Maleïda trucada telefònica...

Eren , gairebé, les vuit de la tarda d'un dia de novembre, potser d'aquest mateix any, o potser de l'any passat...

Jo estava treballant i vaig rebre una trucada telefònica.
Per la pantalla del mòbil,el número d'en J*********.

Estava esperant que em digués un nom...Només un nom.
Vaig despenjar i em va parlar...no va dir cap nom. Cap. Ni un.

Podia haver estat una trucada amable , agradable i educada.
Una d'aquelles trucades que esperes des fa dies.Una d'aquelles trucades,després d'haver perdonat tantes coses...
Esperes que les coses hagin canviat després d'haver-ne parlat tant.Esperes que hagi servit,per alguna cosa...

Però no. La trucada no va ser ni amable, ni agradable, ni educada. Va ser impertinent. Senzillament impertinent.

Li costava poc escopir.

Jo pensava que compliria amb la seva paraula i trucaria el més aviat possible, amb una solució a la mà. Però clar, de paraula en tenia poca . I la solució ,ni l'havia buscada.

Quan es va decidir a trucar, s'havia convertit en "expert en ètica". Ell, expert en ètica.
Ell, que bufava l'orella d'una companya de feina, mentre aquesta estava treballant.
Ell, que no volia obligar a que una altra companya fes bé la seva feina. Deia que era perquè aquesta li feia molts favors.

Favors...

Ell, que era capaç d'insultar mentre li parlaven.
Ell, que li costava poc perdre les maneres, quan es quedava sense fonaments.

Jo només esperava, un nom.

I no me'l va donar. Mai.

S'ha de tenir cara. Però clar , de cara sí que en tenia.

I molta.

Presentació a Blanes de "El vertigen del trapezista", de Jesús M. Tibau

Demà , dimecres 30 d’abril a les 20 h. , a la Fundació Ángel Planellls de Blanes i dins l'espai literari "Ball de LLetres", l’escriptor Jesús M. Tibau , presentarà el seu nou llibre “El vertigen del trapezista”.

Es farà també, una lectura de contes a càrrec de Mercè Domènech i Dora Martí.

No us ho perdeu perquè l'espectacle promet.

Que comenci la funció.!

Els misteris de Cuba

Els heu trobat?

"Guernica" de Picasso

En un documental que avui feien per la televisió ,al canal "Odisea", analitzaven la història d'un dels quadres més emblemàtics del gran pintor Pablo Ruiz Picasso.

El 26 d'abril de 1937 , la ciutat de Guernica va ser literalment escombrada per les bombes de grans dimensions que van ser llançades pels avions bombarders de la Legió Cóndor alemana.La seva població va morir ,també, per l'impacte de les bales que disparaven les metralladores dels caces alemanys. Aquesta aviació va ser enviada per Adolf Hitler per ajudar al seu amic Francisco Franco ,durant la guerra civil espanyola.

Picasso va reflectir l'horror d'un moment tan fosc i convuls, pintant un quadre ,amb només dos colors: el blanc i el negre. Els mateixos i únics colors que tenen ,per exemple, les tecles d'un piano.

Era el "Guernica", i va ser la contribució expressionista de Picasso a un encàrrec que li va fer el Govern de la República Espanyola, per tal de decorar el Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional que es va fer al 1937 a Paris.

Dora Maar,la seva companya sentimental en aquells moments, va fer un reportatge fotogràfic del procés de creació de l'obra. Obra que va ser començada l'1 de maig i acabada el 4 de juny d'aquell mateix any.

Durant l'època franquista ,el quadre no va tornar a Espanya per expressa petició de l'autor. El Guernica va viatjar per tota Europa i al 1958 als Estats Units, concretament a Manhattan (Nova York). Va ser guardat i exposat al MoMA , salvant-se així d'una més que probable destrucció per part del govern espanyol.Cal dir que, el quadre està carregat d'elements simbòlics.

Picasso , que havia demanat que el quadre no tornés a Espanya fins que no s'instaurés novament la República, va veure ( figurativament parlant, perquè Picasso va morir l'any 1973)com aquest tornava al pais , després de la dictadura franquista, al 1981. Però no dins d'una República sinó sota una Monarquia.

A Barcelona es va pensar que, ja que hi havia el Museu Picasso, el lloc més adient per exposar-lo seria, la ciutat comtal.

La població de Guernica, també el reclamava.

Pablo Picasso, però, sempre havia volgut que l'exposessin al Museo del Prado de Madrid. El mateix museu que guardava el famós quadre: "Los fusilamientos del 3 de mayo" i la seva parella, "La lucha contra los mamelucos", ambdós pintats per Francisco de Goya y Lucientes.

Finalment no es va complir cap desig: ni el van portar a Málaga (lloc on va néixer l'autor), ni a Barcelona, ni a Guernica, ni al Museu del Prado.

Algú va pensar que el millor lloc per exposar-lo era al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía , a Madrid. I hi está exposat permanentment des del 1992.

Us deixo veure i escoltar els fets que van passar aquell 26 d'abril , fets narrats per gent que va viure aquell dramàtic moment a Guernica, no pas a Madrid.



I per acabar , una frase de Pablo Picasso...« No, la pintura no està feta per a decorar les habitacions. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l'enemic. »

Que tingueu una Diada plena d'amor i de cultura.

Per la Diada de Sant Jordi , a Calalunya, hi ha una preciosa i cívica tradició.

Les persones que estan enamorades i també aquelles que sense estar-ho s'estimen, prenen la iniciativa de celebrar i manifestar aquest sentiment ,mitjançant l'intercanvi d'uns bonics regals: una rosa , símbol de l'amor i un llibre, símbol de la cultura.

Una festa que a Catalunya sempre s'ha celebrat amb civisme, alegria i molt d'amor.

I si, a més a més, hi han persones que tenen la sort d'haver nascut justament en aquest dia, la festa esdevé en Festa Major.

Per molts anys Marta V.!

Us deixo doncs, amb un cantautor català prou conegut a la nostra terra i que combina l'amor i la cultura com si d'un còctel màgic es tractés: Lluís Llach.

La poesia dels teus ulls

Molt sovint, quan ve la nit,
se m'emporta una fada:
la bellesa dels teus ulls
-negre intens sobre mar blanca-
sempre incerts a la mirada.
I així, gelós, vaig desfent
cançons que m'acostin a ella. Però...

La poesia dels teus ulls
sé que no la podré escriure,
cada vers que jo trobés
en el paper se'm moriria
del dolor de no ser prou fidel.

Però sé que no m'he de cansar
de buscar aquell llenguatge amic
que m'acosti a la poesia dels teus ulls,
malgrat que no la pugui escriure,
però així lluitaré amb mi,
esperant sempre una albada,
àvid de sorprendre la teva mirada.

Amor particular

He somiat.

Avui he tingut un somni.

Dormia a gust i profundament.

I m'he despertat.

M'he despertat,cansada.

Per això sé que, he somiat.

14 d'abril i un anniversari

"Nessun Dorma", ària interpretada per Paul Potts.

L'òpera Turandot de Giacomo Puccini, en el seu acte final, té una preciosa ària que ha estat interpretada pels millors cantants d'òpera del món.

Va ser en un programa de televisió tipus reality show d'artistes britànics:"Els britànics tenen talent", on es va descobrir a Paul Potts, un venedor de telèfons mòbils que va deixar a tothom bocabadat.

Un home que, potser per la seva presència , ni el jurat, ni el públic, semblaven disposats a prendre's massa seriosament la seva candidatura a guanyador del concurs.

Però, potser per primera vegada, ell sí que estava disposat a fer realitat el somni de la seva vida. Només li calia una bona dosi de confiança, una característica que, fins aquella nit, sempre li havia mancat.

Quan el talent és gran, si a més a més hi ha confiança en un mateix,es pot sortir de l'anonimat per sempre.

Al final va guanyar el concurs i ara en Paul Potts és una de les noves estrelles de la lírica en el Regne Unit.

Londres en una paraula...visual.

Doncs si això és la roda...com serà la bicicleta?

Jo anava a Londres, però quan vaig veure aquella roda entre els edificis,vaig pensar que havia arribat a Lilliput.

Les cases, els vehicles, les persones, tot era tan petit al costat d'aquella roda que vaig pensar: "doncs si això és la roda,com serà la bicicleta"?.

Vaig preguntar a la població si coneixien a l'amo d'aquella màquina i la gent em va mirar malament, amb cara de sorpresa.Tan estranya era la pregunta? o senzillament era massa òbvia la resposta. Em van contestar: "no coneixes qui és l'amo de la bicicleta?". Vaig dir: " no" (naturalment jo venia d'un país llunyà)."És d'un gegant amic nostre- van contestar- que un día ens va ajudar a lluitar contra l'enemic fins que el vam vèncer .Per ajudar-nos no va demanar res a canvi, però nosaltres no podiem deixar-lo sense una mostra del nostre agraïment i li vam regalar una bicicleta. Una bicicleta per poder tornar al seu país sempre que volgués.Segurament hagués estat millor una barca ,una barca gegant, però regalar una barca a Lilliput no era gaire original, tenim la flota marítima més gran del món i una barca ja no fa il.lusió regalar-la a ningú. En canvi una bicicleta...quin goig per a nosaltres construir una bicicleta tan gran per a ell. Així que ara té una bicicleta única.Va ser una idea fantàstica.Actualment els lilliputencs dormim tranquils, perquè sabem que el nostre amic està amb nosaltres quan veiem aquesta gran roda allà, a la cantonada."

I jo em pregunto...com sonarà la botzina.?

AVUI ENTREVISTEN A EN VICENÇ FERRER A TV3

AVUI A LES 22H, AL CANAL 33 DE TV3, COMENÇA UN NOU PROGRAMA: "SAVIS".

EL PRIMER "SAVI" QUE ENTREVISTEN ÉS EN VICENÇ FERRER DES D'ANANTAPUR (ÍNDIA). LLOC ON ESTÀ TREBALLANT, DES FA 37 ANYS, PER AJUDAR ALS "INTOCABLES", ELS MÉS POBRES D'AQUELL IMMENS PAÍS.

I SI CRIDO ÉS PERQUÈ M'AGRADARIA QUE AQUESTA NOTÍCIA ARRIBÉS EL MÉS LLUNY POSSIBLE.

NO US PERDEU L'ENTREVISTA!.