Dia trist, molt trist...

                       Lynn Margulis 

                       Motserrat Figueras.









Dues dones , dos genis, que ens han deixat en poques hores de diferència.
Demà potser em sortiran més paraules, però avui no.

Ara us deixo amb elles, perquè el que han estat i han fet farà que se les recordi per molts anys:

Lynn Margulis: 

-Lynn Margulis és una de les més importants científiques en el camp de la microbiologia. Les seves aportacions a la biologia i l'evolucionisme són diverses. Entre d'altres, destaca la seva Teoria sobre l'Endosimbiosi.

-Lliçó magistral a càrrec de la Sra. Lynn Margulis, catedràtica de mèrit del Departament de Geociències a la Universitat de Massachusets, inclosa dins de l'acte de la seva investidura com a doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.


Montserrat Figueras:

Cliqueu a sobre dels enllaços liles i verds.Gràcies.

Catalunya està de dol,novament.

En aquest vídeo que us deixo i a partir del minut 10:12  podreu escoltar el darrer discurs en públic del Dr. Heribert Barrera, que va morir aquest dissabte passat dia 27 i que avui  ha estat acomiadat pel Parlament de Catalunya amb crits d'Independència.

Podeu llegir la informació que sobre ell us he deixat en els enllaços de color vermell i escoltar l'emotiu discurs que l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, li ha dedicat en aquesta tarda de comiat.





Aquest 11 de setembre surt al carrer!




I a veure si els partits independentistes van tots a una a les properes eleccions, que ja toca!.

13:40 . Un altre comiat.

"Un Rèquiem alemany" per a tots dos.

Any de comiats.

"Tengo muy claro que ninguna acción buena se pierde en este mundo.
En algún lugar quedará para siempre”

Vicente Ferrer

Avui el dia s'ha llevat gris.
Les primeres paraules que m'han arribat del carrer han estat:"s'ha mort en Vicenç Ferrer".
Més tard em trucaven per donar-me la mala noticia .
En aquells moments, per TV3, estaven informant del fatídic esdeveniment.
I dic fatídic perquè la mort no té compassió. S'emporta fins i tot als millors, als més altruistes, als que milloren la societat amb la seva acció, als que enyorem quan se'n van.

Vicenç Ferrer era un home bo, savi, lluitador,valent. Molt valent. I prim.
Sota aquella aparença d'immensa fragilitat , s'amagava la duresa del caràcter pràctic, lúcid i serè, que tota persona sàvia, amb les idees clares, ha de tenir per arribar tan lluny com ell ho ha fet a Anantapur.

Amb el seu tarannà ha deixat una petjada inoblidable.

Un record respectuós i sentit per a ell i una afectuosa abraçada de comiat.