Era un professor de llengua catalana.

Era un professor de llengua catalana.
Passats els anys va esdevenir inspector i malalt mental.

Arribat el moment del canvi ja no tractaria més amb alumnes menors d'edat.

Tants anys fent d'acadèmic l'havien afectat. Ara creia que era un èsser superior a tothom i que era imprescindible en la societat i en el món. Sobretot en el món de la cultura.
Sempre volia imposar les seves idees, les seves maneres de fer. Sempre marcant el territori.Sempre figurant.
Ningú era apte per parlar, només per escoltar i obeïr.

Però en el món dels adults ,d'on ara no podia escapar, les coses no anaven així. No tothom estava disposat a aguantar-lo. Ni a ell ni a la seva vaselina.

Utilitzava la vaselina sempre que volia treure un profit d'algú .Un profit basicament personal. No tenia escrúpols, ni vergonya.I , naturalment, topava amb qui no es deixava untar, que solien ser èssers lliures de pensament i d'acció.Saber que la vaselina també s'utilitzava per fer d'hipòcrita els hi provocava repugnància ,fàstic i rebuig.

I es que, ja ho deia la cita: "quan en un cistell hi ha una poma podrida s'ha de treure de seguida per tal que no malmeti a les restants que encara estan sanes" .

Per això , el deurien fer inspector.
Per això, la societat el va anar posant en el seu lloc.

Ara es passeja pel poble , altiu, i amb un llibre sota el braç.