En èpoques de sequera i ara n'estem travessant una de forta,cal recollir aigua d'on sigui, si cal fins i tot, de les nostres pròpies penes.Avui he plorat, potser per solidaritat.
Blanes ha plorat.
Ara té llàgrimes al seu cor.
Demà potser hi naixerà una flor.
Amb tot el que ha caigut, em sembla que t'has fet un fart de bramar. ;-)
ResponderEliminarJa m'ho deia el meu pare quan feia els deures de petita:"Tu concentra't i ja veuràs com et sortirà bé". :-)
ResponderEliminarI fins i tot crec que, algun lector d'aquest bloc m'ha fet cas i tot.Mira què et dic.! :-)