Està a punt de començar el concert que aquesta nit ens oferirà la cantant Lucrecia davant de la simbòlica "Sa Palomera", el portal de la Costa Brava.
A les portes de la Festa Major de Blanes i de les vacances d'estiu, us deixo amb aquesta artista cubana que viu a Barcelona i parla ,també, en català.
Si no em torneu a veure per aquí, serà perquè he fet la maleta i he anat a veure món, tot acompanyant al meu braç que encara no té l'edat reglamentària per viatjar sol.
Que passeu un bon estiu i fins qui sap!.
19.7.08
17.7.08
Llum verda
La Marta no és només optimista, també és realista.
El metge ambigu, ja no és ambigu, s'ha definit. Ha confessat.
Ha estat l'Indiana Jones del meu braç que , al final, ha descobert el secret més ben guardat del metge.
Aquest no ha pogut evitar les consequències d'un treball d'equip, intens i ben fet.
I jo, més feliç que un gínjol, vull recompensar al meu braç i a la Marta.
I la Marta, que em demana només una postal.
I el metge, que voldria un viatge a Índia.
És el meu braç que necessita un viatge.Li agraden les vacances i també les aventures.!
Ai mira com riu...
Ja comença a fer la maleta.
I estic pensant...només una postal Marta.?
El metge ambigu, ja no és ambigu, s'ha definit. Ha confessat.
Ha estat l'Indiana Jones del meu braç que , al final, ha descobert el secret més ben guardat del metge.
Aquest no ha pogut evitar les consequències d'un treball d'equip, intens i ben fet.
I jo, més feliç que un gínjol, vull recompensar al meu braç i a la Marta.
I la Marta, que em demana només una postal.
I el metge, que voldria un viatge a Índia.
És el meu braç que necessita un viatge.Li agraden les vacances i també les aventures.!
Ai mira com riu...
Ja comença a fer la maleta.
I estic pensant...només una postal Marta.?
8.7.08
En un petit poble
Uns baixos foscos en un carrer estret:
surt el so d'un martell i pols de runa.
Pel forat de la porta es veu a penes
un home sol que està picant i un vell
que vora seu se'l mira.No conversen,
com si els dos escoltessin en els cops
un dolor que només ells reconeixen.
La porta ara em devora la mirada
i se l'endú ferotge cap a dins.
Si m'acostés, potser ni em sentirien.
Són les interminables, lentes obres
de la casa per dins, on ningú mira.
Casa de Misericòrdia
Joan Margarit i Consarnau.
Edicions Proa.Barcelona 2007
surt el so d'un martell i pols de runa.
Pel forat de la porta es veu a penes
un home sol que està picant i un vell
que vora seu se'l mira.No conversen,
com si els dos escoltessin en els cops
un dolor que només ells reconeixen.
La porta ara em devora la mirada
i se l'endú ferotge cap a dins.
Si m'acostés, potser ni em sentirien.
Són les interminables, lentes obres
de la casa per dins, on ningú mira.
Casa de Misericòrdia
Joan Margarit i Consarnau.
Edicions Proa.Barcelona 2007
6.7.08
Inauguració.
Taronges, liles, platejats, daurats.
Ulls , llàgrimes, troncs, arrels.
Pintura, poesia,música, video.
Quadres quadrats, quadres quadrats.
Performance.
Oriental.
Blanc fluorescent.
Xampany.
Vestit vermell.
Silenci.
Ulls , llàgrimes, troncs, arrels.
Pintura, poesia,música, video.
Quadres quadrats, quadres quadrats.
Performance.
Oriental.
Blanc fluorescent.
Xampany.
Vestit vermell.
Silenci.
30.6.08
Agraïments.
Ara , l'escàndol , ha estat en les proves de selectivitat.
Que "España va bien", ja no ens ho vam creure quan ho va dir l'Aznar en el seu dia.
I acadèmicament,quan es van fer públics els resultats de l'informe PISA, va quedar ben clar que ni Espanya, ni Catalunya anaven bé , ni l'any passat "con diálogo ", ni aquest any "con buen talante":
Han passat els mesos i arriben les proves de la selectivitat. Hi han hagut errors que s'han pogut resoldre i errors que no s'han pogut resoldre:
En tot cas un curs escolar marcat per un munt de deficiències,informes, errors i denúncies.
Denúncies serioses, que en algun cas van ser escoltades seriosament pels qui tenien , de veritat, el màxim pes en l'entitat.Persones responsables amb ganes de trobar solucions. Persones capaces de exigir canvis dins l'entitat.Persones que al cap i a la fi amb la seva actitud van acabar produint canvis en el professorat.Persones que realment van procurar per l'alumne.
Fets i no paraules.
Vaig agraïr a la Presidenta de la Junta Directiva,ja en el seu moment, la seva actuació.I vaig agraïr també, que em diguessin que la meva filla tenia les portes obertes en aquesta entitat.
Ara que els quatre principals (in)docents ja estan fora d'aquesta entitat, tres d'ells des del mes de febrer i el quart des d'aquest mes de juny. Ara que hi ha hagut un canvi del director(pianista),de la seva dona(pianista), de la directora psicopedagoga(pianista)i de la responsable de l'orquestra de corda(violinista) , és hora de mirar endavant.
I si tal com diuen alguns ,l'ambient de l'escola ha canviat molt...potser els professors no s'ho passaran tan bé però treballaran més.I potser l'alumne hi sortirà guanyant.I potser els pares pagaran més a gust la quota mensual.
O potser no passarà res de tot això .
En tot cas vull donar les gràcies ,públicament, a la Junta Directiva de la Banda i Cobla del Col.legi Santa Maria de Blanes.
Potser ara tornaran els alumnes que en el seu dia van marxar.
Que "España va bien", ja no ens ho vam creure quan ho va dir l'Aznar en el seu dia.
I acadèmicament,quan es van fer públics els resultats de l'informe PISA, va quedar ben clar que ni Espanya, ni Catalunya anaven bé , ni l'any passat "con diálogo ", ni aquest any "con buen talante":
Han passat els mesos i arriben les proves de la selectivitat. Hi han hagut errors que s'han pogut resoldre i errors que no s'han pogut resoldre:
En tot cas un curs escolar marcat per un munt de deficiències,informes, errors i denúncies.
Denúncies serioses, que en algun cas van ser escoltades seriosament pels qui tenien , de veritat, el màxim pes en l'entitat.Persones responsables amb ganes de trobar solucions. Persones capaces de exigir canvis dins l'entitat.Persones que al cap i a la fi amb la seva actitud van acabar produint canvis en el professorat.Persones que realment van procurar per l'alumne.
Fets i no paraules.
Vaig agraïr a la Presidenta de la Junta Directiva,ja en el seu moment, la seva actuació.I vaig agraïr també, que em diguessin que la meva filla tenia les portes obertes en aquesta entitat.
Ara que els quatre principals (in)docents ja estan fora d'aquesta entitat, tres d'ells des del mes de febrer i el quart des d'aquest mes de juny. Ara que hi ha hagut un canvi del director(pianista),de la seva dona(pianista), de la directora psicopedagoga(pianista)i de la responsable de l'orquestra de corda(violinista) , és hora de mirar endavant.
I si tal com diuen alguns ,l'ambient de l'escola ha canviat molt...potser els professors no s'ho passaran tan bé però treballaran més.I potser l'alumne hi sortirà guanyant.I potser els pares pagaran més a gust la quota mensual.
O potser no passarà res de tot això .
En tot cas vull donar les gràcies ,públicament, a la Junta Directiva de la Banda i Cobla del Col.legi Santa Maria de Blanes.
Potser ara tornaran els alumnes que en el seu dia van marxar.
26.6.08
Visca Bolaño, amb crit de guerra o sense.
Gran nit la d'ahir al cafè-restaurant l'Horiginal, de Barcelona.
Gran Homenatge a Roberto Bolaño.
Senyor Subal, poetes, actors,escultors, decoradors,tècnics de so, d'imatge, amics i públic assistent, la vetllada d'ahir va ser, senzillament , excel.lent.
L'ambient que es va crear, de mica en mica , a mida que anaven entrant en acció els diferents participants,va resultar molt càlid.
La sala, tipus cafè-bar de poble , on es va realitzar l'acte, estava plena de gom a gom.
Fum, cerveses i un silenci sepulcral, acompanyava als rapsodes de la nit.
Un silenci concentrat. Una concentració de gent respectuosa per la figura de Roberto Bolaño.
Un documental únic, el de Jaume Pujades .
Uns texts ben seleccionats i variats, van donar ritme i color : des fragments de la seva poesia, de la seva prosa, del pregó de Festa Major que Bolaño va realitzar a Blanes ,fins a l'última entrevista que li van fer abans de morir.
Un acte seriós, ben planificat, ben organitzat,ben dirigit i ben executat.
Un pla B., perfecte.
Van deixar el llistó molt alt.
Ara, a pocs dies del cinquè aniversari de la mort de Roberto Bolaño, toca a Blanes.
"¡Viva Bolaño!".
Gran Homenatge a Roberto Bolaño.
Senyor Subal, poetes, actors,escultors, decoradors,tècnics de so, d'imatge, amics i públic assistent, la vetllada d'ahir va ser, senzillament , excel.lent.
L'ambient que es va crear, de mica en mica , a mida que anaven entrant en acció els diferents participants,va resultar molt càlid.
La sala, tipus cafè-bar de poble , on es va realitzar l'acte, estava plena de gom a gom.
Fum, cerveses i un silenci sepulcral, acompanyava als rapsodes de la nit.
Un silenci concentrat. Una concentració de gent respectuosa per la figura de Roberto Bolaño.
Un documental únic, el de Jaume Pujades .
Uns texts ben seleccionats i variats, van donar ritme i color : des fragments de la seva poesia, de la seva prosa, del pregó de Festa Major que Bolaño va realitzar a Blanes ,fins a l'última entrevista que li van fer abans de morir.
Un acte seriós, ben planificat, ben organitzat,ben dirigit i ben executat.
Un pla B., perfecte.
Van deixar el llistó molt alt.
Ara, a pocs dies del cinquè aniversari de la mort de Roberto Bolaño, toca a Blanes.
"¡Viva Bolaño!".
24.6.08
Mmmmm...quin còctel.
M'agrada, el sol.
Les ulleres, negres.
Les corbates, llargues.
I les camises, blanques.
Els glaçons, que siguin dos.
Millor , grans.
La llimona, sucosa.
I el got, llarg.
El vermut, blanc.
amb ginebra.
De gust,suau.
I penetrant.
M'agrada, el mar.
Agitat, no remogut.
M'agrada, el 007.
I m'agrades tu.
Les ulleres, negres.
Les corbates, llargues.
I les camises, blanques.
Els glaçons, que siguin dos.
Millor , grans.
La llimona, sucosa.
I el got, llarg.
El vermut, blanc.
amb ginebra.
De gust,suau.
I penetrant.
M'agrada, el mar.
Agitat, no remogut.
M'agrada, el 007.
I m'agrades tu.
23.6.08
Quan el Sol es troba per sobre del Tròpic de Càncer...
Els Joans religiosos celebren el seu sant.Els no Joans, celebren el sant dels Joans, si són convidats per aquests i encara que no siguin religiosos.
Els pastissers celebren que hi hagin Joans i no Joans que vulguin celebrar aquesta festa menjant les típiques i delicioses coques de trenta mil gustos diferents, que ja fan expressament i hàbil, per a que ningú pugui dir que no fan la del seu gust i es quedi sense poder comprar una o dues mil coques de Sant Joan.
Els mestres xampanyers celebren que hi hagin Joans i no Joans que vulguin remollar la coca que fan els pastissers , amb un xic de cava fresquet, del que fan ells.
Els que no són religiosos, no celebren el Sant d'en Joan, però celebren el Solstici d'Estiu.I no sé si avui plou i fa sol, però les bruixes es pentinen, per anar ben maques de Festa Major.
A les dotze de la nit, un món màgic s'ha d'obrir.
A les dotze de la nit, la LLuna heu de mirar i després, una figuera.
22.6.08
Cabeza huevo.
Tarda de diumenge.
Sol de mitja tarda.
Negres del sol.
Ulleres de sol, negres.
Familia catalana de Vic.
Dominicans de gran familia.
Quinze turistes dominicans.
Catalans fent el turista.
Aquestes ulleres són de la nostra nena.
Cabeza huevooooooooo, que las gafas son de la niñaaaaaaaa.No toques mas naaaaaaaa!!!.
Es que les ulleres són molt cares, la nena és filla única i la tenim molt mimada.
Oyeeeeeeeeeee, que es hija única y las gafas son muy caraaaaaas!!!.Jajaja.
Són d'aquí ustedes?.
Nooooooo, somos de la República Dominicana,aunque yo soy medio dominicana porque mi papi es del Ecuador.
Nosaltres somos de Vic.
Quieres una cerveza?
No, no, que yo ahora haig de conduir fins a Vic.
Y queeeee hombre, por una cervecitaaaaaa?
No, no, que si me para la polisia?
Bueno hombre usted sople de laoooooo!!!. Jajaja.
Judith, agafa les coses que marxem.
Ya se van ?.
Sí, sí, que nosotros som de Vic i encara tengo por una estona.
Pues no me gusta que me rechacen cuando yo invito.
Bueno hombre, la próxima ves que ens trobem prenem una cervesa, no se lo prengui malament.
Vale, la próxima vez.
D'acord, adéu , buenas tardes.
La próxima vez una cerveza eh?.
Encaixada de mans, somriure i despedida.
Sol de mitja tarda.
Negres del sol.
Ulleres de sol, negres.
Familia catalana de Vic.
Dominicans de gran familia.
Quinze turistes dominicans.
Catalans fent el turista.
Aquestes ulleres són de la nostra nena.
Cabeza huevooooooooo, que las gafas son de la niñaaaaaaaa.No toques mas naaaaaaaa!!!.
Es que les ulleres són molt cares, la nena és filla única i la tenim molt mimada.
Oyeeeeeeeeeee, que es hija única y las gafas son muy caraaaaaas!!!.Jajaja.
Són d'aquí ustedes?.
Nooooooo, somos de la República Dominicana,aunque yo soy medio dominicana porque mi papi es del Ecuador.
Nosaltres somos de Vic.
Quieres una cerveza?
No, no, que yo ahora haig de conduir fins a Vic.
Y queeeee hombre, por una cervecitaaaaaa?
No, no, que si me para la polisia?
Bueno hombre usted sople de laoooooo!!!. Jajaja.
Judith, agafa les coses que marxem.
Ya se van ?.
Sí, sí, que nosotros som de Vic i encara tengo por una estona.
Pues no me gusta que me rechacen cuando yo invito.
Bueno hombre, la próxima ves que ens trobem prenem una cervesa, no se lo prengui malament.
Vale, la próxima vez.
D'acord, adéu , buenas tardes.
La próxima vez una cerveza eh?.
Encaixada de mans, somriure i despedida.
21.6.08
Ja ha arribat el Solstici d'Estiu.
Com esteu de sol?
Jo, esperant a que el solstici d'estiu ,em doni l'energia suficient per tirar endavant amb una de les tasques que en aquests moments em preocupa més...La rehabilitació del meu "braç congelat"?,noooo.Vull dir sí.
I les esperades vacances de l'agost?.
Què passarà amb les vacances familiars?.
Doncs, per contestar aquestes preguntes, aquí estic jo, posant aquest toc d'emoció,d'incertesa, de misteri: a la meva familia, a les amigues i companyes de viatge, a l'agència de viatges, a la meva fisioterapeuta que ara ja veig dues vegades al dia (rehabilitació intensiva) i creu que me'n sortiré força bé (és una persona optimista), al metge que és ambigu i no sap si per l'agost hauré d'estar fent vacances a Blanes, veient a la Marta, dues vegades al dia.
En fi, un enigma que es desvetllarà quan l'Indiana Jones del meu braç descobreixi , què preten el meu metge.
Sempre hi ha... el dolent de la pel.lícula.
I la Irina, a "Indiana Jones i el regne de la Calavera de Cristall ?". És culpa de la Irina que la pel.lícula necessiti una rehabilitació més profunda que la del meu braç?
Jo, esperant a que el solstici d'estiu ,em doni l'energia suficient per tirar endavant amb una de les tasques que en aquests moments em preocupa més...La rehabilitació del meu "braç congelat"?,noooo.Vull dir sí.
I les esperades vacances de l'agost?.
Què passarà amb les vacances familiars?.
Doncs, per contestar aquestes preguntes, aquí estic jo, posant aquest toc d'emoció,d'incertesa, de misteri: a la meva familia, a les amigues i companyes de viatge, a l'agència de viatges, a la meva fisioterapeuta que ara ja veig dues vegades al dia (rehabilitació intensiva) i creu que me'n sortiré força bé (és una persona optimista), al metge que és ambigu i no sap si per l'agost hauré d'estar fent vacances a Blanes, veient a la Marta, dues vegades al dia.
En fi, un enigma que es desvetllarà quan l'Indiana Jones del meu braç descobreixi , què preten el meu metge.
Sempre hi ha... el dolent de la pel.lícula.
I la Irina, a "Indiana Jones i el regne de la Calavera de Cristall ?". És culpa de la Irina que la pel.lícula necessiti una rehabilitació més profunda que la del meu braç?
1.6.08
Senyores i senyors...m'haig de cuidar.
Fa molts anys, vaig anar a veure "Slastic", un espectacle de la companyia catalana de teatre còmic i llenguatge gestual, Tricicle , a Calella (Maresme).
Fa pocs dies, vaig anar a veure "al metge" i ja m'ho vaig pensar...em faria aquella pregunta.
Me la faria.?
Sí, sí, me la va fer.
Fa esport?.
NO!, li vaig contestar.
Mentida, el to no va ser aquest. Estava davant del metge i encara no sabia el què tenia. Una no pot fer el ruc, ni que sigui el ruc català, quan té un metge al davant i una malaltia en el braç.
La meva resposta va ser més aviat aquesta:...mmm...no,no...no en faig d'esport... Punt i a part.
Estava esperant una mirada d'aquelles matadores que et claven els metges quan no fas allò que mig planeta fa cada dia al matí, a la tarda o al vespre. O millor dit, al matí, també a la tarda i naturalment al vespre (tot sigui per tenir un bon cos). Allò que deixa a mig planeta suat fins les celles i amb una pudor que tomba d'esquena.
Després diran, que l'efecte hivernacle el produeixen els gasos de les vaques.
El metge em va examinar el braç i va descobrir...que tenia la musculatura i flexibilitat d'un nen petit.!
Mira que bé, que juvenil.!
I que dolent també ,quan ja no ets tan juvenil.
En fi, que no em vaig salvar de la recepta: antiinflamatoris de cavall durant 7 dies, píndoles protectores antiperforació d'estómac ,una resonància magnètica, unes 365 sessions de fisioteràpia i potser una intervenció quirúrgica. Olé quina alegria. Punt i a part.
Ara, com els esportistes de veritat. A patir. Vull dir a suar.!
Que tremoli el planeta. I la capa d'ozó.
Fa pocs dies, vaig anar a veure "al metge" i ja m'ho vaig pensar...em faria aquella pregunta.
Me la faria.?
Sí, sí, me la va fer.
Fa esport?.
NO!, li vaig contestar.
Mentida, el to no va ser aquest. Estava davant del metge i encara no sabia el què tenia. Una no pot fer el ruc, ni que sigui el ruc català, quan té un metge al davant i una malaltia en el braç.
La meva resposta va ser més aviat aquesta:...mmm...no,no...no en faig d'esport... Punt i a part.
Estava esperant una mirada d'aquelles matadores que et claven els metges quan no fas allò que mig planeta fa cada dia al matí, a la tarda o al vespre. O millor dit, al matí, també a la tarda i naturalment al vespre (tot sigui per tenir un bon cos). Allò que deixa a mig planeta suat fins les celles i amb una pudor que tomba d'esquena.
Després diran, que l'efecte hivernacle el produeixen els gasos de les vaques.
El metge em va examinar el braç i va descobrir...que tenia la musculatura i flexibilitat d'un nen petit.!
Mira que bé, que juvenil.!
I que dolent també ,quan ja no ets tan juvenil.
En fi, que no em vaig salvar de la recepta: antiinflamatoris de cavall durant 7 dies, píndoles protectores antiperforació d'estómac ,una resonància magnètica, unes 365 sessions de fisioteràpia i potser una intervenció quirúrgica. Olé quina alegria. Punt i a part.
Ara, com els esportistes de veritat. A patir. Vull dir a suar.!
Que tremoli el planeta. I la capa d'ozó.
27.5.08
Teorema de Pitàgores.
Si us agrada la geometria, la filosofia, les matemàtiques, els misteris i les diagonals:
En un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels dos "catets".
En un món com el nostre,tan complex,de "catets" n'hi ha de moltes classes: n'hi ha que són curts i n'hi ha que són molt curts.
Si tenim dos triangles rectangles compartint la diagonal, aleshores una hipotenusa ha de fer front a quatre "catets".
Hi ha llocs on sempre hi ha catets (com en un triangle rectangle). I n'hi ha on no n'hi ha mai.
Per cert Isa, ja estàs fent les maletes?. Només quedes tu. No esperis més, que s'acaba el temps.Potser, fins i tot, al triangle celestial t'hi voldran.I qui sap, potser et rebran amb música de violins.
23.5.08
La Fundació Àngel Planells presenta, a Blanes, el llibre:"Bolaño Salvaje"
A Blanes, el proper dimarts 27 de maig a les 20h. i a la seu de la Fundació Àngel Planells, es farà la presentació, dins l'espai literari Ball de Lletres, del llibre : "Bolaño Salvaje" , amb edició d' Edmundo Paz Soldán i Gustavo Faverón Patriau , editorial Candaya.
També es presentarà un documental inèdit, anomenat: "Bolaño Cercano" amb guió i direcció d'Erik Haasnoot , de quaranta minuts de durada.
Les paraules extretes del llibre "Bolaño Salvaje", diuen : "Un documental on la familia i els amics més íntims de l'escriptor xilé Roberto Bolaño conversen sobre la seva vida i desvetllen algunes claus sobre la seva escriptura.
Ambientat a Blanes, Barcelona i Mèxic D.F., aquest documental recull els testimonis de la seva esposa Carolina López, dels seus fills Alexandra i Lautaro Bolaño, i dels seus amics Antoni García Porta,Enrique Vila-Matas, Rodrigo Fresán i Juan Villoro."
Serà una vetllada per gaudir-ne tots plegats, així que, hi esteu tots convidats.
"¿Entonces qué es una escritura de calidad?. Pues lo que siempre ha sido: saber meter la cabeza en lo oscuro, saber saltar al vacío, saber que la literatura básicamente es un oficio peligroso. Correr por el borde del precipicio: a un lado el abismo sin fondo y al otro lado las caras que uno quiere,las sonrientes caras que uno quiere, y los libros, y los amigos, y la comida"
(Roberto Bolaño)
22.5.08
Presentació a Blanes de: " l'Associació Solidària Blanes amb Anantapur."
El proper dilluns 26 de maig a les 20h. , a la seu de la Fundació Àngel Planells,al carrer de l'Or, nº2, l'amic indi Sasi Kumar ens farà una explicació de com és la vida a Índia i quin és el treball que duu a terme la Fundació Vicenç Ferrer a Anantapur.
En Sasi va néixer a la R.D.T.( Rural Development Trust). És on viu ,també i entre d'altres, en Vicenç Ferrer i l'Anne(Perry)Ferrer.
Vaig tenir la sort de conèixer on viuen, on treballen , els fruits del seu treball i la població per a la que han dedicat, dediquen i dedicaran tota una vida: són els més desfavorits d'Índia, els dàlits ( els intocables).
S'aprofitarà també per presentar l'Associació Solidària Blanes amb Anantapur, de recent creació i per donar a conèixer els projectes que actualment es financen.
Hi esteu tots convidats!.
19.5.08
Sobretot Fina, sigues objectiva.
Diumenge, 18 de maig: Recordant a Bolaño.
8 hores, 8, parlant de llibres i literatura.
8 hores, 8, de literatura de la bona.
8 hores, 8, de la d'en Roberto Bolaño, entre d'altres i sobretot.
8 hores, 8, amb Subal Quinina , Martín Gómez, Joan Planells, Jaume Pujades , Cristina F. i Jaume Puig.
8 hores, 8, compartint afinitats, passions,projectes, opinions, idees.
8 hores, 8, recordant escenaris i personatges de novel.la.
8 hores, 8, vivint a Blanes.
8 hores, 8, al Blanes de Bolaño.
Una meravellosa vetllada. De les que deixen empremta i record.
Ah! i visca Bolaño!
8 hores, 8, parlant de llibres i literatura.
8 hores, 8, de literatura de la bona.
8 hores, 8, de la d'en Roberto Bolaño, entre d'altres i sobretot.
8 hores, 8, amb Subal Quinina , Martín Gómez, Joan Planells, Jaume Pujades , Cristina F. i Jaume Puig.
8 hores, 8, compartint afinitats, passions,projectes, opinions, idees.
8 hores, 8, recordant escenaris i personatges de novel.la.
8 hores, 8, vivint a Blanes.
8 hores, 8, al Blanes de Bolaño.
Una meravellosa vetllada. De les que deixen empremta i record.
Ah! i visca Bolaño!
16.5.08
FELICITATS A NAU ARGOS EN PARTICULAR.
Repercussió, que ha tingut en els mitjans digitals, la presentació del llibre:LA CATOSFERA LITERÀRIA 08, prologat per Biel Mesquida i editat per Cossetània Edicions.Directe.cat
Marcvidal.cat
Avui.cat
3cat24.cat
Acn.cat
adn.es
Eldebat.cat
Elsingulardigital.cat
Vilaweb.cat
Naciodigital.cat
Premsacossetania
Felicitats a tots els blocaires que, amb aquest llibre, veuen realitzat el seu somni virtual.
Els felicito a tots en general i a Nau Argos en particular.
Per a qui estigui interessat en la seva lectura, el llibre el podreu adquirir a les llibreries de Catalunya.
15.5.08
As tomàtic é vamoi i rodó. I sa poma é varmea.
Per si no ho savau, as tomàtic é vamoi i rodó i té puas vardas. Sa poma é varmea ,a ca meua mengen moltas pomas a veades.Sa fresa té picots, em fa molta gana aqueta fresa .Sa flor é obeta...
As vamoi i as vod són colós molt difarents.As primer é ben càlid i s'altri é frad.
Ca bé. Com sa complamentan as ponyeteros, eh?.
As vamoi i as vod són colós molt difarents.As primer é ben càlid i s'altri é frad.
Ca bé. Com sa complamentan as ponyeteros, eh?.
14.5.08
Paraules prenyades
Avui he trobat quatre cartes per casa.
Dues de les quals estaven escrites amb lletra tremolosa, segurament degut a les presses en la seva redacció.
Unes cartes que deien així:
"Blanes, 2 de maig de 2008.
Estimades amigues,els hi escric aquesta carta per dir-lis que, avui a les deu del vespre a Palafolls, hi haurà un recital de poesia a càrrec dels poetes Biel Mesquida i Màrius Sampere.
Ens farien un gran honor si , a la meva familia i a mi , ens volguessin acompanyar a tan agradable vetllada.Vetllada que sens dubte estarà envoltada d'un delicat clima de sentiment i sensibilitat.
Esperant rebre noticies seves, rebin una cordial salutació.
Atentament.
xxx".
"Blanes, 2 de maig de 2008.
Estimada familia, hem rebut la seva carta amiga.Després de llegir-la, no hem dubtat ni un moment en escriure'ls-hi aquesta nostra com a resposta afirmativa a la seva amable invitació.Quedi dit doncs que nosaltres també assistirem a tan prometedora vetllada.
Agraïdes de tot cor, rebin una cordial salutació.
Atentament.
xxx".
"Blanes, 4 de maig de 2008.
Estimades amigues,quina tarda que em passat a casa seva.Tot el que ens havien preparat per dinar estava deliciós.
Hem pogut, així mateix,comentar el recital de poesia que vam escoltar junts a Palafolls.Hem coincidit en tot, en que l'espectacular lectura i representació que dels seus poemes va fer el senyor Biel Mesquida, va ser digne d'admiració.No podia fer-ho millor.Aquells canvis de to, aquells moviments amb el seu cos, aquells gestos amb la seva cara ,aquelles mirades, aquella veu profunda i penetrant que a voltes es convertia en una dolça veu capaç de murmurar els cants més suaus d'una cançó de bressol.Aquella discussió acalorada que van encetar plegats amb en Màrius Sampere en acabar ,aquest, la lectura dels seus poemes.Aquell caliu que van saber introduir a la sala.Aquell final feliç de petons i abraçades entre ells dos. I aquella signatura de llibres amb dedicatòries per a tothom que així els hi demanés. Ah, amigues, com vam disfrutar junts amb la poesia i com hem disfrutat avui amb la gastronomia.Tot un plaer pels sentits.
Esperant una nova trobada, rebin una cordial salutació.
Atentament.
xxx."
"Blanes, 12 de maig de 2008.
Estimada familia, hem pensat que els hi agradaria tenir un record d'aquella vetllada i,per aquest motiu, els hi deixem per escrit uns poemes d'ambdós poetes, extrets del llibre: Palafolls Paraules Prenyades, que és un recull d'obres de cadascun del poetes que han recitat a Palafolls.
Així doncs i esperant que els hi agradin molt aquests poemes , rebin una cordial salutació.
Atentament.
xxx.
Claror d'Aquàrium
Poses adob a la paraula
que escultures amb argila
de llengua i de paisatge.
Més tard quan confegeixis mots
un aleteig de frases
et dirà si les notes
s'avenen i s'encontren
en concert.
Biel Mesquida
El llegidor.Pintades damunt el Planeta.
www.sant-cugat.net/daltabaix/biel.htm,2002.
Ubiqüitat
El problema és que sóc arreu. Fins i tot
al cor, que, abans de mi,
era sang disponible
en un glop. Ara ocupo els espais
intermedis
entre el nom que em dic i el dormitori
dels plurals.
Hi ha massa jo
escampat, un fum
d'ànimes monosil.làbiques.
Només que determinis
un punt d'alt d'una ratlla
llunyana, just allà
ja hi sóc, amb el meu farcell. També
puc agafar un impossible, encara verd,
i fer-me'n un gira-sol
per perseguir la mirada obliqua
del gegant de les pomes.
Màrius Sampere.
Ens trobarem a fora.
Els llibres de l'Óssa Menor.Edicions Proa.2006."
13.5.08
No les traspassis sempre totes.
I mira que n'hi ha de gent que li agrada el risc, les emocions fortes, traspassar els límits.
Anar a la seva.
I mira que n'és d'important veure fins on es pot arribar.
I parar a temps.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)