LA GRAN CURSA DEL MAR
A Amàlia Tineo
La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents—fulgor d'espases—
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
16-18 de gener del 1943
Josep Palau i Fabre."Poemes de l'Alquimista".Una selecció.
Tria, estudi i propostes de treball a cura de Tomàs Nofre.
Editorial Proa. Barcelona, juliol del 2008.
7.9.10
Eeeera un niiiiño mu gueeeeno, requetegueeeeno.Era un bombong.
Avui comença el curs escolar 2010-2011!.
Sempre que comença un nou curs escolar penso ens aquelles nenes i nens que per primera vegada van a l'escola.Els alumnes de P-3.
La meva filla quan tenia tres anys acabats de fer va passar els dos mesos i mig més horrorosos de la seva vida fora de casa.Va ser per una simple qüestió de dignitat.
Diuen que a l'escola passen coses que sovint són per apretar a córrer;de fet sabent el que fan i diuen alguns Mestres és per sortir corrent,sí.Però la meva filla no ho feia això.Ella vomitava.Vomitava tot l'esmorzar a la porta de l'escola, si hi arribava, perquè molt sovint ho feia només veure-la de lluny.Quan ho feia al passadís d'entrada a les aules ja era per amagar-se.I quan només veure'ns arribar ja sortia al pati d'entrada ,amb la fregona a la mà, la senyora Pip...jo li deia:"Ei, senyora Pip , on va tan preparada,que avui no ho farà dona".I patapam!.
I així durant dos mesos i mig.Després vaig conéixer el seu tutor.
Avui comença tercer d'ESO i ja no vomita.Ara es mira als nois amb grans de pus a la cara.
No sé si hem avançat gaire.Ella diu que sí i jo sóc prudent amb les meves opinions ,que després els fills et critiquen per qualsevol cosa.
Sempre que comença un nou curs escolar penso ens aquelles nenes i nens que per primera vegada van a l'escola.Els alumnes de P-3.
La meva filla quan tenia tres anys acabats de fer va passar els dos mesos i mig més horrorosos de la seva vida fora de casa.Va ser per una simple qüestió de dignitat.
Diuen que a l'escola passen coses que sovint són per apretar a córrer;de fet sabent el que fan i diuen alguns Mestres és per sortir corrent,sí.Però la meva filla no ho feia això.Ella vomitava.Vomitava tot l'esmorzar a la porta de l'escola, si hi arribava, perquè molt sovint ho feia només veure-la de lluny.Quan ho feia al passadís d'entrada a les aules ja era per amagar-se.I quan només veure'ns arribar ja sortia al pati d'entrada ,amb la fregona a la mà, la senyora Pip...jo li deia:"Ei, senyora Pip , on va tan preparada,que avui no ho farà dona".I patapam!.
I així durant dos mesos i mig.Després vaig conéixer el seu tutor.
Avui comença tercer d'ESO i ja no vomita.Ara es mira als nois amb grans de pus a la cara.
No sé si hem avançat gaire.Ella diu que sí i jo sóc prudent amb les meves opinions ,que després els fills et critiquen per qualsevol cosa.
2.9.10
1.9.10
De Festival a Festival i tiro perquè em toca.
El programa deia:
"Koncert na zywo na Wielkich Organach,Bazyliki Archikatedralnej,(ok.25 minut), podczas kazdego koncertu wykonywany jest m.in.utwór, Mieczyslawa Surzynskiego, legendarnego organisty Archikatedry Warszawskiej za zycia zwanego polskim Bachem.
Codziennie oprócz niedziel i swiat-godzina 12'00 od 1 maja do 25 wrzesnia 2010 r.
wejscie-cegielki:9zl dorosli,6 zl mlodziez i dzieci(bezposrednio przed koncertem),drupy-kazda 10 osoba bezplatnie."
Estava claríssim.Hi havia d'anar.
10.7.10
Només queda un camí per continuar existint.
Ja noto la vostra presència, la vostra companyia, la vostra il.lusió, el vostre caliu.
Sento les vostres veus i les vostres ganes de continuar existint pels segles dels segles ,amén.
Unes ganes que també són les meves i que encara que faltin hores per a la manifestació a Barcelona, tan gran és la sensació que tinc que serà un èxit i el començament d'un camí sense retorn, que m'emociona saber que al final del camí només hi podem trobar un premi. El premi.El premi al nostre esforç: un poble que viurà amb la llibertat que ara no té, que li van prendre fa masses segles ja; uns fills que tindran un futur millor que el nostre i que ningú els hi pot negar.Espanya tampoc.
Som-hi!.
Comencem a caminar.
Sento les vostres veus i les vostres ganes de continuar existint pels segles dels segles ,amén.
Unes ganes que també són les meves i que encara que faltin hores per a la manifestació a Barcelona, tan gran és la sensació que tinc que serà un èxit i el començament d'un camí sense retorn, que m'emociona saber que al final del camí només hi podem trobar un premi. El premi.El premi al nostre esforç: un poble que viurà amb la llibertat que ara no té, que li van prendre fa masses segles ja; uns fills que tindran un futur millor que el nostre i que ningú els hi pot negar.Espanya tampoc.
Som-hi!.
Comencem a caminar.
9.7.10
Fins que no em demostren el contrari als meus visitants els presumeixo intel.ligents i bons lectors.Visca Catalunya Lliure!
"(No Subject)
From: J. B. (jm041063@hotmail.com)
You may not know this sender.Mark as safe|Mark as junk
Sent: Monday, September 21, 2009 1:11:14 AM
To: Fina Fontrodona (ginkgofina@hotmail.com)
Estimada Fontrodona, me sorprende tu silencio. Para qué querías mis credenciales? Pensaba que enviarías rápidamente a tus mossos de esquadra con la estelada gamada en la solapa a deternerme, o a confiscarme, o a algo.
Igual piensas que es farol. Cruza en google Jose Maestre y Neurologia, o Jose Maestre y Neurology. Verás que existo.
Yo he puesto Fina Fontorodona y apenas salen un par de enlaces que tengan que ver contigo; existes? Ya en la segunda página uno de los primeros enlaces te asocia a Pantagruel, q.e.p.d. Llámate Fontrodona pa eso, jajajajajajjaja!
Por cierto, que a tus escasos visitantes los tienes descolocaos; no tienen ni bandarra idea de lo que le andas contando en estos días de trastorno que llevas. Y quien querías que entrara al trapo no entra, jo. M'a dejao solito... y eso que según tú, dios -y su padre Vincenç supongo- nos cría y nosotros no arrejuntamos, jajajajajajaja! Que cachonda eres, joía, que no pareces catalana, sino espanyola y andaluza.
Anda, mujé, mándame un saludo aunque sea.
Petons,
Pepe Maestre"
Existirem els catalans com a catalans i res més, més enllà d'internet?
Demà ho comprovaran alguns.
Perquè si els mitjans de comunicació internacionals enfoquen bé les seves càmeres, veuran que existeixo i que no estic sola. Com existeixen tots els catalans, encara que alguns els busquin al google per comprovar-ho.
Visca Catalunya Lliure!
From: J. B. (jm041063@hotmail.com)
You may not know this sender.Mark as safe|Mark as junk
Sent: Monday, September 21, 2009 1:11:14 AM
To: Fina Fontrodona (ginkgofina@hotmail.com)
Estimada Fontrodona, me sorprende tu silencio. Para qué querías mis credenciales? Pensaba que enviarías rápidamente a tus mossos de esquadra con la estelada gamada en la solapa a deternerme, o a confiscarme, o a algo.
Igual piensas que es farol. Cruza en google Jose Maestre y Neurologia, o Jose Maestre y Neurology. Verás que existo.
Yo he puesto Fina Fontorodona y apenas salen un par de enlaces que tengan que ver contigo; existes? Ya en la segunda página uno de los primeros enlaces te asocia a Pantagruel, q.e.p.d. Llámate Fontrodona pa eso, jajajajajajjaja!
Por cierto, que a tus escasos visitantes los tienes descolocaos; no tienen ni bandarra idea de lo que le andas contando en estos días de trastorno que llevas. Y quien querías que entrara al trapo no entra, jo. M'a dejao solito... y eso que según tú, dios -y su padre Vincenç supongo- nos cría y nosotros no arrejuntamos, jajajajajajaja! Que cachonda eres, joía, que no pareces catalana, sino espanyola y andaluza.
Anda, mujé, mándame un saludo aunque sea.
Petons,
Pepe Maestre"
Existirem els catalans com a catalans i res més, més enllà d'internet?
Demà ho comprovaran alguns.
Perquè si els mitjans de comunicació internacionals enfoquen bé les seves càmeres, veuran que existeixo i que no estic sola. Com existeixen tots els catalans, encara que alguns els busquin al google per comprovar-ho.
Visca Catalunya Lliure!
8.7.10
Avui el vídeo, dissabte la manifestació a Barcelona.Per Catalunya!
SOMNIEM
SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...
SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
Lluís Llach. "Somniem".1979
7.7.10
“Som una nació. Nosaltres decidim”.
Feia tants anys que la gallineta cantava sense parar
que l'altre dia afònica es va quedar.
Però la gallineta que d'ous hi entenia bastant
es va automedicar pitant.
Farta com estava de sentir a parlar
de la potassa de la farmacèutica de moda,
es va preparar un remei casolà
amb els ingredients que tenia a mà.
Amb tanta eficàcia va barrejar
els rovells d'ous calents del dia
amb el suc d'una llimona esgrogueïda,
que ara mateix ja torna a cantar.
6.7.10
Escalfant motors per al dia 10
Lectura per al mes de juliol.
Recomanada fins i tot per a aquells que estant de vacances faran l'esforç d'anar a la manifestació a favor de la Independència de Catalunya.
Que sé que aquest fet tan important per a Catalunya passarà per davant del sol de la mediterrània, la piscina privada, la vela, la pesca submarina , la mariscada amb salsa rosa i la cassoleta de llamàntol a la Xiriplats.
Per suposat passarà, també, per davant de l'entrepà de sardina enllaunada i del "Magnum" de xocolata blanca, a la platja.
Que sé que aquest fet tan important per a Catalunya passarà per davant de la fresca de la muntanya, la barbacoa amb brases d'alzina, el caiac, la caça de bolets i cargols, el magret d'ànec amb salsa de nabius i el cabrit amb aromes de Montserrat.
Per suposat passarà, també, per davant de l'entrepà de llardons i del vi amb gasosa, a la muntanya.
Que no?.
Doncs els que diguin que no que comencin a remar fort perquè ja fa temps que es nota que estem davant del remolí que ens xucla cap el fons de la mar salada, o davant del forat negre que ens xucla els euros i la llum.
1.7.10
Sacrificium
Començo el juliol disfrutant d'un meravellós regal.
La veu que ens deixa la mezzosoprano Cecilia Bartoli en el seu darrer treball "Sacrificium" .
Un homenatge als "castrati", sens dubte.
La veu que ens deixa la mezzosoprano Cecilia Bartoli en el seu darrer treball "Sacrificium" .
Un homenatge als "castrati", sens dubte.
28.6.10
La Fundació Vicenç Ferrer es mereix el Premi Nobel de la Pau 2010
Per què penso que la Fundació Vicenç Ferrer es mereix aquest premi?.Doncs perquè he vist "in situ",en diverses ocasions,el resultat d'un projecte humanament grandiós,humanament ambiciós, difícilíssim de dur a terme ,si no fos per la gran capacitat d'organització i treball de qui està al davant en aquest projecte, si no fos per la gran il.lusió i motivació que dóna veure com la solidaritat d'uns quants es transforma en vida per a moltes persones condemnades ,només , pel fet d'haver nascut dàlit a l'Índia.
Dono fe que el què es diu sobre el projecte de la FVF, és cert.M'omple d'orgull i satisfacció col.laborar amb aquesta Fundació i veure postures tan positives com aquesta, aquesta, aquesta o aquesta.
I també llegir notícies com aquesta, que demostren que el dia 19, el 23, avui 28 i tots els dies de l'any són dies de treball per donar a conèixer la Fundació, i el seu projecte de desenvolupament.
Espero que les pobres declaracions o aportacions que van fer alguns i algunes ,ara fa un any ,passin a la història com el què són: pobres i dignes dels seus propietaris.
23.6.10
Homenatge a Vicenç Ferrer
"Apreciados colaboradores,
El próximo sábado 19 de junio es el primer aniversario del fallecimiento de Vicente Ferrer. En Anantapur se vivirá una ceremonia simbólica multitudinaria para recordar su figura y su trabajo, así como los grandes avances del programa de desarrollo integral pionero que él empezó hace cuarenta años.
En nuestra web podréis encontrar el mismo sábado imágenes e información actualizada sobre el desarrollo del homenaje, facilitadas por el equipo de la Fundación en la India.
Algunos de los medios de comunicación se harán eco estos días de nuestro trabajo, lo que supone una oportunidad para informar y sensibilizar a la población española sobre la situación de las comunidades más pobres de la India y recabar apoyos para nuestros proyectos en Andhra Pradesh.
Telecinco emitirá el mismo sábado, a partir de las 21.45 horas, un programa especial con el que la cadena quiere también avalar la candidatura de la Fundación al premio Nobel del la Paz. La emisión se realizará desde el plató de La Noria y será conducida por Mercedes Milà y Jordi González, que en 1997 ya dirigió con éxito otro programa especial, en el que participó Vicente Ferrer vía satélite.
Por otro lado, un equipo del programa Informe Semanal de Televisión Española, encabezado por Zulema Larripa, subdirectora del programa, se encuentra estos días en Anantapur para rodar un reportaje sobre los avances en nuestros proyectos. El reportaje se emitirá el próximo día 26 a las 21,30 horas. Además, elaborarán contenidos para emitir por el Canal Internacional de TVE y también para los Telediarios (en el caso de las informaciones sobre el acto de Homenaje en India).
Esperamos que todo ello suponga un nuevo impulso para la Fundación y sirva para que más personas se sumen a nuestro proyecto.
Aprovecho esta ocasión para saludaros afectuosamente,
Jordi Folgado,
Director General de la Fundación Vicente Ferrer."
22.6.10
18.6.10
De plagiaris o vulgars imitadors.
" CARPE DIEM
(el blogg de montse fontrodona)
Presentació a Blanes de "Les grans epidèmies modernes". Salvador Macip.
A la Fundació Àngel Planells, a vegades, rebem als convidats sota una aura de misteri.
http://finafontrodona.blogspot.com/2010/02/presentacio-blanes-de-les-grans.html "
Tret de: Notícies de Lloret.
Els plagiaris no es conformen amb una paraula, frase, text, post,article, idea...Volen el llibre i el bloc sencer.
No és un "assumptA xixarel.lo" aquest, no, és la pura realitat.
I fins aquí podiem arribar, Montse (amb blogg de dues ges, que sempre és millor que una).
(el blogg de montse fontrodona)
Presentació a Blanes de "Les grans epidèmies modernes". Salvador Macip.
A la Fundació Àngel Planells, a vegades, rebem als convidats sota una aura de misteri.
http://finafontrodona.blogspot.com/2010/02/presentacio-blanes-de-les-grans.html "
Tret de: Notícies de Lloret.
Els plagiaris no es conformen amb una paraula, frase, text, post,article, idea...Volen el llibre i el bloc sencer.
No és un "assumptA xixarel.lo" aquest, no, és la pura realitat.
I fins aquí podiem arribar, Montse (amb blogg de dues ges, que sempre és millor que una).
15.6.10
Divertimento o curs d'estiu
Ara ,que alguns han començat o començaran les vacances d'estiu i per tant disposaran de més temps lliure, podria ser un bon moment per deixar de ser divins.Que és ben sabut, des de temps ancestrals, que la divinitat engreixa.I la coca de Sant Joan ,també.
Asseguren les males llengues que els cables dels portàtils i els discs durs també engreixen.On anirem a parar amb tanta modernitat.Només falta que hi afegeixin els mòbils ara.
Les meves papil.les gustatives,les més fines del món, no em permeten saber una cosa així.
Però això , de ben segur que ens ho podran dir les persones que les tenen més rústiques.
Asseguren les males llengues que els cables dels portàtils i els discs durs també engreixen.On anirem a parar amb tanta modernitat.Només falta que hi afegeixin els mòbils ara.
Les meves papil.les gustatives,les més fines del món, no em permeten saber una cosa així.
Però això , de ben segur que ens ho podran dir les persones que les tenen més rústiques.
7.6.10
Presentació del llibre de poemes "Esquinas de arena" de Nadine Garralda a Girona
Demà ,dia 8 a les 20h., a la LLibreria 22 de Girona, Jorge Morales i J.M.Fonalleras presentaran el llibre de poemes "Esquinas de arena" de na Nadine Garralda, amb pròleg de J.M.Fonalleras i il.lustració de portada de Fina Fontrodona. Editat per "El Llop Ferotge".
Tenint en compte totes aquestes dades i que conté una selecció de 25 dels seus millors poemes,ja podeu córrer a comprar aquesta peça única perquè ,sinó, us quedareu sense obra d'art.
El minut de glòria està a punt d'arribar per na Nadine Garralda.
Jo,em conformo amb 007 segons.
Des d'aquí ,agraeixo a l'editor Jorge Morales que hagués pensat en mi ,ara fa sis mesos.Moltes gràcies.
Punts de venda del llibre:
A Barcelona: Llibreria Central del Raval i Central del c/ Mallorca .
A Girona: LLibreria 22 i Llibreria Context.
3.6.10
Presentació de la revista "El llop ferotge" a Girona.
"En esta entrega, presentamos una muestra del trabajo poético de Anna Mera Giralt, Ariadna Gómez, Ramón Bartrina, Caye Gómez, Azahara Cerezo, David Casadellà, Marcin Swiostek, Consol Vidal, Elvira de los Ángeles, Maria Rosa Cullell, Francesc Cañas y Ramón Alabau Pellicer. También ilustraciones de Fina Fontrodona, Oriol Tuca y un retrato de Nicanor Parra realizado por el pintor californiano Cecil Gaspar, quien desde la tropical Costa Rica continúa colaborando para el Llop"...
..."Pero, sin duda, más allá de los temas que nos faltan (Breton y la antología del humor negro, la aportación inglesa, etc.) ofrecemos una selección de textos sobre autores y temas en los cuales no hay pérdida: Jaume Puig escribe sobre la ironía subyacente en la obra del escritor austriaco Thomas Bernhard; Carles Cassú, “Kasku”, nos ofrece unos pincelazos sobre Una propuesta modesta, de Jonathan Swift; Josep Maria Uyà repasa los conceptos sobre el humor y la metafísica en autores argentinos como Macedonio Fernández y J.L. Borges, y su contrapartida en la literatura catalana contemporánea; Alexandre Nunes de Oliveira nos traslada a la antigüedad clásica en su texto sobre El Satiricón de Petronio y la crónica de “un mundo que fue posible.
Especial mención queremos hacer a nuestro inolvidable compañero Albert Compte, cofundador del Llop y autor de una obra poética y en prosa anclada completamente en el Humor y en la Ironía, de la cual ofrecemos una nueva muestra, además de fotografías desconocidas para la mayoría de los lectores.
Por último, un pequeño homenaje a Don Nica, como se le llama afectuosamente en Chile al poeta Nicanor Parra, ¡que este año 2010 cumple la edad de 96 años! Poeta grande donde los haya, egregio introductor del Humor y la Ironía en la poesía contemporánea, despreciado en su momento por los poderes fácticos de todos los signos, hoy vive una tercera o cuarta juventud, celebrando en vida el triunfo de su poesía. Efectivamente, las repercusiones de su obra poética no paran de extenderse, siendo leída y valorada por atónitos nuevos lectores. Entre otros, gracias al impulso generoso dado por Roberto Bolaño, quien lo señaló como maestro y lo dio a conocer en España entre editores, poetas y críticos, en 2006 se ha publicado el primer tomo de sus Obras Completas & algo + (1935-1972), en edición de Niall Binns, al cuidado de Ignacio Echevarría; y este año se ha editado para toda España y Latinoamérica “Parranda larga”, voluminosa antología compilada por Elvio E. Gandolfo, que recoge lo mejor de sus poemas y “artefactos”. De este modo, publicamos sobre Parra textos de Bruno Montané y Carlos Almonte, donde se valora y comenta positivamente su obra, y un artículo de 1962 firmado por el Padre Salvatierra, sacerdote capuchino e influyente crítico literario chileno, quien escribió lapidariamente sobre Versos de Salón, para hacer un contrapunto y ver el precio que muchas veces toca pagar cuando se innova en arte y literatura."
Jorge Morales
Demà 4 de juny a les 21h., gran festa-presentació del número 11 de la revista d'art i poesia "El llop ferotge" ,al Pati de la Casa de Cultura de Girona.
Serà una gran festa dedicada a l'art i a la literatura.Amb un recital de la poesia dels poetes abans esmentats ,una actuació de dansa contemporània a càrrec de l'Ester Puigdemont i la Faktoria d'arts escèniques de Celrà, concerts amb els cantautors Nen Magem, Mariona Font, Kasuality, i dels grups PULPO POP, PEPPERMINT, NADA PARA NADIE i l'actuació especial dels dj's del Sònic Club.
Punts de venda de la revista:
Girona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Llibreria Laie,Documenta
Blanes: Llibreria Sant Jordi (Rambla Joaquim Ruyra, 16)
Aquesta il.lustració no és meva
..."Pero, sin duda, más allá de los temas que nos faltan (Breton y la antología del humor negro, la aportación inglesa, etc.) ofrecemos una selección de textos sobre autores y temas en los cuales no hay pérdida: Jaume Puig escribe sobre la ironía subyacente en la obra del escritor austriaco Thomas Bernhard; Carles Cassú, “Kasku”, nos ofrece unos pincelazos sobre Una propuesta modesta, de Jonathan Swift; Josep Maria Uyà repasa los conceptos sobre el humor y la metafísica en autores argentinos como Macedonio Fernández y J.L. Borges, y su contrapartida en la literatura catalana contemporánea; Alexandre Nunes de Oliveira nos traslada a la antigüedad clásica en su texto sobre El Satiricón de Petronio y la crónica de “un mundo que fue posible.
Especial mención queremos hacer a nuestro inolvidable compañero Albert Compte, cofundador del Llop y autor de una obra poética y en prosa anclada completamente en el Humor y en la Ironía, de la cual ofrecemos una nueva muestra, además de fotografías desconocidas para la mayoría de los lectores.
Por último, un pequeño homenaje a Don Nica, como se le llama afectuosamente en Chile al poeta Nicanor Parra, ¡que este año 2010 cumple la edad de 96 años! Poeta grande donde los haya, egregio introductor del Humor y la Ironía en la poesía contemporánea, despreciado en su momento por los poderes fácticos de todos los signos, hoy vive una tercera o cuarta juventud, celebrando en vida el triunfo de su poesía. Efectivamente, las repercusiones de su obra poética no paran de extenderse, siendo leída y valorada por atónitos nuevos lectores. Entre otros, gracias al impulso generoso dado por Roberto Bolaño, quien lo señaló como maestro y lo dio a conocer en España entre editores, poetas y críticos, en 2006 se ha publicado el primer tomo de sus Obras Completas & algo + (1935-1972), en edición de Niall Binns, al cuidado de Ignacio Echevarría; y este año se ha editado para toda España y Latinoamérica “Parranda larga”, voluminosa antología compilada por Elvio E. Gandolfo, que recoge lo mejor de sus poemas y “artefactos”. De este modo, publicamos sobre Parra textos de Bruno Montané y Carlos Almonte, donde se valora y comenta positivamente su obra, y un artículo de 1962 firmado por el Padre Salvatierra, sacerdote capuchino e influyente crítico literario chileno, quien escribió lapidariamente sobre Versos de Salón, para hacer un contrapunto y ver el precio que muchas veces toca pagar cuando se innova en arte y literatura."
Jorge Morales
Demà 4 de juny a les 21h., gran festa-presentació del número 11 de la revista d'art i poesia "El llop ferotge" ,al Pati de la Casa de Cultura de Girona.Serà una gran festa dedicada a l'art i a la literatura.Amb un recital de la poesia dels poetes abans esmentats ,una actuació de dansa contemporània a càrrec de l'Ester Puigdemont i la Faktoria d'arts escèniques de Celrà, concerts amb els cantautors Nen Magem, Mariona Font, Kasuality, i dels grups PULPO POP, PEPPERMINT, NADA PARA NADIE i l'actuació especial dels dj's del Sònic Club.
Punts de venda de la revista:
Girona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Llibreria Laie,Documenta
Blanes: Llibreria Sant Jordi (Rambla Joaquim Ruyra, 16)
Aquesta il.lustració no és meva
2.6.10
Poesia de qualitat.
..."presentamos también el tercer volumen de nuestra colección de poesía: Esquinas de arena, de Nadine Garralda Hollenberg. Libro prologado por J.M. Fonalleras y con dibujo de portada de la artista Fina Fontrodona.
Esta primavera, entonces, los ferotges estamos de celebración".
Jorge Morales
Las viejas
-¿Usted no se cansa de tanta tristeza?-preguntó Doña Vida a la Muerte.
-¿Tristeza, por qué?.¿A usted quién le dijo que la muerte es triste?-respondió molesta la Vieja.
-¡Mujer!-insistió la Vida- la pérdida y el dolor, el llanto y la angustia...tantos años haciendo sufrir...
-Fíjese usted-atajó la astuta Muerte-quienes sufren son siempre los vivos.Ésos son asunto suyo.
-¡Ah no!-protestó Doña Vida-la culpa la tiene usted.
Doña Muerte inspiró pausadamente y contestó:-La culpa, mi querida amiga, es un concepto tan vivo como los hombres, yo ni siquiera existo en su definición.
-¡Ay, Doña Muerte, es usted retorcida!-suspiró la frágil Vida-. No se moleste, pero a mí su trabajo no me parece digno.
La Muerte esbozó una ligera (y poderosa) sonrisa y respondió:
-De momento, ningún muerto se ha quejado.
Nadine Garralda. "El Llop Ferotge",revista d'art i poesia ,nº10.Girona , tardor 2009
Esta primavera, entonces, los ferotges estamos de celebración".
Jorge Morales
Las viejas
-¿Usted no se cansa de tanta tristeza?-preguntó Doña Vida a la Muerte.
-¿Tristeza, por qué?.¿A usted quién le dijo que la muerte es triste?-respondió molesta la Vieja.
-¡Mujer!-insistió la Vida- la pérdida y el dolor, el llanto y la angustia...tantos años haciendo sufrir...
-Fíjese usted-atajó la astuta Muerte-quienes sufren son siempre los vivos.Ésos son asunto suyo.
-¡Ah no!-protestó Doña Vida-la culpa la tiene usted.
Doña Muerte inspiró pausadamente y contestó:-La culpa, mi querida amiga, es un concepto tan vivo como los hombres, yo ni siquiera existo en su definición.
-¡Ay, Doña Muerte, es usted retorcida!-suspiró la frágil Vida-. No se moleste, pero a mí su trabajo no me parece digno.
La Muerte esbozó una ligera (y poderosa) sonrisa y respondió:
-De momento, ningún muerto se ha quejado.
Nadine Garralda. "El Llop Ferotge",revista d'art i poesia ,nº10.Girona , tardor 2009
31.5.10
Primavera 2010 o la creativitat a dojo.
L'atzar ha fet que sigui avui.
Ara que ja s'ha fet pública la noticia, no podré amagar més el què diuen de mi.
Es veu que la primavera és bona època per publicar llibres i revistes.
Per publicar art i poesia .
Per donar a conèixer l'art que es cou a les ments dels creadors.
Celebro el bon camí que pren la feina ben feta i que aquesta sigui apreciada .
I espero que el somni sigui llarg.
Ara que ja s'ha fet pública la noticia, no podré amagar més el què diuen de mi.
Es veu que la primavera és bona època per publicar llibres i revistes.
Per publicar art i poesia .
Per donar a conèixer l'art que es cou a les ments dels creadors.
Celebro el bon camí que pren la feina ben feta i que aquesta sigui apreciada .
I espero que el somni sigui llarg.
Llarga vida als projectes que són bons que d'escurçar-la ja s'encarreguen els polítics.
Aquesta il.lustració no és meva
Suscribirse a:
Entradas (Atom)