En Jorge Garralda, metge argentí que viu i treballa a Girona, és també músic, poeta i un rapsode excel.lent. Escolteu-lo recitant un poema de la seva filla Nadine.
Jorge Garralda recita "Escritura":
Aquest poema el podreu trobar al llibre "Esquinas de arena".Un llibre que na Nadine Garralda va veure publicat el passat mes de juny i del que ja us en vaig parlar una mica en el seu dia
Al final del llibre en Jorge Garralda, en la biografia que va escriure de la seva filla ,ens diu en un dels seus sis "Decir que":
"Decir que:
crecer fue también hacerse catalana: poeta de sus amigos, amiga de sus poetas: voz andariega por ramas y madrugadas: cantautora, sonrisa del grupo poético-musical Dinosaurios, y voz y guitarra del conjunto Debarenbar."
Que les eleccions del 28N facin possible una nova Catalunya on s'hi pugui viure lliurement i amb independència. I si el "Reagrupament" no és possible ara, que ho sigui d'aquí a quatre anys, més valent i enfortit que mai.
Visca Catalunya Lliure !!!
Esperem que l'independentisme sumi força a aquestes eleccions. Em moro de ganes de conèixer els resultats!
ResponderEliminarEns espera una gran sorpresa.
ResponderEliminarOptimista que és una.:-)
I a veure si les bases independentistes de CIU apreten al Mas d'una vegada.Que ja toca.
Ai, el cava , que no l'he posat a la nevera!...........................................................................................Ara sí, ja està, tot preparat, estelada inclosa. :-)
Bon diumenge històric!.
On diu Ara, ha de dir "Ara". :-)
ResponderEliminarJa tinc el número 1 en paper (aquest s'ha de guardar com a peça de col.lecció) i pinta molt bé.
Albert B. i R., has vist quin suplement de cultura?.
Un nou diari a Catalunya, en català i que sembla que ha triat l'excel.lència i la qualitat com a aposta de futur.Això és fantàstic!. A veure si manté el nivell en el temps.
Bé,sembla que avui els catalans tenim moltes coses per celebrar.
Et deixo que me'n vaig a votar.!
Gràcies pel teu comentari.
Una abraçada.
Magnífics els poemes de la Nadine a qui no conec personalment. Conec, en canvi, al seu pare gairebé des de que va arribar. Voldria contactar amb ella: lluisgil@eldimoni.com o a través del meu blog http://laparaulaescrita.blogspot.com
ResponderEliminarLluís Gil.
Hola Lluís Gil,
ResponderEliminarsón uns poemes madurs, pictòrics i molt musicals.Quan me'ls van passar per dissenyar la portada els vaig sentir molt propers, plens de ritme.El temps no el parem ni amb el fre de mà, o sigui que val més aprofitar-lo i del viscut en companyia millor que "només pensem en les bones hores"(la frase no és meva).
Com que el dia que van presentar el llibre la Nadine va recitar ,esplèndidament, un dels poemes que més m'havia cridat l'atenció per la seva musicalitat, el reprodueixo aquí amb la paraula escrita, que amb la pictòrica i la musical crec que ,modestament i al costat d'altres poemes,ja fa temps que ho vaig fer.
""Lunes, a las 6:30"
Se lava la cara, con agua bien fría,
Se despereza ante el espejo.
Son las 6:30.
Llega temprano para abrir.
Todo en orden,
Mesas limpias, platos también.
Pedir té verde. Eso tiene que hacer.
Pedir té verde.
Quién sabe, un día en China,
Tomando té verde con alguien pequeño.
Poner la radio para ambientar.
Quién sabe, un día en el Madison,
Afinando una guitarra con el Boss,
Agitando masas.
Colocar los menús, que no se le olvide.
Quién sabe, un día en París,
con el señor de las estrellas,
reinventando el arroz
(el arroz que comió un día en China,
cuando conoció al Boss, de incógnito,
y se hicieron grandes amigos).
Un cortado y un croissant.
El cortado, corto.
Hacer caja,y que cuadre.
Quién sabe, una reunión con Gates,
por la cesión de derechos.
Dos combinados y una caña,
Com mucha espuma.
Quién sabe, una cerveza en Hawai,
con aquella mujer tan bonita de la serie.
la de los domingos, puntual ante la tele.
Para verla, pistola en mano,
Persiguiendo malos.
Y en realidad, es tan sencilla...
(cuando la conoció en aquella fiesta de Hollywood,
mientras soñaba cambiando ceniceros).
Son las 22:00.Toca bajar persiana.
Vuelve a casa, despacio.
Quién sabe, el edificio que diseñó
Y que le valió un Nobel.
¿Hay Nobel de arquitectura?
No va a soñar si no es por un Nobel.
Se lava los dientes y pone la tele,
¿Y si fuera médico famoso?
El que transplanta ojos, o manos,
O lo que sea más difícil.
Se va quedando dormido...
Y ya sueña que trabaja en un bar.
Son las 6:30
Es hora de lavarse la cara con agua fría.
Y empezar de nuevo las muchas vidas.
No hay nada como escapar
Para vivir
Especialmente un lunes,
A las 6:30."