28.2.10
27.2.10
26.2.10
25.2.10
24.2.10
23.2.10
22.2.10
21.2.10
20.2.10
19.2.10
16.2.10
M'entens?
Les autoritats xineses també pensaven que la seva censura no deixaria rastre.
Allò que tot el món ha vist, ha escoltat o ha llegit als diferents mitjans de comunicació però que no ha sortit pels mitjans de comunicació d'un determinat país, allò no ha existit mai per a la gent que viu en aquell indret.
Ser un país tan dictador i castrador com el xinés en un món fortament globalitzat i comunicat com l'actual comporta un risc important de manca de credibilitat, de manca de seriositat, d'excessiva netedat i de caure en el ridícul més estrepitós entre d'altres coses, és clar.
Que una dictadura comporta això i molt més ja ho sabem, però constatar que això també passa a casa nostra és ,novament, decebedor.
Que ja és trist que al nostre país hi hagi gent que sabent-ho tot faci veure que no sap res, o que hi hagi gent que per maquillar una conversa pública hagi censurat fragments de vital importància de forma abusiva,alarmant i definitiva, o que hagi fet les dues coses alhora, per posar alguns exemples.Però que ho faci un periodista o algú relacionat amb el món de la comunicació és vergonyós i impertinent, clars eufemismes d'un dimarts plujós de febrer.
Un bon professional no ha de maquillar el que és condemnable sinó denunciar-ho públicament.
Que la societat ja no s'empassa aquests enganys tan prepotents.
Que quan t'enganyen els qui tens més a prop és molt saludable que t'obrin els ulls els qui tens més lluny.
La llibertat d'expressió és el que té i fer pública la veritat és el que toca.
Que encara queda gent compromesa i valenta en aquest món.I sort en tenim.
Una vegada més internet és el centre de totes les mirades.
8.2.10
Presentació a Blanes de "Les grans epidèmies modernes" de Salvador Macip.
A la Fundació Àngel Planells, a vegades, rebem als convidats sota una aura de misteri.
Sol passar que els enemics invisibles no truquen a la porta o al timbre per avisar que venen.Entren sigil.losament i sense permís de ningú pugen les escales , s'arramben a les parets i es fan presents de sobte, deixant-nos envoltats d'uns fenòmens paranormals difícils d'explicar que ens endinsen un cop i un altre en les més obscures de les tenebres.
I és llavors quan puja la tensió a la sala gran de la Fundació.Es palpa un ambient dens.Es comencen a sentir veus i la gent crida horroritzada.A partir d'aquí ningú pot controlar les seves emocions i expressa el que sent.El silenci es torna en cridòria.Els crits en rialles, la por té aquestes contradiccions.Arribat el moment les rialles callen i apareix el fantasma de la penombra que amb la seva llum freda espanta a tot ésser vivent.Els seus llampecs són continus i es tem per la vida de les persones.
Un soroll de mòbil travessa l'atmosfera i el timpà. I la tos de les goles resseques que sonen durant la presentació diuen que és nerviosa, però en veritat és per posar a prova l'equilibri psíquic de l'artista convidat.Que a la Fundació som molt exigents.No tothom passa la prova.
En fi que l'ambient que aconseguim a vegades és de pel.lícula de terror; posem pel cas de "zombies",de fantasmes, d'enemics invisibles.
Que comenci la funció.!
Un agraïment a l'autor i als presentadors del llibre d'en Salvador: l'escriptor Sebastià Roig i el periodista Marc Pérez.A les col.laboradores i col.laboradors habituals de la Fundació Àngel Planells. I al nombrós públic assistent, especialment al mancat de seients i armat de paciència, que va seguir entre llum i ombres la presentació del llibre.
Sol passar que els enemics invisibles no truquen a la porta o al timbre per avisar que venen.Entren sigil.losament i sense permís de ningú pugen les escales , s'arramben a les parets i es fan presents de sobte, deixant-nos envoltats d'uns fenòmens paranormals difícils d'explicar que ens endinsen un cop i un altre en les més obscures de les tenebres.
I és llavors quan puja la tensió a la sala gran de la Fundació.Es palpa un ambient dens.Es comencen a sentir veus i la gent crida horroritzada.A partir d'aquí ningú pot controlar les seves emocions i expressa el que sent.El silenci es torna en cridòria.Els crits en rialles, la por té aquestes contradiccions.Arribat el moment les rialles callen i apareix el fantasma de la penombra que amb la seva llum freda espanta a tot ésser vivent.Els seus llampecs són continus i es tem per la vida de les persones.
Un soroll de mòbil travessa l'atmosfera i el timpà. I la tos de les goles resseques que sonen durant la presentació diuen que és nerviosa, però en veritat és per posar a prova l'equilibri psíquic de l'artista convidat.Que a la Fundació som molt exigents.No tothom passa la prova.
En fi que l'ambient que aconseguim a vegades és de pel.lícula de terror; posem pel cas de "zombies",de fantasmes, d'enemics invisibles.
Que comenci la funció.!
Un agraïment a l'autor i als presentadors del llibre d'en Salvador: l'escriptor Sebastià Roig i el periodista Marc Pérez.A les col.laboradores i col.laboradors habituals de la Fundació Àngel Planells. I al nombrós públic assistent, especialment al mancat de seients i armat de paciència, que va seguir entre llum i ombres la presentació del llibre.
5.2.10
A l'estimada
Era una persona aparentment serena
que havia patit.
Proporcionalment insegura al patiment.
I dolça.
Li agradaven les dones
tendres,alegres, temperamentals.
Brunes ,discretes.
Originals.
El vinet xilè.
Exòtic com la fruita.
Dolç com la mel.
I àcid .
La vida amb misteri.
I l'atracció , fatal.
De la vida en treia so.
I del so una espurna de color.
Malenconiosa com era
atrapada en el passat,
buscava la còpia de l'original.
Que ara es deia Mònica.
Però potser tot és fals
i jo no la conec.
que havia patit.
Proporcionalment insegura al patiment.
I dolça.
Li agradaven les dones
tendres,alegres, temperamentals.
Brunes ,discretes.
Originals.
El vinet xilè.
Exòtic com la fruita.
Dolç com la mel.
I àcid .
La vida amb misteri.
I l'atracció , fatal.
De la vida en treia so.
I del so una espurna de color.
Malenconiosa com era
atrapada en el passat,
buscava la còpia de l'original.
Que ara es deia Mònica.
Però potser tot és fals
i jo no la conec.
2.2.10
1.2.10
Suscribirse a:
Entradas (Atom)