Arriba el novembre

I el Nadal ja està a la cantonada.
Bones Festes!

Barreja en rosa.

Com la llet de la santa,
aliment dels vampirs adolescents.
Com el fruit de la magrana,
menjar de verges pures i pensaments impurs.
Com la polpa de la maduixa,
llavis de dona.

Barreja en rosa.

Com la flor del cirerer,
al Japó florida pel febrer.
Com la pantera dels anys seixanta,
seixanta-quatre exactament.
Com el perfum Versace,
italià havia de ser.

Barreja en rosa.

Com el llit de la Barbie,
per a jugar a mel d'amagar.
Com el diamant africà,
per a mirar i no tocar.
Com la punta del fong,
Phallus impudicus.

Barreja en rosa.

Vici de déu.
Aroma de diable.

Sobre el canvi climàtic o l'escalfament global

Ella vivia sota un caràcter continental: fred,introvertit,discret,precís,responsable, exigent.



Li agradava la taula ben parada.El menjar al punt ,ben presentat, ben acompanyat.
Francés, entre d'altres.



La música...mmm ,la música de bon gust.
La cuina neta i endreçada.
Els coberts a taula.
Una bona sobretaula.
Les salses refinades.



Però es va trobar amb un caràcter llatí, calidesa, àpats informals , menjar italià, música de jazz, les mans com a coberts, un bon sobreterra. I amb les salses que tenien un punt d'anís.

Una història delicada, tendra i deliciosa.
Apte per a explicar el canvi climàtic o l'escalfament global.
Si, a més a més ,us agrada el saxo, us la recomano.

Xeps, xeps...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú.

Sis mesos, una dansa i un record

El silenci dels morts

La terra cobra el delme.No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.

Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges.Cada dia
posa'ls flors al costat, per si poguéssin
sentir la flaire de les roses.

Què sabem de cert
de llur manera d'ésser ?. Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.

I si no ho fan, espera,
pacientment, contemplativament,
tota la vida.Viu la teva vida
mesclada amb ells.

Usa dels morts així.

Joan Vinyoli.
Poesia Completa.
Pròleg d'Enric Casasses.
Labutxaca. Edicions 62.Barcelona,2008

Per Catalunya i el que representa de pau, justícia i amor.Lluís Companys.

La sentència:

El dia i el lloc de l'afusellament:

15 d'octubre de 1940.
Dos quarts de set de la matinada.
Fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc de Barcelona.





Les últimes paraules de LLuís Companys i Jover :

"Assassineu un home honrat. Per Catalunya!".
"Tornarem a patir, tornarem a vèncer!"

És l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial.

Per què no avui?

Premeu el botó del primer vídeo.

Quan porteu 35 segons escoltant "El cant dels ocells" interpretada pel gran violoncel.lista català Pau Casals , baixeu el volum i premeu el botó del segon vídeo. Deixeu-los engegats tots dos , per a escoltar-los simultàniament.

Podreu escoltar el discurs que l'any 1971 va fer a les Nacions Unides, juntament amb la música que va interpretar en acabar el discurs.

Paraula, música i imatge.
Hi ha millor manera de dir-ho?

"El Llop Ferotge" a Barcelona,Girona i Blanes.

                                             Aquesta il.lustració no és meva

 "El Llop Ferotge", la revista d'art i poesia de Girona , ja ha tret un nou exemplar al mercat.
Aquesta vegada és el número 10 . Hi ha col.laboradors de primer ordre i la notícia ha sortit publicada al diari "El Punt" .
Podeu veure el contingut de la revista aquí.
Si voleu assistir a la seva presentació, podeu fer-ho en aquestes tres ciutats:

Barcelona: Casa Amèrica (Còrsega 299, entresòl), dimecres 07.10.2009, 20 h.
Girona: Centre Cultural La Mercè (Pujada La Mercè, 12), dimecres 21.10.2009, 20 h.Blanes: Fundació Àngel Planells (C/ de l'Or, 2), dissabte 31.10.2009, 20 h.
I si voleu adquirir la revista, podeu fer-ho als següents punts de venda:

Girona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus.
Olot: Llibreria Drac, Llibreria Doria, Llibreria Sala.
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Documenta.

Des d'aquí dono les gràcies a en Jorge Morales, director de la revista, per haver-me donat l'oportunitat de col.laborar-hi amb la il.lustració d'un dels articles d'aquest número.

Sort i endavant!.

Música i poesia

I qui no vulgui que no miri.
Que no escolti.
Que no entengui.
Que no aprengui.
I que mori en la més trista miseria personal.

Sanitaris públics.

Aquella vegada, com d'altres, la casa comercial s'havia equivocat.Distribuïa ,als domicilis particulars, publicitat sobre sanitaris públics.

I a ella els sanitaris públics sempre li havien fet molt fàstic.

La seva mare , ja de ben petita, li havia dit que aquests tipus de sanitaris eren els més bruts que hom podia trobar. Que encara que a simple vista no es veiés el grau de bruticia que hi havia , de porqueria sempre en tenien.I molta.
Deia que els netejaven una mica i , a vegades gens ni mica,i que de seguida tornaven a estar impresentables.Vaja que es podia agafar qualsevol infecció o malaltia.

Encara ara tenia les paraules de la seva mare ben presents quan es trobava davant d'un sanitari públic.I sempre prenia precaucions, perquè amb els anys n'havia vist de tota mena.
Arribat el moment, però , podia assegurar un fet ben cert: tots ells eren molt útils.

Que vagi de gust.