CARPE DIEM: enero 2011

14.1.11

Primeres accions del 2011

Una gran notícia:"Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per nosaltres".

"Ja és un fet. Quim Torra i Jordi Cortada han presentat una demanda contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg. Fonamenten la seva audaç iniciativa en la vulneració del dret a un procés equitatiu i en la necessària independència dels tribunals, tal com estableix l’article sisè del Conveni Europeu dels Drets Humans. Només cal recordar les ingerències dels partits, les múltiples recusacions, els mandats caducats o el mecanisme de nomenament dels membres del TC per evidenciar-ne la profunda politització. Per això, volen demostrar que la sentència de l’Estatut es va dictar amb infracció del dret a un tribunal imparcial, que s’estimi que l’Estat va violar el dret dels demandants de recórrer la decisió del TC i que, en conseqüència, s’ordeni al Regne d’Espanya que deixi sense efecte la sentència esmentada. Com poden comprovar, l’abast de l’operació de Torra i Cortada no és precisament de curta volada.

L’assalt és quixotesc i té un punt romàntic, però si la demanda prospera i acaba amb èxit posarà l’Estat davant del mirall de les seves pròpies misèries. Quim Torra i Jordi Cortada són els únics demandants, però no estan sols. Tot i que ambdós tenen amplis coneixements del món jurídic, han comptat amb l’assessorament del professors Antoni Abad i Bertrand Mathieu. Encara que no ho vulguin dir gaire, cal explicar que ells han assumit el cost econòmic de tot el procés. No és un cost elevadíssim, de moment, però s’ho han pagat de llurs butxaques i d’algun altre ciutadà honrat.

Però, qui són Quim Torra i Jordi Cortada? Podria dir que són un editor i un advocat, o que són membres de l’associació El Matí. Podria dir que són independentistes o que són persones amb una ètica personal exemplar. També podria dir que el Quim és un gran articulista o que el Jordi és un gran tenor. Encara podria afegir que són amics meus o que els compto dins del grup de les millors persones que conec. Però són tot això i molt més: són ciutadans de Catalunya en el sentit més profund del terme. És únicament amb aquesta condició que s’han sentit atropellats i han decidit fer ús dels mecanismes legals per corregir aquesta situació. És tan senzill com sorprenent que no se li hagi passat pel cap a ningú més. Ens han donat una lliçó.

Segons sembla, les parts implicades en el procés no podien recórrer davant d’Estrasburg. Tampoc no hi poden recórrer els partits ni les associacions legalitzades. El Tribunal Europeu dels Drets Humans només admet les demandes presentades pels ciutadans. En tot cas, això no és excusa: si un dels partits o institucions afectades hagués volgut dur la qüestió fins les darreres conseqüències, podria haver instat alguns militants a presentar-hi una demanda. Potser hauria estat l’obligació del govern, d’aquest o de l’anterior. Però no hi fa res. Recordo aquelles proclames de la Guerra Civil: “Atenció catalans! Hi ha perill de bombardeig. Aneu als vostres refugis amb calma i serenitat. La Generalitat vetlla per vosaltres”. Ara hauria de ser: “Atenció catalans! Hi ha perill d’injustícia. Aneu a l’Ateneu Barcelonès amb calma i serenitat. Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per vosaltres”.

Jaume Clotet