29.1.11
Una obra hilarant d'un nou autor blanenc.
Una vegada més , Blanes ens dóna un nou escriptor.
El proper mes de febrer A Contra Vent Editors publicarà una novel.la molt divertida.
La primavera s'acosta i la Diada de Sant Jordi també.
 |
Una vegada més , Blanes ens dóna un nou escriptor.
El proper mes de febrer A Contra Vent Editors publicarà una novel.la molt divertida.
La primavera s'acosta i la Diada de Sant Jordi també.
22.1.11
Primers curts animats del 2011
Dedicat al "profe", per l'amable comentari que em va deixar l'altre dia.
19.1.11
Primers elements del 2011
María, Montserrat(Clidice), Pepe(Pantagruel), Joselu, Temujín, Lluís, Vero,Una de Sueca(terra de Fuster),...
I després hi ha els gasos nobles, que també són elements.
I després hi ha els gasos nobles, que també són elements.
14.1.11
Primeres accions del 2011
Una gran notícia:"Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per nosaltres".
"Ja és un fet. Quim Torra i Jordi Cortada han presentat una demanda contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg. Fonamenten la seva audaç iniciativa en la vulneració del dret a un procés equitatiu i en la necessària independència dels tribunals, tal com estableix l’article sisè del Conveni Europeu dels Drets Humans. Només cal recordar les ingerències dels partits, les múltiples recusacions, els mandats caducats o el mecanisme de nomenament dels membres del TC per evidenciar-ne la profunda politització. Per això, volen demostrar que la sentència de l’Estatut es va dictar amb infracció del dret a un tribunal imparcial, que s’estimi que l’Estat va violar el dret dels demandants de recórrer la decisió del TC i que, en conseqüència, s’ordeni al Regne d’Espanya que deixi sense efecte la sentència esmentada. Com poden comprovar, l’abast de l’operació de Torra i Cortada no és precisament de curta volada.
L’assalt és quixotesc i té un punt romàntic, però si la demanda prospera i acaba amb èxit posarà l’Estat davant del mirall de les seves pròpies misèries. Quim Torra i Jordi Cortada són els únics demandants, però no estan sols. Tot i que ambdós tenen amplis coneixements del món jurídic, han comptat amb l’assessorament del professors Antoni Abad i Bertrand Mathieu. Encara que no ho vulguin dir gaire, cal explicar que ells han assumit el cost econòmic de tot el procés. No és un cost elevadíssim, de moment, però s’ho han pagat de llurs butxaques i d’algun altre ciutadà honrat.
Però, qui són Quim Torra i Jordi Cortada? Podria dir que són un editor i un advocat, o que són membres de l’associació El Matí. Podria dir que són independentistes o que són persones amb una ètica personal exemplar. També podria dir que el Quim és un gran articulista o que el Jordi és un gran tenor. Encara podria afegir que són amics meus o que els compto dins del grup de les millors persones que conec. Però són tot això i molt més: són ciutadans de Catalunya en el sentit més profund del terme. És únicament amb aquesta condició que s’han sentit atropellats i han decidit fer ús dels mecanismes legals per corregir aquesta situació. És tan senzill com sorprenent que no se li hagi passat pel cap a ningú més. Ens han donat una lliçó.
Segons sembla, les parts implicades en el procés no podien recórrer davant d’Estrasburg. Tampoc no hi poden recórrer els partits ni les associacions legalitzades. El Tribunal Europeu dels Drets Humans només admet les demandes presentades pels ciutadans. En tot cas, això no és excusa: si un dels partits o institucions afectades hagués volgut dur la qüestió fins les darreres conseqüències, podria haver instat alguns militants a presentar-hi una demanda. Potser hauria estat l’obligació del govern, d’aquest o de l’anterior. Però no hi fa res. Recordo aquelles proclames de la Guerra Civil: “Atenció catalans! Hi ha perill de bombardeig. Aneu als vostres refugis amb calma i serenitat. La Generalitat vetlla per vosaltres”. Ara hauria de ser: “Atenció catalans! Hi ha perill d’injustícia. Aneu a l’Ateneu Barcelonès amb calma i serenitat. Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per vosaltres”.
Jaume Clotet
L’assalt és quixotesc i té un punt romàntic, però si la demanda prospera i acaba amb èxit posarà l’Estat davant del mirall de les seves pròpies misèries. Quim Torra i Jordi Cortada són els únics demandants, però no estan sols. Tot i que ambdós tenen amplis coneixements del món jurídic, han comptat amb l’assessorament del professors Antoni Abad i Bertrand Mathieu. Encara que no ho vulguin dir gaire, cal explicar que ells han assumit el cost econòmic de tot el procés. No és un cost elevadíssim, de moment, però s’ho han pagat de llurs butxaques i d’algun altre ciutadà honrat.
Però, qui són Quim Torra i Jordi Cortada? Podria dir que són un editor i un advocat, o que són membres de l’associació El Matí. Podria dir que són independentistes o que són persones amb una ètica personal exemplar. També podria dir que el Quim és un gran articulista o que el Jordi és un gran tenor. Encara podria afegir que són amics meus o que els compto dins del grup de les millors persones que conec. Però són tot això i molt més: són ciutadans de Catalunya en el sentit més profund del terme. És únicament amb aquesta condició que s’han sentit atropellats i han decidit fer ús dels mecanismes legals per corregir aquesta situació. És tan senzill com sorprenent que no se li hagi passat pel cap a ningú més. Ens han donat una lliçó.
Segons sembla, les parts implicades en el procés no podien recórrer davant d’Estrasburg. Tampoc no hi poden recórrer els partits ni les associacions legalitzades. El Tribunal Europeu dels Drets Humans només admet les demandes presentades pels ciutadans. En tot cas, això no és excusa: si un dels partits o institucions afectades hagués volgut dur la qüestió fins les darreres conseqüències, podria haver instat alguns militants a presentar-hi una demanda. Potser hauria estat l’obligació del govern, d’aquest o de l’anterior. Però no hi fa res. Recordo aquelles proclames de la Guerra Civil: “Atenció catalans! Hi ha perill de bombardeig. Aneu als vostres refugis amb calma i serenitat. La Generalitat vetlla per vosaltres”. Ara hauria de ser: “Atenció catalans! Hi ha perill d’injustícia. Aneu a l’Ateneu Barcelonès amb calma i serenitat. Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per vosaltres”.
Jaume Clotet
11.1.11
7.1.11
Primeres paraules del 2011
"Navegar contra el vent,
perill de la vida i gran turment".
(dita popular catalana).
Treta de: A Contra Vent Editors.
perill de la vida i gran turment".
(dita popular catalana).
Treta de: A Contra Vent Editors.
25.12.10
24.12.10
Algú que hi entengui a la sala?
Ja n'hi ha prou d'enganys.
Els nostres polítics pensen que és millor enredar al poble català.
Què faran els responsables d'ensenyament a Catalunya?.
Què faran els responsables del Govern a Catalunya?
Algun/a professor/a de llengua i literatura castellana ,que viu i treballa a Catalunya, deu estar saltant d'alegria en aquests moments.Com d'altres, suposo.Perquè ara també podran donar classes de matemàtiques en castellà, si en saben, és clar.
Quina vergonya.
22.12.10
Un vals "intimíssim".
M'agrada el solstici d'hivern.
No us diré quin número vaig comprar.
Ni de què parlarem durant el sopar.
Un vals intimíssim.
21.12.10
17.12.10
15.12.10
26.11.10
Punt i final ,que arriben les eleccions.
Com a cloenda d'aquest recital virtual us deixo amb el darrer Llop Ferotge que va pujar a l'escenari.
En Jorge Garralda, metge argentí que viu i treballa a Girona, és també músic, poeta i un rapsode excel.lent. Escolteu-lo recitant un poema de la seva filla Nadine.
Jorge Garralda recita "Escritura":
Aquest poema el podreu trobar al llibre "Esquinas de arena".Un llibre que na Nadine Garralda va veure publicat el passat mes de juny i del que ja us en vaig parlar una mica en el seu dia
Al final del llibre en Jorge Garralda, en la biografia que va escriure de la seva filla ,ens diu en un dels seus sis "Decir que":
"Decir que:
crecer fue también hacerse catalana: poeta de sus amigos, amiga de sus poetas: voz andariega por ramas y madrugadas: cantautora, sonrisa del grupo poético-musical Dinosaurios, y voz y guitarra del conjunto Debarenbar."
Que les eleccions del 28N facin possible una nova Catalunya on s'hi pugui viure lliurement i amb independència. I si el "Reagrupament" no és possible ara, que ho sigui d'aquí a quatre anys, més valent i enfortit que mai.
Visca Catalunya Lliure !!!
En Jorge Garralda, metge argentí que viu i treballa a Girona, és també músic, poeta i un rapsode excel.lent. Escolteu-lo recitant un poema de la seva filla Nadine.
Jorge Garralda recita "Escritura":
Aquest poema el podreu trobar al llibre "Esquinas de arena".Un llibre que na Nadine Garralda va veure publicat el passat mes de juny i del que ja us en vaig parlar una mica en el seu dia
Al final del llibre en Jorge Garralda, en la biografia que va escriure de la seva filla ,ens diu en un dels seus sis "Decir que":
"Decir que:
crecer fue también hacerse catalana: poeta de sus amigos, amiga de sus poetas: voz andariega por ramas y madrugadas: cantautora, sonrisa del grupo poético-musical Dinosaurios, y voz y guitarra del conjunto Debarenbar."
Que les eleccions del 28N facin possible una nova Catalunya on s'hi pugui viure lliurement i amb independència. I si el "Reagrupament" no és possible ara, que ho sigui d'aquí a quatre anys, més valent i enfortit que mai.
Visca Catalunya Lliure !!!
25.11.10
24.11.10
El Llop Ferotge continua a Blanes. Coses del vídeo.
L'Alexandre Nunes de Oliveira, el portugués babèlic com algú l'anomena,ens deixà uns poemes carregats de sentiment.Amb gran sensibilitat els recità en diferents idiomes.Vuit són els idiomes que parla, català inclós. Per a que després els espanyols diguin allò de: "menos mal que nos queda Portugal".
Alexandre Nunes de Oliveira ens recita els seus poemes amb veu greu i sensual , una veu que acompanyada d'una subtil i suggeridora música ens fa curta la seva obra:
En David Casadellà Llavià, l'empordanés del grup, va anar tancant el recital poètic que "El Llop Ferotge" ens va oferir a Blanes, el passat 13 de novembre.
Amb les emocions a flor de pell, ens va deixar ,entre d'altres, aquestes dues personals peces.
Un goig escoltar-lo i gaudir de la seva poesia:
Alexandre Nunes de Oliveira ens recita els seus poemes amb veu greu i sensual , una veu que acompanyada d'una subtil i suggeridora música ens fa curta la seva obra:
En David Casadellà Llavià, l'empordanés del grup, va anar tancant el recital poètic que "El Llop Ferotge" ens va oferir a Blanes, el passat 13 de novembre.
Amb les emocions a flor de pell, ens va deixar ,entre d'altres, aquestes dues personals peces.
Un goig escoltar-lo i gaudir de la seva poesia:
22.11.10
Re mi fa sol si la Cecília do....
Les patrones fan el que volen i la Cecília, que és una santa, avui deixa la música per la poesia.
Res li ha de passar per quedar-se un dia sense nota ni clau .
Jorge Morales recita "Mediterrània":
Ha estat una nova oportunitat per gaudir del magnífic udol de: "El Llop Ferotge".
Res li ha de passar per quedar-se un dia sense nota ni clau .
Jorge Morales recita "Mediterrània":
Ha estat una nova oportunitat per gaudir del magnífic udol de: "El Llop Ferotge".
15.11.10
"El Llop Ferotge"recita novament a Blanes.
Després d' un any, el passat 13 de novembre "El Llop Ferotge" tornava a Blanes per fer de les seves: oferir-nos una fantàstica vetllada poètica acompanyada d'una rifa de llibres gentilesa de la Llibreria 22 de Girona.
El primer poema que va recitar Jorge Morales com a poeta i rapsode que també és ,el va dedicar a Blanes, a manera d' homenatge.
I la veritat és que ens va sorprendre amb un poema de l'escriptor xilè Roberto Bolaño: "Overol Blanco".
Per començar aquest recital virtual seguirem les mateixes passes que en Jorge i escoltarem les paraules del gran escriptor xilè que va viure i treballar a Blanes.
Jorge Morales recita Bolaño:
El primer poema que va recitar Jorge Morales com a poeta i rapsode que també és ,el va dedicar a Blanes, a manera d' homenatge.
I la veritat és que ens va sorprendre amb un poema de l'escriptor xilè Roberto Bolaño: "Overol Blanco".
Per començar aquest recital virtual seguirem les mateixes passes que en Jorge i escoltarem les paraules del gran escriptor xilè que va viure i treballar a Blanes.
Jorge Morales recita Bolaño:
11.11.10
In memoriam.
Els amics entre d'altres, tots junts i a petició de la familia Fuertes, encenem una espelma en record de la Marísun, just quan fa un any que ens va deixar.
6.11.10
Els nous ciris de la Catedral de Santiago de Compostela
Com que són uns ciris únics en el món que quan cremen desprenen un fum i un perfum especial , han pensat en fer-los servir com a substitut del Botafumeiro que, amb tant de moviment ,un dia d'aquests caurà pel cap dels fidels amants i els matarà a tots.
Si l'experiment té èxit ja han dit els organitzadors del Festival Papal que exportarien la idea a totes les esglésies del món, encara que no tinguin Botafumeiro, com la Sagrada Familia de Barcelona.Han dit, també,que podrien obligar a que tots els capellans en tinguessin a mà per tal que mai falti la llum al seu costat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)