Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor i periodista mallorquí, en l'article "Confessions d'un canalla" que ha escrit avui en el diari AVUI, no té cap problema , d'entrada, en veure a "Momssen" a la gran pantalla.
Així diu:
"Si Guy Ritchie, el director i guionista de Lock and Stock i de Snatch: porcs i diamants, fos català, potser es plantejaria adaptar al cine aquesta novel·la de Jaume Puig (Blanes, 1962)".
Continua l'article fent una descripció del protagonista de la novel.la :
..." es comporta com un animal salvatge amb corbata: sempre fidel a les pròpies pulsions,sense la restricció del més mínim sentit de la moral i sempre disposat a cedir a les temptacions més negres i pecaminoses"...
..." la manera com aquest s'expresa ja ens mostra perfectament el caràcter.Canalla, cruel, i sentenciós,Momssen és un compendi de tots els vicis, baixeses, i crims imaginables.Tanmateix té un punt d'ingenuïtat que el fa fascinadorament pintoresc.Vull dir que és tan desenfadat i truculent que fa gràcia.I que resulta més risible que perillós,més transtornat i delirant que"....
Segons Pere Antoni Pons és un encert d'en Jaume Puig presentar la novel.la com:
" una confessió , directa i sense manies, puerilment descarnada, del mateix protagonista."
Quan fa referència a l'argument, diu:
..." l'argument és un còctel en què es barregen molts personatges i esdeveniments habituals en les cròniques de successos dels diaris."...
..." entre aquest personatges, Momssen intenta treure el màxim profit del que li passa-per a ell, la veritat mai no coincideix amb els seus interessos- i tracta de realitzar el seu gran somni: publicar la novel.la que ha escrit i convertir-se en un escriptor famós."...
Finalment, arriba a la conclusió que Momssen és: "Un protagonista satíric que podria ser real".
M'afegeixo a la seva conclusió final, com no podia ser de cap altra manera.
I per això mateix tampoc estic d'acord amb l'autor de l'article quan diu:"em sembla evident que Puig ha confegit una novel.la sense pretensions"..., senzillament perquè no em sembla ajustat a la realitat.
La seva frase final: "Una dutxa d'antipedanteria",no podia ser més encertada.La trobo meravellosa.
Podeu llegir l'article sencer ,
aquí.
