20.11.09
Precipici
Talment Sylvia Plath,
però sense el gas.
Enfosquiment prematur,
prova no superada.
Ni el gessamí pot impedir-ho,
la societat fa tuf.
Dos fracassos i una mort.
Després del desastre,
confusió, desassossec,silenci.
Vida de gos!.
LÍMIT
La dona va arribar a la perfecció.
El seu cos mort mostra el somriure de realització,
l'aparença d'una necessitat grega
flueix pels pergamins de la seva toga,
els seus peus nus semblen dir,
fins aquí hem arribat, s'ha acabat.
Els nens morts, cabdellats, blanques serps,
un a cada petita gerra de llet ara buida.
Ella els ha plegat de nou cap al seu cos;
així els pètals d'una rosa tancada,
quan el jardí s'enravena
i les olors sagnen de les dolces gorges
profundes de la flor de la nit.
La lluna no té per què entristir-se,
mirant amb fixesa des de la seva caputxa d'os.
Està acostumada a aquest tipus de coses.
Els seus negres crepiten i s'arrosseguen.
Sylvia Plath
(L'últim poema que va escriure, la vigília del suïcidi)
però sense el gas.
Enfosquiment prematur,
prova no superada.
Ni el gessamí pot impedir-ho,
la societat fa tuf.
Dos fracassos i una mort.
Després del desastre,
confusió, desassossec,silenci.
Vida de gos!.
LÍMIT
La dona va arribar a la perfecció.
El seu cos mort mostra el somriure de realització,
l'aparença d'una necessitat grega
flueix pels pergamins de la seva toga,
els seus peus nus semblen dir,
fins aquí hem arribat, s'ha acabat.
Els nens morts, cabdellats, blanques serps,
un a cada petita gerra de llet ara buida.
Ella els ha plegat de nou cap al seu cos;
així els pètals d'una rosa tancada,
quan el jardí s'enravena
i les olors sagnen de les dolces gorges
profundes de la flor de la nit.
La lluna no té per què entristir-se,
mirant amb fixesa des de la seva caputxa d'os.
Està acostumada a aquest tipus de coses.
Els seus negres crepiten i s'arrosseguen.
Sylvia Plath
(L'últim poema que va escriure, la vigília del suïcidi)
14.11.09
13.11.09
Recordant-la
12 de novembre i un correu electrònic:
"Siento ser yo quien os diga...
...[...]...
...nuestra amiga M..... ha fallecido."
Així,
de cop.
I jo aquí,
avui,
en la foscor novament,
donant el condol als pares,
a les germanes, a la familia.
Acompanyant els sentiments dels amics
amb els qui vam compartir la seva amistat.
I jo aquí,
llegint poesia,
en la foscor novament,
recordant la seva mirada,
el seu somriure, la seva veu.
Els seus moviments, les seves paraules,
els seus desitjos i la seva bellesa interior.
TARDOR
Sóc ara en avingudes de novembre
on tot es fa quiet i sembla caure
com desistint. La melangia llaura
camps de records però ja res no sembra.
Ara tot és campana que s'atarda
tocant a morts i posa gravetat
boscos endins on la madura tarda
ja minva, plena d'or i soledat.
Ulls tristos, melancòlics de la posta,
no us apagueu: la llangorosa flama
un altre món al nostre món acosta,
del somni fa més íntima la trama.
Vida, on ets? La nit tot ho reclama
i un plor de vent és l'única resposta.
REPETIMENT
Els records ho són tot i l'incessant
repetiment:
tornar en un lloc
moltes vegades a escoltar
l'eco dels anys, a retrobar
potser una pedra que de temps haviem
pensat que hi era, i ja no hi ha cap veu
ni cap pedra.
Fer-ho, tanmateix,
és una forma de vida.
Criden les sirenes
al port. No, ara les recordo.
No, les invento.
No crida res.
I si no fos pels que ara deuen
sofrir
tot està bé.
Som ja a la matinada
d'un altre dia.
Encenc
el llum perquè la nit s'acaba
però comença l'altra nit.
Joan Vinyoli.
Poesia completa.
Pròleg d'Enric Casasses.
Labutxaca.Edicions,62. Barcelona.
"Siento ser yo quien os diga...
...[...]...
...nuestra amiga M..... ha fallecido."
Així,
de cop.
I jo aquí,
avui,
en la foscor novament,
donant el condol als pares,
a les germanes, a la familia.
Acompanyant els sentiments dels amics
amb els qui vam compartir la seva amistat.
I jo aquí,
llegint poesia,
en la foscor novament,
recordant la seva mirada,
el seu somriure, la seva veu.
Els seus moviments, les seves paraules,
els seus desitjos i la seva bellesa interior.
TARDOR
Sóc ara en avingudes de novembre
on tot es fa quiet i sembla caure
com desistint. La melangia llaura
camps de records però ja res no sembra.
Ara tot és campana que s'atarda
tocant a morts i posa gravetat
boscos endins on la madura tarda
ja minva, plena d'or i soledat.
Ulls tristos, melancòlics de la posta,
no us apagueu: la llangorosa flama
un altre món al nostre món acosta,
del somni fa més íntima la trama.
Vida, on ets? La nit tot ho reclama
i un plor de vent és l'única resposta.
REPETIMENT
Els records ho són tot i l'incessant
repetiment:
tornar en un lloc
moltes vegades a escoltar
l'eco dels anys, a retrobar
potser una pedra que de temps haviem
pensat que hi era, i ja no hi ha cap veu
ni cap pedra.
Fer-ho, tanmateix,
és una forma de vida.
Criden les sirenes
al port. No, ara les recordo.
No, les invento.
No crida res.
I si no fos pels que ara deuen
sofrir
tot està bé.
Som ja a la matinada
d'un altre dia.
Encenc
el llum perquè la nit s'acaba
però comença l'altra nit.
Joan Vinyoli.
Poesia completa.
Pròleg d'Enric Casasses.
Labutxaca.Edicions,62. Barcelona.
11.11.09
Amb la mirada posada cap a Orient.
Recordo com si fos ahir el dia que vaig conèixer a Ryuichi Sakamoto.
Al cinema.Fa 26 anys.
Va ser a la pel.lícula "Feliç Nadal Mr. Lawrence".La seva bellesa oriental em va agradar de seguida.Recordo que destacava dels altres actors, entre d'altres coses, perquè la seva imatge física resultava impecable.Jo tenia una edat molt impressionable.Crec que l'edat reglamentària per a una cosa així.
Al final de la pel.lícula, en els crèdits, el seu nom va aparèixer dues vegades.Com a actor i com a compositor de la banda sonora.
Així que no vaig trigar gaire en comprar-me el disc de vinil d'aquella delicada música.Disc que encara conservo però que ja no puc escoltar.
Aquest passat diumenge per la tarda, vaig rebre informació sobre la programació de l'Auditori de Girona .Vaig veure que el proper diumenge 15 de novembre a les 19h., Ryuichi Sakamoto hi presentarà el seu darrer disc , a banda d'interpretar obres de la seva producció i peces clàssiques de diferents autors ,en l'única actuació que farà a Catalunya, en la seva primera gira en solitari per Europa des de l'any 2000.
El primer pensament que vaig tenir va ser comprovar, informàticament, si les localitats estaven exhaurides.Només van caldre uns instants per a saber que no ho estaven i que les que quedaven estaven en un lloc on l'espectacle seria visible,audible i disfrutable.Així que dit i fet.En un tres i no res i per un preu assequible tenia en perspectiva poder veure ,de prop, a aquell actor tan jove en el meu record i escoltar i sentir l'art d'un excel.lent pianista i compositor.
Diumenge veuré a un home gran que actuarà en directe i a un artista que no ha parat de créixer amb el temps.
Així ho espero i ho desitjo.
Al cinema.Fa 26 anys.
Va ser a la pel.lícula "Feliç Nadal Mr. Lawrence".La seva bellesa oriental em va agradar de seguida.Recordo que destacava dels altres actors, entre d'altres coses, perquè la seva imatge física resultava impecable.Jo tenia una edat molt impressionable.Crec que l'edat reglamentària per a una cosa així.
Al final de la pel.lícula, en els crèdits, el seu nom va aparèixer dues vegades.Com a actor i com a compositor de la banda sonora.
Així que no vaig trigar gaire en comprar-me el disc de vinil d'aquella delicada música.Disc que encara conservo però que ja no puc escoltar.
Aquest passat diumenge per la tarda, vaig rebre informació sobre la programació de l'Auditori de Girona .Vaig veure que el proper diumenge 15 de novembre a les 19h., Ryuichi Sakamoto hi presentarà el seu darrer disc , a banda d'interpretar obres de la seva producció i peces clàssiques de diferents autors ,en l'única actuació que farà a Catalunya, en la seva primera gira en solitari per Europa des de l'any 2000.
El primer pensament que vaig tenir va ser comprovar, informàticament, si les localitats estaven exhaurides.Només van caldre uns instants per a saber que no ho estaven i que les que quedaven estaven en un lloc on l'espectacle seria visible,audible i disfrutable.Així que dit i fet.En un tres i no res i per un preu assequible tenia en perspectiva poder veure ,de prop, a aquell actor tan jove en el meu record i escoltar i sentir l'art d'un excel.lent pianista i compositor.
Diumenge veuré a un home gran que actuarà en directe i a un artista que no ha parat de créixer amb el temps.
Així ho espero i ho desitjo.
8.11.09
6.11.09
El repós de la mirada
"Quan pinto sempre escolto música. La música segueix també el moviment de la tinta, dóna a la pintura una mena de ritme"
Gao Xingjian
I la mirada no pot ser cap altra,
blava com el mar.
Per a qui he tingut tan a prop,
no hi pot haver judici.
Si en moments de tempesta,
no em va deixar a la deriva,
haig de correspondre amb la meva vela llatina,
i navegar amb ella.
Amb ella,
i sota la llum de la lluna.
Gao Xingjian
I la mirada no pot ser cap altra,
blava com el mar.
Per a qui he tingut tan a prop,
no hi pot haver judici.
Si en moments de tempesta,
no em va deixar a la deriva,
haig de correspondre amb la meva vela llatina,
i navegar amb ella.
Amb ella,
i sota la llum de la lluna.
5.11.09
Gràcies a Déu...
...que Déu existeix i fa miracles.
És un tema que em tenia amoïnada.Ara feia temps que no es manifestava fent un miracle.
Però avui l' ha fet.Ara sé que pot canviar a la gent en dos dies . Oh, alegria!.
Gràcies a ell avui he vist gent que, de la mateixa manera que ahir menjava ,voraçment, patates xips davant la televisió , mentre mirava un partit darrere l'altre d'aquest esport nacional que en diuen futbol , avui , oh miracle, menja patates xips ,o no , davant la finestra , mentre llegeix un llibre de poesia, de bruxas per exemple.
També he vist gent que portava mesos omplint el sac amb blat i que avui, oh miracle, l'ha lligat. Ai si està foradat.
Realment he vist que ha canviat la situació de tanta gent en dos dies que he arribat a la feliç convicció que Déu vostre senyor és bo i que , per fi, ha fet justícia i ha donat a cadascú el que es mereixia.
Que cap membre del PP dubti del bon senyor, que ja sé que no ho solen fer però per si de cas. Déu ,al final ,sempre fa el millor per a tothom.
Només he trobat a faltar un tercer miracle, que diuen que el tercer és el definitiu: sanarà als cecs encara que siguin del PP?.Perquè hi ha algun membre del PP que lluny de ser curt de vista està més cec que un talpó cec.Que és de poble i no ha previst de què pot ser capaç una persona que està en una llista d'un partit polític no afí , de poble també. A aquestes alçades ja s'ha de ser innocent.
Ai ,val més que aquest es dediqui a recitar poesia , encara que ho faci malament. Ja ens posarem els auriculars.
Gràcies a Déu que Déu existeix i fa miracles.
23.10.09
21.10.09
Barreja en rosa.
Com la llet de la santa,
aliment dels vampirs adolescents.
Com el fruit de la magrana,
menjar de verges pures i pensaments impurs.
Com la polpa de la maduixa,
llavis de dona.
Barreja en rosa.
Com la flor del cirerer,
al Japó florida pel febrer.
Com la pantera dels anys seixanta,
seixanta-quatre exactament.
Com el perfum Versace,
italià havia de ser.
Barreja en rosa.
Com el llit de la Barbie,
per a jugar a mel d'amagar.
Com el diamant africà,
per a mirar i no tocar.
Com la punta del fong,
Phallus impudicus.
Barreja en rosa.
Vici de déu.
Aroma de diable.
18.10.09
Sobre el canvi climàtic o l'escalfament global
Ella vivia sota un caràcter continental: fred,introvertit,discret,precís,responsable, exigent.
Li agradava la taula ben parada.El menjar al punt ,ben presentat, ben acompanyat.
Francés, entre d'altres.
La música...mmm ,la música de bon gust.
La cuina neta i endreçada.
Els coberts a taula.
Una bona sobretaula.
Les salses refinades.
Però es va trobar amb un caràcter llatí, calidesa, àpats informals , menjar italià, música de jazz, les mans com a coberts, un bon sobreterra. I amb les salses que tenien un punt d'anís.
Una història delicada, tendra i deliciosa.
Apte per a explicar el canvi climàtic o l'escalfament global.
Si, a més a més ,us agrada el saxo, us la recomano.
Xeps, xeps...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú.
Li agradava la taula ben parada.El menjar al punt ,ben presentat, ben acompanyat.
Francés, entre d'altres.
La música...mmm ,la música de bon gust.
La cuina neta i endreçada.
Els coberts a taula.
Una bona sobretaula.
Les salses refinades.
Però es va trobar amb un caràcter llatí, calidesa, àpats informals , menjar italià, música de jazz, les mans com a coberts, un bon sobreterra. I amb les salses que tenien un punt d'anís.
Una història delicada, tendra i deliciosa.
Apte per a explicar el canvi climàtic o l'escalfament global.
Si, a més a més ,us agrada el saxo, us la recomano.
Xeps, xeps...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú.
17.10.09
Sis mesos, una dansa i un record
El silenci dels morts
La terra cobra el delme.No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.
Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.
No deixis de voltar-te
de les seves imatges.Cada dia
posa'ls flors al costat, per si poguéssin
sentir la flaire de les roses.
Què sabem de cert
de llur manera d'ésser ?. Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.
I si no ho fan, espera,
pacientment, contemplativament,
tota la vida.Viu la teva vida
mesclada amb ells.
Usa dels morts així.
Joan Vinyoli.
Poesia Completa.
Pròleg d'Enric Casasses.
Labutxaca. Edicions 62.Barcelona,2008
15.10.09
Per Catalunya i el que representa de pau, justícia i amor.Lluís Companys.
La sentència:
El dia i el lloc de l'afusellament:
15 d'octubre de 1940.
Dos quarts de set de la matinada.
Fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc de Barcelona.
Les últimes paraules de LLuís Companys i Jover :
"Assassineu un home honrat. Per Catalunya!".
"Tornarem a patir, tornarem a vèncer!"
És l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial.
12.10.09
Per què no avui?
Premeu el botó del primer vídeo.
Quan porteu 35 segons escoltant "El cant dels ocells" interpretada pel gran violoncel.lista català Pau Casals , baixeu el volum i premeu el botó del segon vídeo. Deixeu-los engegats tots dos , per a escoltar-los simultàniament.
Podreu escoltar el discurs que l'any 1971 va fer a les Nacions Unides, juntament amb la música que va interpretar en acabar el discurs.
Paraula, música i imatge.
Hi ha millor manera de dir-ho?
Quan porteu 35 segons escoltant "El cant dels ocells" interpretada pel gran violoncel.lista català Pau Casals , baixeu el volum i premeu el botó del segon vídeo. Deixeu-los engegats tots dos , per a escoltar-los simultàniament.
Podreu escoltar el discurs que l'any 1971 va fer a les Nacions Unides, juntament amb la música que va interpretar en acabar el discurs.
Paraula, música i imatge.
Hi ha millor manera de dir-ho?
7.10.09
"El Llop Ferotge" a Barcelona,Girona i Blanes.
"El Llop Ferotge", la revista d'art i poesia de Girona , ja ha tret un nou exemplar al mercat.
Aquesta vegada és el número 10 . Hi ha col.laboradors de primer ordre i la notícia ha sortit publicada al diari "El Punt" .
Podeu veure el contingut de la revista aquí.
Si voleu assistir a la seva presentació, podeu fer-ho en aquestes tres ciutats:
Barcelona: Casa Amèrica (Còrsega 299, entresòl), dimecres 07.10.2009, 20 h.
Girona: Centre Cultural La Mercè (Pujada La Mercè, 12), dimecres 21.10.2009, 20 h.Blanes: Fundació Àngel Planells (C/ de l'Or, 2), dissabte 31.10.2009, 20 h.
I si voleu adquirir la revista, podeu fer-ho als següents punts de venda:
Girona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus.
Olot: Llibreria Drac, Llibreria Doria, Llibreria Sala.
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Documenta.
Des d'aquí dono les gràcies a en Jorge Morales, director de la revista, per haver-me donat l'oportunitat de col.laborar-hi amb la il.lustració d'un dels articles d'aquest número.
Sort i endavant!.
6.10.09
Música i poesia
I qui no vulgui que no miri.
Que no escolti.
Que no entengui.
Que no aprengui.
I que mori en la més trista miseria personal.
2.10.09
Sanitaris públics.
Aquella vegada, com d'altres, la casa comercial s'havia equivocat.Distribuïa ,als domicilis particulars, publicitat sobre sanitaris públics.
I a ella els sanitaris públics sempre li havien fet molt fàstic.
La seva mare , ja de ben petita, li havia dit que aquests tipus de sanitaris eren els més bruts que hom podia trobar. Que encara que a simple vista no es veiés el grau de bruticia que hi havia , de porqueria sempre en tenien.I molta.
Deia que els netejaven una mica i , a vegades gens ni mica,i que de seguida tornaven a estar impresentables.Vaja que es podia agafar qualsevol infecció o malaltia.
Encara ara tenia les paraules de la seva mare ben presents quan es trobava davant d'un sanitari públic.I sempre prenia precaucions, perquè amb els anys n'havia vist de tota mena.
Arribat el moment, però , podia assegurar un fet ben cert: tots ells eren molt útils.
Que vagi de gust.
I a ella els sanitaris públics sempre li havien fet molt fàstic.
La seva mare , ja de ben petita, li havia dit que aquests tipus de sanitaris eren els més bruts que hom podia trobar. Que encara que a simple vista no es veiés el grau de bruticia que hi havia , de porqueria sempre en tenien.I molta.
Deia que els netejaven una mica i , a vegades gens ni mica,i que de seguida tornaven a estar impresentables.Vaja que es podia agafar qualsevol infecció o malaltia.
Encara ara tenia les paraules de la seva mare ben presents quan es trobava davant d'un sanitari públic.I sempre prenia precaucions, perquè amb els anys n'havia vist de tota mena.
Arribat el moment, però , podia assegurar un fet ben cert: tots ells eren molt útils.
Que vagi de gust.
30.9.09
22.9.09
Això és una amenaça,una coacció, una pràctica democràtica?
From: J. B. (jm041063@hotmail.com)
You may not know this sender.Mark as safe|Mark as junk
Sent: Monday, September 21, 2009 2:25:10 AM
To: Fina Fontrodona (ginkgofina@hotmail.com)
Te recuerdo una cosa, Fontrodona, está mu feo, y va contra todas las leyes de la blogosfera, pasar información confidencial, recibida por e-mail, al blog abierto. Ya lo has hecho una vez -con el nombre de Pepe para tu zombie-. No lo hagas dos, putain, fille de putain, con perdón de las putains y filles de putain.
Y no te muerdas tanto las uñas, joía, que queda mu mal.
You may not know this sender.Mark as safe|Mark as junk
Sent: Monday, September 21, 2009 2:25:10 AM
To: Fina Fontrodona (ginkgofina@hotmail.com)
Te recuerdo una cosa, Fontrodona, está mu feo, y va contra todas las leyes de la blogosfera, pasar información confidencial, recibida por e-mail, al blog abierto. Ya lo has hecho una vez -con el nombre de Pepe para tu zombie-. No lo hagas dos, putain, fille de putain, con perdón de las putains y filles de putain.
Y no te muerdas tanto las uñas, joía, que queda mu mal.
17.9.09
Suscribirse a:
Entradas (Atom)