A pesar de les injustícies i de les penúries per les quals passa el protagonista, ens trobem davant una obra que desborda optimisme i ganes de viure. És d'aquestes rares joies que deixen tan bon sabor de boca, que és necessari tornar a paladejar-la de tant quan. El titànic duel actoral entri Robbins i Freeman acaba en taules, però deixant el nivell a altures estratosfèriques, abrigallats per un ramillet de secundaris d'autèntic luxe. El guió, d'extrema solidesa, funciona amb tota precisió i la fotografia és del tot excel·lent. La cambra de pel·lícula final és, senzillament, inoblidable i prodigiós. Per a recomanar a amics de debò i a altres persones benvolgudes. Gràcies Fina
Certament és una pel.lícula on l'amistat , la de veritat, la sana,la que omple, hi té molt de pes.
Per a mi és una molt bona pel.lícula, que toca molts temes relacionats amb la vida i la mort, tant físicament com mental.
És rica en comunicació verbal i no verbal, un típus de comunicació (la segona) que sempre m'ha donat una informació més rica i fidel que la primera, tant dins com fora de la pel.lícula. Serà deformació professional? :-)
Mira, aquest cap de setmana i després de llegir-te , l'he tornat a visionar.I ara, potser perquè he viscut més ,(des la primera vegada que la vaig veure , 1994) li dono més importància a la pel.lícula i a aquest tipus d'amistat.
A pesar de les injustícies i de les penúries per les quals passa el protagonista, ens trobem davant una obra que desborda optimisme i ganes de viure. És d'aquestes rares joies que deixen tan bon sabor de boca, que és necessari tornar a paladejar-la de tant quan. El titànic duel actoral entri Robbins i Freeman acaba en taules, però deixant el nivell a altures estratosfèriques, abrigallats per un ramillet de secundaris d'autèntic luxe. El guió, d'extrema solidesa, funciona amb tota precisió i la fotografia és del tot excel·lent. La cambra de pel·lícula final és, senzillament, inoblidable i prodigiós. Per a recomanar a amics de debò i a altres persones benvolgudes.
ResponderEliminarGràcies Fina
Ai Josep Lluís, m'ho has tret de la boca.! ;-)
ResponderEliminarCertament és una pel.lícula on l'amistat , la de veritat, la sana,la que omple, hi té molt de pes.
Per a mi és una molt bona pel.lícula, que toca molts temes relacionats amb la vida i la mort, tant físicament com mental.
És rica en comunicació verbal i no verbal, un típus de comunicació (la segona) que sempre m'ha donat una informació més rica i fidel que la primera, tant dins com fora de la pel.lícula. Serà deformació professional? :-)
Mira, aquest cap de setmana i després de llegir-te , l'he tornat a visionar.I ara, potser perquè he viscut més ,(des la primera vegada que la vaig veure , 1994) li dono més importància a la pel.lícula i a aquest tipus d'amistat.
Gràcies a tu J.L.