Final de Festa

Ahir, 27-07 , va finalitzar el 41è.Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava.Trofeu Vila de Blanes.

Aquests han estat els focs més insòlits del darrers anys.La climatologia no ha acompanyat massa i algunes persones  fins i tot van veure els focs  sota la pluja, altres des de dins del seu cotxe i pocs des de la terrassa de casa  amb polars nòrdics per protegir-se del vent i  de les baixes temperatures.Malgrat les tempestuoses pluges del dia 26 Santa Anna, Festa Major de Blanes, no es van suspendre els focs i els concursants italians en van disparar vàries tones.

Avui , dia de Sant Francesc,  la Festa Major arriba a la seva fi amb l'anomenat "aplec de l'amor".Es celebra  aquesta tarda- vespre amb unes sardanes,un sopar popular i un concert de músiques de Grècia i de la Mediterrània Oriental a la platja de Cala  Bona ,de Blanes.No sé si els organitzadors han pensat en passar alguna pel.lícula als assistents.

Amb la veu final de Mayte Martín."Bicicleta, cullera, poma".

L'esperada pel.lícula documental del director Carles Bosch: "Bicicleta, cullera, poma" es va estrenar en molts cinemes de Catalunya i del país veí ,el divendres passat 1 d'octubre. En el  "Cinema Truffaut" de Girona es va estrenar en versió original, es a dir en català, castellà i anglès.Una obra certament commovedora  com explicava aquí Imma Merino, del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.Una obra on vaig descobrir , gràcies a Pascual Maragall , "les variacions de les variacions", dit d'una altra manera les variacions-jazz de les "Variacions Goldberg" de J.S.Bach.

El dissabte 2 d'octubre es feia la presentació oficial al Cinema Truffaut  amb la presència del director i el productor del documental .Al final de la projecció es va encetar un interessant debat amb el públic assistent ,on en Carles Bosch ens explicava  el gran pes que va sentir sobre seu quan va acceptar fer aquest treball .També va dir, però,  que només va trigar cinc minuts en acceptar-lo, el mateix temps que va trigar el productor en acceptar l'encàrrec.Ell parlava de res-pon-sa-bi-li-tat, de la gran responsabilitat que va tenir a partir d'aquell moment i fins que es va acabar de muntar la pel.lícula  en tot allò que anava fent i decidint.Deia que el fet que fos l'expresident de la Generalitat de Catalunya , en Pascual Maragall , el protagonista-actor , va fer que  entrés, immediatament, dins la dinàmica de la tremenda angoixa que representava per a ell trobar el tracte just, el to adequat, la durada òptima , per tal d'assolir un  resultat final acurat, equilibrat i el més precís possible.Perquè en definitiva d'això en depenia l'èxit de la pel.lícula ,  la seva posterior difusió i el seu prestigi personal i professional .Comentava el director que van enregistrar 50 hores i que  tantes hores li van proporcionar molts regals que van enriquir la pel.lícula.D'alguns fets  no en va poder prescindir , això va significar  haver de filmar en diferents països, pagar vols extres d'avió i un  munt d'imprevistos que en definitiva van incrementar més les despeses d'un  pressupost que ja estava sobrepassat.Segons el productor el director tenia moltes més idees, però no hi havia prou diners per dur-les a terme.Finalment les 50 hores van quedar reduïdes a 110 minuts.En Carles Bosch deia que no havia sabut fer-la més curta i que  esperava que el públic no veiés el seu treball com un documental sinó com una pel.lícula. Remarcava que ell no en tenia prou amb la bona acollida que va tenir en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, que en volia més. Perquè aquesta pel.lícula, va dir, només té sentit si té molt d'èxit. Només si té molta difusió i molt ressò s'aconseguirà l'objectiu principal.

Espero que així sigui.

No us la perdeu.

Prova superada?

Sobre el canvi climàtic o l'escalfament global

Ella vivia sota un caràcter continental: fred,introvertit,discret,precís,responsable, exigent.



Li agradava la taula ben parada.El menjar al punt ,ben presentat, ben acompanyat.
Francés, entre d'altres.



La música...mmm ,la música de bon gust.
La cuina neta i endreçada.
Els coberts a taula.
Una bona sobretaula.
Les salses refinades.



Però es va trobar amb un caràcter llatí, calidesa, àpats informals , menjar italià, música de jazz, les mans com a coberts, un bon sobreterra. I amb les salses que tenien un punt d'anís.

Una història delicada, tendra i deliciosa.
Apte per a explicar el canvi climàtic o l'escalfament global.
Si, a més a més ,us agrada el saxo, us la recomano.

Xeps, xeps...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú.

La màquina de filmar.

Tenia una lupa binocular.
Li agradava veure de prop aquella part bella de la natura que a simple vista no es podia apreciar.
Des dels nervis d'una verda fulla de Ginkgo biloba als ocels d'una roja Anatis ocellata.

Des dels secrets d'una càlida mirada als batecs d'un cor enamorat.
Li calia una màquina de filmar.
I la va comprar.

No sóc bona companyia aquesta nit.

Operació Valquiria.

Acabo de visionar la pel.lícula que anunciaven per la televisió i que portava per títol el mateix nom que l'utilitzat com a pla d'emergència militar del Tercer Reich per estabilitzar el govern en cas que caigués el dictador Adolf Hitler. Estava previst executar-lo si es produïa una revolta massiva dels obrers estrangers esclavitzats a Alemanya o una situació de greu caos civil a rereguarda a causa dels bombardejos aeris dels aliats.

"Operación Walkiria", una pel.lícula produïda a Alemanya el 2004 amb guió i direcció de Jo Baier i que m'ha fet pensar en els milions de civils innocents que s'haguessin pogut salvar de l'horror nazi. En com hagués canviat la història d'Europa si el 20 de juliol de 1944 no hagués fallat el coronel comte Claus von Stauffenberg .No crec que pensar en la mort d'un monstre com Adolf Hitler, per salvar a tanta gent de la barbàrie, fos un pecat mortal.

Ara em caldria veure la pel.lícula dirigida per Bryan Singer al 2007, estrenada als Estats Units al 2008 i protagonitzada per Tom Cruise . S'ha estrenat aquest gener a Alemanya no sense sentir-se previament un gran soroll mediàtic i que al final ha quedat en un no res. Cosa que celebro.

Donat que avui , 30 de gener , és el dia que han triat per estrenar la pel.lícula al nostre país i a Espanya, us deixo reflexionar sobre el tema.





Cal no oblidar que també és el dia Escolar de la No Violència i la Pau i que enguany es celebra el 45è. aniversari del seu naixement.
Des d'aquí desitjo , a aquells professors i professores que han actuat utilitzant qualsevol tipus de violència cap els seus alumnes , que tinguin un bon mal de ventre i de consciència. No crec que pensar això sigui un pecat mortal tampoc.

La natura inspira.

L'A.Mantis Religiosa tria al mascle més intel.ligent per reproduir-se?. Al més apte sexualment?. O tria al que té major massa corporal i que només ella sap que li donarà més energia per poder tenir una millor i major descendència i per tant una més gran probabilitat de supervivència per a ella i la seva prole?.

El mascle que decideix aparellar-se primer amb ella és el més intel.ligent?. O els més intel.ligents decideixen tenir una massa corporal inferior i ser més lletjos en benefici de la seva pròpia supervivència.

Perquè el que està clar és que aquests dos estan condemnats a no viure mai junts!. És un tipus d'amor molt particular.
I el que també sembla que està clar és que , aquest mascle tan corpulent i tan maco que està per menjar-se'l viu i que no es pot resistir a la crida de les feromones que emet la femella en zel, és més altruïsta. Però també més tonto eh?.





En "Don Juan" no sé si el van crear corpulent , però en Giacomo Casanova no tenia cap problema per aparellar-se. I no moria mai després de fer-ho!.
Un dia però, es va morir, tot ell vull dir, deixant 27 anys de la seva vida sense poder explicar en el llibre que més èxit tindria de tots els que va escriure, Histoire de ma vie ,la seva autobiografia. Qui sap quantes a.mants, a part de les 132 que ell va dir haver conquerit, hauria acabat conquerint.

Encara que, si fem cas a la frase "els anys no perdonen", potser Casanova la va deixar més que acabada la seva autobiografia.





Els seductors i seductores, no solen explicar el nombre de fracassos en les seves volgudes conquestes, ni tampoc el nombre de vegades que són ells o elles els conquerits o conquerides.

Però si que se sap en canvi que, en molts casos, tots ells acaben els seus dies en la soledat.

Cadena perpètua

Jo,no ho podria expressar millor.

I vosaltres?.

"Los Girasoles Ciegos", la pel.lícula.

Una bona pel.lícula.

Per a fer memòria o per a aprendre .

Jo la recomano.

Si no us agrada , ho sentiré.

Potser tinc mal gust.

Ja ha arribat el Solstici d'Estiu.

Com esteu de sol?

Jo, esperant a que el solstici d'estiu ,em doni l'energia suficient per tirar endavant amb una de les tasques que en aquests moments em preocupa més...La rehabilitació del meu "braç congelat"?,noooo.Vull dir sí.

I les esperades vacances de l'agost?.
Què passarà amb les vacances familiars?.

Doncs, per contestar aquestes preguntes, aquí estic jo, posant aquest toc d'emoció,d'incertesa, de misteri: a la meva familia, a les amigues i companyes de viatge, a l'agència de viatges, a la meva fisioterapeuta que ara ja veig dues vegades al dia (rehabilitació intensiva) i creu que me'n sortiré força bé (és una persona optimista), al metge que és ambigu i no sap si per l'agost hauré d'estar fent vacances a Blanes, veient a la Marta, dues vegades al dia.

En fi, un enigma que es desvetllarà quan l'Indiana Jones del meu braç descobreixi , què preten el meu metge.

Sempre hi ha... el dolent de la pel.lícula.

I la Irina, a "Indiana Jones i el regne de la Calavera de Cristall ?". És culpa de la Irina que la pel.lícula necessiti una rehabilitació més profunda que la del meu braç?

14 d'abril i un anniversari

Venècia, tot un carnaval.

Venècia convida a visitar-la,sempre.
Però, jo sempre hi he estat per la tardor...

Venècia és la ciutat més encantadora que he vist mai.
Potser dic això perquè per a mi Venècia és especial.

A Venècia he vist quadres sense estar en un museu.
He sentit música sense estar en un concert.
He gaudit dels decorats sense estar en un teatre.
He escoltat poemes sense estar en un recital.
He vist pel.lícules sense estar en un cinema.

Perquè Venècia és un museu, un concert, un teatre, un recital, un cinema, on cadascun de nosaltres(els que hi hem estat), hi crea la seva obra d'art.

Penso que a Venècia hom imagina i sent lliurement.

Encara, però, em queda viure-hi el carnaval, per veure entre altres coses els treballats dissenys dels vestits, les màscares i els complements que fan servir aquells que no volen que ningú els conegui o reconegui quan, pels carrers i fora d'ells,estan fent amistats.

Us deixo amb dos videos, el primer per gaudir de les formes i els colors.



I el segon per gaudir de la música i el ball de les màscares.



En definitiva tot un espectacle...

Tango-Jazz, la píndola anti estrès

Els metges contemporanis, recomanen prendre una píndola de Tango-Jazz cada vuit hores al dia i durant set dies a la setmana, sempre i quan no es tingui febre.En cas que el pacient tingui febre la dosi s'augmentarà i es prendrà una píndola cada quatre o sis hores al dia. Diuen que va molt bé per reduir la tensió corporal i mental, l'ansietat que provoca el ritme de vida que portem avui en dia.

Seguim al peu de la lletra la recepta miraculosa d'aquests il.lustres personatges savis, que han decidit fer una campanya massiva i extensiva a tota la població, per tal de reduir d'una manera ràpida i plaent la llista d'espera dels "estressats" de la nostra apreciada i eficaç Seguretat Social.

Comencem doncs a partir d'aquest moment , el fabulós tractament.

I que tinguem sort.

Paris mon amour...

Viatjar a Paris ,és trobar-se amb una gran capital cultural europea.

Viatjar a Paris és trobar-se amb: Monet, Manet,Toulouse-Lautrec, Gauguin, Van Gogh, Pissarro, Renoir, Degas, Seurat, Sisley, Rodin, Picasso, Dalí, Cézanne, Matisse, Modigliani ,Derain, Rousseau, Soutine, El Bosco, Gericault, Vermeer, Leonardo da Vinci, Braque, Miró, Kandinsky ,etc,etc,etc.

És trobar-se amb una llarga llista de: pintors, escultors, dissenyadors, arquitectes, músics, escriptors,actors.


És trobar-se amb infinitat d'espectacles musicals i teatrals,amb monuments de totes les èpoques i estils.

A Paris s'hi troba gastronomia de tot el món.

Paris és ara cosmopolita com mai .

Però diuen els entesos, que actualment la capital cultural del món és New York.

Sens dubte que ho és.

New York impressiona. Té de tot i més.

Els artistes saben bé on han d'anar per triomfar.I ja sabem que qui triomfa a New York ,triomfa al món.

De totes maneres com diu en Humphrey Bogart a "Casablanca"(la pel.lícula romàntica per excel.lència)... "sempre tindrem Paris".





La Josephine Baker estimava Paris.

Va conèixer la que en aquells moments era la capital culturaldel món.La va conèixer i la va viure.

Però és ara la Madeleine Peyroux qui ens interpreta a ritme de jazz ,la famosa cançó de la Baker, "J'ai deux amours".

"Por una Cabeza" de Carlos Gardel.

Carlos Gardel, hi posa la lletra i la veu...




Al Pacino,hi posa el ball a..."Perfume de Mujer"




A " All the King's Men", és ella la que hi posa el ball...




I Astor Piazzolla, què hi posa?