12.9.11

Badajoz, la locomotora econòmica i la saviesa amb potes.



"Anónimo ha dejado un nuevo comentario en su entrada "A Bali els cremen. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!":

Me encantaría ver la cara que pondríais los catalanes no españoles caso de ser independientes y comprobar de verdad que sólos solo sois unos pobres desgraciados que no van a ningún sitio, sin futuro. ¿Acaso creeis que al día siguiente entraríais en europa? ¿que no os pondrían fronteras? ¿Que vuestro PIB no se hundiría en la miseria?¿Que vuetra inflacción no se dispararía hasta el absurdo? Que pena que no dejeis de miraros el ombligo un rato, que pena que no leais un poco de historia. De historia de verdad, no las tontunas tergiversadas.Que os deis un paseito por el mundo para ver las realidades. Haceis un pleviscito donde hasta los niños votan...y sacais un 15%...joder yo me escondía un rato

Publicado por Anónimo para CARPE DIEM a las 12 de septiembre de 2011 02:20:45 GMT+02:00 "

11.9.11

A Bali els cremen. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Actualització(13/09/2011)-Entreu en els enllaços de colors de cada  peu de foto.
Hi trobareu més apunts amb més enllaços de colors on haureu d'entrar, novament,per entendre la història.
Una història amb estructura de Matrioska.




Rèquiem en re menor-Març de  2010






Ubud-2011














VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

8.9.11

L'olla de Sant Gil



Santa Núria ja escalfa els motors per alliberar-nos dels mediocres, impostors, descerebrats,canalles,mentiders,intolerants,enemics visibles i invisibles, monstres i altres elements indesitjables de les Espanyes .

Gràcies Senyora de la Vall de Núria per intercedir amb el país veí i portar-nos cap a la independència i felicitats a la més Verge entre les  Verges trobades a Catalunya!!! :-)


7.9.11

Tècnica mixta sobre "Caballo 109".

S'intentarà publicar pels voltants de la Diada Nacional de Catalunya, m'han dit.

I jo, més contenta que un gínjol, és clar!. :-)


Aquesta il.lustració no és meva

La Mayte es posa eròtica

Avui ,escoltant les notícies de TV3,he sentit que la cantant de Barcelona  Mayte Martín enllesteix el seu darrer treball amb una pianista cubana.
Es tracta d'un concert de boleros. Com que és més coneguda com a "cantaora" no li demanen gaire que canti boleros, per això, diu, aquest concert  és un regal que es fa a sí mateixa, perquè s'ho passa molt bé cantant-los.És per aquest motiu que cada any en fa un, des fa uns quants anys.
A Barcelona la podreu anar a veure a la Sala Luz de Gas ,el proper dissabte dia 10, a les 21h.Però compte, que al final del reportatge ha dit que quan canta boleros, quan canta boleros, que quan canta boleros ,es que no sap, que no sap,  però, que en fi, que es posa eròtica.

Atenció als i a  les incondicionals ,que això va de debó.!

5.9.11

El TSJC rectifica i diu ara que la resolució tomba el model educatiu català


Davant l'evidència anunciada, aquesta tarda, pel TSJC, torno a formular la mateixa reflexió de l'any passat i encoratjo als mestres,professors i  polítics catalans, a ser valents ,ara que poden demostrar la seva vàlua més enllà de les aules i els despatxos.La societat ,que som tots,estarà al darrere.

Premis de fireta.



Avui m'han fet pensar en la Creu de Sant Jordi.

He recordat les declaracions que sobre aquest premi va fer l'escriptor Quim Monzó.Intento recuperar les seves paraules i em topo amb aquest article.La comparança  del premi amb la "rupia  indonesia" em fa gràcia.
El comentari de la Marta també.

Al final potser  sí que tenen  raó  i és cert que determinats premis són de fireta.

29.8.11

Catalunya està de dol,novament.

En aquest vídeo que us deixo i a partir del minut 10:12  podreu escoltar el darrer discurs en públic del Dr. Heribert Barrera, que va morir aquest dissabte passat dia 27 i que avui  ha estat acomiadat pel Parlament de Catalunya amb crits d'Independència.

Podeu llegir la informació que sobre ell us he deixat en els enllaços de color vermell i escoltar l'emotiu discurs que l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, li ha dedicat en aquesta tarda de comiat.





Aquest 11 de setembre surt al carrer!




I a veure si els partits independentistes van tots a una a les properes eleccions, que ja toca!.

31.7.11

Propera col.laboració







Actualització (26/08/2011):  Ja està a la venda el número de la revista  cultural blanenca on podreu trobar l'article literari del mes d'agost ,de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig.
Article il.lustrat i publicat  en el número 2013 de la revista cultural "RECVLL" , de Blanes.

28.7.11

Final de Festa

Aquests han estat els focs més insòlits del darrers anys.La climatologia no ha acompanyat massa i algunes persones  fins i tot van veure els focs  sota la pluja, altres des de dins del seu cotxe i pocs des de la terrassa de casa  amb polars nòrdics per protegir-se del vent i  de les baixes temperatures.Malgrat les tempestuoses pluges del dia 26 Santa Anna, Festa Major de Blanes, no es van suspendre els focs i els concursants italians en van disparar vàries tones.
Avui , dia de Sant Francesc,  la Festa Major arriba a la seva fi amb l'anomenat "aplec de l'amor".Es celebra  aquesta tarda- vespre amb unes sardanes,un sopar popular i un concert de músiques de Grècia i de la Mediterrània Oriental a la platja de Cala  Bona ,de Blanes.No sé si els organitzadors han pensat en passar alguna pel.lícula als assistents.

27.7.11

Illa

ILLA

O sigui que això és la felicitat,
aquest treballador per hores.
-Anne Sexton-

És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.
des de l'illa se sent el seu renou llunyà.

Ens hem ficat a l'aigua despullats.
Al fons hem vist rogers,anemones, eriçons.
Mira, l'aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M'he submergit i t'he mirat des de sota.
M'agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m'agrada quan el pubis t'agafa forma d'alga.

Hem sortit de l'aigua.Fa calor i els pins ombregen.
Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s'han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.

Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.

"Mentrestant agafa'm la mà".
Kirmen Uribe.
Traducció de Joan Elordi i Laia Noguera.
Primera edició: setembre del 2010.
Edicions Proa.Barcelona.

No es pot dir

NO ES POT DIR

No es pot dir Llibertat, no es pot dir Igualtat,
no es pot dir Fraternitat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Una riuada s'ha endut el pont entre les paraules i les coses.
No es pot anomenar mort allò que el tirà considera decisió.
No es pot dir quan ens manca una persona,
quan ens dessagna el record més petit.

La llengua és imperfecta, els signes s'han gastat
com rodes de molí, de tant utilitzar-los.Per això,

no es pot dir Amor, no es pot dir Bellesa,
no es pot dir Solidaritat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Però quan sento que dius "amor meu"
he de reconèixer que tinc esgarrifances
tant si és veritat com si és mentida.

"Mentrestant agafa'm la mà".
Kirmen Uribe.
Traducció de Joan Elordi i Laia Noguera.
Primera edició: setembre del 2010.
Edicions Proa.Barcelona.

A Vyborg

A VYBORG

Un enorme graó submarí
que mena als dominis de Neptú-
com una ombra allà es refreda Escandinàvia,
i tot en una sola visió enlluernadora.
El cant devé silent, la música emmudeix,
mes l'aire crema amb llur fragància
i un blanc hivern agenollat
ho observa tot amb reverent atenció.

24 de setembre de 1964
Komarovo(Ozérnaia, de dia)

-------------------------------------------------------------

Tot i no ser aquesta la terra natal,
és, tanmateix, per sempre inoblidable,
i l'aigua al mar és pobra en sal
i tendrament gelada.

Al fons, la sorra és més blanca que el guix,
i com el vi l'aire embriaga,
i el cos rosat dels pins
nu queda a l'hora de l'ocàs.

I aquest ocàs a les ones de l'èter
és tal que ja no distingeixo
si és el final del dia o el final del món,
o si és de nou en mi el misteri dels misteris.

1964.

Poesia Completa.
Anna Akhmàtova.
Traducció i edició de Jaume Creus.
Primera edició: desembre de 2009.
Edicions de 1984.Barcelona.

El Nord

EL NORD

L'oest calumniava i creia en si mateix,
i l'est luxuriós traïa;
el sud em restringia l'aire avarament,
somrient, sorneguer, rere les vigoroses línies.
Però, en canvi, de genolls s'estava el trèvol;
la humida lluna cantava en el corn de perla,
mentre que el vell amic, el nord fidel,
com bonament podia em consolava.
En sufocant defalliment llanguia
i m'ofegava en la fetor i la sang,
ja no aguantava més aquesta casa...
I llavors fou quan la Finlàndia de ferro
va dir-me: "Tot ho coneixeràs, tret
de la joia.Però no importa,viu!"

1964

Poesia Completa.
Anna Akhmàtova.
Traducció i edició de Jaume Creus.
Primera edició: desembre de 2009.
Edicions de 1984.Barcelona.

La bellesa d'una cançó enfadosa



Ombra mai fù
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più

Ombra mai fù
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più

Ombra mai fù
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più, soave più


No tothom ho aconsegueix

24.6.11

Homenatge a Roberto Bolaño o com fer que Patti Smith deixi tot el que està fent i dediqui "Wing" a l'escriptor xilè.


Repercussió de l'homenatge,organitzat per El Llop Ferotge i la Llibreria 22 de Girona,en els mitjans de comunicació:
- "Homenatge a Roberto Bolaño a Girona",notícia al 3cat24,del passat 18 de juny, a TV3 Televisió de Catalunya.
- "Bolaño fa feliç Girona", article que la periodista Eva Vázquez va publicar, el passat 19 de juny, al diari El Punt.
- "Terra de ningú", article que l'escriptor i periodista J.M.Fonalleras va publicar ,el passat 21 de juny, al diari El Periódico.

Patti Smith, que està aprenent l'espanyol per poder llegir a en Roberto Bolaño, s'enduia el monogràfic que la revista "El Llop Ferotge" va dedicar a l'autor xilè.
Però també s'enduia el tercer volum de poemes publicats per l'editorial El Llop Ferotge, "Esquinas de arena" un llibre de la poeta i cantant gironina Nadine Garralda,amb pròleg de J.M.Fonalleras i il.lustració de coberta de Fina Fontrodona.



Us deixo amb "Wing",la cançó que la poeta i cantant rock americana Patti Smith va dedicar a Roberto Bolaño.

17.6.11

7 de maig: "El misantrop" de Molière.



"El misantrop" de Molière, obra estrenada al TNC de Barcelona el passat 5 de maig , va fer possible el que semblava  impossible.

Una hora faltava per al començament d' "El misantrop" i de "Copenhaguen", aquell 7 de maig de 2011, just quan agafava el tiquet del pàrquing del TNC. De l'ascensor sortia en Pere Arquillué, actor prou conegut a Catalunya com per a que aquelles dues noies li preguntessin si  anava a "El misantrop" de Molière.Educadament i amb molta pressa, com la d'un actor que està a punt d'actuar a la Sala Petita del TNC i arriba tard al maquillatge, va sortir de l'ascensor dient-lis que ell anava a "Copenhaguen", "Co-pen-ha-guen".Va desaparèixer escales amunt, i per una porta d'alumini blanc que hi havia just abans d'arribar als lavabos d'ambdós sexes, a mà dreta, pel darrere de la taula on hi havia la màquina de cafè i les copes  preparades per prendre el cava o el  vi que, sovint, demanen els qui  a casa seva beuen Coca-Cola o Seven-Up, va desaparèixer definitivament de la meva vista.I no només de la meva vista, encara que ningú més, a part de les noies de l'ascensor, el veiés passar. Ja passa això quan un actor és fugaç com una estrella.

Poca cua a la barra.Entrepà de pernil ibèric i aigua.L'entrepà de xapata cruixent.Anava a veure i escoltar una obra de teatre ,no una simfonia de budells afamats.Havien fet una ampliació del nombre de taules per poder menjar còmodament i tranquil.la just davant de la llibreria on acabaria buscant el llibre de l'any.Ja era hora; tant d'espai buit i sempre tanta gent dreta menjant feia mal de consciència.Taula lliure a la meva dreta.Només una taula lliure.Qui no corre, vola, al TNC.
I va aparèixer, de sobte, com per art de màgia, l'home , fins aquell moment virtual per a mi, més baix del que m'havia imaginat.Cabell llarg, canós.Vestit negre, americana llarga i pantalons de cama ample amb els baixos de ventall.Mocassins  negres,tous a simple vista,còmodes.Camisa llarga per sobre dels pantalons, fosca,de quadres blaus, amb coll indi o de capellà.Mocador gruixut, potser bufanda , grana, tirada llarga sobre el pit.Crossa a la mà dreta, li costava caminar, ho feia lentament.Van ocupar aquella taula per a quatre persones.Les dues dones semblaven més grans que ell, potser ho eren.La morena, molt prima, anava amb roba fosca,amb caient,pantalons amples com d'artista.L'altra parella vestia normal.Una estona assegut, mà a la butxaca i ulleres a la punta del nas,considerable en comparació amb els ulls petits i allargats.
Es va adonar  que el coneixia, i això que vaig dissimular.Però la mirada és la mirada i sovint les mirades es creuen i parlen.
Va demanar una mica d'aigua, que prenia amb calma.Els seus acompanyants  van demanar una beguda a base de llet o cafè.I van menjar uns petits entrepans,que ben mirat, eren uns entrepans  ben petits.Però no semblaven tenir massa gana.Parlaven més que no pas menjaven.Tot d'una, inevitablement, es van tornar a creuar les nostres  mirades.Jo no podia separar el seu rostre del so de la seva viola de gamba.Ell no en tenia ni idea de qui era jo, però segur que va intuir que m'agradava la música, si més no la que ell interpretava. 
Vaig entrar a la Sala Gran cinc minuts abans  que comencés l'obra barroca.Ell no.Per a mi va desaparèixer, qui sap si per sempre més.

Bon seient.Mòbil apagat.Lectura del programa de sala.
Sentia una gran curiositat, havia d'estar atenta a un text que ,en aquella ocasió, gràcies a la traducció de Sergi Belbel, no seria en forma de vers sinó lliure, proper, de cap època ,com l'espai i el vestuari emprat.
I va començar l'espectacle amb una  música  xocant però efectista,de ritme decidit, potent. Em va agradar.
Georges Lavaudant, encarregat de la direcció i il.luminació d'aquesta nova  posada en escena deia en el programa: [...] "les actrius i actors es troben davant del repte de passar amb rapidesa del registre dramàtic a la farsa, de la conversa filosòfica a l'angoixa de la gelosia, de l'engany a les exigències absolutes de la sinceritat...És, doncs, com jugar a caminar per la corda fluixa.Exactament el que li passa a la peça, que no es pot dir si cau del costat de la comèdia o del drama".[...]
L'actor Jordi Boixaderas en el paper d'Alceste ,  protagonista i pes pesant de la representació, no va aparèixer com a principal actor  en el moment dels aplaudiments, eclipsat , inexplicablement, per l'actriu i "diva" Rosa Novell, que amb escàs paper  i deslluïda actuació  va aparèixer al centre de la fila d'actors a qui premiar pel seu treball.

Em pregunto què en deuria pensar  del misantrop de Lavaudant, el reconegut i premiat intèrpret de música antiga?.

1.6.11

Roberto Bolaño, un nou carrer a Girona.



Girona ja té un nou carrer.

Després de molts esforços per a que el nom de l'escriptor xilè Roberto Bolaño fos recordat a Girona per la seva vàlua i talent literari, El Llop Ferotge i La LLibreria 22  han organitzat  una sèrie d'actes que prometen ser molt interessants i que comptaran amb l'assistència ,entre d'altres, de l'editor Jorge Herralde, el crític literari Ignacio Echevarría  , el poeta Bruno Montané  i el director de cinema Isaki Lacuesta .

Aquí us deixo els actes centrals en homenatge a Roberto Bolaño per si són del vostre interés, recordant-vos que tindran lloc els dies  15 i  18 d'aquest mes de juny: 


DIMECRES 15 DE JUNY  a les 20,30h. , al CINEMA TRUFFAUT:
Projecció dels documentals "Bolaño: La batalla futura", de RICARDO HOUSE, i "Roberto Belano: Patinant en la pista de gel", de JAUME PUJADAS.
Tertúlia amb ambdós realitzadors conduïda per ISAKI LACUESTA. 

DISSABTE 18 DE JUNY a les 11,30h.: INAUGURACIÓ CARRER ROBERTO BOLAÑO, al barri de Domeny.
Intervindran:
JORGE HERRALDE (Editor); IGNACIO ECHEVARRÍA (Crític literari); BRUNO MONTANÉ (Poeta); LLUÏSA FAXEDAS (Ex regidora de Cultura de l'Ajuntament de Girona); GUILLEM TERRIBAS (Llibreter); ISAKI LACUESTA (Director de Cinema).
Actuació musical de LETANGO + PANTERA FLAMENKA (Latin Rock)
Conduirà l'acte: JORGE MORALES (El Llop Ferotge).

La inauguració del carrer Roberto Bolaño, acabarà amb un àpat i un brindis obert per a tothom.

Els organitzadors agraeixen ,per endavant, la difusió d'aquest esdeveniment.



Actualització(14/06/2011):
- A "El Llop Ferotge" podreu llegir la transcripció literal de l'article de Juan Villoro publicat  en el diari  "El Periodico", el dia 2 de juny de 2011.
- En el diari El Punt  d'ahir,13 de juny de 2011, podreu llegir l'article de Narcís-Jordi Aragó.
Actualització(15/06/2011):
-En el diari El Punt d'avui, 15 de juny de 2011, podreu llegir l'article d'Eva Vázquez.