NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES
No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.
Maria Àngels Anglada.Poesia completa.
Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams.
Primera edició: novembre 2009.Pàg.38.
Edicions Vitel.la.Bellcaire d'Empordà.
Per he fí he pogut tornar! No podia deixar els blocs abandonats. He llegit aquest llibre i de fet m'agrada gairebé tot d'aquesta autora. El que potser més em va agradar va ser "El violí d'Auschwitz" fet molts anys abans que algun altre llibre o potser pel·lícula.
ResponderEliminarGràcies per dedicar-li un raconet a aquesta autora!
Hola Manel,
ResponderEliminarhas llegit "Nit de 1911"?.
És l'últim llibre que va escriure.Revisat una setmana abans de la seva mort. Diuen que és , potser, la millor obra que va escriure.
Jo l'he començat avui.
Feliç primavera.
Sí, sí hi també "La daurada parmèlia i altres contes" (recull), i "No sé jugar amb màscares".
ResponderEliminarÉs cert, em va agradar, però "El violí" em va impactar molt més.
Tenia uns bons coneixements musicals a més d'un profund domini del món clàssic. Si et fixes en sempre surten sigui en vers o en prosa.
¡Rebem la llum de la primavera!
Tens raó Manel amb això que dius de la música i el món clàssic.Constantment apareixen en la seva obra i de forma gens pedant, cosa que no és fàcil d'aconseguir.La senzillesa emprada per l'autora per transmetre coneixements, sentiments i emocions és el que més m'atrau d'ella ,potser, com a estil, és clar.No és fàcil fer senzill allò que no ho és en absolut.I ella ho aconsegueix amb una naturalitat que em captiva.Aquest estil que té fa que la senti molt a prop.
ResponderEliminarGràcies pels teus comentaris Manel,llegiré el recull de contes quan el trobi.
Bona setmana.