encara que no siguin religiosos.
Els pastissers celebren que hi hagin Joans i no Joans que vulguin celebrar aquesta festa menjant les típiques i delicioses coques de trenta mil gustos diferents, que ja fan expressament i hàbil, per a que ningú pugui dir que no fan la del seu gust i es quedi sense poder comprar una o dues mil coques de Sant Joan.
Els mestres xampanyers celebren que hi hagin Joans i no Joans que vulguin remollar la coca que fan els pastissers , amb un xic de cava fresquet, del que fan ells.


Els que no són religiosos, no celebren el Sant d'en Joan, però celebren el Solstici d'Estiu.
I no sé si avui plou i fa sol, però les bruixes es pentinen, per anar ben maques de Festa Major.


A les dotze de la nit, un món màgic s'ha d'obrir.

A les dotze de la nit, la LLuna heu de mirar i després, una figuera.

22.6.08

Cabeza huevo.

Tarda de diumenge.
Sol de mitja tarda.
Negres del sol.
Ulleres de sol, negres.

Familia catalana de Vic.
Dominicans de gran familia.
Quinze turistes dominicans.
Catalans fent el turista.

Aquestes ulleres són de la nostra nena.
Cabeza huevooooooooo, que las gafas son de la niñaaaaaaaa.No toques mas naaaaaaaa!!!.
Es que les ulleres són molt cares, la nena és filla única i la tenim molt mimada.
Oyeeeeeeeeeee, que es hija única y las gafas son muy caraaaaaas!!!.Jajaja.

Són d'aquí ustedes?.
Nooooooo, somos de la República Dominicana,aunque yo soy medio dominicana porque mi papi es del Ecuador.
Nosaltres somos de Vic.
Quieres una cerveza?

No, no, que yo ahora haig de conduir fins a Vic.
Y queeeee hombre, por una cervecitaaaaaa?
No, no, que si me para la polisia?
Bueno hombre usted sople de laoooooo!!!. Jajaja.

Judith, agafa les coses que marxem.
Ya se van ?.
Sí, sí, que nosotros som de Vic i encara tengo por una estona.
Pues no me gusta que me rechacen cuando yo invito.

Bueno hombre, la próxima ves que ens trobem prenem una cervesa, no se lo prengui malament.
Vale, la próxima vez.
D'acord, adéu , buenas tardes.
La próxima vez una cerveza eh?.

Encaixada de mans, somriure i despedida.

21.6.08

Ja ha arribat el Solstici d'Estiu.

Com esteu de sol?

Jo, esperant a que el solstici d'estiu ,em doni l'energia suficient per tirar endavant amb una de les tasques que en aquests moments em preocupa més...La rehabilitació del meu "braç congelat"?,noooo.Vull dir sí.

I les esperades vacances de l'agost?.
Què passarà amb les vacances familiars?.

Doncs, per contestar aquestes preguntes, aquí estic jo, posant aquest toc d'emoció,d'incertesa, de misteri: a la meva familia, a les amigues i companyes de viatge, a l'agència de viatges, a la meva fisioterapeuta que ara ja veig dues vegades al dia (rehabilitació intensiva) i creu que me'n sortiré força bé (és una persona optimista), al metge que és ambigu i no sap si per l'agost hauré d'estar fent vacances a Blanes, veient a la Marta, dues vegades al dia.

En fi, un enigma que es desvetllarà quan l'Indiana Jones del meu braç descobreixi , què preten el meu metge.

Sempre hi ha... el dolent de la pel.lícula.

I la Irina, a "Indiana Jones i el regne de la Calavera de Cristall ?". És culpa de la Irina que la pel.lícula necessiti una rehabilitació més profunda que la del meu braç?

1.6.08

Senyores i senyors...m'haig de cuidar.

Fa molts anys, vaig anar a veure "Slastic", un espectacle de la companyia catalana de teatre còmic i llenguatge gestual, Tricicle , a Calella (Maresme).

Fa pocs dies, vaig anar a veure "al metge" i ja m'ho vaig pensar...em faria aquella pregunta.

Me la faria.?
Sí, sí, me la va fer.

Fa esport?.

NO!, li vaig contestar.

Mentida, el to no va ser aquest. Estava davant del metge i encara no sabia el què tenia. Una no pot fer el ruc, ni que sigui el ruc català, quan té un metge al davant i una malaltia en el braç.

La meva resposta va ser més aviat aquesta:...mmm...no,no...no en faig d'esport... Punt i a part.

Estava esperant una mirada d'aquelles matadores que et claven els metges quan no fas allò que mig planeta fa cada dia al matí, a la tarda o al vespre. O millor dit, al matí, també a la tarda i naturalment al vespre (tot sigui per tenir un bon cos). Allò que deixa a mig planeta suat fins les celles i amb una pudor que tomba d'esquena.

Després diran, que l'efecte hivernacle el produeixen els gasos de les vaques.

El metge em va examinar el braç i va descobrir...que tenia la musculatura i flexibilitat d'un nen petit.!

Mira que bé, que juvenil.!
I que dolent també ,quan ja no ets tan juvenil.

En fi, que no em vaig salvar de la recepta: antiinflamatoris de cavall durant 7 dies, píndoles protectores antiperforació d'estómac ,una resonància magnètica, unes 365 sessions de fisioteràpia i potser una intervenció quirúrgica. Olé quina alegria. Punt i a part.

Ara, com els esportistes de veritat. A patir. Vull dir a suar.!

Que tremoli el planeta. I la capa d'ozó.

27.5.08

Teorema de Pitàgores.



Si us agrada la geometria, la filosofia, les matemàtiques, els misteris i les diagonals:

En un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels dos "catets".

En un món com el nostre,tan complex,de "catets" n'hi ha de moltes classes: n'hi ha que són curts i n'hi ha que són molt curts.

Si tenim dos triangles rectangles compartint la diagonal, aleshores una hipotenusa ha de fer front a quatre "catets".

Hi ha llocs on sempre hi ha catets (com en un triangle rectangle). I n'hi ha on no n'hi ha mai.

Per cert Isa, ja estàs fent les maletes?. Només quedes tu. No esperis més, que s'acaba el temps.Potser, fins i tot, al triangle celestial t'hi voldran.I qui sap, potser et rebran amb música de violins.

23.5.08

La Fundació Àngel Planells presenta, a Blanes, el llibre:"Bolaño Salvaje"







A Blanes, el proper dimarts 27 de maig a les 20h. i a la seu de la Fundació Àngel Planells, es farà la presentació, dins l'espai literari Ball de Lletres, del llibre : "Bolaño Salvaje" , amb edició d' Edmundo Paz Soldán i Gustavo Faverón Patriau , editorial Candaya.










També es presentarà un documental inèdit, anomenat: "Bolaño Cercano" amb guió i direcció d'Erik Haasnoot , de quaranta minuts de durada.

Les paraules extretes del llibre "Bolaño Salvaje", diuen : "Un documental on la familia i els amics més íntims de l'escriptor xilé Roberto Bolaño conversen sobre la seva vida i desvetllen algunes claus sobre la seva escriptura.
Ambientat a Blanes, Barcelona i Mèxic D.F., aquest documental recull els testimonis de la seva esposa Carolina López, dels seus fills Alexandra i Lautaro Bolaño, i dels seus amics Antoni García Porta,Enrique Vila-Matas, Rodrigo Fresán i Juan Villoro."

Serà una vetllada per gaudir-ne tots plegats, així que, hi esteu tots convidats.

"¿Entonces qué es una escritura de calidad?. Pues lo que siempre ha sido: saber meter la cabeza en lo oscuro, saber saltar al vacío, saber que la literatura básicamente es un oficio peligroso. Correr por el borde del precipicio: a un lado el abismo sin fondo y al otro lado las caras que uno quiere,las sonrientes caras que uno quiere, y los libros, y los amigos, y la comida"

(Roberto Bolaño)

22.5.08

Presentació a Blanes de: " l'Associació Solidària Blanes amb Anantapur."


El proper dilluns 26 de maig a les 20h. , a la seu de la Fundació Àngel Planells,al carrer de l'Or, nº2, l'amic indi Sasi Kumar ens farà una explicació de com és la vida a Índia i quin és el treball que duu a terme la Fundació Vicenç Ferrer a Anantapur.

En Sasi va néixer a la R.D.T.( Rural Development Trust). És on viu ,també i entre d'altres, en Vicenç Ferrer i l'Anne(Perry)Ferrer.


Vaig tenir la sort de conèixer on viuen, on treballen , els fruits del seu treball i la població per a la que han dedicat, dediquen i dedicaran tota una vida: són els més desfavorits d'Índia, els dàlits ( els intocables).

S'aprofitarà també per presentar l'Associació Solidària Blanes amb Anantapur, de recent creació i per donar a conèixer els projectes que actualment es financen.

Hi esteu tots convidats!.

19.5.08

Sobretot Fina, sigues objectiva.

Diumenge, 18 de maig: Recordant a Bolaño.

8 hores, 8, parlant de llibres i literatura.
8 hores, 8, de literatura de la bona.
8 hores, 8, de la d'en Roberto Bolaño, entre d'altres i sobretot.
8 hores, 8, amb Subal Quinina , Martín Gómez, Joan Planells, Jaume Pujades , Cristina F. i Jaume Puig.
8 hores, 8, compartint afinitats, passions,projectes, opinions, idees.
8 hores, 8, recordant escenaris i personatges de novel.la.
8 hores, 8, vivint a Blanes.
8 hores, 8, al Blanes de Bolaño.

Una meravellosa vetllada. De les que deixen empremta i record.

Ah! i visca Bolaño!

16.5.08

FELICITATS A NAU ARGOS EN PARTICULAR.

Repercussió, que ha tingut en els mitjans digitals, la presentació del llibre:LA CATOSFERA LITERÀRIA 08, prologat per Biel Mesquida i editat per Cossetània Edicions.
Directe.cat
Marcvidal.cat
Avui.cat
3cat24.cat
Acn.cat
adn.es
Eldebat.cat
Elsingulardigital.cat
Vilaweb.cat
Naciodigital.cat
Premsacossetania


Felicitats a tots els blocaires que, amb aquest llibre, veuen realitzat el seu somni virtual.

Els felicito a tots en general i a Nau Argos en particular.

Per a qui estigui interessat en la seva lectura, el llibre el podreu adquirir a les llibreries de Catalunya.

Cava preparat



Sempre hi ha alguna cosa per celebrar.

15.5.08

As tomàtic é vamoi i rodó. I sa poma é varmea.

Per si no ho savau, as tomàtic é vamoi i rodó i té puas vardas. Sa poma é varmea ,a ca meua mengen moltas pomas a veades.Sa fresa té picots, em fa molta gana aqueta fresa .Sa flor é obeta...





As vamoi i as vod són colós molt difarents.As primer é ben càlid i s'altri é frad.

Ca bé. Com sa complamentan as ponyeteros, eh?.

14.5.08

Paraules prenyades


Avui he trobat quatre cartes per casa.

Dues de les quals estaven escrites amb lletra tremolosa, segurament degut a les presses en la seva redacció.

Unes cartes que deien així:




"Blanes, 2 de maig de 2008.

Estimades amigues,els hi escric aquesta carta per dir-lis que, avui a les deu del vespre a Palafolls, hi haurà un recital de poesia a càrrec dels poetes Biel Mesquida i Màrius Sampere.
Ens farien un gran honor si , a la meva familia i a mi , ens volguessin acompanyar a tan agradable vetllada.Vetllada que sens dubte estarà envoltada d'un delicat clima de sentiment i sensibilitat.
Esperant rebre noticies seves, rebin una cordial salutació.
Atentament.
xxx".

"Blanes, 2 de maig de 2008.

Estimada familia, hem rebut la seva carta amiga.Després de llegir-la, no hem dubtat ni un moment en escriure'ls-hi aquesta nostra com a resposta afirmativa a la seva amable invitació.Quedi dit doncs que nosaltres també assistirem a tan prometedora vetllada.
Agraïdes de tot cor, rebin una cordial salutació.
Atentament.
xxx".

"Blanes, 4 de maig de 2008.

Estimades amigues,quina tarda que em passat a casa seva.Tot el que ens havien preparat per dinar estava deliciós.
Hem pogut, així mateix,comentar el recital de poesia que vam escoltar junts a Palafolls.Hem coincidit en tot, en que l'espectacular lectura i representació que dels seus poemes va fer el senyor Biel Mesquida, va ser digne d'admiració.No podia fer-ho millor.Aquells canvis de to, aquells moviments amb el seu cos, aquells gestos amb la seva cara ,aquelles mirades, aquella veu profunda i penetrant que a voltes es convertia en una dolça veu capaç de murmurar els cants més suaus d'una cançó de bressol.Aquella discussió acalorada que van encetar plegats amb en Màrius Sampere en acabar ,aquest, la lectura dels seus poemes.Aquell caliu que van saber introduir a la sala.Aquell final feliç de petons i abraçades entre ells dos. I aquella signatura de llibres amb dedicatòries per a tothom que així els hi demanés. Ah, amigues, com vam disfrutar junts amb la poesia i com hem disfrutat avui amb la gastronomia.Tot un plaer pels sentits.
Esperant una nova trobada, rebin una cordial salutació.
Atentament.
xxx."

"Blanes, 12 de maig de 2008.

Estimada familia, hem pensat que els hi agradaria tenir un record d'aquella vetllada i,per aquest motiu, els hi deixem per escrit uns poemes d'ambdós poetes, extrets del llibre: Palafolls Paraules Prenyades, que és un recull d'obres de cadascun del poetes que han recitat a Palafolls.
Així doncs i esperant que els hi agradin molt aquests poemes , rebin una cordial salutació.
Atentament.
xxx.


Claror d'Aquàrium

Poses adob a la paraula
que escultures amb argila
de llengua i de paisatge.
Més tard quan confegeixis mots
un aleteig de frases
et dirà si les notes
s'avenen i s'encontren
en concert.


Biel Mesquida
El llegidor.Pintades damunt el Planeta.
www.sant-cugat.net/daltabaix/biel.htm,2002.



Ubiqüitat

El problema és que sóc arreu. Fins i tot
al cor, que, abans de mi,
era sang disponible
en un glop. Ara ocupo els espais
intermedis
entre el nom que em dic i el dormitori
dels plurals.

Hi ha massa jo
escampat, un fum
d'ànimes monosil.làbiques.
Només que determinis
un punt d'alt d'una ratlla
llunyana, just allà
ja hi sóc, amb el meu farcell. També
puc agafar un impossible, encara verd,
i fer-me'n un gira-sol
per perseguir la mirada obliqua
del gegant de les pomes.


Màrius Sampere.
Ens trobarem a fora.
Els llibres de l'Óssa Menor.Edicions Proa.2006."

13.5.08

No les traspassis sempre totes.


I mira que n'hi ha de gent que li agrada el risc, les emocions fortes, traspassar els límits.
Anar a la seva.
I mira que n'és d'important veure fins on es pot arribar.
I parar a temps.

10.5.08

Feia dies que...



Avui, el dia, era ideal.

Plovia.

Feia dies que no pintava. Anys, per ser sincera.
Un col.lapse mental va impedir fer circular els colors en el meu cervell.
Bé, mentida, hi circulaven, però no arribaven fins a la meva mà.
Els colors es quedaven en el cervell i no baixaven.
Allà s'ho passaven la mar de bé.
Però i la mà.?

La mà ara tremola.Massa temps sense practicar.
El cervell la renya, la mà fa el que pot.
En un moment donat acabo la feina per avui, s'ha d'assecar la pintura , no puc continuar.

La mà sembla que , finalment, ha respost.

M'animo a començar un nou quadre demà mateix. Mentrestant aquest s'assecarà.Encara no l'he acabat , l'ull ha de ser més penetrant, més intensament penetrant.Més potent.
Potser un xic de negre d'ivori i una mica de groc de cobalt. No, un xic de marró Van Dyck i blanc de titani.El contrast quedarà bé. Sí.Doncs potser un xic de blau phtalo i groc de nàpols.Ara no puc pensar,primer s'ha d'assecar i llavors veuré quin és el millor contrast.

Demà serà l'hora de pintar una nova història. Haig de dir tantes coses...

Tinc poques hores per confeccionar mentalment el nou quadre. No faré cap esbós. Aquesta vegada no. Ara tinc la ment clara.

9.5.08

Si tots plorem s'ompliran els pantans.

En èpoques de sequera i ara n'estem travessant una de forta,cal recollir aigua d'on sigui, si cal fins i tot, de les nostres pròpies penes.
Avui he plorat, potser per solidaritat.
Blanes ha plorat.
Ara té llàgrimes al seu cor.
Demà potser hi naixerà una flor.

6.5.08

2008 Any Internacional de la Patata


L'Any Internacional de la Patata , ha arribat a Europa ,de ple, aquest mes de maig.
De la patata s'han dit tantes coses.
És difícil tractar aquest tema sense tenir en compte moltes variables. Cal tractar-lo doncs, en conjunt, així tindrem una major perspectiva de la patata.




Hi han tants punts de vista com persones:



el gastronòmic




el científic




l'artístic




l'històric




el poètic


el musical




l'econòmic




el tradicional




el curiós




el publicitari...





Està clar , tothom té una història al darrera i una manera d'escalar, professionalment parlant.

I menjar patates n'és una. En Brad Pitt, ho feia molt bé, ja ho heu vist.

Per algunes estrelles de Hollywood, o de casa seva, la patata és la patata, que carai.

Aquest 2008 serà fantàstic pel món de les patates.Però els anys vinents què...

Ai, això no ho sap ni Déu.

30.4.08

Maleïda trucada telefònica...



Eren , gairebé, les vuit de la tarda d'un dia de novembre, potser d'aquest mateix any, o potser de l'any passat...

Jo estava treballant i vaig rebre una trucada telefònica.
Per la pantalla del mòbil,el número d'en J*********.

Estava esperant que em digués un nom...Només un nom.
Vaig despenjar i em va parlar...no va dir cap nom. Cap. Ni un.

Podia haver estat una trucada amable , agradable i educada.
Una d'aquelles trucades que esperes des fa dies.Una d'aquelles trucades,després d'haver perdonat tantes coses...
Esperes que les coses hagin canviat després d'haver-ne parlat tant.Esperes que hagi servit,per alguna cosa...

Però no. La trucada no va ser ni amable, ni agradable, ni educada. Va ser impertinent. Senzillament impertinent.

Li costava poc escopir.

Jo pensava que compliria amb la seva paraula i trucaria el més aviat possible, amb una solució a la mà. Però clar, de paraula en tenia poca . I la solució ,ni l'havia buscada.

Quan es va decidir a trucar, s'havia convertit en "expert en ètica". Ell, expert en ètica.
Ell, que bufava l'orella d'una companya de feina, mentre aquesta estava treballant.
Ell, que no volia obligar a que una altra companya fes bé la seva feina. Deia que era perquè aquesta li feia molts favors.

Favors...

Ell, que era capaç d'insultar mentre li parlaven.
Ell, que li costava poc perdre les maneres, quan es quedava sense fonaments.

Jo només esperava, un nom.

I no me'l va donar. Mai.

S'ha de tenir cara. Però clar , de cara sí que en tenia.

I molta.

29.4.08

Presentació a Blanes de "El vertigen del trapezista", de Jesús M. Tibau




Demà , dimecres 30 d’abril a les 20 h. , a la Fundació Ángel Planellls de Blanes i dins l'espai literari "Ball de LLetres", l’escriptor Jesús M. Tibau , presentarà el seu nou llibre “El vertigen del trapezista”.

Es farà també, una lectura de contes a càrrec de Mercè Domènech i Dora Martí.

No us ho perdeu perquè l'espectacle promet.

Que comenci la funció.!

26.4.08

"Guernica" de Picasso



En un documental que avui feien per la televisió ,al canal "Odisea", analitzaven la història d'un dels quadres més emblemàtics del gran pintor Pablo Ruiz Picasso.

El 26 d'abril de 1937 , la ciutat de Guernica va ser literalment escombrada per les bombes de grans dimensions que van ser llançades pels avions bombarders de la Legió Cóndor alemana.La seva població va morir ,també, per l'impacte de les bales que disparaven les metralladores dels caces alemanys. Aquesta aviació va ser enviada per Adolf Hitler per ajudar al seu amic Francisco Franco ,durant la guerra civil espanyola.

Picasso va reflectir l'horror d'un moment tan fosc i convuls, pintant un quadre ,amb només dos colors: el blanc i el negre. Els mateixos i únics colors que tenen ,per exemple, les tecles d'un piano.

Era el "Guernica", i va ser la contribució expressionista de Picasso a un encàrrec que li va fer el Govern de la República Espanyola, per tal de decorar el Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional que es va fer al 1937 a Paris.

Dora Maar,la seva companya sentimental en aquells moments, va fer un reportatge fotogràfic del procés de creació de l'obra. Obra que va ser començada l'1 de maig i acabada el 4 de juny d'aquell mateix any.

Durant l'època franquista ,el quadre no va tornar a Espanya per expressa petició de l'autor. El Guernica va viatjar per tota Europa i al 1958 als Estats Units, concretament a Manhattan (Nova York). Va ser guardat i exposat al MoMA , salvant-se així d'una més que probable destrucció per part del govern espanyol.Cal dir que, el quadre està carregat d'elements simbòlics.

Picasso , que havia demanat que el quadre no tornés a Espanya fins que no s'instaurés novament la República, va veure ( figurativament parlant, perquè Picasso va morir l'any 1973)com aquest tornava al pais , després de la dictadura franquista, al 1981. Però no dins d'una República sinó sota una Monarquia.

A Barcelona es va pensar que, ja que hi havia el Museu Picasso, el lloc més adient per exposar-lo seria, la ciutat comtal.

La població de Guernica, també el reclamava.

Pablo Picasso, però, sempre havia volgut que l'exposessin al Museo del Prado de Madrid. El mateix museu que guardava el famós quadre: "Los fusilamientos del 3 de mayo" i la seva parella, "La lucha contra los mamelucos", ambdós pintats per Francisco de Goya y Lucientes.

Finalment no es va complir cap desig: ni el van portar a Málaga (lloc on va néixer l'autor), ni a Barcelona, ni a Guernica, ni al Museu del Prado.

Algú va pensar que el millor lloc per exposar-lo era al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía , a Madrid. I hi está exposat permanentment des del 1992.

Us deixo veure i escoltar els fets que van passar aquell 26 d'abril , fets narrats per gent que va viure aquell dramàtic moment a Guernica, no pas a Madrid.



I per acabar , una frase de Pablo Picasso...« No, la pintura no està feta per a decorar les habitacions. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l'enemic. »

23.4.08

Que tingueu una Diada plena d'amor i de cultura.




Per la Diada de Sant Jordi , a Calalunya, hi ha una preciosa i cívica tradició.

Les persones que estan enamorades i també aquelles que sense estar-ho s'estimen, prenen la iniciativa de celebrar i manifestar aquest sentiment ,mitjançant l'intercanvi d'uns bonics regals: una rosa , símbol de l'amor i un llibre, símbol de la cultura.

Una festa que a Catalunya sempre s'ha celebrat amb civisme, alegria i molt d'amor.

I si, a més a més, hi han persones que tenen la sort d'haver nascut justament en aquest dia, la festa esdevé en Festa Major.

Per molts anys Marta V.!

Us deixo doncs, amb un cantautor català prou conegut a la nostra terra i que combina l'amor i la cultura com si d'un còctel màgic es tractés: Lluís Llach.

La poesia dels teus ulls

Molt sovint, quan ve la nit,
se m'emporta una fada:
la bellesa dels teus ulls
-negre intens sobre mar blanca-
sempre incerts a la mirada.
I així, gelós, vaig desfent
cançons que m'acostin a ella. Però...

La poesia dels teus ulls
sé que no la podré escriure,
cada vers que jo trobés
en el paper se'm moriria
del dolor de no ser prou fidel.

Però sé que no m'he de cansar
de buscar aquell llenguatge amic
que m'acosti a la poesia dels teus ulls,
malgrat que no la pugui escriure,
però així lluitaré amb mi,
esperant sempre una albada,
àvid de sorprendre la teva mirada.


Amor particular

16.4.08

He somiat.

Avui he tingut un somni.

Dormia a gust i profundament.

I m'he despertat.

M'he despertat,cansada.

Per això sé que, he somiat.

10.4.08

"Nessun Dorma", ària interpretada per Paul Potts.

L'òpera Turandot de Giacomo Puccini, en el seu acte final, té una preciosa ària que ha estat interpretada pels millors cantants d'òpera del món.

Va ser en un programa de televisió tipus reality show d'artistes britànics:"Els britànics tenen talent", on es va descobrir a Paul Potts, un venedor de telèfons mòbils que va deixar a tothom bocabadat.

Un home que, potser per la seva presència , ni el jurat, ni el públic, semblaven disposats a prendre's massa seriosament la seva candidatura a guanyador del concurs.

Però, potser per primera vegada, ell sí que estava disposat a fer realitat el somni de la seva vida. Només li calia una bona dosi de confiança, una característica que, fins aquella nit, sempre li havia mancat.

Quan el talent és gran, si a més a més hi ha confiança en un mateix,es pot sortir de l'anonimat per sempre.

Al final va guanyar el concurs i ara en Paul Potts és una de les noves estrelles de la lírica en el Regne Unit.

6.4.08

Doncs si això és la roda...com serà la bicicleta?


Jo anava a Londres, però quan vaig veure aquella roda entre els edificis,vaig pensar que havia arribat a Lilliput.

Les cases, els vehicles, les persones, tot era tan petit al costat d'aquella roda que vaig pensar: "doncs si això és la roda,com serà la bicicleta"?.

Vaig preguntar a la població si coneixien a l'amo d'aquella màquina i la gent em va mirar malament, amb cara de sorpresa.Tan estranya era la pregunta? o senzillament era massa òbvia la resposta. Em van contestar: "no coneixes qui és l'amo de la bicicleta?". Vaig dir: " no" (naturalment jo venia d'un país llunyà)."És d'un gegant amic nostre- van contestar- que un día ens va ajudar a lluitar contra l'enemic fins que el vam vèncer .Per ajudar-nos no va demanar res a canvi, però nosaltres no podiem deixar-lo sense una mostra del nostre agraïment i li vam regalar una bicicleta. Una bicicleta per poder tornar al seu país sempre que volgués.Segurament hagués estat millor una barca ,una barca gegant, però regalar una barca a Lilliput no era gaire original, tenim la flota marítima més gran del món i una barca ja no fa il.lusió regalar-la a ningú. En canvi una bicicleta...quin goig per a nosaltres construir una bicicleta tan gran per a ell. Així que ara té una bicicleta única.Va ser una idea fantàstica.Actualment els lilliputencs dormim tranquils, perquè sabem que el nostre amic està amb nosaltres quan veiem aquesta gran roda allà, a la cantonada."

I jo em pregunto...com sonarà la botzina.?

2.4.08

AVUI ENTREVISTEN A EN VICENÇ FERRER A TV3


AVUI
A LES 22H, AL CANAL 33 DE TV3, COMENÇA UN NOU PROGRAMA: "SAVIS".

EL PRIMER "SAVI" QUE ENTREVISTEN ÉS EN VICENÇ FERRER DES D'ANANTAPUR (ÍNDIA). LLOC ON ESTÀ TREBALLANT, DES FA 37 ANYS, PER AJUDAR ALS "INTOCABLES", ELS MÉS POBRES D'AQUELL IMMENS PAÍS.

I SI CRIDO ÉS PERQUÈ M'AGRADARIA QUE AQUESTA NOTÍCIA ARRIBÉS EL MÉS LLUNY POSSIBLE.

NO US PERDEU L'ENTREVISTA!.

29.3.08

Qui canta millor...

Cantem els blocaires cada vegada que creem un post?
Els blocs són la veu dels cantants?
Hi han concursos de cant blocaire?
Arriba molt lluny el nostre cant?
És ben interpretat el nostre cant pels altres cantants?
El senten bé?
Qui canta des fa més temps?
Qui canta millor?

La resposta ens la donen a continuació...

28.3.08

Una mica de tot...i molta ètica.

Si teniu una estoneta , seria bo que escoltéssiu el què va dir, amb franca modèstia , en Claudio Arrau:







I ara el que deien les seves mans (he triat Schubert perquè m'agrada especialment) :



Després d'escoltar el què deia amb la veu i les mans, com se li va poder fer això.Quins moments de tensió...:

10.3.08

Un escorpí en el "water closed"?

Curiós lloc on trobar un escorpí.

Vigileu on poseu els glutis, no sigui que tingueu una sorpresa.

Acostumats com estan a la humitat, sembla que caure de peus a la galleda o a la tassa del vàter ,de forma continuada i durant massa temps, no els beneficia gaire, jo diria que gens.

I és que l'escorpí lluny del que sembla, no és valent.És molt semblant a una cabra quan està en perill. Quan estan en perill la sortida més ràpida i còmoda és abandonar el vaixell encara que estigui en plena marxa, com ho faria un capità covard, un capità que no fos amant de l'esforç i la responsabilitat.

L'etología ens demostra que ,encara que l'escorpí sigui un animal irracional actua molt sovint com una cabra ( també irracional però vertebrat ) o com ho faria un animal vertebrat i racional del típus: capità de la Marina en pràctiques i a punt de suspendre l'exàmen.

O sigui que entre un escorpí, una cabra i un capità de la Marina,a vegades la diferència és ímfima.

Carai amb l'escorpí, quina manera d'embolicar la troca no?.


8.3.08

8 de març: Dia Internacional de la Dona.

Per a totes les dones... se les anomeni: treballadores o no.

Perquè... quina és la dona que no treballa?.

Que me la presentin...

7.3.08

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Encara recordo aquest concert com si fos ahir.

Ja no hi havien entrades.
S'havien venut en una hora.
Em quedava la televisió de Catalunya per gaudir d'en Lluís Llach.

Va ser un concert especial... va ser l'últim.

" Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades...

...savi com t'hauràs fet,
sabràs què volen dir les Ítaques."


Jo em vaig emocionar i vosaltres?.

5.3.08

Zoran Music. De Dachau a Venècia


Interessant exposició que la Fundació Caixa de Catalunya ens ofereix a La Pedrera de Barcelona i que es podrà visitar fins el proper 18 de maig d'enguany.

L'exposició està muntada de manera cronològica, així es pot gaudir dels canvis de temàtica i estil que va experimentar l'artista al llarg de la seva vida.

Music va néixer a Gorizia(actualment Itàlia) el 1909.Coneix el món de la literatura i l'art ( Klimt, Schiele) a Viena i a Praga.Després ingressa a l'Acadèmia de Belles Arts de Zagreb. Posteriorment marxa cap a Madrid atret sobretot per la pintura espanyola de Goya, Ribera i El Greco.El 1936 marxa de Barcelona amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i s'instal.la a Dalmàcia.Quan comença la Segona Guerra Mundial torna a Gorizia i el 1943 marxa a Venècia.

Acusat de col.laborar amb la resistència és deportat al camp de concentració de Dachau,lloc on dibuixa , arriscant la vida,tot allò que està passant al seu voltant.Un cop alliberat del camp de concentració torna a Venècia.


Pintarà els paisatges de la Toscana, dels Apenins i li recordaran les piles de cadàvers de Dachau.






Cap els anys cinquanta se'n va a París i és al 1957 quan prova l'abstracció.El 1970 comença a pintar: "No som els últims", una sèrie que parla de la violència de l'home sobre l'home,el viscut a Dachau no l'abandona.


Cap a la segona meitat dels anys setanta, torna a pintar paisatges, ambients venecians, per acabar pintant finalment la figura humana simbolitzant així: la soledat i la meditació, el propi deteriorament, la deriva de l'ésser humà cap a la mort.Va morir a Venècia, durant la tardor de 2005.

Per entendre millor la seva obra ens ofereixen també la projecció de :"Paisatges del silenci", una pel.lícula de 42 minuts de durada , fruit de les converses que Jean-Blaise Junod va poder enregistrar als tallers que el pintor tenia a Venècia i a París . Són converses del 1981 al 1983 i que es presenten en forma de monòleg del pintor Zoran Music.

Us deixo amb la transcripció de tres converses de "Paisatges del silenci", extret del catàleg de l'exposició:

II

"Sovint es parla de la memòria en la meva pintura...En un cert sentit, potser és cert, però és més aviat...un esdeveniment, un xoc, alguna cosa que m'ha emocionat...,diguem un tema que torna molt més tard, al cap dels anys.
No és exactament un record, sinó que m'ha calgut temps perquè allò maduri..., perquè arribi a una maduresa, abans de sortir.També és per això que, per a mi, el dibuix és molt important,perquè la primera reacció davant..., davant... d'un esdeveniment, davant d'un xoc, davant d'una cosa que m'ha impressionat molt..., la primera reacció és el dibuix."


V

"I després, després de la meva tornada a Venècia, potser vaig viure el període més feliç. Vaig descobrir la llum, vaig trobar el sol..., vaig trobar la llibertat i vaig començar a pintar aquarel.les de les Zattere i de Venècia.Va ser un moment, potser..., un dels més bonics, quan vaig descobrir Sant Marc,l'or de Sant Marc, els mosaics.
Retrobava de sobte la llibertat, el sol, la llum meravellosa. Era com una festa, tot i que em semblava tenir sempre com una mena d'ombra al darrere. No m'acabava de creure que ningú no em...perseguiria per tot allò; que ja no havia de tallar el full en quatre trossos per poder-lo amagar millor."


XII

"Tenim necessitat de solitud , de silenci.Tot el que t'allunya de la teva solitud és una distracció.Fins i tot llegint un llibre o escoltant música..., ets transferit a una altra personalitat..., la personalitat d'algú que està molt lluny de tu.No dic que...això no pugui ser útil, però és una distracció que t'allunya de tu mateix...I tu potser també tens alguna cosa a dir.
En alguns moments, no tens gaire temps per perdre. I jo crec...que estar tancat, retirar-te dins la teva pròpia closca -diguem-... és molt important.Evidentment, tens dubtes..., però estar al corrent d'allò que passa, estar al corrent de totes les modes...,de totes les manifestacions..., és més o menys una pèrdua de temps.
I llavors t'has de tancar entre quatre parets, trobar la solitud, el silenci..., i continuar qüestionant-te tot allò que fas."

3.3.08

Propera parada: Londres.

Diuen que per fer cultura "sostenible" no hi ha res millor que viatjar i conèixer món.

Els entesos m'han dit que haig d'anar a Londres, proper rovell de l'ou cultural europeu. Aquest ou és tan fabulós que sembla que està desplaçant al de Nova York. I jo, com que els ous sempre m'han agradat molt, faré cas a les savies veus i passaré uns dies de vacances justament en el rovell.

Com que el meu anglès està lluny de ser perfecte, he cregut convenient fer un curs intensiu abans de marxar.Per aconseguir el meu objectiu amb el menor temps possible, he optat per buscar un professor particular, algú que sigui realment bo.

I justament avui he vist un anunci: "Classes d'anglès per Gomaespuma".

He anat a informar-me. Al cap d'una estona de parlar, l'home, que era molt atent, per a que veiés quin era el seu nivell professional, m'ha fet una demostració i m'ha recalcat que aprendria més rapidament si aconseguia fer-m'ho passar bé en les seves classes.

Bé ho he passat, però no sé si estaré prou preparada...