
Avui, el dia, era ideal.
Plovia.
Feia dies que no pintava. Anys, per ser sincera.
Un col.lapse mental va impedir fer circular els colors en el meu cervell.
Bé, mentida, hi circulaven, però no arribaven fins a la meva mà.
Els colors es quedaven en el cervell i no baixaven.
Allà s'ho passaven la mar de bé.
Però i la mà.?
La mà ara tremola.Massa temps sense practicar.
El cervell la renya, la mà fa el que pot.
En un moment donat acabo la feina per avui, s'ha d'assecar la pintura , no puc continuar.
La mà sembla que , finalment, ha respost.
M'animo a començar un nou quadre demà mateix. Mentrestant aquest s'assecarà.Encara no l'he acabat , l'ull ha de ser més penetrant, més intensament penetrant.Més potent.
Potser un xic de negre d'ivori i una mica de groc de cobalt. No, un xic de marró Van Dyck i blanc de titani.El contrast quedarà bé. Sí.Doncs potser un xic de blau phtalo i groc de nàpols.Ara no puc pensar,primer s'ha d'assecar i llavors veuré quin és el millor contrast.
Demà serà l'hora de pintar una nova història. Haig de dir tantes coses...
Tinc poques hores per confeccionar mentalment el nou quadre. No faré cap esbós. Aquesta vegada no. Ara tinc la ment clara.