Lucrecia a Blanes

Està a punt de començar el concert que aquesta nit ens oferirà la cantant Lucrecia davant de la simbòlica "Sa Palomera", el portal de la Costa Brava.

A les portes de la Festa Major de Blanes i de les vacances d'estiu, us deixo amb aquesta artista cubana que viu a Barcelona i parla ,també, en català.

Si no em torneu a veure per aquí, serà perquè he fet la maleta i he anat a veure món, tot acompanyant al meu braç que encara no té l'edat reglamentària per viatjar sol.

Que passeu un bon estiu i fins qui sap!.

Llum verda

La Marta no és només optimista, també és realista.

El metge ambigu, ja no és ambigu, s'ha definit. Ha confessat.

Ha estat l'Indiana Jones del meu braç que , al final, ha descobert el secret més ben guardat del metge.

Aquest no ha pogut evitar les consequències d'un treball d'equip, intens i ben fet.

I jo, més feliç que un gínjol, vull recompensar al meu braç i a la Marta.

I la Marta, que em demana només una postal.

I el metge, que voldria un viatge a Índia.

És el meu braç que necessita un viatge.Li agraden les vacances i també les aventures.!

Ai mira com riu...

Ja comença a fer la maleta.





I estic pensant...només una postal Marta.?

En un petit poble

Uns baixos foscos en un carrer estret:
surt el so d'un martell i pols de runa.
Pel forat de la porta es veu a penes
un home sol que està picant i un vell
que vora seu se'l mira.No conversen,
com si els dos escoltessin en els cops
un dolor que només ells reconeixen.
La porta ara em devora la mirada
i se l'endú ferotge cap a dins.
Si m'acostés, potser ni em sentirien.
Són les interminables, lentes obres
de la casa per dins, on ningú mira.

Casa de Misericòrdia
Joan Margarit i Consarnau.
Edicions Proa.Barcelona 2007

Inauguració.

Taronges, liles, platejats, daurats.
Ulls , llàgrimes, troncs, arrels.
Pintura, poesia,música, video.
Quadres quadrats, quadres quadrats.

Performance.
Oriental.
Blanc fluorescent.
Xampany.

Vestit vermell.
Silenci.