Avui , en el programa "Com va la vida?" de TV3, l'eminent divulgador del coneixement científic Eduard Punset, com a científic que no és, ha donat la definició de la paraula "Amor".
A la interessant i complicada pregunta del presentador Andreu Buenafuente: què és l'amor? (minut 43:47), la interessant resposta del multicultipluriidiomàtic advocat, economista i divulgador Eduard Punset ha estat aquestes declaracions fetes per una espiroqueta fa tres mil milions d'anys: "espiroqueta,espiroqueta, ¿ por qué no te quedas conmigo?", perquè anava més de pressa (minut 44:10, més brillantment en el minut 44:38), o quan l'espiroqueta en veure passar una altra cèl.lula que resistia millor la radiació incipient de la Terra li va dir: "oxígeno, oxígeno,¿por qué no te quedas conmigo y así los dos resistiremos?"(minut 45)."Total que van anar quedant, i ahir o abans d'ahir els organismes unicel.lulars es van ajuntar i van fer els organismes multicel.lulars, molt més grans,com nosaltres, com l'espècie humana...".
En definitiva que, al final de la conversa sobre aquest tema, a la pregunta aclaridora d'en Buenafuente: " allò que l'espiroqueta diu:"oxígeno, oxígeno",era amor?", en Punset contesta : ""claro", perquè ella estava sola i el que estava dient era: "estic "aterrada", tinc molta por, queda't amb mi".
I d'aquí la cosa ha lliscat cap el noi que ha de rentar plats per garantir la supervivència.
Inquietant la dada que ha donat en Punset sobre l'augment de psicòpates en el món.Som 7.000 milions d'habitants i diu que un de cada cent és psicòpata!.
I es que quan s'ajunten les arts amb la ciència i la qualitat el resultat és d'una bellesa sublim,exquisida,natural.
No us sembla?.
MORTAL LOUCURA
Na oração, que desaterra … a terra, Quer Deus que a quem está o cuidado … dado, Pregue que a vida é emprestado … estado, Mistérios mil que desenterra … enterra.
Quem não cuida de si, que é terra, … erra, Que o alto Rei, por afamado … amado, É quem lhe assiste ao desvelado … lado, Da morte ao ar não desaferra, … aferra.
Quem do mundo a mortal loucura … cura, A vontade de Deus sagrada … agrada Firmar-lhe a vida em atadura … dura.
O voz zelosa, que dobrada … brada, Já sei que a flor da formosura, … usura, Será no fim dessa jornada … nada.
Es tractaran temes molt interessants. No us ho perdeu!.
Recordeu que:"Les grans epidèmies modernes.La lluita de l'home contra els enemics invisibles"no és pas un títol d'un llibre de ciència ficció.Perquè l'experiència ens demostra que d'enemics invisibles , microbis petits i grans, el món real n'és ple.
L'any passat quan vaig anar a Londres vaig aprofitar per visitar la National Portrait Gallery , recomanable a tots aquells que els hi agradi mirar un retrat i veure-hi en ell, el món del retratat.
Quan vaig veure el retrat de Charles Darwin dins d'aquella sala juntament amb els retrats d'altres científics, la parada va ser obligada. Em va costar marxar d'aquell indret.
L'A.Mantis Religiosa tria al mascle més intel.ligent per reproduir-se?. Al més apte sexualment?. O tria al que té major massa corporal i que només ella sap que li donarà més energia per poder tenir una millor i major descendència i per tant una més gran probabilitat de supervivència per a ella i la seva prole?.
El mascle que decideix aparellar-se primer amb ella és el més intel.ligent?. O els més intel.ligents decideixen tenir una massa corporal inferior i ser més lletjos en benefici de la seva pròpia supervivència.
Perquè el que està clar és que aquests dos estan condemnats a no viure mai junts!. És un tipus d'amor molt particular. I el que també sembla que està clar és que , aquest mascle tan corpulent i tan maco que està per menjar-se'l viu i que no es pot resistir a la crida de les feromones que emet la femella en zel, és més altruïsta. Però també més tonto eh?.
En "Don Juan" no sé si el van crear corpulent , però en Giacomo Casanova no tenia cap problema per aparellar-se. I no moria mai després de fer-ho!. Un dia però, es va morir, tot ell vull dir, deixant 27 anys de la seva vida sense poder explicar en el llibre que més èxit tindria de tots els que va escriure, Histoire de ma vie ,la seva autobiografia. Qui sap quantes a.mants, a part de les 132 que ell va dir haver conquerit, hauria acabat conquerint.
Encara que, si fem cas a la frase "els anys no perdonen", potser Casanova la va deixar més que acabada la seva autobiografia.
Els seductors i seductores, no solen explicar el nombre de fracassos en les seves volgudes conquestes, ni tampoc el nombre de vegades que són ells o elles els conquerits o conquerides.
Però si que se sap en canvi que, en molts casos, tots ells acaben els seus dies en la soledat.
No recordo que mai a Blanes es fes una presentació d'un llibre, d'un autor no consagrat, amb més de dues-centes persones a la sala.I si m'equivoco ja em perdonareu.
L'èxit d'assistència va suposar, superar les espectatives amb escreix.
Tant l'autor del llibre com els organitzadors de la vetllada, ens sentim molt complaguts.
I estem doblement satisfets per la resposta del públic assistent i pel caire informal i familiar que van saber transmetre els presentadors de Salvador Macip i de la seva obra, l'escriptor Sebastià Roig i el periodista Marc Pérez,que van estar brillants.
Agraïm a en Salvador la disponibilitat que va tenir en tot moment i la seva bona manera de fer.
Si teniu ganes de saber què va passar, aquí us deixo el video casolà gravat in situ i sense editar.
Disculpeu les deficiències tècniques d'una filmació on s'ha prioritzat el fet de conservar el contingut íntegre de la vetllada.
És el que té el directe :-)
En Salvador va signar tants llibres ( es van esgotar), que el dit li feia mal.
Quan cou, cura i quan pica, madura.
Per tal que em tranquilitzi un xic amb les seves explicacions, jo penso anar-hi. Tot i que sé que corro el risc de sortir de la vetllada, immortal, sana i perfecta.
Per a qui també vulgui córrer el risc , i sabent que en Salvador és una persona polifacètica , que es prepari per a aprendre un xic més de ciència, de literatura i de música.
Esteu tots convidats!.
Aquí teniu l'entrevista que en Xavier Sardà li va fer quan estava investigant sobre el càncer a l'hospital Mount Sinai de Nova York.
L'Any Internacional de la Patata , ha arribat a Europa ,de ple, aquest mes de maig. De la patata s'han dit tantes coses. És difícil tractar aquest tema sense tenir en compte moltes variables. Cal tractar-lo doncs, en conjunt, així tindrem una major perspectiva de la patata.
