Sempre hi ha un truc pel vertigen.

Corria l'any 2004 lentament i ella es sentia sola. Sola però amb un nou amant.
Corria l'any 2005 més de pressa i ella es sentia sola. Sola però amb dos nous amants.
Corria l'any 2006 rapidament i ella encara es sentia sola. Sola però es creia el centre de gravetat. Tres, no li farien cap fàstic. Quatre, tampoc.

L'amor del 2003 estava segur d'haver estat el millor i l'últim. Mentre pensava que li havia marcat el cor per sempre, ella continuava fent la seva particular col.lecció d'amants.

En tenia a llarga distància i a curta distància, els tenia al costat i qui sap a on més.
Li agradava l'aigua però no havia estat mai bona navegant.La nau sempre perdia l'orientació i amb ella, el curs.Per això sempre en tenia un a cada port. I tres a cada banda , del cos.

Solia dir: siguin tres o siguin quatre, l'energia mai s'acaba.
Li agradava menjar i beure bé.

Però un dia va perdre el cap. Es feia gran.

En aquella ocasió tenia la pell blanca, el cabell llarg i fosc , el nas un xic tort i les pestanyes llargues.Els ulls com li agradaven a ella .El caminar era altiu, la mirada fresca, igual que la seva persona.Es creia ser el centre de l'univers i feia ús del seu barat poder de seducció, no importava l'edat. La seva aparent valentia i seguretat, la feien sentir protegida. Aquella gelosia que demostrava quan algú s'acostava a ella, la va captivar. L'alçada no li anava del tot bé, sempre havia d'aixecar la mirada i això la feia sentir un xic inferior. Però aquell cos i aquella pell de 30 anys la superaven del tot. Li encantava. Quan parlava amb ella no ho feia a més de deu centímetres. I això li feia perdre el cap. Ja tenia el què volia. Això, i una certa edat.

De sobte, tot va començar a trontollar.Notava que estava arribant: el vertigen. Aquell vertigen que tantes vegades havia sentit i que sabia perfectament que no podria controlar. Es sabia marejada.
Es notava com una fitxa d'un joc que ella mateixa havia començat.Es veia com una fitxa del parxís: ara blava, ara groga. Ara verda, ara roja.Ara amunt, ara avall. Ara a la dreta, ara a l'esquerra.

Ara en corro una, ara en corro tres.!

Ella coneixia el truc per parar aquell espantós vertigen.
Sens dubte era un truc meravellós.

Un truc que no volia jugar al parxís ni, tampoc, a les dames.

Homenatge a Roberto Bolaño. Blanes 2008.

Enguany fa cinc anys que va morir l'escriptor Roberto Bolaño. La Fundació Àngel Planells de Blanes, ha decidit fer-li un homenatge , el segon que aquesta entitat li fa, al mateix lloc on es va fer ara fa cinc anys.

Aquesta vegada però, s'ha aconseguit caminar un pas més , s'ha aconseguit un reconeixement institucional. Ja no serà una sala més de la "Biblioteca Comarcal" de Blanes perquè a partir del dissabte 4 d'octubre s'anomenarà: "Sala Roberto Bolaño". La màxima institució blanenca, l'Ajuntament de Blanes, col.locarà una placa en el seu honor. Esperem que sigui el primer pas per canviar-li el nom a l'actual biblioteca.

I si es fa un homenatge a un escriptor, no es tracta només de donar un nom a una sala,sinó que es tracta també de parlar de literatura.

Per aquest motiu, la Fundació Àngel Planells, ha convidat als escriptors Enrique Vila-Matas, Rodrigo Fresán i Antoni García Porta . Faran una taula rodona i parlaran de literatura en forma de col.loqui obert conduït per l'editor Miquel Adam.

Recordeu, dissabte 4 d'octubre a les 19h., tothom a la Biblioteca Comarcal de Blanes., que esperem que en un futur s'anomeni: "Biblioteca Roberto Bolaño".

Visca Bolaño!.

Us deixo ara amb unes imatges inèdites d'un fragment de l'homenatge que se li va fer l'any 2003, on parla justament l'escriptor Enrique Vila-Matas.

Unes paraules inèdites, per a tots vosaltres.

Un poema de Bukowski

A la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern que va començar aquest passat cap de setmana a Barcelona, vaig descobrir l'obra de dos artistes que eren absolutament nous per a mi.
Del primer n'havia sentit a parlar, però no havia llegit res d'ell.Del segon no en sabia res.

El primer llibre era molt petit.Amb el llom negre i unes lletres daurades que deien: Bukowski 20 poemas.



Charles Bukowski el símbol del realisme brut?. 20 poemes?.Senyora que em pot apropar aquell llibret d'allà dalt si us plau!.

I ja està, me'l vaig comprar.M'havia atrapat.




Un día en que me deshice de un fajo de billetes.

y le dije puedes quedarte con tus tías y tus tíos ricos
y con tus abuelos y con tus padres
y su jodido petróleo
y sus siete lagos
y sus pavos salvajes
y sus búfalos
y con todo el estado de Texas,
queriendo decir las cacerías de cuervos
y tus paseos de los sábados por la noche
y tu biblioteca de tres al cuarto
y tus municipales encorvados
y tus artistas maricas
puedes quedarte con todo eso
y tus periódicos semanales
y tus famosos tornados
y tus sucias inundaciones
y todos tus gatos maullantes
y tu suscripción al Time,
y trágatelos, nena,
trágatelos.
Puedo manejar un pico y una pala de nuevo(creo)
y puedo conseguir
25 billetes por un combate a 4 asaltos(quizá)
claro que tengo 38 años,
pero un poco de tinte puede taparme
las canas;
y aún puedo escribir un poema (a veces),
no lo olvides, e incluso
si no me pagan,
es mejor que esperar la muerte y el petróleo,
y disparar a los pavos salvajes,
y esperar que el mundo
comience.

Muy bien, mendigo, me dijo,
lárgate.

¿Qué?,dije yo.

Lárgate,ésta ha sido tu
última rabieta.
Estoy harta de tus malditas rabietas.
Siempre te comportas como un
personaje de una obra de O'Neill.

Pero yo soy diferente, nena,
no puedo
evitarlo.

Eres diferente, de acuerdo,
y ¡qué diferente, Dios mío!
no des un
portazo
al irte.

Pero, nena, ¡amo
tu dinero!

¡Ni una sola vez has dicho
que me amaras a mí!

¿Qué querías
un mentiroso o un
amante?

Tú no eres ninguna de las dos cosas,
¡fuera, mendigo,
fuera!

...Pero,nena...

Vuelve a O'Neill.

Fui hacia la puerta,
la cerré suavemente y me fui
pensando: lo que ellos quieren
es un indio de madera
que diga sí y no
y que aguante las llamas y
no arme demasiado jaleo;
pero te estás
haciendo viejo,chico;
la próxima vez
no enseñes
tus cartas.

"Charles Bukowski 20 poemas."
Traducció de Cecilia Ceriani i Txaro Santoro.
Grijalbo Mondadori, S.A., 1998.

How do you do?

Divendres, 19 de setembre.

Avui he tingut una sensació. La, sensació. Aquella que tard o d'hora havia d'arribar.He notat un principi. També un final.M'angoixa perdre el passat. M'aferro a la memòria. Jo t'estimo ,així, tal com ets. Ara, comença el demà.Noves sensacions. Nous aprenentatges. Al final coneixeràs a algú. No pateixis, sóc fidel. Jo no et deixaré mai. Sóc tossuda.

Com estàs.?
Sóc la mare.
T'agrada l'ESO.?



What a wonderful world

I see trees of green, red roses too
i see them bloom for me and you
and i think to myself what a wonderful world.
I see skies of blue and clouds of white
the bright blessed day, the dark sacred night
and i think to myself what a wonderful world.
The colors of the rainbow so pretty in the sky
are also on the faces of people going by
i see friends shaking hands saying how do you do
theyand're really saying i love you.
I hear babies crying, i watch them grow
theyand'll learn much more than iand'll never know
and i think to myself what a wonderful world
yes i think to myself what a wonderful world.

Quin món meravellós

Veig arbres verds, roses vermelles també
les veig florir per a mi i per a tu
I penso per a mi mateix,quin món meravellós.

Veig cels blaus i núvols blancs
la brillantor d'un dia beneït, la foscor de la nit sagrada
I penso per a mi mateix, quin món meravellós.

Els colors de l'arc de Sant Martí, tan bonics en el cel
també estan a les cares de la gent que passa
veig amics estrenyent les seves mans, dient " Com estàs? "
Realment ells diuen "Jo t'estimo"

Escolto bebès plorar, els veig créixer
ells aprendran molt més del que jo mai no sabré
I penso per a mi mateix, quin món meravellós
sí, penso per a mi mateix, quin món meravellós.

Un èxit de presentació.

No recordo que mai a Blanes es fes una presentació d'un llibre, d'un autor no consagrat, amb més de dues-centes persones a la sala.I si m'equivoco ja em perdonareu.

Ahir 13 de setembre a la Fundació Angel Planells de Blanes , es va dur a terme la ja anunciada presentació del llibre "Immortals, sans i perfectes" del doctor, investigador i escriptor Salvador Macip.

L'èxit d'assistència va suposar, superar les espectatives amb escreix.

Tant l'autor del llibre com els organitzadors de la vetllada, ens sentim molt complaguts.

I estem doblement satisfets per la resposta del públic assistent i pel caire informal i familiar que van saber transmetre els presentadors de Salvador Macip i de la seva obra, l'escriptor Sebastià Roig i el periodista Marc Pérez,que van estar brillants.

Agraïm a en Salvador la disponibilitat que va tenir en tot moment i la seva bona manera de fer.

Si teniu ganes de saber què va passar, aquí us deixo el video casolà gravat in situ i sense editar.
Disculpeu les deficiències tècniques d'una filmació on s'ha prioritzat el fet de conservar el contingut íntegre de la vetllada.

És el que té el directe :-)

En Salvador va signar tants llibres ( es van esgotar), que el dit li feia mal.
Quan cou, cura i quan pica, madura.

Ara toca el microscopi.
Compte amb els ulls!.

Ai la Verge!

Me'n faig creus!.


El Papa de Roma , que sembla que no viatja tant com l'anterior, no se'n pot estar de fer algunes visites. Avui ha arribat a França.

Com que sembla que li agraden les Verges , li han organitzat una vetllada al seu gust.

Si voleu seguir-la vosaltres mateixos. Demà ,a JUBILATE! , teniu l'oportunitat de disfrutar-la molt.

Bona vetllada i que vagi de gust!.

11-S . La Diada Nacional de Catalunya.

L'onze de setembre, els catalans celebrem la Diada Nacional de Catalunya.

Cantem ben fort i ben alt el nostre himne nacional "Els segadors".

I fem ben visible la nostra bandera "la senyera".

Avui, 10 de setembre, celebrem també els 25 anys de la Televisió Catalana. Per aquest motiu TV3 ha fet una programació especial i ha triat aquest dia per estrenar el documental "Forjadors de la Diada".

A nivell personal vull felicitar ,des d'aquí, a la meva germana. Avui celebra les noces d'argent , a París. Enhorabona a tots dos!.

Ah i enguany també celebrem el centenari de l'estelada.



VISCA CATALUNYA!.Sense violència però LLIURE!.

Us deixo que disfruteu d'aquesta Diada amb "La Gallineta" de Lluís LLach.

Per anar fent boca.

Ai,ai,ai, aquests valencians...

"Los Girasoles Ciegos", la pel.lícula.

Una bona pel.lícula.

Per a fer memòria o per a aprendre .

Jo la recomano.

Si no us agrada , ho sentiré.

Potser tinc mal gust.

Salvador Macip a la Fundació Àngel Planells

"Immortals, sans i perfectes", el títol del nou llibre (editat en català i en castellà) que Salvador Macip presentarà a la Fundació Àngel Planells de Blanes, el proper dissabte 13 de setembre a les 20h. , a mi em fa una mica de por.

Per tal que em tranquilitzi un xic amb les seves explicacions, jo penso anar-hi.
Tot i que sé que corro el risc de sortir de la vetllada, immortal, sana i perfecta.

Per a qui també vulgui córrer el risc , i sabent que en Salvador és una persona polifacètica , que es prepari per a aprendre un xic més de ciència, de literatura i de música.

Esteu tots convidats!.

Aquí teniu l'entrevista que en Xavier Sardà li va fer quan estava investigant sobre el càncer a l'hospital Mount Sinai de Nova York.

Del Nautilus macromphalus i altres moluscs.

Nautilus macromphalus, era el seu nom de pila.

Parlava tant que ni un professor de secundària l'hagués aguantat.Però una professora de primària sí.

Ell parlava de criquet.Ella , dels republicans i la guerra civil espanyola.Ell parlava de dones.Ella, de les classes de català que havia donat aquest darrer curs als seus alumnes arribats d'arreu del món.Ell parlava de les hores de gimnàstica que feia cada dia per a aconseguir tenir i mantenir aquella musculatura en el seu cos.Ella, dels llibres que llegia.Ell parlava de les cremes que des de petit s'havia untat per tot el cos per tal d'aclarir la seva fosca pell.Ella, de com prenia el sol en el vaixell del seu pare.Ell parlava dels diners que estava fent i que faria amb el negoci que el seu germà tenia a Índia. Ella, de deixar la seva feina.Ell parlava amb el seu treballador-conductor de com rifar-se a les dones que feien el mateix viatge que ell.Ella, d'un cert compromís i del futur.

A tots dos els hi agradava ballar amb la música de les pel.lícules de Bollywood.