Cap Nord agost de...vaja, el temps, sempre donem la culpa al temps per no reconèixer que som nosaltres els que ens fem vells.
Direm que la Laia , l'autora de la il.lustració, era molt petitona, tant que era possible banyar-la a la microbanyera de la nostra autocaravana, cal dir que no era precisament com una jacuzzi.
Feia fred al Cap Nord a l'agost, però l'espectacle valia la pena.
L'esperada posta del sol es va produir, tard, però es va produir. Eren les dotze de la nit i tothom es va posar l'anorac per sortir fora de les seves respectives autocaravanes per presenciar junts com es ponia el sol per l'Oceà Àrtic. Durant uns escasos cinc minuts no es va veure la meravellosa esfera, tot i que sí que es veia la seva llum. Mai va quedar fosc del tot.Acte seguit i de forma paulatina el sol va decidir anar sortint , molt suaument, per tornar a estar amb nosaltres, per fer-nos companyia, semblava talment com si nosaltres ens enyoressim d'ell i ell de nosaltres.Era una nit serena, sense boira, sense núvols, sense pluja, sense vent. Era massa clara per veure els estels, però el sol estava allà i nosaltres amb ell. Recordo que la gent mirava el rellotge, potser entre el començament de la posta , i el final de la sortida , varen passar quinze o vint minuts.Una funció curta però intensa , satisfactòria, plaent i digna dels aplaudiments que després d'un llarg silenci els assistents li varen brindar a l'actor principal, a l'únic, al divo. La funció havia acabat, es va sentir un bravo!, i tothom estava aixecat, aplaudint. Chapeau senyor Sol, sí senyor, chapeau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario