A la manera del Mag Andreu.Endevinalla 329.

Podria haver trigat més però només ha passat una hora des de la publicació del meu darrer post quatribarrat: "L'independentisme no s'acollona davant la majoria aclaparadora del PP".

Em pensava que s'hi quedaria a dormir, però ha marxat després de llegir  l'apunt que vaig escriure l'altre dia, aquell d'en .7, que vaig anomenar: "Què és l'amor?".O potser ho ha fet després de llegir els enllaços verd cogombre que hi vaig adjuntar, aquells que parlaven sobre els "psicòpates".O potser després de llegir l'enllaç blanc "Floquet de Neu" que vaig batejar amb el nom del bacteri ,del grup de les espiroquetes, que provoca la sífilis: Treponema pallidum.



Qui és?.

Tornarà?.

Estic "aterrada".!

"Oxígeno,oxígeno".!

Què és l'amor?

Estic "aterrada".!

"Veréis" (que diria la sàvia de Ponferrada):

Avui , en el  programa "Com va la vida?" de TV3, l'eminent divulgador del coneixement científic Eduard Punset, com a científic que no és, ha donat la definició de la paraula "Amor".

A la interessant i complicada pregunta del presentador Andreu Buenafuente: què és l'amor? (minut 43:47), la interessant resposta  del multicultipluriidiomàtic advocat, economista i divulgador Eduard Punset ha estat aquestes declaracions fetes per una espiroqueta fa tres mil milions d'anys: "espiroqueta,espiroqueta, ¿ por qué no te quedas  conmigo?", perquè anava més de pressa (minut 44:10, més brillantment en el minut 44:38), o quan l'espiroqueta en veure passar una altra cèl.lula que resistia millor la radiació incipient de la Terra  li va dir: "oxígeno, oxígeno,¿por qué no te quedas conmigo y así los dos resistiremos?"(minut 45)."Total que  van anar quedant, i ahir o abans d'ahir els organismes unicel.lulars es van ajuntar i van fer els organismes multicel.lulars, molt més grans,com nosaltres, com l'espècie humana...".

En definitiva que, al final de la conversa sobre aquest tema, a la pregunta aclaridora d'en Buenafuente: " allò que l'espiroqueta diu:"oxígeno, oxígeno",era amor?", en Punset contesta : ""claro", perquè ella estava sola i el que estava dient era: "estic "aterrada", tinc molta por, queda't amb mi".

I d'aquí la cosa ha lliscat cap el noi que ha de rentar plats per garantir la supervivència.

Inquietant la dada que ha donat en Punset sobre l'augment de psicòpates en el món.Som 7.000 milions d'habitants i  diu que un de cada cent és psicòpata!.



Ara entenc moltes coses."Oxígeno,oxígeno".!

Treponema pallidum

Música per al cap de setmana: "Los Chatarras"

Primers curts animats del 2011

Dedicat  al "profe", per l'amable comentari que em va deixar l'altre dia.

Primers sons del 2011

Punt i final ,que arriben les eleccions.

Com a cloenda d'aquest recital virtual us deixo amb el darrer Llop Ferotge que va pujar a l'escenari.

En Jorge Garralda, metge argentí que viu i treballa a Girona, és també músic, poeta i un rapsode excel.lent. Escolteu-lo  recitant un poema de la seva filla Nadine.

Jorge Garralda recita  "Escritura":





Aquest poema el podreu trobar al llibre "Esquinas de arena".Un llibre que na  Nadine Garralda va veure publicat el passat mes de juny i del que ja us en vaig parlar una mica en el seu dia 

Al final del llibre en Jorge Garralda, en la biografia que va escriure de la seva filla ,ens diu en un dels seus sis "Decir que":

"Decir que:
crecer fue también hacerse catalana: poeta de sus amigos, amiga de sus poetas: voz andariega por ramas y madrugadas: cantautora, sonrisa del grupo poético-musical Dinosaurios, y voz y guitarra del conjunto Debarenbar."

Que les eleccions del 28N facin possible una nova Catalunya on s'hi pugui viure lliurement i amb independència. I si el "Reagrupament" no és possible ara, que ho sigui d'aquí a quatre anys, més valent i enfortit que mai.

Visca Catalunya Lliure !!!

El Llop Ferotge continua a Blanes. Coses del vídeo.

L'Alexandre Nunes de Oliveira, el portugués babèlic com algú l'anomena,ens deixà uns poemes carregats de sentiment.Amb gran sensibilitat els recità en diferents idiomes.Vuit són els idiomes que parla, català inclós. Per a que després els espanyols diguin allò de: "menos mal que nos queda Portugal".

Alexandre Nunes de Oliveira ens recita els seus poemes amb veu greu i sensual , una veu que acompanyada d'una subtil i suggeridora música ens fa curta la seva obra:




En David Casadellà Llavià, l'empordanés del grup, va anar tancant el recital  poètic que "El Llop Ferotge" ens va oferir a Blanes, el passat 13 de novembre.

Amb  les emocions  a flor de pell, ens va deixar ,entre d'altres, aquestes dues  personals peces.
Un goig escoltar-lo i gaudir de la seva poesia:

Re mi fa sol si la Cecília do....

Les patrones fan el que volen i la Cecília, que és una santa, avui deixa la música per la poesia.
Res li ha de passar per quedar-se un dia sense nota ni clau .

Jorge Morales recita "Mediterrània":



Ha estat  una nova  oportunitat per gaudir del magnífic udol de: "El Llop Ferotge".

"El Llop Ferotge"recita novament a Blanes.

Després  d' un any, el passat 13 de novembre "El Llop Ferotge" tornava a Blanes per fer de les seves: oferir-nos una fantàstica vetllada poètica acompanyada d'una rifa de llibres gentilesa de la Llibreria 22 de Girona.

El primer poema que va recitar Jorge Morales com a poeta i rapsode que també és ,el va dedicar a Blanes, a manera d' homenatge.
I la veritat és que ens va sorprendre amb un poema  de l'escriptor xilè Roberto Bolaño: "Overol Blanco".

Per començar aquest recital virtual seguirem les mateixes passes que en Jorge i escoltarem les paraules del gran escriptor xilè que va viure i treballar a Blanes.

Jorge Morales recita Bolaño:

"Onqotô"

I es que quan s'ajunten les arts amb la ciència i la qualitat el resultat és d'una bellesa sublim,exquisida,natural.

No us sembla?.




MORTAL LOUCURA

Na oração, que desaterra … a terra,
Quer Deus que a quem está o cuidado … dado,
Pregue que a vida é emprestado … estado,
Mistérios mil que desenterra … enterra.


Quem não cuida de si, que é terra, … erra,
Que o alto Rei, por afamado … amado,
É quem lhe assiste ao desvelado … lado,
Da morte ao ar não desaferra, … aferra.


Quem do mundo a mortal loucura … cura,
A vontade de Deus sagrada … agrada
Firmar-lhe a vida em atadura … dura.


O voz zelosa, que dobrada … brada,
Já sei que a flor da formosura, … usura,
Será no fim dessa jornada … nada.

Gregório de Matos

Eeeera un niiiiño mu gueeeeno, requetegueeeeno.Era un bombong.

Avui comença el curs escolar 2010-2011!.

Sempre que comença un nou curs escolar penso ens aquelles nenes i nens que per primera vegada van a l'escola.Els alumnes de P-3.
La meva filla quan tenia tres anys acabats de fer va passar els dos mesos i mig més horrorosos de la seva vida fora de casa.Va ser per una simple qüestió de dignitat.
Diuen que a l'escola passen coses que sovint són per apretar a córrer;de fet sabent el que fan i diuen alguns Mestres és per sortir corrent,sí.Però la meva filla no ho feia això.Ella vomitava.Vomitava tot l'esmorzar a la porta de l'escola, si hi arribava, perquè molt sovint ho feia només veure-la de lluny.Quan ho feia al passadís d'entrada a les aules ja era per amagar-se.I quan només veure'ns arribar ja sortia al pati d'entrada ,amb la fregona a la mà, la senyora Pip...jo li deia:"Ei, senyora Pip , on va tan preparada,que avui no ho farà dona".I patapam!.
I així durant dos mesos i mig.Després vaig conéixer el seu tutor.

Avui comença tercer d'ESO i ja no vomita.Ara es mira als nois amb grans de pus a la cara.
No sé si hem avançat gaire.Ella diu que sí i jo sóc prudent amb les meves opinions ,que després els fills et critiquen per qualsevol cosa.

De Festival a Festival i tiro perquè em toca.

El programa deia:

"Koncert na zywo na Wielkich Organach,Bazyliki Archikatedralnej,(ok.25 minut), podczas kazdego koncertu wykonywany jest m.in.utwór, Mieczyslawa Surzynskiego, legendarnego organisty Archikatedry Warszawskiej za zycia zwanego polskim Bachem.
Codziennie oprócz niedziel i swiat-godzina 12'00 od 1 maja do 25 wrzesnia 2010 r.
wejscie-cegielki:9zl dorosli,6 zl mlodziez i dzieci(bezposrednio przed koncertem),drupy-kazda 10 osoba bezplatnie."

Estava claríssim.Hi havia d'anar.

Fins que no em demostren el contrari als meus visitants els presumeixo intel.ligents i bons lectors.Visca Catalunya Lliure!

"(No Subject)‏
From: J. B. (jm041063@hotmail.com)
You may not know this sender.Mark as safe|Mark as junk
Sent: Monday, September 21, 2009 1:11:14 AM
To: Fina Fontrodona (ginkgofina@hotmail.com)



Estimada Fontrodona, me sorprende tu silencio. Para qué querías mis credenciales? Pensaba que enviarías rápidamente a tus mossos de esquadra con la estelada gamada en la solapa a deternerme, o a confiscarme, o a algo.


Igual piensas que es farol. Cruza en google Jose Maestre y Neurologia, o Jose Maestre y Neurology. Verás que existo.


Yo he puesto Fina Fontorodona y apenas salen un par de enlaces que tengan que ver contigo; existes? Ya en la segunda página uno de los primeros enlaces te asocia a Pantagruel, q.e.p.d. Llámate Fontrodona pa eso, jajajajajajjaja!


Por cierto, que a tus escasos visitantes los tienes descolocaos; no tienen ni bandarra idea de lo que le andas contando en estos días de trastorno que llevas. Y quien querías que entrara al trapo no entra, jo. M'a dejao solito... y eso que según tú, dios -y su padre Vincenç supongo- nos cría y nosotros no arrejuntamos, jajajajajajaja! Que cachonda eres, joía, que no pareces catalana, sino espanyola y andaluza.


Anda, mujé, mándame un saludo aunque sea.


Petons,


Pepe Maestre"


Existirem  els catalans com a catalans i res més, més enllà d'internet?
Demà ho comprovaran alguns.
Perquè si els mitjans de comunicació internacionals enfoquen bé les seves càmeres, veuran que existeixo i que no estic sola. Com existeixen tots els catalans, encara que  alguns els busquin al google per comprovar-ho.
Visca Catalunya Lliure!

Homenatge a Vicenç Ferrer

"Apreciados colaboradores,

El próximo sábado 19 de junio es el primer aniversario del fallecimiento de Vicente Ferrer. En Anantapur se vivirá una ceremonia simbólica multitudinaria para recordar su figura y su trabajo, así como los grandes avances del programa de desarrollo integral pionero que él empezó hace cuarenta años.

En nuestra web podréis encontrar el mismo sábado imágenes e información actualizada sobre el desarrollo del homenaje, facilitadas por el equipo de la Fundación en la India.

Algunos de los medios de comunicación se harán eco estos días de nuestro trabajo, lo que supone una oportunidad para informar y sensibilizar a la población española sobre la situación de las comunidades más pobres de la India y recabar apoyos para nuestros proyectos en Andhra Pradesh.

Telecinco emitirá el mismo sábado, a partir de las 21.45 horas, un programa especial con el que la cadena quiere también avalar la candidatura de la Fundación al premio Nobel del la Paz. La emisión se realizará desde el plató de La Noria y será conducida por Mercedes Milà y Jordi González, que en 1997 ya dirigió con éxito otro programa especial, en el que participó Vicente Ferrer vía satélite.

Por otro lado, un equipo del programa Informe Semanal de Televisión Española, encabezado por Zulema Larripa, subdirectora del programa, se encuentra estos días en Anantapur para rodar un reportaje sobre los avances en nuestros proyectos. El reportaje se emitirá el próximo día 26 a las 21,30 horas. Además, elaborarán contenidos para emitir por el Canal Internacional de TVE y también para los Telediarios (en el caso de las informaciones sobre el acto de Homenaje en India).

Esperamos que todo ello suponga un nuevo impulso para la Fundación y sirva para que más personas se sumen a nuestro proyecto.

Aprovecho esta ocasión para saludaros afectuosamente,


Jordi Folgado,
Director General de la Fundación Vicente Ferrer."

Divertimento o curs d'estiu

Ara ,que alguns han començat o començaran les vacances d'estiu i per tant disposaran de més temps lliure, podria ser un bon moment per deixar de ser divins.Que és ben sabut, des de temps ancestrals, que la divinitat engreixa.I la coca de Sant Joan ,també.

Asseguren les males llengues que els cables dels portàtils i els discs durs també engreixen.On anirem a parar amb tanta modernitat.Només falta que hi afegeixin els mòbils ara.
Les meves papil.les gustatives,les més fines del món, no em permeten saber una cosa així.
Però això , de ben segur que ens ho podran dir les persones que les tenen més rústiques.

Presentació de la revista "El llop ferotge" a Girona.

"En esta entrega, presentamos una muestra del trabajo poético de Anna Mera Giralt, Ariadna Gómez, Ramón Bartrina, Caye Gómez, Azahara Cerezo, David Casadellà, Marcin Swiostek, Consol Vidal, Elvira de los Ángeles, Maria Rosa Cullell, Francesc Cañas y Ramón Alabau Pellicer. También ilustraciones de Fina Fontrodona, Oriol Tuca y un retrato de Nicanor Parra realizado por el pintor californiano Cecil Gaspar, quien desde la tropical Costa Rica continúa colaborando para el Llop"...


..."Pero, sin duda, más allá de los temas que nos faltan (Breton y la antología del humor negro, la aportación inglesa, etc.) ofrecemos una selección de textos sobre autores y temas en los cuales no hay pérdida: Jaume Puig escribe sobre la ironía subyacente en la obra del escritor austriaco Thomas Bernhard; Carles Cassú, “Kasku”, nos ofrece unos pincelazos sobre Una propuesta modesta, de Jonathan Swift; Josep Maria Uyà repasa los conceptos sobre el humor y la metafísica en autores argentinos como Macedonio Fernández y J.L. Borges, y su contrapartida en la literatura catalana contemporánea; Alexandre Nunes de Oliveira nos traslada a la antigüedad clásica en su texto sobre El Satiricón de Petronio y la crónica de “un mundo que fue posible.


Especial mención queremos hacer a nuestro inolvidable compañero Albert Compte, cofundador del Llop y autor de una obra poética y en prosa anclada completamente en el Humor y en la Ironía, de la cual ofrecemos una nueva muestra, además de fotografías desconocidas para la mayoría de los lectores.

Por último, un pequeño homenaje a Don Nica, como se le llama afectuosamente en Chile al poeta Nicanor Parra, ¡que este año 2010 cumple la edad de 96 años! Poeta grande donde los haya, egregio introductor del Humor y la Ironía en la poesía contemporánea, despreciado en su momento por los poderes fácticos de todos los signos, hoy vive una tercera o cuarta juventud, celebrando en vida el triunfo de su poesía. Efectivamente, las repercusiones de su obra poética no paran de extenderse, siendo leída y valorada por atónitos nuevos lectores. Entre otros, gracias al impulso generoso dado por Roberto Bolaño, quien lo señaló como maestro y lo dio a conocer en España entre editores, poetas y críticos, en 2006 se ha publicado el primer tomo de sus Obras Completas & algo + (1935-1972), en edición de Niall Binns, al cuidado de Ignacio Echevarría; y este año se ha editado para toda España y Latinoamérica “Parranda larga”, voluminosa antología compilada por Elvio E. Gandolfo, que recoge lo mejor de sus poemas y “artefactos”. De este modo, publicamos sobre Parra textos de Bruno Montané y Carlos Almonte, donde se valora y comenta positivamente su obra, y un artículo de 1962 firmado por el Padre Salvatierra, sacerdote capuchino e influyente crítico literario chileno, quien escribió lapidariamente sobre Versos de Salón, para hacer un contrapunto y ver el precio que muchas veces toca pagar cuando se innova en arte y literatura."

Jorge Morales

 
Demà 4 de juny  a les 21h., gran festa-presentació del  número 11 de la revista d'art i poesia "El llop ferotge" ,al Pati de la Casa de Cultura de Girona.
Serà una gran festa dedicada a l'art i a la literatura.Amb un recital de la poesia dels poetes abans esmentats ,una actuació de dansa contemporània a càrrec de l'Ester Puigdemont i la Faktoria d'arts escèniques de Celrà, concerts amb els cantautors Nen Magem, Mariona Font, Kasuality, i dels grups PULPO POP, PEPPERMINT, NADA PARA NADIE i l'actuació especial dels dj's del Sònic Club.

Punts de venda de la revista:
Girona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Llibreria Laie,Documenta
Blanes: Llibreria Sant Jordi (Rambla Joaquim Ruyra, 16)


Aquesta il.lustració no és meva

Poesia de qualitat.

..."presentamos también el tercer volumen de nuestra colección de poesía: Esquinas de arena, de Nadine Garralda Hollenberg. Libro prologado por J.M. Fonalleras y con dibujo de portada de la artista Fina Fontrodona.

Esta primavera, entonces, los ferotges estamos de celebración".

Jorge Morales

Las viejas

-¿Usted no se cansa de tanta tristeza?-preguntó Doña Vida a la Muerte.
-¿Tristeza, por qué?.¿A usted quién le dijo que la muerte es triste?-respondió molesta la Vieja.
-¡Mujer!-insistió la Vida- la pérdida y el dolor, el llanto y la angustia...tantos años haciendo sufrir...
-Fíjese usted-atajó la astuta Muerte-quienes sufren son siempre los vivos.Ésos son asunto suyo.
-¡Ah no!-protestó Doña Vida-la culpa la tiene usted.
  Doña Muerte inspiró pausadamente y contestó:-La culpa, mi querida amiga, es un concepto tan vivo como los hombres, yo ni siquiera existo en su definición.
-¡Ay, Doña Muerte, es usted retorcida!-suspiró la frágil Vida-. No se moleste, pero a mí su trabajo no me parece digno.
  La Muerte esbozó una ligera (y poderosa) sonrisa y respondió:
-De momento, ningún muerto se ha quejado.

Nadine Garralda. "El Llop Ferotge",revista d'art i poesia ,nº10.Girona , tardor 2009

Temps d'espàrrecs

Caram quins erotoespàrrecs que tenen a "la ciutat més emblemàtica de la Passió ".Els fidels a Esparreguera estaran contents que en podran fer biotruites.


Si les volen acompanyar amb una mica de biopa que comprin erotobarres ,que hi ha mecànicsobradors que tenen l'erotoforn encés tota la nit.


I la mecànicbotiga oberta tot el dia,m'han dit.

Dedicatòria

A l'escriptora catalana que té més registres del món mundial.

Improvisació 1

"El color és el teclat, els ulls són les harmonies, l'ànima és el piano amb moltes cordes. L'artista és la mà que toca, toca una tecla o una altra, a causa de les vibracions en l'ànima".

Wassily Kandinsky

"Abans de prendre cos i fer-se accessible als sentits humans, l'obra ja existeix en abstracte.Per a aquesta necessària materialització,qualsevol mitjà és bo, tant la lògica com la intuïció. "

Wassily Kandinsky

Va ser per l'abril, a Paris.

La primera retrospectiva que es feia en 25 anys de l'obra de Kandinsky.
Ella estava al Centre Pompidou quan la van inaugurar.Però aquell dia l'exposició estava reservada per a "vips". Així que va tornar a l'endemà que la inauguraven per a la gent normal.

Quin goig trobar tanta gent normal gaudint de l'art pictòric en un dimecres qualsevol.

Dins les sales encara que més d'un es mirés els quadres del revés, ella creia que eren gent normal.De fet portaven el tiquet per a gent normal a la mà esquerra.Per això encara que algun no mirés les peces ni del revés ella estava convençuda de la seva normalitat.Que un mal dia el té tothom.Alguns feien badalls, altres la xerrada i després hi havien els que es miraven els quadres en dos segons. Tot era ben normal ,com sempre passa en un centre d'art modern.

També hi havien els artistes.Que sempre hi han artistes en les exposicions, encara que no es notin.Que ni la roba que porten, ni els pentinats que es fan, ni els complements que es posen denoten la seva identitat professional.

Només hi va trobar una nota discordant.Un grup d'esquizofrènics i psicòpates que havien arribat, deia algú, de l'antic manicomi de Granada per un error de calendari.No paraven de fer soroll i molestar.Ho volien fer malbé tot.Portaven el tiquet especial per a gent malalta a la mà dreta i estaven vigilats pels responsables de les sales.Que un Kandinsky és un Kandinsky i amb les coses de menjar no s'hi juga.

En total tres hores per a contemplar un centenar d'obres meravelloses. De fet n'hi podia haver estat quatre o dues si no hi hagués hagut tanta gent. Es va entristir una mica quan pels altaveus van començar a dir allò de :"vagin marxant que ja és hora d'anar tancant".Sort que, en els centres d'art, sempre hi ha aquella botiga situada estratègicament abans d'arribar a la porta de sortida , on adquirir el llibre de record .

Aquell dia no va trobar el llibre que buscava però va comprar una revista: "Télérama" Hors- série. Kandinsky .Rétrospective au Centre Pompidou.
Llegint la revista, en un article de Gilles Macassar anomenat: "Accord Majeur" hi va trobar ,a la pàgina 77, una cita de Kandinsky:

"La peinture de Schoenberg, j'aimerais l'appeler la peinture du seulement.Dans sa peinture de même que dans sa musique, Schoenberg renonce au superflu, donc au nuisible, va droit à l'essentiel, donc à l'indispensable"

I deia Gilles Macassar:

"Avec Arnold Schoenberg, l'entente est fulgurante.Kandinsky de découvre un alter ego chez cet artiste, non seulement musicien mais également peintre de paysages et de nécessaires autoportraits."

"S'inspirant de Schoenberg, Kandinsky se libère des contraintes figuratives, dissocie couleurs et contours dans ses toiles, recourt à des termes musicaux pour leur donner un titre abstrait, générique:"Improvisation", "Composition",suivi d'un numéro.