-"A la trama hi ha violència, corrupció, sexe... vénen ganes de fer-se advocat
He, he. O notari. O jutge. O gairebé qualsevol altra cosa. Arreu n'hi pot haver.
-Parafrasejant Flaubert: Momssen c'est vous?
M'ho van preguntar una altra vegada i vaig dir que no, perquè em feia por: els periodistes publiquen les coses i qui sap com les interpreta el lector.
-Doncs li preguntaré d'una altra manera: igual que Momssen, ha trobat vostè alguna jutgessa nimfòmana?
No, en això he tingut sort. Ni una.
-No n'hi ha o no l'ha trobat?
Només puc dir que no l'he trobat (riu).
-No tem que per culpa seva els seus col·legues la busquin i ploguin les denúncies per desacatament?
Pot comptar, de cap manera. Vostè ha entrevistat gaires advocats?
Els evito.
-La justícia és una utopia?
Depèn del que vostè vulgi entendre com a justícia.
Veu? Per això no entrevisto advocats. No m'entabani.
Per exercir professionalment, en la justícia no s'hi pot creure. No és que ho digui en Momssen, és que és així.
-El seu personatge em recorda el Ripley de Patricia Higsmith per la seva manca de moralitat.
En aquest sentit podria tenir un cert parentiu, sí.
-Un amoral és més feliç?
No necessàriament.
-Coneix algun cínic comparable a Momssen?
No n'he trobat mai cap d'aquest nivell. Momssen és una mica Frankestein, és molt difícil que coincideixin en un sol individu totes les seves característiques juntes. Si de cas, per separat. Ara, que jo no me l'hagi trobat no vol dir que no existeixi, com la jutgessa nimfòmana (riu).
-Una sort que no s'hagi basat en un personatge real...
Els companys de professió no s'han ofès amb la novel·la perquè Momssen és tan excessiu que no s'hi senten parodiats. Si el protagonista hagués tingut només alguna de les seves facetes, hauria resultat més destructiu, en ser més real.
-Hem de sospitar dels que ni fumen ni beuen, com Momssen?
Sempre, sempre. Pensi que jo ni fumo ni bec.
-Ell fa el que sigui per l'èxit. Vostè per què es vendria l'ànima al diable?
Primer ha d'aparèixer. Després ja entrarem en negociacions.
-Després de Momssen els clients i jutges els seguiran respectant?
Tinc una edat en què aquestes coses ja no em preocupen gaire...
-Els jutjats de Blanes són dels més saturats d'Espanya. Això deu donar temps per escriure...
He, he, això no dóna temps, en resta. Potser uns quants Momssens ho desembussarien una mica."
Podreu llegir l'entrevista a la "Contraportada" del Diari de Girona d'avui,edició impresa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario