Mostrando entradas con la etiqueta comunicació. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta comunicació. Mostrar todas las entradas
27.5.11
Indignats-Desallotjament per la força de la Plaça Catalunya.Prou, prou, prou!. Feu córrer aquest vídeo ,si us plau!
Actualització (20:23): fa una hora que The New York Times ha publicat, al twitter, la notícia : "Police Clash With Protesters in Barcelona", amb vídeos molt il.lustratius del què no hauria d'haver passat mai!!!.
I en Felip Puig dient que tornaria a donar les mateixes ordres?.
I l'Artur Mas, el President de la Generalitat, s'ho mirarà i prou?.
Què se n'ha fet de la democràcia on la gent es podia manifestar, concentrar, lliurement, pacíificament, sense que hi hagéssin coaccions, represàlies ni violència gratuïta per part de la policia?.
On són els polítics que ens han de representar al món amb el sou que els hi paguem?.
Em faria vergonya ser polític actualment!!!.
12.4.11
"Momssen" de Jaume Puig, entre les 24 destacades apostes editorials per a aquest Sant Jordi 2011.
La novel.la "Momssen" de Jaume Puig, volum número 11 de la "Col.lecció Vela de ganivet" d'Acontravent Editors, ha estat triada per UNX1 com una de les 24 destacades apostes editorials per a aquest Sant Jordi 2011.
Penseu que aquest Sant Jordi traurà foc pels ullals!.I recordeu que el període per participar en les preguntes de la campanya Sant Jordi 2011 d'Òmnium Cultural té com a data final aquest divendres 15 d'abril.
Suposo que, a hora d'ara, ja teniu clar quin és el millor llibre per llegir, per regalar, per recomanar, per a la Diada de Sant Jordi i per a qualsevol diada de l'any.
14.3.11
Ràdio Marina entrevista a Jaume Puig. "A Blanes no gosaria fer broma sobre Ruyna"
En Francesc Fàbrega de Ràdio Marina ens regalava, el passat 7 de març, un article sobre la presentació de "Momssen" a Blanes i una interessant entrevista al seu autor Jaume Puig.
Uns fragments de l'article:
..."L’autor confessa haver escrit “Momssen” d’una tongada, en un estat proper a la il.luminació, per no dir de possessió. La va acabar fa més d’un any, i va decidir enviar-la a una editorial per correu electrònic. A l’editor li va entusiasmar, i va decidir publicar-la.
La novel.la ha sortit a la venda aquest mes de febrer. La primera presentació es va fer a la Llibreria 22 de Girona. La segona ha tingut lloc aquest cap de setmana al Centre Catòlic de Blanes. Els encarregats de presentar-la van ser el seu editor, Quim Torra, i el periodista Marc Pérez. Tots dos van coincidir a destacar el to radical de la novel.la, així com la seva bona factura, i el fet que ‘enganxa des de la primera pàgina’. Un immillorable debut literari."
Us deixo l'enllaç on podreu llegir l'article sencer i escoltar les paraules de Jaume Puig.
Francesc Fàbrega entrevista Jaume Puig (1a part)
Francesc Fàbrega entrevista Jaume Puig (2a part)
Uns fragments de l'article:
..."L’autor confessa haver escrit “Momssen” d’una tongada, en un estat proper a la il.luminació, per no dir de possessió. La va acabar fa més d’un any, i va decidir enviar-la a una editorial per correu electrònic. A l’editor li va entusiasmar, i va decidir publicar-la.
La novel.la ha sortit a la venda aquest mes de febrer. La primera presentació es va fer a la Llibreria 22 de Girona. La segona ha tingut lloc aquest cap de setmana al Centre Catòlic de Blanes. Els encarregats de presentar-la van ser el seu editor, Quim Torra, i el periodista Marc Pérez. Tots dos van coincidir a destacar el to radical de la novel.la, així com la seva bona factura, i el fet que ‘enganxa des de la primera pàgina’. Un immillorable debut literari."
Us deixo l'enllaç on podreu llegir l'article sencer i escoltar les paraules de Jaume Puig.
Francesc Fàbrega entrevista Jaume Puig (1a part)
Francesc Fàbrega entrevista Jaume Puig (2a part)
3.3.11
"Momssen" de Jaume Puig, número 1 de la llista dels més venuts.
En el bloc de Jordi Policarp, Els llibres del celler, ens informen de la llista dels deu llibres més venuts del febrer de 2011:
"ELS DEU MÉS VENUTS (Amb la cortesia de la Llibreria 22 de Girona)
"Momssen", número 1 del "Top tres " del febrer de 2011.
21.2.11
Eva Vázquez parla de "Momssen" i el seu autor Jaume Puig, a El Punt Comarques Gironines.
Un excel.lent article d'Eva Vázquez obria ,avui , la secció de Cultura del diari El Punt Comarques Gironines.
Ho feia parlant de "Momssen", una novel.la de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig que A Contra Vent Editors ha publicat a la seva "Col.lecció Vela de ganivet".
"Momssen" comença a caminar per Catalunya.
Avui mateix es presenta a Girona, a la Llibreria 22 a les 20h.
Sort per a l'autor i la seva obra.!
Us deixo amb l'article d'Eva Vázquez, que també podreu llegir aquí.
Ho feia parlant de "Momssen", una novel.la de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig que A Contra Vent Editors ha publicat a la seva "Col.lecció Vela de ganivet".
"Momssen" comença a caminar per Catalunya.
Avui mateix es presenta a Girona, a la Llibreria 22 a les 20h.
Sort per a l'autor i la seva obra.!
Us deixo amb l'article d'Eva Vázquez, que també podreu llegir aquí.
19.2.11
"Momssen" de Jaume Puig.Del Diari de Girona a les llibreries dels Països Catalans.
Des d'aqui felicito al nou escriptor ,en llengua catalana, Jaume Puig .
Per molts anys i endavant amb "Momssen".
Podeu llegir l'article de Daniel Bonaventura del Diari de Girona, aquí.
14.1.11
Primeres accions del 2011
Una gran notícia:"Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per nosaltres".
"Ja és un fet. Quim Torra i Jordi Cortada han presentat una demanda contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg. Fonamenten la seva audaç iniciativa en la vulneració del dret a un procés equitatiu i en la necessària independència dels tribunals, tal com estableix l’article sisè del Conveni Europeu dels Drets Humans. Només cal recordar les ingerències dels partits, les múltiples recusacions, els mandats caducats o el mecanisme de nomenament dels membres del TC per evidenciar-ne la profunda politització. Per això, volen demostrar que la sentència de l’Estatut es va dictar amb infracció del dret a un tribunal imparcial, que s’estimi que l’Estat va violar el dret dels demandants de recórrer la decisió del TC i que, en conseqüència, s’ordeni al Regne d’Espanya que deixi sense efecte la sentència esmentada. Com poden comprovar, l’abast de l’operació de Torra i Cortada no és precisament de curta volada.
L’assalt és quixotesc i té un punt romàntic, però si la demanda prospera i acaba amb èxit posarà l’Estat davant del mirall de les seves pròpies misèries. Quim Torra i Jordi Cortada són els únics demandants, però no estan sols. Tot i que ambdós tenen amplis coneixements del món jurídic, han comptat amb l’assessorament del professors Antoni Abad i Bertrand Mathieu. Encara que no ho vulguin dir gaire, cal explicar que ells han assumit el cost econòmic de tot el procés. No és un cost elevadíssim, de moment, però s’ho han pagat de llurs butxaques i d’algun altre ciutadà honrat.
Però, qui són Quim Torra i Jordi Cortada? Podria dir que són un editor i un advocat, o que són membres de l’associació El Matí. Podria dir que són independentistes o que són persones amb una ètica personal exemplar. També podria dir que el Quim és un gran articulista o que el Jordi és un gran tenor. Encara podria afegir que són amics meus o que els compto dins del grup de les millors persones que conec. Però són tot això i molt més: són ciutadans de Catalunya en el sentit més profund del terme. És únicament amb aquesta condició que s’han sentit atropellats i han decidit fer ús dels mecanismes legals per corregir aquesta situació. És tan senzill com sorprenent que no se li hagi passat pel cap a ningú més. Ens han donat una lliçó.
Segons sembla, les parts implicades en el procés no podien recórrer davant d’Estrasburg. Tampoc no hi poden recórrer els partits ni les associacions legalitzades. El Tribunal Europeu dels Drets Humans només admet les demandes presentades pels ciutadans. En tot cas, això no és excusa: si un dels partits o institucions afectades hagués volgut dur la qüestió fins les darreres conseqüències, podria haver instat alguns militants a presentar-hi una demanda. Potser hauria estat l’obligació del govern, d’aquest o de l’anterior. Però no hi fa res. Recordo aquelles proclames de la Guerra Civil: “Atenció catalans! Hi ha perill de bombardeig. Aneu als vostres refugis amb calma i serenitat. La Generalitat vetlla per vosaltres”. Ara hauria de ser: “Atenció catalans! Hi ha perill d’injustícia. Aneu a l’Ateneu Barcelonès amb calma i serenitat. Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per vosaltres”.
Jaume Clotet
L’assalt és quixotesc i té un punt romàntic, però si la demanda prospera i acaba amb èxit posarà l’Estat davant del mirall de les seves pròpies misèries. Quim Torra i Jordi Cortada són els únics demandants, però no estan sols. Tot i que ambdós tenen amplis coneixements del món jurídic, han comptat amb l’assessorament del professors Antoni Abad i Bertrand Mathieu. Encara que no ho vulguin dir gaire, cal explicar que ells han assumit el cost econòmic de tot el procés. No és un cost elevadíssim, de moment, però s’ho han pagat de llurs butxaques i d’algun altre ciutadà honrat.
Però, qui són Quim Torra i Jordi Cortada? Podria dir que són un editor i un advocat, o que són membres de l’associació El Matí. Podria dir que són independentistes o que són persones amb una ètica personal exemplar. També podria dir que el Quim és un gran articulista o que el Jordi és un gran tenor. Encara podria afegir que són amics meus o que els compto dins del grup de les millors persones que conec. Però són tot això i molt més: són ciutadans de Catalunya en el sentit més profund del terme. És únicament amb aquesta condició que s’han sentit atropellats i han decidit fer ús dels mecanismes legals per corregir aquesta situació. És tan senzill com sorprenent que no se li hagi passat pel cap a ningú més. Ens han donat una lliçó.
Segons sembla, les parts implicades en el procés no podien recórrer davant d’Estrasburg. Tampoc no hi poden recórrer els partits ni les associacions legalitzades. El Tribunal Europeu dels Drets Humans només admet les demandes presentades pels ciutadans. En tot cas, això no és excusa: si un dels partits o institucions afectades hagués volgut dur la qüestió fins les darreres conseqüències, podria haver instat alguns militants a presentar-hi una demanda. Potser hauria estat l’obligació del govern, d’aquest o de l’anterior. Però no hi fa res. Recordo aquelles proclames de la Guerra Civil: “Atenció catalans! Hi ha perill de bombardeig. Aneu als vostres refugis amb calma i serenitat. La Generalitat vetlla per vosaltres”. Ara hauria de ser: “Atenció catalans! Hi ha perill d’injustícia. Aneu a l’Ateneu Barcelonès amb calma i serenitat. Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per vosaltres”.
Jaume Clotet
24.12.10
Algú que hi entengui a la sala?
Ja n'hi ha prou d'enganys.
Els nostres polítics pensen que és millor enredar al poble català.
Què faran els responsables d'ensenyament a Catalunya?.
Què faran els responsables del Govern a Catalunya?
Algun/a professor/a de llengua i literatura castellana ,que viu i treballa a Catalunya, deu estar saltant d'alegria en aquests moments.Com d'altres, suposo.Perquè ara també podran donar classes de matemàtiques en castellà, si en saben, és clar.
Quina vergonya.
10.9.10
Es veu bé?.Està clar?.Que tingueu una bona Diada Nacional.
Demà hi ha una convocatòria molt important a Barcelona, la capital de Catalunya, el nostre país.
I com que s'ha d'anar a la ciutat per aprendre dels que en saben, jo demà hi aniré.
Noti's que l'eslògan de la manifestació convocada per a demà a les 17.30h. a la Plaça Urquinaona i que continuarà pel lateral del Passeig Lluís Companys i acabarà al Passeig de Pujades davant de l’entrada al Parc de la Ciutadella, ja no és el del 10 de juliol d'enguany.Ara a més de decidir com a Nació que som,VOLEM ESTAT PROPI!.
Si us hi voleu afegir aquí us deixo la informació necessària , perquè és important no perdre's en el camí i per a que pugueu seguir les activitats programades .
Sapigueu que aquesta vegada tampoc estarem sols. Llegiu les entitats que s'hi han adherit i sobretot no us salteu la primera.
Hi podreu llegir ,també, el manifest que serà llegit al final de la manifestació per Jaume Cabré, darrer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
I tal com acabarà ell, acabo jo:
"Perquè el nostre futur ens pertany només a nosaltres: Som una Nació, volem Estat propi!."
9.9.10
"Onqotô"
I es que quan s'ajunten les arts amb la ciència i la qualitat el resultat és d'una bellesa sublim,exquisida,natural.
No us sembla?.
MORTAL LOUCURA
Na oração, que desaterra … a terra,
Quer Deus que a quem está o cuidado … dado,
Pregue que a vida é emprestado … estado,
Mistérios mil que desenterra … enterra.
Quem não cuida de si, que é terra, … erra,
Que o alto Rei, por afamado … amado,
É quem lhe assiste ao desvelado … lado,
Da morte ao ar não desaferra, … aferra.
Quem do mundo a mortal loucura … cura,
A vontade de Deus sagrada … agrada
Firmar-lhe a vida em atadura … dura.
O voz zelosa, que dobrada … brada,
Já sei que a flor da formosura, … usura,
Será no fim dessa jornada … nada.
Gregório de Matos
No us sembla?.
MORTAL LOUCURA
Na oração, que desaterra … a terra,
Quer Deus que a quem está o cuidado … dado,
Pregue que a vida é emprestado … estado,
Mistérios mil que desenterra … enterra.
Quem não cuida de si, que é terra, … erra,
Que o alto Rei, por afamado … amado,
É quem lhe assiste ao desvelado … lado,
Da morte ao ar não desaferra, … aferra.
Quem do mundo a mortal loucura … cura,
A vontade de Deus sagrada … agrada
Firmar-lhe a vida em atadura … dura.
O voz zelosa, que dobrada … brada,
Já sei que a flor da formosura, … usura,
Será no fim dessa jornada … nada.
Gregório de Matos
10.7.10
Només queda un camí per continuar existint.
Ja noto la vostra presència, la vostra companyia, la vostra il.lusió, el vostre caliu.
Sento les vostres veus i les vostres ganes de continuar existint pels segles dels segles ,amén.
Unes ganes que també són les meves i que encara que faltin hores per a la manifestació a Barcelona, tan gran és la sensació que tinc que serà un èxit i el començament d'un camí sense retorn, que m'emociona saber que al final del camí només hi podem trobar un premi. El premi.El premi al nostre esforç: un poble que viurà amb la llibertat que ara no té, que li van prendre fa masses segles ja; uns fills que tindran un futur millor que el nostre i que ningú els hi pot negar.Espanya tampoc.
Som-hi!.
Comencem a caminar.
Sento les vostres veus i les vostres ganes de continuar existint pels segles dels segles ,amén.
Unes ganes que també són les meves i que encara que faltin hores per a la manifestació a Barcelona, tan gran és la sensació que tinc que serà un èxit i el començament d'un camí sense retorn, que m'emociona saber que al final del camí només hi podem trobar un premi. El premi.El premi al nostre esforç: un poble que viurà amb la llibertat que ara no té, que li van prendre fa masses segles ja; uns fills que tindran un futur millor que el nostre i que ningú els hi pot negar.Espanya tampoc.
Som-hi!.
Comencem a caminar.
8.7.10
Avui el vídeo, dissabte la manifestació a Barcelona.Per Catalunya!
SOMNIEM
SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...
SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
Lluís Llach. "Somniem".1979
7.7.10
“Som una nació. Nosaltres decidim”.
Feia tants anys que la gallineta cantava sense parar
que l'altre dia afònica es va quedar.
Però la gallineta que d'ous hi entenia bastant
es va automedicar pitant.
Farta com estava de sentir a parlar
de la potassa de la farmacèutica de moda,
es va preparar un remei casolà
amb els ingredients que tenia a mà.
Amb tanta eficàcia va barrejar
els rovells d'ous calents del dia
amb el suc d'una llimona esgrogueïda,
que ara mateix ja torna a cantar.
23.6.10
Homenatge a Vicenç Ferrer
"Apreciados colaboradores,
El próximo sábado 19 de junio es el primer aniversario del fallecimiento de Vicente Ferrer. En Anantapur se vivirá una ceremonia simbólica multitudinaria para recordar su figura y su trabajo, así como los grandes avances del programa de desarrollo integral pionero que él empezó hace cuarenta años.
En nuestra web podréis encontrar el mismo sábado imágenes e información actualizada sobre el desarrollo del homenaje, facilitadas por el equipo de la Fundación en la India.
Algunos de los medios de comunicación se harán eco estos días de nuestro trabajo, lo que supone una oportunidad para informar y sensibilizar a la población española sobre la situación de las comunidades más pobres de la India y recabar apoyos para nuestros proyectos en Andhra Pradesh.
Telecinco emitirá el mismo sábado, a partir de las 21.45 horas, un programa especial con el que la cadena quiere también avalar la candidatura de la Fundación al premio Nobel del la Paz. La emisión se realizará desde el plató de La Noria y será conducida por Mercedes Milà y Jordi González, que en 1997 ya dirigió con éxito otro programa especial, en el que participó Vicente Ferrer vía satélite.
Por otro lado, un equipo del programa Informe Semanal de Televisión Española, encabezado por Zulema Larripa, subdirectora del programa, se encuentra estos días en Anantapur para rodar un reportaje sobre los avances en nuestros proyectos. El reportaje se emitirá el próximo día 26 a las 21,30 horas. Además, elaborarán contenidos para emitir por el Canal Internacional de TVE y también para los Telediarios (en el caso de las informaciones sobre el acto de Homenaje en India).
Esperamos que todo ello suponga un nuevo impulso para la Fundación y sirva para que más personas se sumen a nuestro proyecto.
Aprovecho esta ocasión para saludaros afectuosamente,
Jordi Folgado,
Director General de la Fundación Vicente Ferrer."
7.6.10
Presentació del llibre de poemes "Esquinas de arena" de Nadine Garralda a Girona
Demà ,dia 8 a les 20h., a la LLibreria 22 de Girona, Jorge Morales i J.M.Fonalleras presentaran el llibre de poemes "Esquinas de arena" de na Nadine Garralda, amb pròleg de J.M.Fonalleras i il.lustració de portada de Fina Fontrodona. Editat per "El Llop Ferotge".
Tenint en compte totes aquestes dades i que conté una selecció de 25 dels seus millors poemes,ja podeu córrer a comprar aquesta peça única perquè ,sinó, us quedareu sense obra d'art.
El minut de glòria està a punt d'arribar per na Nadine Garralda.
Jo,em conformo amb 007 segons.
Des d'aquí ,agraeixo a l'editor Jorge Morales que hagués pensat en mi ,ara fa sis mesos.Moltes gràcies.
Punts de venda del llibre:
A Barcelona: Llibreria Central del Raval i Central del c/ Mallorca .
A Girona: LLibreria 22 i Llibreria Context.
3.6.10
Presentació de la revista "El llop ferotge" a Girona.
"En esta entrega, presentamos una muestra del trabajo poético de Anna Mera Giralt, Ariadna Gómez, Ramón Bartrina, Caye Gómez, Azahara Cerezo, David Casadellà, Marcin Swiostek, Consol Vidal, Elvira de los Ángeles, Maria Rosa Cullell, Francesc Cañas y Ramón Alabau Pellicer. También ilustraciones de Fina Fontrodona, Oriol Tuca y un retrato de Nicanor Parra realizado por el pintor californiano Cecil Gaspar, quien desde la tropical Costa Rica continúa colaborando para el Llop"...
..."Pero, sin duda, más allá de los temas que nos faltan (Breton y la antología del humor negro, la aportación inglesa, etc.) ofrecemos una selección de textos sobre autores y temas en los cuales no hay pérdida: Jaume Puig escribe sobre la ironía subyacente en la obra del escritor austriaco Thomas Bernhard; Carles Cassú, “Kasku”, nos ofrece unos pincelazos sobre Una propuesta modesta, de Jonathan Swift; Josep Maria Uyà repasa los conceptos sobre el humor y la metafísica en autores argentinos como Macedonio Fernández y J.L. Borges, y su contrapartida en la literatura catalana contemporánea; Alexandre Nunes de Oliveira nos traslada a la antigüedad clásica en su texto sobre El Satiricón de Petronio y la crónica de “un mundo que fue posible.
Especial mención queremos hacer a nuestro inolvidable compañero Albert Compte, cofundador del Llop y autor de una obra poética y en prosa anclada completamente en el Humor y en la Ironía, de la cual ofrecemos una nueva muestra, además de fotografías desconocidas para la mayoría de los lectores.
Por último, un pequeño homenaje a Don Nica, como se le llama afectuosamente en Chile al poeta Nicanor Parra, ¡que este año 2010 cumple la edad de 96 años! Poeta grande donde los haya, egregio introductor del Humor y la Ironía en la poesía contemporánea, despreciado en su momento por los poderes fácticos de todos los signos, hoy vive una tercera o cuarta juventud, celebrando en vida el triunfo de su poesía. Efectivamente, las repercusiones de su obra poética no paran de extenderse, siendo leída y valorada por atónitos nuevos lectores. Entre otros, gracias al impulso generoso dado por Roberto Bolaño, quien lo señaló como maestro y lo dio a conocer en España entre editores, poetas y críticos, en 2006 se ha publicado el primer tomo de sus Obras Completas & algo + (1935-1972), en edición de Niall Binns, al cuidado de Ignacio Echevarría; y este año se ha editado para toda España y Latinoamérica “Parranda larga”, voluminosa antología compilada por Elvio E. Gandolfo, que recoge lo mejor de sus poemas y “artefactos”. De este modo, publicamos sobre Parra textos de Bruno Montané y Carlos Almonte, donde se valora y comenta positivamente su obra, y un artículo de 1962 firmado por el Padre Salvatierra, sacerdote capuchino e influyente crítico literario chileno, quien escribió lapidariamente sobre Versos de Salón, para hacer un contrapunto y ver el precio que muchas veces toca pagar cuando se innova en arte y literatura."
Jorge Morales
Demà 4 de juny a les 21h., gran festa-presentació del número 11 de la revista d'art i poesia "El llop ferotge" ,al Pati de la Casa de Cultura de Girona.
Serà una gran festa dedicada a l'art i a la literatura.Amb un recital de la poesia dels poetes abans esmentats ,una actuació de dansa contemporània a càrrec de l'Ester Puigdemont i la Faktoria d'arts escèniques de Celrà, concerts amb els cantautors Nen Magem, Mariona Font, Kasuality, i dels grups PULPO POP, PEPPERMINT, NADA PARA NADIE i l'actuació especial dels dj's del Sònic Club.
Punts de venda de la revista:
Girona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Llibreria Laie,Documenta
Blanes: Llibreria Sant Jordi (Rambla Joaquim Ruyra, 16)
Aquesta il.lustració no és meva
..."Pero, sin duda, más allá de los temas que nos faltan (Breton y la antología del humor negro, la aportación inglesa, etc.) ofrecemos una selección de textos sobre autores y temas en los cuales no hay pérdida: Jaume Puig escribe sobre la ironía subyacente en la obra del escritor austriaco Thomas Bernhard; Carles Cassú, “Kasku”, nos ofrece unos pincelazos sobre Una propuesta modesta, de Jonathan Swift; Josep Maria Uyà repasa los conceptos sobre el humor y la metafísica en autores argentinos como Macedonio Fernández y J.L. Borges, y su contrapartida en la literatura catalana contemporánea; Alexandre Nunes de Oliveira nos traslada a la antigüedad clásica en su texto sobre El Satiricón de Petronio y la crónica de “un mundo que fue posible.
Especial mención queremos hacer a nuestro inolvidable compañero Albert Compte, cofundador del Llop y autor de una obra poética y en prosa anclada completamente en el Humor y en la Ironía, de la cual ofrecemos una nueva muestra, además de fotografías desconocidas para la mayoría de los lectores.
Por último, un pequeño homenaje a Don Nica, como se le llama afectuosamente en Chile al poeta Nicanor Parra, ¡que este año 2010 cumple la edad de 96 años! Poeta grande donde los haya, egregio introductor del Humor y la Ironía en la poesía contemporánea, despreciado en su momento por los poderes fácticos de todos los signos, hoy vive una tercera o cuarta juventud, celebrando en vida el triunfo de su poesía. Efectivamente, las repercusiones de su obra poética no paran de extenderse, siendo leída y valorada por atónitos nuevos lectores. Entre otros, gracias al impulso generoso dado por Roberto Bolaño, quien lo señaló como maestro y lo dio a conocer en España entre editores, poetas y críticos, en 2006 se ha publicado el primer tomo de sus Obras Completas & algo + (1935-1972), en edición de Niall Binns, al cuidado de Ignacio Echevarría; y este año se ha editado para toda España y Latinoamérica “Parranda larga”, voluminosa antología compilada por Elvio E. Gandolfo, que recoge lo mejor de sus poemas y “artefactos”. De este modo, publicamos sobre Parra textos de Bruno Montané y Carlos Almonte, donde se valora y comenta positivamente su obra, y un artículo de 1962 firmado por el Padre Salvatierra, sacerdote capuchino e influyente crítico literario chileno, quien escribió lapidariamente sobre Versos de Salón, para hacer un contrapunto y ver el precio que muchas veces toca pagar cuando se innova en arte y literatura."
Jorge Morales
Demà 4 de juny a les 21h., gran festa-presentació del número 11 de la revista d'art i poesia "El llop ferotge" ,al Pati de la Casa de Cultura de Girona.Serà una gran festa dedicada a l'art i a la literatura.Amb un recital de la poesia dels poetes abans esmentats ,una actuació de dansa contemporània a càrrec de l'Ester Puigdemont i la Faktoria d'arts escèniques de Celrà, concerts amb els cantautors Nen Magem, Mariona Font, Kasuality, i dels grups PULPO POP, PEPPERMINT, NADA PARA NADIE i l'actuació especial dels dj's del Sònic Club.
Punts de venda de la revista:
Girona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Llibreria Laie,Documenta
Blanes: Llibreria Sant Jordi (Rambla Joaquim Ruyra, 16)
Aquesta il.lustració no és meva
2.6.10
Poesia de qualitat.
..."presentamos también el tercer volumen de nuestra colección de poesía: Esquinas de arena, de Nadine Garralda Hollenberg. Libro prologado por J.M. Fonalleras y con dibujo de portada de la artista Fina Fontrodona.
Esta primavera, entonces, los ferotges estamos de celebración".
Jorge Morales
Las viejas
-¿Usted no se cansa de tanta tristeza?-preguntó Doña Vida a la Muerte.
-¿Tristeza, por qué?.¿A usted quién le dijo que la muerte es triste?-respondió molesta la Vieja.
-¡Mujer!-insistió la Vida- la pérdida y el dolor, el llanto y la angustia...tantos años haciendo sufrir...
-Fíjese usted-atajó la astuta Muerte-quienes sufren son siempre los vivos.Ésos son asunto suyo.
-¡Ah no!-protestó Doña Vida-la culpa la tiene usted.
Doña Muerte inspiró pausadamente y contestó:-La culpa, mi querida amiga, es un concepto tan vivo como los hombres, yo ni siquiera existo en su definición.
-¡Ay, Doña Muerte, es usted retorcida!-suspiró la frágil Vida-. No se moleste, pero a mí su trabajo no me parece digno.
La Muerte esbozó una ligera (y poderosa) sonrisa y respondió:
-De momento, ningún muerto se ha quejado.
Nadine Garralda. "El Llop Ferotge",revista d'art i poesia ,nº10.Girona , tardor 2009
Esta primavera, entonces, los ferotges estamos de celebración".
Jorge Morales
Las viejas
-¿Usted no se cansa de tanta tristeza?-preguntó Doña Vida a la Muerte.
-¿Tristeza, por qué?.¿A usted quién le dijo que la muerte es triste?-respondió molesta la Vieja.
-¡Mujer!-insistió la Vida- la pérdida y el dolor, el llanto y la angustia...tantos años haciendo sufrir...
-Fíjese usted-atajó la astuta Muerte-quienes sufren son siempre los vivos.Ésos son asunto suyo.
-¡Ah no!-protestó Doña Vida-la culpa la tiene usted.
Doña Muerte inspiró pausadamente y contestó:-La culpa, mi querida amiga, es un concepto tan vivo como los hombres, yo ni siquiera existo en su definición.
-¡Ay, Doña Muerte, es usted retorcida!-suspiró la frágil Vida-. No se moleste, pero a mí su trabajo no me parece digno.
La Muerte esbozó una ligera (y poderosa) sonrisa y respondió:
-De momento, ningún muerto se ha quejado.
Nadine Garralda. "El Llop Ferotge",revista d'art i poesia ,nº10.Girona , tardor 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)