Una mica de poesia per a l'estiu, vaig pensar.
Així que vaig trobar aquest llibre, el vaig fullejar.
I el vaig comprar.
La introducció feta per Maria-Mercè Marçal, diu així:
"Quan és nit closa i espero que arribi
tota la vida sembla que em pengi d'un sol fil.
Glòria, jovenesa, llibertat resten pàl.lides
vora d'ella, que duu una flauta a la mà.
Ha vingut fins a mi. Mentre deixava el vel
fit a fit m'ha mirat.
Ets tu, doncs-li pregunto-qui dictaves al Dante
les planes de l'Infern?. I respon: Jo.
En aquest poema de 1924, titulat "La musa", escrit un any després de la pujada de Stalin al poder, Anna Akhmàtova associa la inspiració poètica a l'experiència dantesca de l'infern.Veritablement, tant en el seu cas com en de la seva contemporània Marina Tsvetàieva l'experiència del dolor, de l'oprobi, de l'ostracisme, de l'exili interior o exterior, de la repressió personal o adreçada a les persones més properes, va acompanyar-les de forma persistent i aguda a causa del temps històric que els va tocar de viure: dues guerres mundials, la revolució russa i la guerra civil i, sobretot, el triomf del totalitarisme i del terror stalinista.Intentem focalitzar, doncs, a través de la memòria, dues dones en temps d'obscuritat, dues figures de vides paral.leles i divergents alhora, amb breus moments de contacte que no arriben mai a consolidar-se en una relació real però que fan menys punyent, per una i per a l'altra, la solitud de dur a primer pla "feixuga lira femenina" ,per dir-ho amb mots de Marina Tsvetàieva.Dues figures centrals, en fi, de la literatura russa d'aquest segle que, al més sovint, s'atalaien des de la llunyania, a voltes amb sentiments ambivalents, però amb un pòsit cert, sempre renovat, d'admiració mútua.Dues veus poètiques de primera magnitud, en fi, que potser perquè s'afirmen contra aquest rerefons tan fosc brillen amb una nitidesa i una intensitat insòlita.Com, en la nit, les flames."...
Començo a llegir els poemes...
"Poema de la fi i altres poemes" de Marina Tsvetàieva.
"Rèquiem i altres poemes" d'Anna Akhmàtova.
Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova.
Edicions 62, s.a.. labutxaca, juliol del 2008.
Així que vaig trobar aquest llibre, el vaig fullejar.
I el vaig comprar.
La introducció feta per Maria-Mercè Marçal, diu així:
"Quan és nit closa i espero que arribi
tota la vida sembla que em pengi d'un sol fil.
Glòria, jovenesa, llibertat resten pàl.lides
vora d'ella, que duu una flauta a la mà.
Ha vingut fins a mi. Mentre deixava el vel
fit a fit m'ha mirat.
Ets tu, doncs-li pregunto-qui dictaves al Dante
les planes de l'Infern?. I respon: Jo.
En aquest poema de 1924, titulat "La musa", escrit un any després de la pujada de Stalin al poder, Anna Akhmàtova associa la inspiració poètica a l'experiència dantesca de l'infern.Veritablement, tant en el seu cas com en de la seva contemporània Marina Tsvetàieva l'experiència del dolor, de l'oprobi, de l'ostracisme, de l'exili interior o exterior, de la repressió personal o adreçada a les persones més properes, va acompanyar-les de forma persistent i aguda a causa del temps històric que els va tocar de viure: dues guerres mundials, la revolució russa i la guerra civil i, sobretot, el triomf del totalitarisme i del terror stalinista.Intentem focalitzar, doncs, a través de la memòria, dues dones en temps d'obscuritat, dues figures de vides paral.leles i divergents alhora, amb breus moments de contacte que no arriben mai a consolidar-se en una relació real però que fan menys punyent, per una i per a l'altra, la solitud de dur a primer pla "feixuga lira femenina" ,per dir-ho amb mots de Marina Tsvetàieva.Dues figures centrals, en fi, de la literatura russa d'aquest segle que, al més sovint, s'atalaien des de la llunyania, a voltes amb sentiments ambivalents, però amb un pòsit cert, sempre renovat, d'admiració mútua.Dues veus poètiques de primera magnitud, en fi, que potser perquè s'afirmen contra aquest rerefons tan fosc brillen amb una nitidesa i una intensitat insòlita.Com, en la nit, les flames."...
Començo a llegir els poemes...
"Poema de la fi i altres poemes" de Marina Tsvetàieva.
"Rèquiem i altres poemes" d'Anna Akhmàtova.
Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova.
Edicions 62, s.a.. labutxaca, juliol del 2008.
fes-nos-en cinc cèntims :)
ResponderEliminarPodràs esperar al setembre? :-)
ResponderEliminard'acord :) ara tinc Impost de Societats, Comptes Anuals i IVA, després me'n vaig de travessa no sé quants dies, o sigui que si, em puc esperar :D
ResponderEliminarEra un post sobre poesia russa, però atés que ets tu, et deixaré fer publicitat de la teva tasca professional i personal.
ResponderEliminarEt demano que no es torni a repetir.Gràcies.:-)
D'acord Fina Fontrodonovna, спасибо ^^ (spazibo)
ResponderEliminarEsperem fins al setembre...
ResponderEliminarBona Lectura...
Ramon, benvingut al bloc,
ResponderEliminarGràcies per venir fins aquí i gràcies també per esperar.
Una abraçada.
Montserrat Vilardosa, els noms no es tradueixen mai.
ResponderEliminarSón més macos tal i com els nostres pares els van triar.
Per a mi, mil vegades més.
Gràcies Clidice per esperar.:-)
ResponderEliminarDe moment promet intensitat i profunditat.
La poesia no és la meva especialitat però. Tot i que a l'institut, fa anys, és clar (ara no), ens vam fer empassar-nos al Foix i al Carles Riba, jo emb vaig quedar amb Martí i Pol. Coses de l'edat. Gràcies a tot això crec que sóc capaç de fer un comentari de text i també, reconèixer una exquisita aportació literària com aquesta. Sento que et posis vermella. No és pas la meva intenció; crec però que tens molt bon gust literari, sí i també de la composició i l'edició. El teu bloc n'és un exemple. Això últim és reiteratiu i ho sé però no puc evitar-lo.
ResponderEliminarManel Aljama,
ResponderEliminarla poesia de Marti i Pol m'arriba amb la mateixa sensació de saviesa realista i clara que té la poesia de Joan Margarit.
Persones, ambdues, que han viscut la vida sense badar, ni perdre el temps.
Paraules dures, franques i punyents les seves. Que ens sacsegen per ser absolutament certes i clarividents.
Gràcies novament, Manel, per les teves paraules.Estic molt contenta que hagis tornat a venir fins aquí per fer una ullada al bloc i deixar el teu comentari.
Una abraçada.