30.5.11

Terrassa recomana "Momssen" de Jaume Puig

La Sosi , associació de veïns de Terrassa ,cada mes fa una llista de llibres per recomanar.
Aquest mes de maig entre els 11 llibres recomanats hi ha ,en tercera posició, "Momssen" la primera novel.la de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig , obra publicada per Acontravent Editors de Barcelona.




LLIBRES RECOMANATS DEL MES DE MAIG DE  2011

Julià Guillamon - La Moràvia - GALAXIA GUTENBERG
Diversos autors - Actes de les jornades d`'....... L'ABADIA
Jaume Puig - Momssen - A CONTRAVENT
Juan Diaz - Belfondo - PRINCIPSL DE LOS LIBROS
Julián Casanova - Europa contra Europa 1914-1945 - CRITICA
Maurici Serrahima - Marcel Proust - EDICIONS DE 1984
Kyochi Katayama - L'any de Saeko - ALFAGUARA
Sándro Márai - La gavina - EMPURIES
John Steinbeck - El poni roig - VIENA
Bea Cabezas - La ciutat vertical - COLUMNA
Kemmeth Slawenski - J.D.Salinger. una.....- G.GUNTENBERG




Bé , podeu fer com La Sosi i recomanar aquesta novel.la que ,sens dubte,  farà  pensar i passar una molt bona estona  als  vostres escollits!.

Em consta que ja l'estan recomanant per Espanya,ara només falta que ho facin pels EE.UU.
Tot arribarà!. :-)

Actualització (2-6-2011): La Sosi ha ampliat la llista de llibres recomanats del mes de maig a 17.Això vol dir més llibres a triar pels lectors del mes de juny.
El tercer és excel.lent. :-)

Nota: si  la llista de recomanats del mes de maig creix indefinidament penseu que no quedarà actualitzada en aquest bloc  perque m'està demanant vacances amb caràcter d'urgència, com els funcionaris d'ensenyament.Però podreu entrar als números 11 i 17 sempre que vulgueu, tot esperant que ,al final, el tercer recomanat passi a ser el primer. :-)

27.5.11

Indignats-Desallotjament per la força de la Plaça Catalunya.Prou, prou, prou!. Feu córrer aquest vídeo ,si us plau!




Actualització (20:23): fa una hora que The New York Times ha publicat, al twitter, la notícia : "Police Clash With Protesters in Barcelona", amb vídeos molt il.lustratius del què no hauria d'haver passat mai!!!.

I en Felip Puig dient que tornaria a donar les mateixes ordres?.
I l'Artur Mas, el President de la Generalitat, s'ho mirarà i prou?.

Què se n'ha fet de la democràcia on la gent es podia manifestar, concentrar, lliurement, pacíificament, sense que hi hagéssin coaccions, represàlies ni violència gratuïta per part de la policia?.
On són els polítics que ens han de representar al món amb el sou que els hi paguem?.

Em faria vergonya ser polític actualment!!!.

26.5.11

"Confessions d'un canalla", la crítica de Pere Antoni Pons novament publicada al diari AVUI





"Momssen" de Jaume Puig, un llibre per llegir, fins i tot i sobretot,després de Sant Jordi.

Per segona vegada , el passat 28 d'abril, el diari AVUI va publicar la crítica literària del filòleg,escriptor i periodista mallorquí Pere Antoni Pons.
Poques vegades una crítica literària d'una primera novel.la d'un autor novell es publica dues vegades en un diari de tant renom com l'AVUI.
Això segur que és bon senyal.

Aquí, podreu llegir el que vaig trobar més destacable del seu article, així com els vídeos de les presentacions del llibre que es van fer el passat 21 de febrer a la Llibreria 22 de Girona i el passat 5 de març al teatre-auditori del Centre Catòlic de Blanes.També hi podreu trobar un enllaç directe a l'article del crític que es va publicar el passat 21 d'abril al diari AVUI.

8.5.11

Amb tota la innocència del món.


A mi em sembla que em volen enganyar.

Estava buscant informació audiovisual sobre les danses, que no la fauna, de les illes Maldives i youtube ,que  falla més que una escopeta de fira, m'ha  portat fins  n' Alizée Jacotey
Jo no sé si és una nova espècie de tortuga , però com que li he vist un peixet a la part superior de la natja dreta he pensat que més aviat deu ser una nova espècie de tauroneta.
Jo ,que sé nedar , però mai ho faria més enllà del que la prudència mana en unes illes com aquestes, m'he espantat.No sabia que les tauronetes també ballaven exòtiques danses tropicals.

Ara que el canvi climàtic amenaça d'esborrar l'arxipèlag  del mapa mundial, potser ha arribat el moment de visitar-lo, no fos cas.

4.5.11

La revista Time Out publica, en línia, la crítica de "Momssen"."Una novel·la sublim que ens activa l’humor i ens fa créixer la sensació de solitud." Anna Carreras.



Ja podeu llegir la crítica de la novel.la d'en Jaume Puig que l'escriptora , filòloga i crítica literària Anna Carreras va escriure per a la revista Time Out.
Una crítica publicada ,en versió impresa, al Time Out Barcelona el passat 27 d'abril i al Time Out Cultura, suplement de cultura del diari català ARA , el passat diumenge 1 de maig .

Per si no us  funciona l'enllaç  us  la deixo reproduïda , per a que la pogueu llegir còmodament :

"Agraeixo a Jaume Puig que porti una triple vida. Puig és advocat i músic, i ara debuta com a novel·lista. S’agraeix la velocitat de la narració, la mirada clarobscura, la ironia farcida de contrast, el contagi de la sensació de fàstic de viure en un món de gent ridícula, que pensa i fa coses ridícules. El menyspreu porta a contradir des de l’art. Destaca el sentit de la condició humana a través dels ulls de Robert Momssen, advocat egòlatra, pervers, assassí i corrupte que ha estat educat pel seu avi, un pederasta exiliat que es fa de l’Opus, va a missa i copula, tot amb freqüència diària. La sagrada Constitució espanyola acaba tacada d’esperma després d’un clau entre l’advocat i la fogosa jutgessa, i cada capítol ve dirigit per una cita del Codi Civil sense solta ni volta. Fer el salt del dret a la literatura li afebleix el caràcter, li enverina el cervell, li fa practicar la mística copuladora i li fa descobrir els seus orígens: és descendent del gran Stendhal. Però caldrà que ho demostri… El vodevil es completa amb una dona múrria, un ajudant, l’editora Bendit i la prostituta Yanelis. Intel·ligència plena de finor, psicologia i acidesa. Un llibre nascut del desplaer de l’home i de l’artista, del rebuig cap al món, vist amb les ulleres de la bilis i que, en canvi, no resulta dramàtic sinó sarcàstic. La recreació del llenguatge deficient d’un àrab violador i d’un rus mafiós és filada amb molt d’estil. Potser perquè el que per als altres són desgràcies, per a Momssen és un tonificant natural de l’ànima, com la comèdia judicial o el mercadeig editorial. El resultat, una novel·la sublim que ens activa l’humor i ens fa créixer la sensació de solitud."

1.5.11

"Time Out Cultura", el suplement de cultura del diari ARA publica ,avui, una excel.lent crítica literària de l'escriptora Anna Carreras."Momssen" de Jaume Puig, 4 estrelles d'un màxim de cinc!!!.



L'escriptora, filòloga i crítica literària, Anna Carreras,  ha escrit una magnífica crítica literària de la primera novel.la de l'advocat, músic i escriptor blanenc Jaume Puig.

Una crítica que ha estat publicada , avui, a la revista Time Out Cultura, el suplement de cultura que ,cada diumenge, el diari català ARA regala als  lectors més exigents.Una crítica que ja va ser publicada el passat dimecres 27 d'abril  a la revista  Time Out Barcelona.

De la crítica literària  només avançaré que no es pot dir més i millor en  un  espai com els que m'agraden a mi,  minimalista i ple de criteri.

Des d'aquí felicito  a l'autor  Jaume Puig, perquè rebre una crítica  de l'Anna Carreras  de 4 estrelles sobre un màxim de cinc és més que un excel.lent , un èxit total!.



CULTURA



30.4.11

“Momssen és un llibre completament anòmal dins de la literatura catalana".Albert Ullibarri.


...“Normalment, quan un escriptor comença a donar voltes sobre els lilàs del seu jardí, no falla: és un funcionari, i aquella és la seva vida. Les flors; el sol, que ara surt, ara es pon; la maleïda lluna, l’angoixa pudent”...
...“No necessito ajut de ningú i encara menys del que pugui haver escrit algú altre. No respecto res i per aquest motiu sento més que ningú, en tota la història de les lletres, el fred de la intempèrie. Per crear la meva gran obra no pensava prendre com a punt de partida res del que s’hagués escrit abans. No volia aprendre les tècniques rudimentàries dels artesans. Jo faria passar la literatura del romànic directament al Renaixement.

Per escriure havia d’evitar llegir. La lectura em contaminaria inevitablement. Les obres escrites eren les restes dels difunts. Allà quedaven, en mans d’aquell exèrcit anomenat bibliotecaris, i disposades per sempre més a infectar qualsevol home amb poc esperit”...


Aquests són els paràgrafs de "Momssen" destacats per l'escriptor , entre altres coses,  Albert Ullibarri per a descriure l'essència del protagonista i narrador de la primera novel.la de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig.
Un article  positiu i entusiasta on acaba concloent que:

Momssen” és un llibre completament anòmal dins de la literatura catalana, una farsa trepidant i descarada, però també un pèl incòmoda. Confesso que la primera vegada que el vaig llegir em va deixar una mica desconcertat pel seu to tan bèstia que no podia preveure cap a on em conduiria. La segona lectura, sabent el que m’esperava, m’ha fet riure força i el seguit de peripècies aparentment arbitràries han adquirit el seu sentit. “Momssen” ha estat escrit per a lectors sense prejudicis, que no tinguin por a llençar una mirada ferotge sobre els nostres clixés. Hi trobareu mafiosos russos i putes nostrades, moros libidinosos i abstemis, jutgesses calentes i alcaldes corruptes d’un partit sense nom. Fins i tot hi ha escapades a París i Cuba, i un cameo de la figura tutelar de Stendhal! Dins de 150 velocíssimes pàgines no s’hi pot enquibir més"...


Podreu llegir l''article sencer, aquí.

27.4.11

Em guarden una revista a Barcelona.


Em guarden una revista a Barcelona.

No m'han dit per què me la guarden.Friso de curiositat.La impaciència em supera.
Estic pensant que no cal que me la guardin, millor serà que me l'enviin per correu.No, no  puc esperar el correu, millor que baixi avui mateix a Barcelona. Potser es tracta d'una cosa de vida o mort.
Potser ho faré ara que està a punt de començar el  partit de futbol Madrid-Barça, trobaré la carretera buida.

Em guarden una revista a Barcelona.

26.4.11

"Momssen" i Jaume Puig al Sant Jordi de Barcelona.Un article d'Eva Vázquez al diari El Punt Comarques Gironines.


Eva Vázquez,en el seu article "Els autors gironins també tenen parada",,publicat en el diari El Punt el 23 d'abril  Diada de Sant Jordi, recomanava   novetats literàries gironines amb propòsits malvats. En primer lloc d'autors novells com en Jaume Puig,  que amb les seves obres estan penetrant  amb força al nostre país:

"És molt probable que el més venut d'aquest any sigui un llibre amb la noble aspiració de fer dels lectors més bones persones, però com que els propòsits de la literatura tot sovint són malvats, valdrà la pena tenir en consideració dues novel·les d'autors gironins que, endinsant-se en la perversitat, despunten com dos eficients antídots contra l'estovament del cor i tots dos amb la seva primera obra publicada: Momssen, de l'advocat blanenc Jaume Puig, retrat d'un individu absolutament amoral que aspira a convertir-se en escriptor, i Les causes perdudes, finalista del Premi Bertrana, del periodista d'El Punt Xevi Sala, que qüestiona les fronteres entre el bé i el mal per mitjà d'un mestre acusat de pederàstia destinat a exercir al barri més marginal de Girona."...

En les recomanacions d'Eva Vázquez hi havia obres d'autors coneguts  com Miquel Pairolí, Miquel Berga, Martí Gironell, Ponç Puigdevall, Àstrid Magrans; obres d'autors de nova fornada com Josep Pastells, Pau Planas, Núria Martí, Helder Farrés;obres de poetes com Rosa Font, Rosa Leveroni(Abraham Mohino), Albert Compte(El LLop Ferotge),Susanna Rafart.

"Momssen" continua endavant, penetrant també a Barcelona. Sembla ser  un corredor de fons i Sant Jordi no ho és tot .

25.4.11

Amb "Momssen" de Jaume Puig podreu viatjar ràpidament de Figueres a Barcelona.



Si aneu al diari d'opinió de l'Empordà, Ediari.cat.  i cliqueu a sobre d'aquesta fotografia:



anireu de Figueres a Barcelona ,en un tres i no res.Més ràpid que amb el tren o el cotxe.
Allà us esperarà en "Momssen" i les crítiques aparegudes en el  Diari de GironaEl Punt AVUI i en el bloc El Llibreter. De moment i fins nova actualització.

Podeu aprofitar també per llegir l'article  que la poeta Laia Llobera va escriure sobre "Momssen" i que va aparèixer en portada d'aquest diari de Figueres (Alt Empordà).

24.4.11

"Momssen" de Jaume Puig al Món Jurídic,revista de l'Il.lustre Col.legi d'Advocats de Barcelona



En el número 255 del Mon Jurídic versió impresa, la revista que  l'Il.lustre Col.legi d'Advocats de Barcelona va publicar el passat mes de març, es feia saber als seus col.legiats que ,enguany, la Diada de Sant Jordi la celebraran el 27 d'abril, dia de Santa Montserrat. Entre tants de Sants, hi haurà llibres i roses per regalar.
 "Momssen" de Jaume Puig és el tercer dels deu llibres recomanats per  l'ICAB. 



23.4.11

Sant Jordi no menteix. Bona Diada!


Escultura de Salvador Fontrodona.
Materials: Espasa en acer inoxidable amb empunyadura de llautó.Balances de llautó.Llibre en ferro.
Pintura: esmalt sintètic.
Mides: 87x38x19 cm.



EN NOM D'AQUELL QUI VA MORIR SOBRE LA PEDRA GRISA.

En nom d'aquell qui va morir sobre la pedra grisa
vull enviar els ocells cap al sud
on el vent bufa entre els boscos negres
nit rere nit i la noia no treu
res més que tristesa del pou,
vull cantar en el seu nom
i escoltar flors en els aires blaus de l'estiu
mirar cap a les valls
i obrir portes i boques per a l'oblidat.

Nombre dels ocells, inconmensurable nombre,
nord del mar,
la meva tomba s'assemblarà a la seva en el blanc del llenguatge,

en els plecs de la còlera
i en l'albada de la llavor captiva
que esdevé pols a les seves mans ertes

en nom d'aquell qui va morir sobre la pedra grisa.

"Sota el ferro de la lluna".(1958).
Thomas Bernhard.
Traducció: Ramón Farrés, 2010.
LLeonard Muntaner, Editor.Palma (Mallorca) 2010.

22.4.11

Momssen-Coberta o com fer que un llibre us atrapi o enamori. :-)


..."Així doncs, per aquest Sant Jordi 2011, no hem conformaré en donar-vos una llista dels 10 més venuts o dels 23 més llegits. Sinó que us en deixaré un extens recull de portades de llibres perquè sigui el propi llibre que us atrapi o us enamori."

Jordi Policarp




..."La novel·la és sorprenent. La història es desenvolupa ràpida i t'enganxa de seguida. No vull explicar-ne gaires detalls, deixem-ho en que el protagonista, en Robert Momssen, és un advocat del tot amoral, que menysprea absolutament el món que l'envolta, i que vol convertir-se en escriptor peti qui peti (literalment).

M'agrada la descripció "bestialment divertida" que en fa l'editor, en Quim Torra. I és que realment és així, molt divertida i molt bèstia alhora, amb moment delirants, i repleta d'ironia per tots costats. Però que tingui un ritme accelerat i que sigui de lectura ràpida, no vol dir que no contingui algunes reflexions profundes, amagades sota la sàtira àcida. Us copio el tall que va llegir en Jorge Morales durant la presentació a la 22.

Vivim en un món ridícul, ple de gent ridícula que fa i pensa coses ridícules. Em sembla inevitable, almenys de manera universal, però inacceptable com a individu. La majoria de persones viuen el món que els ha estat donat, mai el seu món. Viuen o malviuen el món dels seus pares, de la família, l'escola o els amics, sotmesos pels pensaments que no han pensat, viuen un món aliè, però els resulta una condemna, una pena privativa de llibertat. Contra això sempre m'hi he rebel·lat, de manera natural. [...].

Una novel·la molt original, d'un escriptor que segur que no tardarà a sorprendre'ns novament.

La portada tan aconseguida és per cert, obra de la Fina."

21.4.11

El diari AVUI publica un article de Pere Antoni Pons sobre "Momssen" de Jaume Puig.


Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor  i periodista mallorquí, en l'article "Confessions d'un canalla" que ha escrit avui en el diari  AVUI, no té cap problema , d'entrada, en veure a "Momssen" a la gran pantalla.
Així diu:
"Si Guy Ritchie, el director i guionista de Lock and Stock i de Snatch: porcs i diamants, fos català, potser es plantejaria adaptar al cine aquesta novel·la de Jaume Puig (Blanes, 1962)".

Continua l'article  fent  una descripció  del protagonista  de la novel.la : 
..." es comporta com un animal salvatge amb corbata: sempre fidel a les pròpies pulsions,sense la restricció del més mínim sentit de la moral i sempre disposat a cedir a les temptacions més negres i pecaminoses"...
..." la manera com aquest s'expresa ja ens mostra perfectament el caràcter.Canalla, cruel, i sentenciós,Momssen és un compendi de tots els vicis, baixeses, i crims imaginables.Tanmateix té un punt d'ingenuïtat que el fa fascinadorament pintoresc.Vull dir que és tan desenfadat i truculent que fa gràcia.I que resulta més risible que perillós,més transtornat i delirant que"....

Segons Pere Antoni Pons és un encert d'en Jaume Puig  presentar la novel.la com:
" una confessió , directa i sense manies, puerilment descarnada, del mateix protagonista."

Quan fa referència a l'argument, diu:
..." l'argument és un còctel en què es barregen molts personatges i esdeveniments habituals en les cròniques de successos dels diaris."...
..." entre aquest personatges, Momssen intenta treure el màxim profit del que li passa-per a ell, la veritat mai no coincideix amb els seus interessos- i tracta de realitzar el seu gran somni: publicar la novel.la que ha escrit i convertir-se en un escriptor famós."...

Finalment, arriba a la conclusió que Momssen és: "Un protagonista satíric que podria ser real".

M'afegeixo a la seva conclusió final, com no podia ser de cap altra manera.
Per això no comparteixo la seva opinió quan diu: "que aquesta novel.la defuig qualsevol voluntat de seriositat i de versemblança".Arribat aquest punt, recordaria les encertades paraules  del poeta, historiador i editor Jorge Morales ,durant la presentació de "Momssen" a la Llibreria 22 de Girona:"l'humor és una cosa molt seriosa".Naturalment parlava de l'humor intel.ligent , aquell que s'ha de diferenciar de "la simple gracieta", i que és el que utilitza  Jaume Puig en tota l'obra.
I per això mateix tampoc estic d'acord amb l'autor de l'article quan diu:"em sembla evident que Puig ha confegit una novel.la sense pretensions"..., senzillament perquè no em sembla ajustat a la realitat.

La seva frase final: "Una dutxa d'antipedanteria",no podia ser més encertada.La trobo  meravellosa.

Podeu llegir l'article sencer ,aquí.

Aquest Sant Jordi no compraré res que no estigui escrit en la llengua del meu país.Gràcies.

Avui he rebut aquest correu electrònic de la Fundació Vicenç Ferrer, en espanyol, com sempre:
"Per a ginkgofina@hotmail.com
De:noreply+feedproxy@google.com en nom de Fundación Vicente Ferrer (comunicado@fundacionvicenteferrer.org)
Enviat:dijous, 21 / abril / 2011 11:12:34
Per a: ginkgofina@hotmail.com

Noticias Fundación Vicente Ferrer

Link to Fundación Vicente Ferrer

La Fundación Vicente Ferrer amplía su presencia en Catalunya por Sant Jordi
Posted: 20 Apr 2011 08:33 AM PDT
Descripción de la imagen
Un año más la Fundación Vicente Ferrer (FVF) estará presente en la Diada de Sant Jordi. En esta ocasión la organización ha ampliado hasta 13 el número de stands repartidos por todo el territorio catalán. Las paradas estarán en los puntos más destacados de las ciudades de Barcelona, Lloret de Mar, Manresa, Masnou, Mataró, Palamós, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cugat, Solsona, Tarragona y Tortosa.
leer más"


Des d'aquí faig una crida a la Fundació Vicenç Ferrer per a que, d'una vegada per totes, empri el català en tot allò que faci a Catalunya o comuniqui als catalans.


20.4.11

Jaume Puig signarà la seva primera novel.la "Momssen" a Barcelona,per Sant Jordi.

El dissabte 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, el llibre i la rosa,en Jaume Puig signarà la seva primera novel.la a Barcelona.

Els horaris i llocs on podreu trobar-lo són:
- De 19-20h. a la parada de la llibreria Abacus, a la Plaça Catalunya (davant del Banc d’Espanya).
- De 20-21h. a la parada de la llibreria La Central, a la Rambla  Catalunya entre els carrers Provença i Mallorca.

Si es volta per la xarxa gairebé sempre es troba la  informació que es busca. Llegiu aquí., per exemple


"Momssen" de Jaume Puig recomanada per El Llibreter

La Rita ,administradora del bloc "La meva illa roja", ha estat de sort.

El Llibreter, conegut i prestigiós blocaire de la Catosfera Literària , li ha recomanat, de forma personalitzada, la lectura de "Momssen" per aquest Sant Jordi.
Les paraules que ha utilitzat per  convèncer-la han estat les següents:

"una sàtira sobre un sistema polític...amb... personatges que se situen també a les esquerdes, en aquest cas del capitalisme tardà, i fan de les convencions socials un simple decorat on prosperar il·lícitament."

Segur que hi haurà un abans i un després en la vida de la Rita i tornarà  ben aviat a "la meva illa roja" per parlar-ne.

Avui fa un mes que,El LLibreter en va parlar bé de "Momssen". Deia concretament, i entre d'altres :

..." em va agradar molt la manera com Jaume Puig ha aconseguit que m’interessi per la vida d’un sociòpata amoral. A la pàgina 42 ja sabia que llegiria tota la novel·la: del primer capítol —«Sóc Momssen», que presenta de manera eficaç la mentalitat del protagonista, la seva lògica— al cinquè —«Escriptor» que revela la seva autèntica ‘vocació’—, la narració transcorre amb una llibertat veloç, decidint el seu propi rumb, capaç d’accelerar amb tòpics com el de les màfies russes que operen a la costa catalana o de girar cap a una original manera de parodiar l’angoixa de les influències. 

Una llibertat molt ben elaborada, perquè els dos ingredients principals d’aquesta sàtira —sarcasme i caricatura— conviden a l’excés i trobo que l’autor ha sabut definir molt bé els límits del seu estil. Ara que els escriptors tenen a l’abast un repertori infinit de tècniques, les restriccions que s’imposen són tan importants per entendre la seva obra com les eines que trien. La contenció a l’hora d’escriure la veu del protagonista, renunciant a engreixar-la amb un efectisme gratuït, és el principal garant de la versemblança de Momssen, que així depèn més de les regles que estableix des de dins la pròpia novel·la que de l’adequació servil a les lleis de la sàtira.

La paròdia d’un tipus determinat de vocació literària és brutal." 

I per explicar  això, reproduïa un fragment del llibre que, al meu parer, està molt ben triat:

"Per escriure, havia d’evitar llegir. La lectura em contaminaria inevitablement. Les obres escrites eren les restes dels difunts. Allà quedaven, en mans d’aquell exèrcit anomenat bibliotecaris, i disposades per sempre més a infectar qualsevol home amb poc esperit. Calia experimentar. Havia de viure intensament abans de deixar anar res sobre paper. Ja sé que la imaginació i la tècnica poden suplir l’experiència, justament per això havia d’experimentar al màxim. 

Em calia iniciar-me en la maçoneria. Stendhal hi va ser iniciat i almenys un dels protagonistes de la novel·la havia de ser maçó. Primer vaig pensar que llegint alguns llibres en tindria prou, però de seguida em vaig adonar que no entenia res de res. "

No us perdeu aquesta obra d'art  perquè és, tal i com va dir  El Llibreter en el Carpe Diem:

"Una novel·la molt recomanable. Una caricatura sarcàstica i al·lucinant."


 Podreu llegir l'article sencer, aquí.