Molt personal...
CANT DE L’ENYOR
Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Lletra:Lluís Llach
Música:Lluís Llach
Edició 1985
Discografía:"Maremar"(1985)
Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985
d'aquest mític concert, em commou abril'74
ResponderEliminaraquesta cançó m'agrada molt, però m'agrada més una versió que li vaig sentir amb la Mònica Green, em sembla. (és que la rossell em fa poca gràcia :P)
ResponderEliminarHola Clidice,
ResponderEliminara mi la Rossell ( que ella i Déu em perdonin) :-), no m'agrada gens, però es que anava dins del pack en aquest concert...:-(
Òscar, benvingut a aquesta casa,
ResponderEliminarara me n'adono que el comentari que et vaig escriure ahir no es va publicar. :-(
Et deia que abril'74 és molt maca i de doble enyor, que convidava a dir allò de: Visca Catalunya! també.
En tot cas m'has fet venir ganes de tornar-la a escoltar.Gràcies!. ;-)
Sembla mentida el que ha arribat a ploure aquest cap de setmana ...
ResponderEliminarEncara no t'agrada en Llach,Jaume?
ResponderEliminarBé, a veure sí amb la propera...:-)