Mostrando entradas con la etiqueta Tricicle. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tricicle. Mostrar todas las entradas
22.1.11
Primers curts animats del 2011
Dedicat al "profe", per l'amable comentari que em va deixar l'altre dia.
2.10.09
Sanitaris públics.
Aquella vegada, com d'altres, la casa comercial s'havia equivocat.Distribuïa ,als domicilis particulars, publicitat sobre sanitaris públics.
I a ella els sanitaris públics sempre li havien fet molt fàstic.
La seva mare , ja de ben petita, li havia dit que aquests tipus de sanitaris eren els més bruts que hom podia trobar. Que encara que a simple vista no es veiés el grau de bruticia que hi havia , de porqueria sempre en tenien.I molta.
Deia que els netejaven una mica i , a vegades gens ni mica,i que de seguida tornaven a estar impresentables.Vaja que es podia agafar qualsevol infecció o malaltia.
Encara ara tenia les paraules de la seva mare ben presents quan es trobava davant d'un sanitari públic.I sempre prenia precaucions, perquè amb els anys n'havia vist de tota mena.
Arribat el moment, però , podia assegurar un fet ben cert: tots ells eren molt útils.
Que vagi de gust.
I a ella els sanitaris públics sempre li havien fet molt fàstic.
La seva mare , ja de ben petita, li havia dit que aquests tipus de sanitaris eren els més bruts que hom podia trobar. Que encara que a simple vista no es veiés el grau de bruticia que hi havia , de porqueria sempre en tenien.I molta.
Deia que els netejaven una mica i , a vegades gens ni mica,i que de seguida tornaven a estar impresentables.Vaja que es podia agafar qualsevol infecció o malaltia.
Encara ara tenia les paraules de la seva mare ben presents quan es trobava davant d'un sanitari públic.I sempre prenia precaucions, perquè amb els anys n'havia vist de tota mena.
Arribat el moment, però , podia assegurar un fet ben cert: tots ells eren molt útils.
Que vagi de gust.
11.2.09
Adéu, però vull que sàpigues que els xipresos moren dempeus.
La nostra societat és clarament intel.lectual.
Això crec que ho diria fins i tot en ZP, amb "talante,diálogo" i els ulls tancats , en un moment com l'actual, de clara eufòria econòmica.
Qui no disfruta ,per exemple, escoltant una interessant conferència sobre la psicologia de la llama albina en captivitat?. O ,us ho posaré més senzill encara, qui no perd el cap escoltant un recital de poesia?.
Això crec que ho diria fins i tot en ZP, amb "talante,diálogo" i els ulls tancats , en un moment com l'actual, de clara eufòria econòmica.
Qui no disfruta ,per exemple, escoltant una interessant conferència sobre la psicologia de la llama albina en captivitat?. O ,us ho posaré més senzill encara, qui no perd el cap escoltant un recital de poesia?.
1.6.08
Senyores i senyors...m'haig de cuidar.
Fa molts anys, vaig anar a veure "Slastic", un espectacle de la companyia catalana de teatre còmic i llenguatge gestual, Tricicle , a Calella (Maresme).
Fa pocs dies, vaig anar a veure "al metge" i ja m'ho vaig pensar...em faria aquella pregunta.
Me la faria.?
Sí, sí, me la va fer.
Fa esport?.
NO!, li vaig contestar.
Mentida, el to no va ser aquest. Estava davant del metge i encara no sabia el què tenia. Una no pot fer el ruc, ni que sigui el ruc català, quan té un metge al davant i una malaltia en el braç.
La meva resposta va ser més aviat aquesta:...mmm...no,no...no en faig d'esport... Punt i a part.
Estava esperant una mirada d'aquelles matadores que et claven els metges quan no fas allò que mig planeta fa cada dia al matí, a la tarda o al vespre. O millor dit, al matí, també a la tarda i naturalment al vespre (tot sigui per tenir un bon cos). Allò que deixa a mig planeta suat fins les celles i amb una pudor que tomba d'esquena.
Després diran, que l'efecte hivernacle el produeixen els gasos de les vaques.
El metge em va examinar el braç i va descobrir...que tenia la musculatura i flexibilitat d'un nen petit.!
Mira que bé, que juvenil.!
I que dolent també ,quan ja no ets tan juvenil.
En fi, que no em vaig salvar de la recepta: antiinflamatoris de cavall durant 7 dies, píndoles protectores antiperforació d'estómac ,una resonància magnètica, unes 365 sessions de fisioteràpia i potser una intervenció quirúrgica. Olé quina alegria. Punt i a part.
Ara, com els esportistes de veritat. A patir. Vull dir a suar.!
Que tremoli el planeta. I la capa d'ozó.
Fa pocs dies, vaig anar a veure "al metge" i ja m'ho vaig pensar...em faria aquella pregunta.
Me la faria.?
Sí, sí, me la va fer.
Fa esport?.
NO!, li vaig contestar.
Mentida, el to no va ser aquest. Estava davant del metge i encara no sabia el què tenia. Una no pot fer el ruc, ni que sigui el ruc català, quan té un metge al davant i una malaltia en el braç.
La meva resposta va ser més aviat aquesta:...mmm...no,no...no en faig d'esport... Punt i a part.
Estava esperant una mirada d'aquelles matadores que et claven els metges quan no fas allò que mig planeta fa cada dia al matí, a la tarda o al vespre. O millor dit, al matí, també a la tarda i naturalment al vespre (tot sigui per tenir un bon cos). Allò que deixa a mig planeta suat fins les celles i amb una pudor que tomba d'esquena.
Després diran, que l'efecte hivernacle el produeixen els gasos de les vaques.
El metge em va examinar el braç i va descobrir...que tenia la musculatura i flexibilitat d'un nen petit.!
Mira que bé, que juvenil.!
I que dolent també ,quan ja no ets tan juvenil.
En fi, que no em vaig salvar de la recepta: antiinflamatoris de cavall durant 7 dies, píndoles protectores antiperforació d'estómac ,una resonància magnètica, unes 365 sessions de fisioteràpia i potser una intervenció quirúrgica. Olé quina alegria. Punt i a part.
Ara, com els esportistes de veritat. A patir. Vull dir a suar.!
Que tremoli el planeta. I la capa d'ozó.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)