Divendres, 19 de setembre.
Avui he tingut una sensació. La, sensació. Aquella que tard o d'hora havia d'arribar.He notat un principi. També un final.M'angoixa perdre el passat. M'aferro a la memòria. Jo t'estimo ,així, tal com ets. Ara, comença el demà.Noves sensacions. Nous aprenentatges. Al final coneixeràs a algú. No pateixis, sóc fidel. Jo no et deixaré mai. Sóc tossuda.
Com estàs.?
Sóc la mare.
T'agrada l'ESO.?
What a wonderful world
I see trees of green, red roses too
i see them bloom for me and you
and i think to myself what a wonderful world.
I see skies of blue and clouds of white
the bright blessed day, the dark sacred night
and i think to myself what a wonderful world.
The colors of the rainbow so pretty in the sky
are also on the faces of people going by
i see friends shaking hands saying how do you do
theyand're really saying i love you.
I hear babies crying, i watch them grow
theyand'll learn much more than iand'll never know
and i think to myself what a wonderful world
yes i think to myself what a wonderful world.
Quin món meravellós
Veig arbres verds, roses vermelles també
les veig florir per a mi i per a tu
I penso per a mi mateix,quin món meravellós.
Veig cels blaus i núvols blancs
la brillantor d'un dia beneït, la foscor de la nit sagrada
I penso per a mi mateix, quin món meravellós.
Els colors de l'arc de Sant Martí, tan bonics en el cel
també estan a les cares de la gent que passa
veig amics estrenyent les seves mans, dient " Com estàs? "
Realment ells diuen "Jo t'estimo"
Escolto bebès plorar, els veig créixer
ells aprendran molt més del que jo mai no sabré
I penso per a mi mateix, quin món meravellós
sí, penso per a mi mateix, quin món meravellós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario