Esta primavera, entonces, los ferotges estamos de celebración".
Jorge Morales
Las viejas
-¿Usted no se cansa de tanta tristeza?-preguntó Doña Vida a la Muerte.
-¿Tristeza, por qué?.¿A usted quién le dijo que la muerte es triste?-respondió molesta la Vieja.
-¡Mujer!-insistió la Vida- la pérdida y el dolor, el llanto y la angustia...tantos años haciendo sufrir...
-Fíjese usted-atajó la astuta Muerte-quienes sufren son siempre los vivos.Ésos son asunto suyo.
-¡Ah no!-protestó Doña Vida-la culpa la tiene usted.
Doña Muerte inspiró pausadamente y contestó:-La culpa, mi querida amiga, es un concepto tan vivo como los hombres, yo ni siquiera existo en su definición.
-¡Ay, Doña Muerte, es usted retorcida!-suspiró la frágil Vida-. No se moleste, pero a mí su trabajo no me parece digno.
La Muerte esbozó una ligera (y poderosa) sonrisa y respondió:
-De momento, ningún muerto se ha quejado.
Nadine Garralda. "El Llop Ferotge",revista d'art i poesia ,nº10.Girona , tardor 2009
"De momento, ningún muerto se ha quejado".
ResponderEliminarAquesta frase em recorda la de l'amor d'una funerària que em va dir: No desitjo cap mal a ningú, només que no em falti la feina... De fet la funerària és la primera empresa del país; tenen els clients segurs, no es queixa cap client, no ha de fer el 2 x 1..., ho tenen tot venut, sigui de cara al sol o a l'ombra, no cal fer ofertes, i si no hi ha la talla de l'estoig, s'arronsen les cames i cap dintre... De vegades hi ha algú que demana pany de seguretat, no se sap mai si vindran ganes de sortir del taüt...
El teu diàleg m'ha agradat molt. El gust ha estat meu ila paciència teva...
Una abraçada des del far.
onatge
Hola onatge,
ResponderEliminarprimer de tot dir-te que la poesia és de na Nadine Garralda.Un poema publicat al nº10 de la revista d'art i poesia "El Llop Ferotge", de Girona.
El dibuix de la portada del llibre sí que és meu.Però el seu significat no el puc revelar, que encara s'ha de presentar el llibre.:-)
Onatge, ets molt irònic amb el tema i amb la funerària .De fet ,hi ha amors que maten ,de tan bon partit com són.Ja veig que no va ser el cas, afortunadament. :-)
Ara ,a mi em diuen això i tallo eh?.:-)
Salutacions.
Fina, de fet la vida és una ronia, una flor, una onada, un eco, aire, foc i flama, viatge, somni, coixí, carícia, abraçada, llàgrimes, somriures, dibuix, poema, paltja, temps, fred, caliu, mà. -en l'altre comentari on diu: l'amor d'una fu.... Volia dir: "l'amo".
ResponderEliminarPel que fa als enterraments potser perquè sempre m'han tocat el morts a mi, vull dir que per feina de casa, des de molt jovenet, m'ha tocat a mi anar als enterraments, i moltes vegades he vist que era l'últim acte al teatre de la vida...
Una abraçada des del far.
onatge
-donada la distància, com ho puc fer per demanar un exemplar de la Revista-
Hola fina, de fet la vida és una ironia, un viatge, un núvol, una abraçada, foc i flama, fred, caliu, l'eco que ens fa escoltar la profunditat, sol i lluna, una carícia, un tres i no res..., un peoma, una rima, una paraula, una mirada i saber veure, estimar fins al final...
ResponderEliminarEn l'anterior comentari, on diu "l'amor d'una fu..." hauria de dir "l'amo". I pel que fa als enterrament des de molt jovenet que per feina dels pares els morts m'han tocat a mi, i anar als enterraments, i en molts casos he vist que era l'últim acte al teatre de la vida i amb mals actors... Ja que el difunt se'n va a ports pagats fins a destí i no veu res...
Una abraçada des del far.
onatge
-una pregunta, donada la distància on puc comprar un exemplar de la revista-
Onatge, aquí tens els punts de venda de la revista:
ResponderEliminarGirona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Llibreria Laie,Documenta
Blanes: Llibreria Sant Jordi (Rambla Joaquim Ruyra, 16)
Respecte de la teva feina només diré que no l'envejo gens, veus?.Per molt tranquils, educats, respectuosos i silenciosos que siguin els clients.Per molts diners que es facin.
Sempre vaig pensar que era un gran negoci la mort.I encara que el sol surti per tothom,ara,encara més que abans, penso que és una veritable vergonya que sigui així.Però això seria un altre tema de conversa.
I sí, al final resulta que la vida és una enganyifa.Per això la mort fa tant de temps que riu.
Carpe diem!
Fina, en cap moment he dit que treballés en una funerària. La tasca que faig no hi té res a veure, això no treu que pugui ironitzar. Gràcies per la informació, ja vaig trucar a la llibreria de Girona i em van dir que encara no tenien la revista, fins la setmana que vé. Repeteixo, gràcies.
ResponderEliminarSalut i combat.
I tant que pots ironitzar, onatge, només faltaria.Jo també ho faig, com molta gent ho fa .
ResponderEliminarPer les teves paraules vaig interpretar que eres l'enterramorts de la funerària dels teus pares.
Segueixo pensant el mateix encara que no ho siguis. :-)
I respecte de la revista, avui, a la Llibreria 22 de Girona en tenien una pila del nou número que van presentar ahir, el nº11.Del nº10 no sé si encara tenen exemplars, no m'he fixat.
Salut.