Mostrando entradas con la etiqueta Auditori de Girona. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Auditori de Girona. Mostrar todas las entradas
5.10.10
Únic concert a Catalunya.Katia i Marielle Labèque.
"Sens dubte, la presència al nostre escenari d'aquestes dues dames del teclat serà un dels moments màgics de la temporada. Elegants, temperamentals, enèrgiques i en una perfecta sincronització, aquestes dues germanes són aclamades com el millor duet de piano del món. Després d'una carrera de més de dues dècades i d'alguns anys d'absència dels escenaris catalans, visiten casa nostra per recuperar un dels seus treballs més reconeguts: la música de Ravel i la transcripció per a dos pianos de la suite Ibèria d'Albéniz."
No us les perdeu!.
11.11.09
Amb la mirada posada cap a Orient.
Recordo com si fos ahir el dia que vaig conèixer a Ryuichi Sakamoto.
Al cinema.Fa 26 anys.
Va ser a la pel.lícula "Feliç Nadal Mr. Lawrence".La seva bellesa oriental em va agradar de seguida.Recordo que destacava dels altres actors, entre d'altres coses, perquè la seva imatge física resultava impecable.Jo tenia una edat molt impressionable.Crec que l'edat reglamentària per a una cosa així.
Al final de la pel.lícula, en els crèdits, el seu nom va aparèixer dues vegades.Com a actor i com a compositor de la banda sonora.
Així que no vaig trigar gaire en comprar-me el disc de vinil d'aquella delicada música.Disc que encara conservo però que ja no puc escoltar.
Aquest passat diumenge per la tarda, vaig rebre informació sobre la programació de l'Auditori de Girona .Vaig veure que el proper diumenge 15 de novembre a les 19h., Ryuichi Sakamoto hi presentarà el seu darrer disc , a banda d'interpretar obres de la seva producció i peces clàssiques de diferents autors ,en l'única actuació que farà a Catalunya, en la seva primera gira en solitari per Europa des de l'any 2000.
El primer pensament que vaig tenir va ser comprovar, informàticament, si les localitats estaven exhaurides.Només van caldre uns instants per a saber que no ho estaven i que les que quedaven estaven en un lloc on l'espectacle seria visible,audible i disfrutable.Així que dit i fet.En un tres i no res i per un preu assequible tenia en perspectiva poder veure ,de prop, a aquell actor tan jove en el meu record i escoltar i sentir l'art d'un excel.lent pianista i compositor.
Diumenge veuré a un home gran que actuarà en directe i a un artista que no ha parat de créixer amb el temps.
Així ho espero i ho desitjo.
Al cinema.Fa 26 anys.
Va ser a la pel.lícula "Feliç Nadal Mr. Lawrence".La seva bellesa oriental em va agradar de seguida.Recordo que destacava dels altres actors, entre d'altres coses, perquè la seva imatge física resultava impecable.Jo tenia una edat molt impressionable.Crec que l'edat reglamentària per a una cosa així.
Al final de la pel.lícula, en els crèdits, el seu nom va aparèixer dues vegades.Com a actor i com a compositor de la banda sonora.
Així que no vaig trigar gaire en comprar-me el disc de vinil d'aquella delicada música.Disc que encara conservo però que ja no puc escoltar.
Aquest passat diumenge per la tarda, vaig rebre informació sobre la programació de l'Auditori de Girona .Vaig veure que el proper diumenge 15 de novembre a les 19h., Ryuichi Sakamoto hi presentarà el seu darrer disc , a banda d'interpretar obres de la seva producció i peces clàssiques de diferents autors ,en l'única actuació que farà a Catalunya, en la seva primera gira en solitari per Europa des de l'any 2000.
El primer pensament que vaig tenir va ser comprovar, informàticament, si les localitats estaven exhaurides.Només van caldre uns instants per a saber que no ho estaven i que les que quedaven estaven en un lloc on l'espectacle seria visible,audible i disfrutable.Així que dit i fet.En un tres i no res i per un preu assequible tenia en perspectiva poder veure ,de prop, a aquell actor tan jove en el meu record i escoltar i sentir l'art d'un excel.lent pianista i compositor.
Diumenge veuré a un home gran que actuarà en directe i a un artista que no ha parat de créixer amb el temps.
Així ho espero i ho desitjo.
4.2.08
Fantàstic concert dels Antònia Font
El dia: diumenge 3 de febrer (un mes que m'agrada especialment.)
L' hora: les 19 ( un número que em persegueix des del dia que vaig nèixer.)
El lloc: l'Auditori de Girona ( una ciutat que conec des de la meva infantesa.)
El concert: l'estrena a Catalunya del nou àlbum "Coser i Cantar" del grup mallorquí de pop català, els Antònia Font. Els acompanya, simfònicament parlant, l'Orquestra de Girona.
Tot preparat a la sala simfònica.
Comença el concert amb el tema que ja s'intuïa: "Mecanismes".
Al cap d'una estona i d'unes agradables cançons, el públic comença a acompanyar als músics amb cops de palmells.
En un determinat moment arriba la famosa "Alegria", aquí el públic ja comença a cantar.
Després amb "Astronauta Rimador", la veu Pau Debon, s'aixeca del seu tamboret alt, per primera vegada , per deixar anar una descàrrega d'adrenalina musical mentre canta el tema , deixant pas al final de la seva actuació a uns minuts de música electrònico-simfònica que dóna corrent a tota la gent i que no deixa indiferent a ningú. Amb Astronauta Rimador doncs, aconsegueixen pujar moltíssim el caliu que ja hi havia a la sala.
I després de varies peces, recull de tres dels seus àlbums: Alegria, Taxi i Batiscafo Katiuscas, acaben teòricament el concert amb la cançó: "Batiscafo Katiuscas".
A partir d'aquí, el públic no pensa marxar de la sala sense un bis.
Es fan pregar, però al final l'ofereixen i són generosos.
És un bis llarg per a satisfacció nostra.
En definitiva un concert esplèndid, amb un repertori de vint temes molt ben trobat, un bis de 4 peces molt complaent, i un final apoteòsic repetint dos dels temes que ja havien cantat durant el concert ,"Alegria" i "Wa Yeah",però que ara ho farien conjuntament amb tot el públic que estava exultant d'alegria i en bona predisposició per a cantar, ballar, aplaudir rítmicament, xiular d'entusiasme i saltar d'emoció.
Dues hores de concert on ,al final, clavells blancs i vermells van volar des del públic fins els músics.
Un públic satisfet , uns músics satisfets.
La Sala Simfònica va acabar sent l'escenari d'una sola veu.
Recomanable cent per cent per a qui vulgui seguir als Antònia Font en aquesta gira que faran per a presentar el seu últim treball de poesia i d'astronomia, de simfonisme i de pop , i que ahir van encetar a la Sala Simfònica de l'Auditori de Girona.
Tot un espectacle de llum, color, i sobretot de so.
L' hora: les 19 ( un número que em persegueix des del dia que vaig nèixer.)
El lloc: l'Auditori de Girona ( una ciutat que conec des de la meva infantesa.)
El concert: l'estrena a Catalunya del nou àlbum "Coser i Cantar" del grup mallorquí de pop català, els Antònia Font. Els acompanya, simfònicament parlant, l'Orquestra de Girona.
Tot preparat a la sala simfònica.
Comença el concert amb el tema que ja s'intuïa: "Mecanismes".
Al cap d'una estona i d'unes agradables cançons, el públic comença a acompanyar als músics amb cops de palmells.
En un determinat moment arriba la famosa "Alegria", aquí el públic ja comença a cantar.
Després amb "Astronauta Rimador", la veu Pau Debon, s'aixeca del seu tamboret alt, per primera vegada , per deixar anar una descàrrega d'adrenalina musical mentre canta el tema , deixant pas al final de la seva actuació a uns minuts de música electrònico-simfònica que dóna corrent a tota la gent i que no deixa indiferent a ningú. Amb Astronauta Rimador doncs, aconsegueixen pujar moltíssim el caliu que ja hi havia a la sala.
I després de varies peces, recull de tres dels seus àlbums: Alegria, Taxi i Batiscafo Katiuscas, acaben teòricament el concert amb la cançó: "Batiscafo Katiuscas".
A partir d'aquí, el públic no pensa marxar de la sala sense un bis.
Es fan pregar, però al final l'ofereixen i són generosos.
És un bis llarg per a satisfacció nostra.
En definitiva un concert esplèndid, amb un repertori de vint temes molt ben trobat, un bis de 4 peces molt complaent, i un final apoteòsic repetint dos dels temes que ja havien cantat durant el concert ,"Alegria" i "Wa Yeah",però que ara ho farien conjuntament amb tot el públic que estava exultant d'alegria i en bona predisposició per a cantar, ballar, aplaudir rítmicament, xiular d'entusiasme i saltar d'emoció.
Dues hores de concert on ,al final, clavells blancs i vermells van volar des del públic fins els músics.
Un públic satisfet , uns músics satisfets.
La Sala Simfònica va acabar sent l'escenari d'una sola veu.
Recomanable cent per cent per a qui vulgui seguir als Antònia Font en aquesta gira que faran per a presentar el seu últim treball de poesia i d'astronomia, de simfonisme i de pop , i que ahir van encetar a la Sala Simfònica de l'Auditori de Girona.
Tot un espectacle de llum, color, i sobretot de so.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)