A contravent

I no és broma.





Feliç Any Nou.!

Algú que hi entengui a la sala?

Ja n'hi ha prou d'enganys.

Els nostres polítics pensen que és millor enredar al poble català.

Què faran els responsables d'ensenyament  a Catalunya?.

Què faran els responsables del Govern a Catalunya?

Clar i català!

Algun/a professor/a de llengua i literatura castellana ,que viu i treballa a Catalunya, deu estar saltant d'alegria en aquests moments.Com d'altres, suposo.Perquè ara també podran donar classes de matemàtiques en castellà, si en saben, és clar.

Quina vergonya.

Un vals "intimíssim".

M'agrada el solstici d'hivern.
No us diré quin número vaig comprar.
Ni  de què parlarem durant el sopar.
Un vals intimíssim.

Un nocturn de Nadal

Aprofito  la tranquil.litat  de la nit per desitjar-vos unes Bones Festes.

Per què quan escolto a Chopin...

...penso en Miró.?

A contracor...

...salta...




...i se la fot!.

Visca la ciència i el mètode científic. :-)

Punt i final ,que arriben les eleccions.

Com a cloenda d'aquest recital virtual us deixo amb el darrer Llop Ferotge que va pujar a l'escenari.

En Jorge Garralda, metge argentí que viu i treballa a Girona, és també músic, poeta i un rapsode excel.lent. Escolteu-lo  recitant un poema de la seva filla Nadine.

Jorge Garralda recita  "Escritura":





Aquest poema el podreu trobar al llibre "Esquinas de arena".Un llibre que na  Nadine Garralda va veure publicat el passat mes de juny i del que ja us en vaig parlar una mica en el seu dia 

Al final del llibre en Jorge Garralda, en la biografia que va escriure de la seva filla ,ens diu en un dels seus sis "Decir que":

"Decir que:
crecer fue también hacerse catalana: poeta de sus amigos, amiga de sus poetas: voz andariega por ramas y madrugadas: cantautora, sonrisa del grupo poético-musical Dinosaurios, y voz y guitarra del conjunto Debarenbar."

Que les eleccions del 28N facin possible una nova Catalunya on s'hi pugui viure lliurement i amb independència. I si el "Reagrupament" no és possible ara, que ho sigui d'aquí a quatre anys, més valent i enfortit que mai.

Visca Catalunya Lliure !!!

25N.Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona.

Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona.

Missatge  del Secretari General de les Nacions Unides.

El Llop Ferotge continua a Blanes. Coses del vídeo.

L'Alexandre Nunes de Oliveira, el portugués babèlic com algú l'anomena,ens deixà uns poemes carregats de sentiment.Amb gran sensibilitat els recità en diferents idiomes.Vuit són els idiomes que parla, català inclós. Per a que després els espanyols diguin allò de: "menos mal que nos queda Portugal".

Alexandre Nunes de Oliveira ens recita els seus poemes amb veu greu i sensual , una veu que acompanyada d'una subtil i suggeridora música ens fa curta la seva obra:




En David Casadellà Llavià, l'empordanés del grup, va anar tancant el recital  poètic que "El Llop Ferotge" ens va oferir a Blanes, el passat 13 de novembre.

Amb  les emocions  a flor de pell, ens va deixar ,entre d'altres, aquestes dues  personals peces.
Un goig escoltar-lo i gaudir de la seva poesia:

Re mi fa sol si la Cecília do....

Les patrones fan el que volen i la Cecília, que és una santa, avui deixa la música per la poesia.
Res li ha de passar per quedar-se un dia sense nota ni clau .

Jorge Morales recita "Mediterrània":



Ha estat  una nova  oportunitat per gaudir del magnífic udol de: "El Llop Ferotge".

"El Llop Ferotge"recita novament a Blanes.

Després  d' un any, el passat 13 de novembre "El Llop Ferotge" tornava a Blanes per fer de les seves: oferir-nos una fantàstica vetllada poètica acompanyada d'una rifa de llibres gentilesa de la Llibreria 22 de Girona.

El primer poema que va recitar Jorge Morales com a poeta i rapsode que també és ,el va dedicar a Blanes, a manera d' homenatge.
I la veritat és que ens va sorprendre amb un poema  de l'escriptor xilè Roberto Bolaño: "Overol Blanco".

Per començar aquest recital virtual seguirem les mateixes passes que en Jorge i escoltarem les paraules del gran escriptor xilè que va viure i treballar a Blanes.

Jorge Morales recita Bolaño:

In memoriam.

Els amics entre d'altres, tots junts i a petició de la familia Fuertes, encenem una espelma en record de la Marísun,  just quan fa un any que ens va deixar.

Els nous ciris de la Catedral de Santiago de Compostela

Aquests són els ciris que han instal.lat a la Catedral de Santiago de Compostela, en motiu de la visita que avui farà el Papa de Roma a aquesta ciutat gallega.

Com que són uns ciris únics en el món que quan cremen desprenen un fum i un perfum especial , han pensat en fer-los servir com a substitut del Botafumeiro que, amb tant de moviment ,un dia d'aquests caurà pel cap dels fidels amants i els matarà a tots.

Si l'experiment té èxit ja han dit els organitzadors del Festival Papal que exportarien la idea a totes les esglésies del món, encara que no tinguin Botafumeiro, com la Sagrada Familia de Barcelona.Han dit, també,que podrien obligar a que tots els capellans en tinguessin a mà per tal que mai falti la llum al seu costat.

Signatura

Encara recordo les paraules del  jove escriptor quan, en  sentir-la recitar aquells inèdits poemes xilens a Blanes ,va dir: "es nota que no és poeta".

Serà que ha menjat massa sopa de lletres?

Avui he rebut la visita d'un caganer.

He quedat parada del què ha fet.

Serà que  ha menjat  massa  figues?.

Serà que ha menjat massa taronges?.

Serà que ha menjat massa crema de pastanagues?.

Serà que ha menjat  massa espàrrecs amb maionesa?.

Serà que ha menjat els torrons ,sobrers, del Nadal de 2009?.

Serà que ha menjat massa hòsties de  pà àzim?.

Serà que arriba  el Papa, la Mama, el Nadal, Tots Sants ?

Dit això....

...que tingueu un bon Nadal.

Savi consell.

Fa uns quants anys, algú que em volia bé,em va dir: tu li compraries un cotxe de segona mà a un/a venedor/a de pisos.?


Des d'aquell dia que me'ls miro amb prismàtics, com als "pájaros" o a les "pájaras".

Carta a Venècia

M'agradaria tornar-te a veure,
sentir-te a prop meu, novament,

omplir-me de la teva saviesa,

de la teva bellesa innata.


M'agradaria anar al mercat del peix de bon matí
i comprar el que més t'agradés,
i cuinar-lo al punt, per assaborir-lo amb el teu vi preferit,
en un apartament del Rio terrà de le Colonne.


M'agradaria contemplar la posta de sol,
des del  pont dels suspirs,
i triar ,a l'acollidora botiga de  Calle larga XXII  Marzo,
els millors punts per a llibres únics. 


M'agradaria  parlar amb tu
d'aquelles aquarel.les que va pintar en Turner,
i assaborir un gelat de cafè al barri de la Universitat,
pel carrer, passejant, a sis graus de temperatura.


M'agradaria tornar al Teatro la Fenice,
el que van cremar l'any 1996,
i escoltar-hi  Le quattro Stagioni  de Vivaldi,
des de la llotja del tercer pis.


M'agradaria perdre'm pels teus canals

passejant lentament i silenciosa,
al vespre, amb la tènue llum de la lluna que la boira, sovint,deixa passar,
i amb aquella humitat tan teva que torna en càlida ,la nit.


M'agradaria tocar el blau del mar,
i el color dels teus ulls,
i la teva pell ,un diumenge pel matí,
mentre et despertes suaument amb el so de les campanes de l'amor.

La musa

TRUQUEN

Qui hi ha

ningú

és només el meu cor que batega

que batega molt fort

per tu

però a fora

la maneta de bronze de la porta de fusta

no es mou

no es belluga

no belluga ni tan sols el capciró del dit.

VIATGES

Jo també

com els pintors

tinc les meves models.

Un dia
i ja és ahir
a la plataforma de l'autobús
em mirava les dones
que baixaven pel carrer d'Amsterdam.
De cop i volta a través del vidre
en vaig descobrir una que no havia vist pujar.
Asseguda i sola semblava somriure.

A l'instant mateix em va agradar enormement

però al mateix instant

em vaig adonar que era la meva.

Vaig estar content.


Jacques Prévert."Preversions".

A cura de Miquel Desclot.

Edicions Proa.Els llibres de l'Óssa Menor 222. Barcelona 2001

Ràdio lloca

No hi ha res pitjor que la vulgaritat.

Que ràdio lloca fa mal de cap.

Qui l'adora l'ha premiat.

Així el murri s'arramba.

R.I.P.

EL BAPTISME DE L'AIRE

D'aquest carrer
abans en deien el carrer del Luxembourg
pel jardí.
Avui en diuen el carrer Guynemer
per un aviador mort a la guerra.
Tot i això
aquest carrer
és encara el mateix carrer
és encara el mateix jardí
és encara el Luxembourg.
Amb les terrasses...les estàtues...els estanyols.
Amb els arbres
els arbres vius.
Amb els ocells
els ocells vius.
Amb els nens
tots els nens vius.
Llavors et demanes
de debò et demanes
què hi ve a fotre un aviador mort aquí.


SI ENS EN SEMBLARIA DE VAGUE

Si ens en semblaria de vague
inconsistent i inquietant
un cap de viu
si no hi hagués un cap de mort a dins.

Jacques Prévert."Preversions".
A cura de Miquel Desclot.
Edicions Proa.Els llibres de l'Óssa Menor 222. Barcelona 2001

Avui és un bon dia

Pugeu al màxim el volum dels altaveus del vostre ordinador fins el final dels segon vídeo.





A qui li piqui que es rasqui.És el que passa quan es tenen cucs al "cubanito".

I per trempera...la de Blanes.Que ho sàpigues ,Pocholo.
Ah!, que no ha canviat de nom encara?.
Clar, el D.N.I  encotilla molt i José sempre s'ho dirà.

L'elegància del nostre idioma.

Es curiosa la facilitat que tenen alguns en fer les coses.

Tant que els hi costa a molts traductors fer una feina acurada, fidel i respectuosa amb l'obra que tradueixen i tan poc que els hi costa a d'altres.

Mireu ,sinó, el resultat del treball que ha fet el generador d'imatges NAG. He introduït un parell de noms en castellà tals com Alejandrita i Esmeralda  i me'ls ha traduït al català, automàticament, com a  "Alexandreta" i "Maragda" .

Una llengua preciosa la nostra, no?.

Amb la veu final de Mayte Martín."Bicicleta, cullera, poma".

L'esperada pel.lícula documental del director Carles Bosch: "Bicicleta, cullera, poma" es va estrenar en molts cinemes de Catalunya i del país veí ,el divendres passat 1 d'octubre. En el  "Cinema Truffaut" de Girona es va estrenar en versió original, es a dir en català, castellà i anglès.Una obra certament commovedora  com explicava aquí Imma Merino, del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.Una obra on vaig descobrir , gràcies a Pascual Maragall , "les variacions de les variacions", dit d'una altra manera les variacions-jazz de les "Variacions Goldberg" de J.S.Bach.

El dissabte 2 d'octubre es feia la presentació oficial al Cinema Truffaut  amb la presència del director i el productor del documental .Al final de la projecció es va encetar un interessant debat amb el públic assistent ,on en Carles Bosch ens explicava  el gran pes que va sentir sobre seu quan va acceptar fer aquest treball .També va dir, però,  que només va trigar cinc minuts en acceptar-lo, el mateix temps que va trigar el productor en acceptar l'encàrrec.Ell parlava de res-pon-sa-bi-li-tat, de la gran responsabilitat que va tenir a partir d'aquell moment i fins que es va acabar de muntar la pel.lícula  en tot allò que anava fent i decidint.Deia que el fet que fos l'expresident de la Generalitat de Catalunya , en Pascual Maragall , el protagonista-actor , va fer que  entrés, immediatament, dins la dinàmica de la tremenda angoixa que representava per a ell trobar el tracte just, el to adequat, la durada òptima , per tal d'assolir un  resultat final acurat, equilibrat i el més precís possible.Perquè en definitiva d'això en depenia l'èxit de la pel.lícula ,  la seva posterior difusió i el seu prestigi personal i professional .Comentava el director que van enregistrar 50 hores i que  tantes hores li van proporcionar molts regals que van enriquir la pel.lícula.D'alguns fets  no en va poder prescindir , això va significar  haver de filmar en diferents països, pagar vols extres d'avió i un  munt d'imprevistos que en definitiva van incrementar més les despeses d'un  pressupost que ja estava sobrepassat.Segons el productor el director tenia moltes més idees, però no hi havia prou diners per dur-les a terme.Finalment les 50 hores van quedar reduïdes a 110 minuts.En Carles Bosch deia que no havia sabut fer-la més curta i que  esperava que el públic no veiés el seu treball com un documental sinó com una pel.lícula. Remarcava que ell no en tenia prou amb la bona acollida que va tenir en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, que en volia més. Perquè aquesta pel.lícula, va dir, només té sentit si té molt d'èxit. Només si té molta difusió i molt ressò s'aconseguirà l'objectiu principal.

Espero que així sigui.

No us la perdeu.

Únic concert a Catalunya.Katia i Marielle Labèque.

"Sens dubte, la presència al nostre escenari d'aquestes dues dames del teclat serà un dels moments màgics de la temporada. Elegants, temperamentals, enèrgiques i en una perfecta sincronització, aquestes dues germanes són aclamades com el millor duet de piano del món. Després d'una carrera de més de dues dècades i d'alguns anys d'absència dels escenaris catalans, visiten casa nostra per recuperar un dels seus treballs més reconeguts: la música de Ravel i la transcripció per a dos pianos de la suite Ibèria d'Albéniz."

Els de l'Auditori de Girona diuen que aquesta vegada hi hauran dos pianos i una ànima.

Ja em disculpareu que marxi corrent però m'interessa molt que em donin una cita per al dia 14.

No us les perdeu!.

Si l'encerto, l'endevino

Dona de tardor.

I ja poden caure fulles, que no em canso d'escoltar-la.

Fins la propera

Es veu bé?.Està clar?.Que tingueu una bona Diada Nacional.

Demà hi ha una convocatòria molt important a Barcelona, la capital de Catalunya, el nostre país.
I com que s'ha d'anar a la ciutat per aprendre dels que en saben, jo demà hi aniré.

Noti's que l'eslògan de la manifestació convocada per a demà a les 17.30h. a la Plaça Urquinaona i que continuarà pel lateral del Passeig Lluís Companys i acabarà al Passeig de Pujades davant de l’entrada al Parc de la Ciutadella, ja no és el del 10 de juliol d'enguany.Ara a més de decidir  com a Nació que som,VOLEM  ESTAT PROPI!.
Si us hi voleu afegir aquí us deixo la informació necessària , perquè és important  no perdre's en el camí i per a que pugueu seguir les activitats programades .
Sapigueu que aquesta vegada tampoc estarem sols. Llegiu les entitats que s'hi han adherit i sobretot  no us salteu la primera.

Hi podreu llegir ,també, el manifest que serà llegit al final de la manifestació per Jaume Cabré, darrer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
I tal com acabarà ell, acabo jo:

"Perquè el nostre futur ens pertany només a nosaltres: Som una Nació, volem Estat propi!."

Un regal

"Onqotô"

I es que quan s'ajunten les arts amb la ciència i la qualitat el resultat és d'una bellesa sublim,exquisida,natural.

No us sembla?.




MORTAL LOUCURA

Na oração, que desaterra … a terra,
Quer Deus que a quem está o cuidado … dado,
Pregue que a vida é emprestado … estado,
Mistérios mil que desenterra … enterra.


Quem não cuida de si, que é terra, … erra,
Que o alto Rei, por afamado … amado,
É quem lhe assiste ao desvelado … lado,
Da morte ao ar não desaferra, … aferra.


Quem do mundo a mortal loucura … cura,
A vontade de Deus sagrada … agrada
Firmar-lhe a vida em atadura … dura.


O voz zelosa, que dobrada … brada,
Já sei que a flor da formosura, … usura,
Será no fim dessa jornada … nada.

Gregório de Matos

A 3 d'octubre de 1956.

LA GRAN CURSA DEL MAR

A Amàlia Tineo

La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents—fulgor d'espases—
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.

16-18 de gener del 1943

Josep Palau i Fabre."Poemes de l'Alquimista".Una selecció.
Tria, estudi i propostes de treball a cura de Tomàs Nofre.
Editorial Proa. Barcelona, juliol del 2008.

Eeeera un niiiiño mu gueeeeno, requetegueeeeno.Era un bombong.

Avui comença el curs escolar 2010-2011!.

Sempre que comença un nou curs escolar penso ens aquelles nenes i nens que per primera vegada van a l'escola.Els alumnes de P-3.
La meva filla quan tenia tres anys acabats de fer va passar els dos mesos i mig més horrorosos de la seva vida fora de casa.Va ser per una simple qüestió de dignitat.
Diuen que a l'escola passen coses que sovint són per apretar a córrer;de fet sabent el que fan i diuen alguns Mestres és per sortir corrent,sí.Però la meva filla no ho feia això.Ella vomitava.Vomitava tot l'esmorzar a la porta de l'escola, si hi arribava, perquè molt sovint ho feia només veure-la de lluny.Quan ho feia al passadís d'entrada a les aules ja era per amagar-se.I quan només veure'ns arribar ja sortia al pati d'entrada ,amb la fregona a la mà, la senyora Pip...jo li deia:"Ei, senyora Pip , on va tan preparada,que avui no ho farà dona".I patapam!.
I així durant dos mesos i mig.Després vaig conéixer el seu tutor.

Avui comença tercer d'ESO i ja no vomita.Ara es mira als nois amb grans de pus a la cara.
No sé si hem avançat gaire.Ella diu que sí i jo sóc prudent amb les meves opinions ,que després els fills et critiquen per qualsevol cosa.

Prova superada?

De Festival a Festival i tiro perquè em toca.

El programa deia:

"Koncert na zywo na Wielkich Organach,Bazyliki Archikatedralnej,(ok.25 minut), podczas kazdego koncertu wykonywany jest m.in.utwór, Mieczyslawa Surzynskiego, legendarnego organisty Archikatedry Warszawskiej za zycia zwanego polskim Bachem.
Codziennie oprócz niedziel i swiat-godzina 12'00 od 1 maja do 25 wrzesnia 2010 r.
wejscie-cegielki:9zl dorosli,6 zl mlodziez i dzieci(bezposrednio przed koncertem),drupy-kazda 10 osoba bezplatnie."

Estava claríssim.Hi havia d'anar.

Només queda un camí per continuar existint.

Ja noto la vostra presència, la vostra companyia, la vostra il.lusió, el vostre caliu.
Sento les vostres veus i les vostres ganes de continuar existint pels segles dels segles ,amén.
Unes ganes  que també són les meves i que encara que faltin hores per a la manifestació a Barcelona, tan gran és la sensació que tinc  que serà un èxit i el començament d'un camí sense retorn, que m'emociona saber que al final del camí només hi podem trobar un premi. El premi.El premi  al nostre esforç: un poble que viurà amb la llibertat que ara no té, que li van prendre fa masses segles ja; uns fills que tindran un futur millor que el nostre i que ningú els hi pot negar.Espanya tampoc.

Som-hi!.
Comencem a caminar.

Fins que no em demostren el contrari als meus visitants els presumeixo intel.ligents i bons lectors.Visca Catalunya Lliure!

"(No Subject)‏
From: J. B. (jm041063@hotmail.com)
You may not know this sender.Mark as safe|Mark as junk
Sent: Monday, September 21, 2009 1:11:14 AM
To: Fina Fontrodona (ginkgofina@hotmail.com)



Estimada Fontrodona, me sorprende tu silencio. Para qué querías mis credenciales? Pensaba que enviarías rápidamente a tus mossos de esquadra con la estelada gamada en la solapa a deternerme, o a confiscarme, o a algo.


Igual piensas que es farol. Cruza en google Jose Maestre y Neurologia, o Jose Maestre y Neurology. Verás que existo.


Yo he puesto Fina Fontorodona y apenas salen un par de enlaces que tengan que ver contigo; existes? Ya en la segunda página uno de los primeros enlaces te asocia a Pantagruel, q.e.p.d. Llámate Fontrodona pa eso, jajajajajajjaja!


Por cierto, que a tus escasos visitantes los tienes descolocaos; no tienen ni bandarra idea de lo que le andas contando en estos días de trastorno que llevas. Y quien querías que entrara al trapo no entra, jo. M'a dejao solito... y eso que según tú, dios -y su padre Vincenç supongo- nos cría y nosotros no arrejuntamos, jajajajajajaja! Que cachonda eres, joía, que no pareces catalana, sino espanyola y andaluza.


Anda, mujé, mándame un saludo aunque sea.


Petons,


Pepe Maestre"


Existirem  els catalans com a catalans i res més, més enllà d'internet?
Demà ho comprovaran alguns.
Perquè si els mitjans de comunicació internacionals enfoquen bé les seves càmeres, veuran que existeixo i que no estic sola. Com existeixen tots els catalans, encara que  alguns els busquin al google per comprovar-ho.
Visca Catalunya Lliure!

Avui el vídeo, dissabte la manifestació a Barcelona.Per Catalunya!

SOMNIEM

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

Lluís Llach. "Somniem".1979

“Som una nació. Nosaltres decidim”.

Feia tants anys que la gallineta cantava sense parar
que l'altre dia  afònica es va quedar.
Però la gallineta que d'ous hi entenia bastant
es va  automedicar pitant.

Farta com estava  de sentir a parlar
de la potassa de la farmacèutica de moda,
es va preparar un remei casolà
amb els ingredients que tenia a mà.

Amb tanta eficàcia va barrejar
els rovells d'ous calents del dia
amb el suc d'una llimona esgrogueïda,
que ara mateix ja torna a cantar.

Escalfant motors per al dia 10

 Lectura per al  mes de juliol.

Recomanada fins i tot per a aquells que estant de vacances  faran l'esforç d'anar a la manifestació a favor de la Independència de Catalunya.

Que sé que aquest fet tan important per a Catalunya passarà per davant del sol de la mediterrània, la piscina privada, la vela, la pesca submarina , la mariscada  amb salsa  rosa i la cassoleta de llamàntol a la Xiriplats.
Per suposat passarà, també, per davant de l'entrepà de sardina enllaunada i del "Magnum" de xocolata blanca, a la platja.
Que sé que aquest fet tan important per a Catalunya passarà per davant de la fresca de la muntanya,  la barbacoa amb brases d'alzina, el caiac, la  caça de  bolets i cargols, el magret d'ànec amb salsa de nabius i el cabrit amb aromes de Montserrat.
Per suposat passarà, també, per davant de l'entrepà de llardons i del vi amb gasosa, a la muntanya.

Que no?.

Doncs els que diguin que no que comencin a remar fort perquè ja fa temps que es nota que estem davant del remolí que ens xucla cap el fons de la mar salada, o davant del forat negre que ens xucla els euros i la llum.

Sacrificium

Començo el juliol disfrutant d'un meravellós regal.
La veu que ens deixa  la mezzosoprano Cecilia Bartoli   en el seu darrer treball "Sacrificium" .
Un homenatge als "castrati", sens dubte.

La Fundació Vicenç Ferrer es mereix el Premi Nobel de la Pau 2010

Per què penso que la Fundació Vicenç Ferrer es mereix aquest premi?.Doncs perquè he vist "in situ",en diverses ocasions,el resultat d'un projecte humanament grandiós,humanament ambiciós, difícilíssim de dur a terme ,si no fos per la gran capacitat d'organització i treball de qui està al davant en aquest projecte, si no fos per la gran il.lusió i motivació que dóna veure com la solidaritat d'uns quants es transforma en vida  per a moltes persones condemnades ,només , pel fet d'haver nascut dàlit  a l'Índia.

Dono fe que el què es diu sobre el projecte de la FVF, és cert.

M'omple d'orgull i satisfacció col.laborar amb aquesta Fundació i veure postures tan positives com aquesta,  aquesta,  aquesta  o  aquesta.
I també llegir notícies com aquesta, que demostren que el dia 19, el 23, avui 28 i tots els dies de l'any són dies de treball  per donar a conèixer la Fundació, i el seu projecte de desenvolupament.

Espero que les  pobres declaracions o aportacions que van fer  alguns i algunes ,ara fa un any ,passin a la història com el què són: pobres i dignes dels seus propietaris.

Homenatge a Vicenç Ferrer

"Apreciados colaboradores,

El próximo sábado 19 de junio es el primer aniversario del fallecimiento de Vicente Ferrer. En Anantapur se vivirá una ceremonia simbólica multitudinaria para recordar su figura y su trabajo, así como los grandes avances del programa de desarrollo integral pionero que él empezó hace cuarenta años.

En nuestra web podréis encontrar el mismo sábado imágenes e información actualizada sobre el desarrollo del homenaje, facilitadas por el equipo de la Fundación en la India.

Algunos de los medios de comunicación se harán eco estos días de nuestro trabajo, lo que supone una oportunidad para informar y sensibilizar a la población española sobre la situación de las comunidades más pobres de la India y recabar apoyos para nuestros proyectos en Andhra Pradesh.

Telecinco emitirá el mismo sábado, a partir de las 21.45 horas, un programa especial con el que la cadena quiere también avalar la candidatura de la Fundación al premio Nobel del la Paz. La emisión se realizará desde el plató de La Noria y será conducida por Mercedes Milà y Jordi González, que en 1997 ya dirigió con éxito otro programa especial, en el que participó Vicente Ferrer vía satélite.

Por otro lado, un equipo del programa Informe Semanal de Televisión Española, encabezado por Zulema Larripa, subdirectora del programa, se encuentra estos días en Anantapur para rodar un reportaje sobre los avances en nuestros proyectos. El reportaje se emitirá el próximo día 26 a las 21,30 horas. Además, elaborarán contenidos para emitir por el Canal Internacional de TVE y también para los Telediarios (en el caso de las informaciones sobre el acto de Homenaje en India).

Esperamos que todo ello suponga un nuevo impulso para la Fundación y sirva para que más personas se sumen a nuestro proyecto.

Aprovecho esta ocasión para saludaros afectuosamente,


Jordi Folgado,
Director General de la Fundación Vicente Ferrer."

Això és un plagi?

Ho és?.



Ai no, que ella era rossa i ell moreno.
Quin ensurt.

De plagiaris o vulgars imitadors.

" CARPE DIEM
(el blogg de montse fontrodona)
 Presentació a Blanes de "Les grans epidèmies modernes". Salvador Macip.
A la Fundació Àngel Planells, a vegades, rebem als convidats sota una aura de misteri.
http://finafontrodona.blogspot.com/2010/02/presentacio-blanes-de-les-grans.html "

Tret de:  Notícies de Lloret.

Els plagiaris no es conformen amb una paraula, frase, text, post,article, idea...Volen el llibre i el bloc sencer.
No és un "assumptA xixarel.lo" aquest, no, és la pura realitat.
I fins aquí podiem arribar, Montse (amb blogg de dues ges, que sempre és millor que una).

Divertimento o curs d'estiu

Ara ,que alguns han començat o començaran les vacances d'estiu i per tant disposaran de més temps lliure, podria ser un bon moment per deixar de ser divins.Que és ben sabut, des de temps ancestrals, que la divinitat engreixa.I la coca de Sant Joan ,també.

Asseguren les males llengues que els cables dels portàtils i els discs durs també engreixen.On anirem a parar amb tanta modernitat.Només falta que hi afegeixin els mòbils ara.
Les meves papil.les gustatives,les més fines del món, no em permeten saber una cosa així.
Però això , de ben segur que ens ho podran dir les persones que les tenen més rústiques.

Presentació del llibre de poemes "Esquinas de arena" de Nadine Garralda a Girona

Demà ,dia 8 a les 20h., a la LLibreria 22 de Girona,  Jorge Morales i  J.M.Fonalleras presentaran el llibre de poemes "Esquinas de arena" de na Nadine Garralda, amb pròleg de J.M.Fonalleras i  il.lustració de portada de Fina Fontrodona. Editat per "El Llop Ferotge".

Tenint en compte totes aquestes dades i que conté una selecció de 25 dels seus millors poemes,ja podeu córrer a comprar aquesta peça única perquè ,sinó, us quedareu sense obra d'art.

El minut de glòria està a punt d'arribar per na Nadine Garralda.
Jo,em conformo amb 007 segons.

Des d'aquí ,agraeixo a l'editor Jorge Morales que hagués pensat en mi ,ara fa sis mesos.Moltes gràcies.

Punts de venda del llibre:
A Barcelona: Llibreria Central del Raval i Central del c/ Mallorca  .
A Girona: LLibreria 22 i Llibreria Context. 

Presentació de la revista "El llop ferotge" a Girona.

"En esta entrega, presentamos una muestra del trabajo poético de Anna Mera Giralt, Ariadna Gómez, Ramón Bartrina, Caye Gómez, Azahara Cerezo, David Casadellà, Marcin Swiostek, Consol Vidal, Elvira de los Ángeles, Maria Rosa Cullell, Francesc Cañas y Ramón Alabau Pellicer. También ilustraciones de Fina Fontrodona, Oriol Tuca y un retrato de Nicanor Parra realizado por el pintor californiano Cecil Gaspar, quien desde la tropical Costa Rica continúa colaborando para el Llop"...


..."Pero, sin duda, más allá de los temas que nos faltan (Breton y la antología del humor negro, la aportación inglesa, etc.) ofrecemos una selección de textos sobre autores y temas en los cuales no hay pérdida: Jaume Puig escribe sobre la ironía subyacente en la obra del escritor austriaco Thomas Bernhard; Carles Cassú, “Kasku”, nos ofrece unos pincelazos sobre Una propuesta modesta, de Jonathan Swift; Josep Maria Uyà repasa los conceptos sobre el humor y la metafísica en autores argentinos como Macedonio Fernández y J.L. Borges, y su contrapartida en la literatura catalana contemporánea; Alexandre Nunes de Oliveira nos traslada a la antigüedad clásica en su texto sobre El Satiricón de Petronio y la crónica de “un mundo que fue posible.


Especial mención queremos hacer a nuestro inolvidable compañero Albert Compte, cofundador del Llop y autor de una obra poética y en prosa anclada completamente en el Humor y en la Ironía, de la cual ofrecemos una nueva muestra, además de fotografías desconocidas para la mayoría de los lectores.

Por último, un pequeño homenaje a Don Nica, como se le llama afectuosamente en Chile al poeta Nicanor Parra, ¡que este año 2010 cumple la edad de 96 años! Poeta grande donde los haya, egregio introductor del Humor y la Ironía en la poesía contemporánea, despreciado en su momento por los poderes fácticos de todos los signos, hoy vive una tercera o cuarta juventud, celebrando en vida el triunfo de su poesía. Efectivamente, las repercusiones de su obra poética no paran de extenderse, siendo leída y valorada por atónitos nuevos lectores. Entre otros, gracias al impulso generoso dado por Roberto Bolaño, quien lo señaló como maestro y lo dio a conocer en España entre editores, poetas y críticos, en 2006 se ha publicado el primer tomo de sus Obras Completas & algo + (1935-1972), en edición de Niall Binns, al cuidado de Ignacio Echevarría; y este año se ha editado para toda España y Latinoamérica “Parranda larga”, voluminosa antología compilada por Elvio E. Gandolfo, que recoge lo mejor de sus poemas y “artefactos”. De este modo, publicamos sobre Parra textos de Bruno Montané y Carlos Almonte, donde se valora y comenta positivamente su obra, y un artículo de 1962 firmado por el Padre Salvatierra, sacerdote capuchino e influyente crítico literario chileno, quien escribió lapidariamente sobre Versos de Salón, para hacer un contrapunto y ver el precio que muchas veces toca pagar cuando se innova en arte y literatura."

Jorge Morales

 
Demà 4 de juny  a les 21h., gran festa-presentació del  número 11 de la revista d'art i poesia "El llop ferotge" ,al Pati de la Casa de Cultura de Girona.
Serà una gran festa dedicada a l'art i a la literatura.Amb un recital de la poesia dels poetes abans esmentats ,una actuació de dansa contemporània a càrrec de l'Ester Puigdemont i la Faktoria d'arts escèniques de Celrà, concerts amb els cantautors Nen Magem, Mariona Font, Kasuality, i dels grups PULPO POP, PEPPERMINT, NADA PARA NADIE i l'actuació especial dels dj's del Sònic Club.

Punts de venda de la revista:
Girona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Llibreria Laie,Documenta
Blanes: Llibreria Sant Jordi (Rambla Joaquim Ruyra, 16)


Aquesta il.lustració no és meva

Poesia de qualitat.

..."presentamos también el tercer volumen de nuestra colección de poesía: Esquinas de arena, de Nadine Garralda Hollenberg. Libro prologado por J.M. Fonalleras y con dibujo de portada de la artista Fina Fontrodona.

Esta primavera, entonces, los ferotges estamos de celebración".

Jorge Morales

Las viejas

-¿Usted no se cansa de tanta tristeza?-preguntó Doña Vida a la Muerte.
-¿Tristeza, por qué?.¿A usted quién le dijo que la muerte es triste?-respondió molesta la Vieja.
-¡Mujer!-insistió la Vida- la pérdida y el dolor, el llanto y la angustia...tantos años haciendo sufrir...
-Fíjese usted-atajó la astuta Muerte-quienes sufren son siempre los vivos.Ésos son asunto suyo.
-¡Ah no!-protestó Doña Vida-la culpa la tiene usted.
  Doña Muerte inspiró pausadamente y contestó:-La culpa, mi querida amiga, es un concepto tan vivo como los hombres, yo ni siquiera existo en su definición.
-¡Ay, Doña Muerte, es usted retorcida!-suspiró la frágil Vida-. No se moleste, pero a mí su trabajo no me parece digno.
  La Muerte esbozó una ligera (y poderosa) sonrisa y respondió:
-De momento, ningún muerto se ha quejado.

Nadine Garralda. "El Llop Ferotge",revista d'art i poesia ,nº10.Girona , tardor 2009

Primavera 2010 o la creativitat a dojo.

L'atzar ha fet que sigui avui.

 

Ara que ja s'ha fet pública  la noticia, no podré amagar més el què diuen de mi.


Es veu que la primavera és bona època per  publicar llibres i revistes.
Per  publicar art i poesia .
Per donar a conèixer l'art que es cou a les ments dels creadors.


Celebro el bon camí que pren la feina ben feta i que aquesta  sigui apreciada .
I espero que el somni sigui llarg.

Llarga vida als projectes que són bons que d'escurçar-la ja s'encarreguen els polítics.

Aquesta il.lustració no és meva

Els colors de la primavera

In Memoriam

FERRO:

 "El cosmos del ferro no és un univers immediat. Per tractar-lo cal estimar el foc, la matèria dura, la força.El ferro només es pot arribar a conèixer mitjançant els actes creatius, educats amb valentia."

Gaston Bachelard

Fent endreça

Que mira que hi ha vici escampat pel món.!