13.5.08

No les traspassis sempre totes.


I mira que n'hi ha de gent que li agrada el risc, les emocions fortes, traspassar els límits.
Anar a la seva.
I mira que n'és d'important veure fins on es pot arribar.
I parar a temps.

2 comentarios:

  1. Molt bona imatge de colors i distàncies de ratlles diferents per a parlar dels límits de cadascú.
    Descriu perfectamente el texte que hi has acompanyat!!
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Montse,

    La veritat és que Londres dóna per fer moltes fotografies i aquesta segur que no serà l'última que utilitzaré.

    D'altra banda , un dia quan estava esperant el metro ,ara fa dos mesos a la city , ja vaig pensar en fer aquest petit post.Per això vaig fer la foto.Només calia el moment per a publicar-ho.

    Ha estat ara, mira, coses de la vida...

    Una abraçada.

    ResponderEliminar