19.6.09

Any de comiats.


"Tengo muy claro que ninguna acción buena se pierde en este mundo.
En algún lugar quedará para siempre”

Vicente Ferrer


Avui el dia s'ha llevat gris.
Les primeres paraules que m'han arribat del carrer han estat:"s'ha mort en Vicenç Ferrer".
Més tard em trucaven per donar-me la mala noticia .
En aquells moments, per TV3, estaven informant del fatídic esdeveniment.
I dic fatídic perquè la mort no té compassió. S'emporta fins i tot als millors, als més altruistes, als que milloren la societat amb la seva acció, als que enyorem quan se'n van.

Vicenç Ferrer era un home bo, savi, lluitador,valent. Molt valent. I prim.
Sota aquella aparença d'immensa fragilitat , s'amagava la duresa del caràcter pràctic, lúcid i serè, que tota persona sàvia, amb les idees clares, ha de tenir per arribar tan lluny com ell ho ha fet a Anantapur.

Amb el seu tarannà ha deixat una petjada inoblidable.

Un record respectuós i sentit per a ell i una afectuosa abraçada de comiat.

11 comentarios:

  1. una pèrdua gran. se'l trobarà molt a faltar.

    ResponderEliminar
  2. Bona, la frase seva que inclous en el post. Quanta raó! Cal fer el bé, mentre podem, perquè les conseqüències ens sobreviuran. Ell ha marxat, la seva obra, no.

    ResponderEliminar
  3. Òscar,

    per als qui hem tingut la sort de poder parlar amb ell in situ i veure el què ha deixat a Anantapur,t'asseguro que no podem més que sentir una profunda admiració i respecte cap a ell.

    Han estat molts anys de lluita constant.I malgrat les adversitats, que n'ha passades moltes,ha aconseguit una obra magnífica per als més pobres de l'Índia, els "intocables".

    En una societat com l'índia on entre diferents castes no s'ajuden gens, la feina que ha fet Vicenç Ferrer i que ara continuarà l'Anne i el Moncho(esposa i fill), és vital .

    Estic segura que avui i els propers dies, a Anantapur es viuran moments de molta tristesa, malgrat totes les cites que parlen de la reencarnació.

    Gràcies per venir i deixar el teu comentari, especialment en un dia com avui.

    19 / juny / 2009 19:24:00 CEST

    ResponderEliminar
  4. Ferran,

    Ja saps el que penso del més enllà.El què no es faci en vida...

    De totes maneres gent com en Vicenç, poca.

    La sort que tenen els "intocables" d'Anantapur és que l'Anne és una dona forta i molt capaç.Però molt.I molt valenta i vital.I amb l'ajut del Moncho i tot l'equip que està treballant amb ells des fa anys se'n sortiran.

    Almenys això espero, pel bé de tots.

    Si des d'aquí els podem ajudar a que ho aconsegueixin, ajudem-los.

    Posaré l'enllaç de la Fundació Vicenç Ferrer. Col.laborar econòmicament és una bona manera de fer el bé. N'hi ha moltes més és clar.

    ResponderEliminar
  5. Aquí el teniu:

    http://www.fundacionvicenteferrer.org/vicente_ferrer/

    ResponderEliminar
  6. Se ha apagado una estrella, para mucha gente....

    ResponderEliminar
  7. Bienvenido Temujin,
    Gracias por tu respetuoso comentario.

    Seguro que a partir de ahora, mucha más gente conocerá a Vicenç Ferrer.Su gran humanidad, su magnífica obra y su Fundación, nos lo recordarán para siempre.

    Espero que sean muchos los que se apunten para ayudar.
    Panta, no sé si lo hará.:-)

    ResponderEliminar
  8. Equaliquà! llegeixo les teves respostes al comentaris i les trobo ben directes i encertades. ¿Creiem que els dàlits a l'Índia formen part de l'humanitat més putejada del planeta? ¿Pensem que cal fer-hi alguna cosa? ¿Què? doncs donar diners que serveixen per tot. La sinceritat de les nostres paraules , per bé o per mal, va directament relacionada a la nostra acció. Sigui ajudant a la FVF o a qualsevol altra entitat o persona.

    ResponderEliminar
  9. ¡Hola Fina!
    Como sabes, estoy totalmente de acuerdo contigo en cuanto a que se ha ido una gran persona, en el más amplio sentido de la palabra, Vicente Ferrer.

    Pero me trae otro asunto a tu casa:

    Me he sentido muy culpable, al ver el cruce de palabras, que habéis tenido Panta y tú, única y exclusivamente por mi culpa en casa de Malo Malísimo.

    Porque si yo no hubiera dicho nada, su primer comentario hubiera pasado totalmente desapercibido, el cual por cierto, no tenía nada de reprochable, salvo lo sorprendente de su desconocimiento.
    ¡¡¡Después la cosa se desmandó!!

    He venido hasta aquí, para que por favor, leas el comentario que os he dejado a los dos en casa de Malo Malísimo.
    Y me hagas caso, no te arrepentirás...
    te lo pido, por favor.

    Ha sido un placer,
    siento no poder hablarte en catalán.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  10. Hola Maria,
    bienvenida seas.

    Ya lo he leído.

    No te preocupes yo también siento no poder hablarte en gallego.

    Gracias por venir hasta aquí.

    Un saludo.

    ResponderEliminar
  11. Ah!, et vaig llegir:

    Aquí: http://siendomalos.blogspot.com/2009/06/luto.html

    Però també aquí:
    http://pantagruel-pantagruel.blogspot.com/2009/06/quien-haya-bebido-agua-del-nilo.html

    I al teu amic a més a més, aquí:

    http://invarietateferran.blogspot.com/2009/06/remember-graduated-course-in-modern.html

    I a la meva llista particular de correu brossa.

    Estàs contenta?.

    ResponderEliminar