Aroma de vacances.

Ahir a les nou del vespre, mentre passejava pel passeig del mar,vaig veure com anaven arribant els camions que transporten les atraccions que durant unes setmanes divertiran a petits i grans.Perquè a Blanes , portal de la Costa Brava, arriba la Festa Major.







El proper diumenge, dia 19 a les 22h. , davant "Sa Palomera" el conjunt musical "La Oreja de Van Gogh" ens oferirà un espectacle que es preveu multitudinari. I a continuació, el dia 22 encetarem oficialment la Festa Major amb el pregó,seguit dels focs d'artifici i la música.
El programa d'aquest any per a qui pugui estar interessat és aquest.

Quan arriben aquestes dates començo a refredar motors, perquè sé que amb la Festa Major i després amb les vacances d'agost toca disfrutar i descansar tot el que es pugui.Perquè la vida són dos dies.I un ja ha passat.

Així que us desitjo un bon estiu a tots, esperant poder-vos llegir ben aviat.

Facebook

Romeo enamorat canta una serenata entristint tothom amb la seva cançó d'amor.
Fora de la penombra, al costat de la llum d'un fanal diu més o menys així:

-"Tu i jo, noia, què et sembla?".

-Julieta diu: "Eh, si és en Romeo. Gairebé em provoques un infart".

Ell està a sota de la finestra mentre ella canta:

-"Hey la, el meu noi ha tornat"."No hauries de venir per aquí cantant a la gent d'aquesta forma.De tota manera, què és el que vas a fer? ".

-Julieta, la sort està decidida des d'un principi.I jo vaig seguir el joc i tu vas destruir el meu cor.I se'm va oblidar, se'm va oblidar la cançó de la pel.lícula
Quan et donaràs compte que no era el millor moment, Julieta.

Vaig baixar per diversos carrers, eren carrers menyspreables.
Bruts, lletjos, sí. I era sempre el mateix somni.
I vaig recrear les teves fantasies i ara la teva fantasia és real.
Com pots mirar-me com si jo fos un altre dels teus embolics?.

Si t'enamores per cadenes de plata et pots enamorar per cadenes d'or.
Et pots enamorar de bells desconeguts i de les promeses que et facin .
M'ho vas prometre tot, em vas prometre el cel i la terra.
I ara em dius: Oh, Romeo, saps que vaig tenir una escena amb ell.

Julieta, ploraves quan feies l'amor
Deies: "T'estimo com a les estrelles del firmament; t'estimaré sempre"
Hi ha un lloc per a nosaltres dos, coneixes la cançó de la pel.lícula.
Quan et donaràs compte que no era el millor moment, Julieta?.

No puc parlar com ho fan a la televisió.
I tampoc puc compondre una cançó d'amor com cal.
No puc fer-ho tot, però faria qualsevol cosa per tu.
No puc fer altra cosa que estar enamorat de tu.

I l'únic que faig és recordar quan estàvem junts.
L'únic que faig és mantenir-me a la superfície entre males companyies.
L'únic que faig és acariciar-te en els meus poemes.
Julieta, amb tu sempre veia les estrelles.

Julieta, ploraves quan feies l'amor.
Deies: "T'estimo com a les estrelles del firmament; t'estimaré sempre".
Hi ha un lloc per a nosaltres dos, coneixes la cançó de la pel.lícula.
Quan et donaràs compte que no era el millor moment, Julieta?.

Romeo enamorat canta una serenata entristint tothom amb la seva cançó d'amor.
Fora de la penombra, al costat de la llum d'un fanal diu més o menys així:

-"Tu i jo, noia, què et sembla?"

Romeo feia poc temps que havia obert un compte al Facebook.
Patia en silenci.
Julieta , en canvi, ja feia temps que l'havia obert. Per a tothom.

L'altra, s'ho mirava.
I l'altre, no sabia res.

La frase.

Avui feia la meva ruta habitual.
I mentre escoltava el so de les ones he sentit la frase.

Caminava vora el mar.
Un cotxe que circulava per la carretera ha parat.
El conductor ha aparcat al costat d'unes palmeres.
Un nen ha sortit del cotxe a tota velocitat.
Sense vigilar res.

L'he vist a venir.
M'he parat.
Ha travessat ,fregant-me la roba , per anar a mirar el mar.
I ha cridat:¡"Papaaaaaaaa, es una playa de costaaaaaaaa"!.
???

Com en la nit, les flames...

Una mica de poesia per a l'estiu, vaig pensar.

Així que vaig trobar aquest llibre, el vaig fullejar.
I el vaig comprar.



La introducció feta per Maria-Mercè Marçal, diu així:

"Quan és nit closa i espero que arribi
tota la vida sembla que em pengi d'un sol fil.
Glòria, jovenesa, llibertat resten pàl.lides
vora d'ella, que duu una flauta a la mà.

Ha vingut fins a mi. Mentre deixava el vel
fit a fit m'ha mirat.
Ets tu, doncs-li pregunto-qui dictaves al Dante
les planes de l'Infern?. I respon: Jo.

En aquest poema de 1924, titulat "La musa", escrit un any després de la pujada de Stalin al poder, Anna Akhmàtova associa la inspiració poètica a l'experiència dantesca de l'infern.Veritablement, tant en el seu cas com en de la seva contemporània Marina Tsvetàieva l'experiència del dolor, de l'oprobi, de l'ostracisme, de l'exili interior o exterior, de la repressió personal o adreçada a les persones més properes, va acompanyar-les de forma persistent i aguda a causa del temps històric que els va tocar de viure: dues guerres mundials, la revolució russa i la guerra civil i, sobretot, el triomf del totalitarisme i del terror stalinista.Intentem focalitzar, doncs, a través de la memòria, dues dones en temps d'obscuritat, dues figures de vides paral.leles i divergents alhora, amb breus moments de contacte que no arriben mai a consolidar-se en una relació real però que fan menys punyent, per una i per a l'altra, la solitud de dur a primer pla "feixuga lira femenina" ,per dir-ho amb mots de Marina Tsvetàieva.Dues figures centrals, en fi, de la literatura russa d'aquest segle que, al més sovint, s'atalaien des de la llunyania, a voltes amb sentiments ambivalents, però amb un pòsit cert, sempre renovat, d'admiració mútua.Dues veus poètiques de primera magnitud, en fi, que potser perquè s'afirmen contra aquest rerefons tan fosc brillen amb una nitidesa i una intensitat insòlita.Com, en la nit, les flames."...

Començo a llegir els poemes...

"Poema de la fi i altres poemes" de Marina Tsvetàieva.
"Rèquiem i altres poemes" d'Anna Akhmàtova.
Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova.
Edicions 62, s.a.. labutxaca, juliol del 2008.