16.3.11

La comoditat de la xarxa.Com atrapar a en Momssen?.

Una ràpida lectura a les llibreries virtuals us facilitarà atrapar a en Momssen.
És un dir, és clar, perquè quan comenceu a llegir-lo serà ell qui us atraparà.



"Momssen".Jaume Puig
A Contra Vent Editors,S.L.
Febrer de 2011.Barcelona.
- Momssen a la llibreria Laie , a Barcelona.
- Momssen a la llibreria Catalònia, a Barcelona.
- Momssen a la llibreria La Central, a Barcelona.
- Momssen a les  llibreries Fnac, a Catalunya i arreu del món.
- Momssen a la Llibreria Proa Espais, a Barcelona.
- Momssen a les llibreries Abacus, a Catalunya i fora de Catalunya.
- Momssen a la Librería online 80 mundos, a Alacant.
- Momssen a  la llibreria Biblària, a Barcelona.
- Momssen a Librerías Proteo,Prometeo y  Ocasión, a  Málaga.  (Espanya).
- Momssen a la Llibreria 22, a Girona.
- Momssen a la llibreria Casa del Libro, a Catalunya i Espanya.
- Momssen a la llibreria de El Corte Inglés, a Barcelona.
- Momssen a la llibreria LLibres Colom,S.L., a Palma de Mallorca.
- Momssen a la llibreria La 2, a Viladrich.
- Momssen a la llibreria Grup del Llibre, a Barcelona.
- Momssen a la Libreria Compás,S.L, a Alacant.
- Momssen a libros Aula Magna, a Espanya.
- Momssen a  Compara libros.com, a  Espanya.
- Momssen a La LLar del Llibre, a Sabadell i Barberà del Vallès.
- Momssen a Todos Tus Libros.com, portal de nova creació.Per CEGAL,Espanya.

14.3.11

Ràdio Marina entrevista a Jaume Puig. "A Blanes no gosaria fer broma sobre Ruyna"

En Francesc Fàbrega de Ràdio Marina ens regalava, el passat 7 de març, un article sobre la presentació  de "Momssen"  a Blanes i una interessant entrevista al seu autor Jaume Puig.

Uns fragments de l'article:

..."L’autor confessa haver escrit “Momssen” d’una tongada, en un estat proper a la il.luminació, per no dir de possessió. La va acabar fa més d’un any, i va decidir enviar-la a una editorial per correu electrònic. A l’editor li va entusiasmar, i va decidir publicar-la.

La novel.la ha sortit a la venda aquest mes de febrer. La primera presentació es va fer a la Llibreria 22 de Girona. La segona ha tingut lloc aquest cap de setmana al Centre Catòlic de Blanes. Els encarregats de presentar-la van ser el seu editor, Quim Torra, i el periodista Marc Pérez. Tots dos van coincidir a destacar el to radical de la novel.la, així com la seva bona factura, i el fet que ‘enganxa des de la primera pàgina’. Un immillorable debut literari."


Us deixo l'enllaç on podreu llegir l'article sencer i escoltar les paraules de Jaume Puig.

Francesc Fàbrega entrevista Jaume Puig (1a part)

Francesc Fàbrega entrevista Jaume Puig (2a part)




7.3.11

Momssen i la ironia, a La Vanguardia

El passat divendres, 4 de març, na Judit Pujadó, escriptora i col.laboradora del diari "La Vanguardia" de Girona, ens parlava,en la secció de cultura, de "Momssen". En un article recordatori, ens explicava quines van ser les impressions que van tenir, tant l'editor de l'obra Quim Torra ,d'A Contra Vent Editors ,com en Jorge Morales editor d'El LLop Ferotge i presentador de la novel.la a la LLibreria 22 de Girona, quan van  llegir l'obra de Jaume Puig.

Podeu llegir millor la notícia aquí o aquí.




Arxiu=Fina Fontrodona. :-)

2.3.11

Presentació a Blanes de "Momssen", de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig



Aquest dilluns ,en el BlogBlanes,blog de notícies de Blanes ,ens recordaven que aquest proper dissabte 5 de març a les 8 del vespre , en el teatre-auditori del Centre Catòlic de Blanes, tindrà lloc la presentació de la primera novel.la escrita pel blanenc Jaume Puig. Hi intervindran  l’editor Quim Torra , el periodista de TV3 Marc Pèrez i el propi autor.
Advocat. Patró fundador de la Fundació Àngel Planells. Músic de cobla durant deu anys (1969-1979). Ha publicat relats breus (Contes d'advocats, La catosfera literària) i ha col.laborat a la revista literària El llop ferotge .Ara, el polifacètic autor ens regala ,en català, aquesta magnífica obra de la literatura catalana que A Contra Vent Editors ha publicat a la seva "Col.lecció Vela de ganivet". Podeu trobar "Momssen" en les novetats d'aquesta editorial  o en el seu catàleg i  fullejar o llegir les crítiques que sobre aquesta obra van apareixent  en els diferents mitjans de comunicació.


28.2.11

El diari AVUI publica un article sobre "Momssen",la novel.la de Jaume Puig


L'escriptor  Lluís Llort , articulista del diari AVUI des fa 22 anys, qualifica la novel.la de Jaume Puig 
"...de qualitat, molt recomanable".

Però com que aquestes són les darreres paraules del seu article i potser no veieu clar el text i la  fotografia adjunta ,  us  deixo  l'enllaç de qualitat  on podreu llegir aquesta  notícia.

23.2.11

Presentació de "Momssen" de Jaume Puig a la Llibreria 22 de Girona

"Les coses clares des del principi: és una gran novel.la".

En Jorge Morales, l'editor d'"El Llop Ferotge" de Girona , utilitzava aquestes paraules per resumir l'obra d'en Jaume Puig.
En una encertada intervenció diferenciava  l'humor intel.ligent de la simple "gracieta",aquella que un cop acabada es queda en el no res. Ens va explicar com es van conèixer amb l'autor. Deia que l'humor ,el bon humor, lluny del que sembla, és una cosa molt seriosa.Ens va llegir fragments del llibre per mostrar-nos que ,efectivament, sense intel.ligència no hi hauria el tipus d' humor que enriqueix, que sacseja, que fa pensar i que sense aquest  humor no existiria "Momssen".

En Manel Mir, advocat penalista de Girona, en una divertida i interessant intervenció ens parlava de la sorpresa que li va provocar la lectura d'aquesta novel.la.Coneixia a l'autor des feia molts anys i sabia de la seva seriositat professional, però la vessant creativa  fora del món del Dret ,li desconeixia.I ens va llegir alguns fragments de la novel.la que li havien cridat l'atenció fent venir ganes de llegir, de seguida, l'obra .Finalment va qualificar l'autor de gran coneixedor de la  psicologia i condició humana.

Va tancar la presentació el propi autor fent una explicació del per què i com va sorgir aquesta novel.la.Ens va dir quins van ser els seus escriptors de referència en el moment que la va escriure, entre d'altres l'austríac Thomas Bernhard i el rus Sergei Dovlàtov a qui , d'alguna manera, també els hi feia un homenatge.Assegurava  haver-se divertit molt escrivint-la i desitjava al públic assistent que també s'ho passés bé llegint-la.

Passat el minut de glòria arribava la mitja hora de signatures amb dedicatòria.

Us deixo amb el vídeo per tal que pogueu veure i escoltar als protagonistes de la presentació i del públic.




21.2.11

Eva Vázquez parla de "Momssen" i el seu autor Jaume Puig, a El Punt Comarques Gironines.

Un excel.lent article d'Eva Vázquez obria ,avui , la secció de Cultura del diari  El Punt Comarques Gironines.
Ho feia parlant de "Momssen", una novel.la de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig que A Contra Vent Editors ha publicat a la seva "Col.lecció Vela de ganivet".

"Momssen" comença a caminar per Catalunya.
Avui mateix es presenta a Girona, a la Llibreria 22 a les 20h.

Sort per a l'autor i la seva obra.!




Us deixo amb l'article d'Eva Vázquez, que també podreu llegir  aquí.

14.2.11

Acontravent Editors publica "Momssen", una novel.la de l'escriptor blanenc Jaume Puig


Avui és un bon dia per fer-vos saber que hi ha somnis que al final es fan realitat.

A Contra Vent Editors  publica "Momssen" ,la primera novel.la de l'advocat i escriptor Jaume Puig i ho fa dins la  seva "Col.lecció Vela de ganivet".

La primera presentació del llibre es farà a Girona, a la  Llibreria 22 , aquest proper dilluns 21 de febrer a les 20h. Serà a càrrec de l'advocat  penalista Manuel Mir  , l'editor d'"El Llop Ferotge" Jorge Morales  i el propi autor .

Des d'aquí dono les gràcies a l'editor  Quim Torra  per fer possible la meva col.laboració en la portada i contraportada d'aquesta novel.la.

13.2.11

Primers onzes del 2011

El número 11, una vibració mestra o un gran misteri.

Si a partir de demà comenceu a veure onzes a  tot arreu, no cal que aneu al metge.És una cosa ben normal.
Mireu ,sinó ,quin dia va dimitir en Mubarak.

Queda demostrat  que , els  millors blocs són els que tenen més comentaris.
No us perdeu el número 42 (l'he triat a l'atzar).Són tan convincents tots que no m'ha calgut arribar al 73.

12.2.11

Primeres celebracions del 2011



Enhorabona al poble egipci!.



Felicitats a  les Laies!.



Per molts anys al nou escriptor blanenc!.



I salut a totes i a tots  els que, en un moment o altre, heu cregut que valia la pena  fer aquest viatge junts.
Xin,xin!

5.2.11

Primeres veles de ganivet del 2011

Les trobareu A Contra Vent Editors, és clar.

La "Col.lecció Vela  de ganivet" us donarà el plaer que tots busqueu en la lectura.
Una col.lecció de luxe  per arribar a bon port  després del temporal.

29.1.11

14.1.11

Primeres accions del 2011

Una gran notícia:"Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per nosaltres".


"Ja és un fet. Quim Torra i Jordi Cortada han presentat una demanda contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg. Fonamenten la seva audaç iniciativa en la vulneració del dret a un procés equitatiu i en la necessària independència dels tribunals, tal com estableix l’article sisè del Conveni Europeu dels Drets Humans. Només cal recordar les ingerències dels partits, les múltiples recusacions, els mandats caducats o el mecanisme de nomenament dels membres del TC per evidenciar-ne la profunda politització. Per això, volen demostrar que la sentència de l’Estatut es va dictar amb infracció del dret a un tribunal imparcial, que s’estimi que l’Estat va violar el dret dels demandants de recórrer la decisió del TC i que, en conseqüència, s’ordeni al Regne d’Espanya que deixi sense efecte la sentència esmentada. Com poden comprovar, l’abast de l’operació de Torra i Cortada no és precisament de curta volada.

L’assalt és quixotesc i té un punt romàntic, però si la demanda prospera i acaba amb èxit posarà l’Estat davant del mirall de les seves pròpies misèries. Quim Torra i Jordi Cortada són els únics demandants, però no estan sols. Tot i que ambdós tenen amplis coneixements del món jurídic, han comptat amb l’assessorament del professors Antoni Abad i Bertrand Mathieu. Encara que no ho vulguin dir gaire, cal explicar que ells han assumit el cost econòmic de tot el procés. No és un cost elevadíssim, de moment, però s’ho han pagat de llurs butxaques i d’algun altre ciutadà honrat.

Però, qui són Quim Torra i Jordi Cortada? Podria dir que són un editor i un advocat, o que són membres de l’associació El Matí. Podria dir que són independentistes o que són persones amb una ètica personal exemplar. També podria dir que el Quim és un gran articulista o que el Jordi és un gran tenor. Encara podria afegir que són amics meus o que els compto dins del grup de les millors persones que conec. Però són tot això i molt més: són ciutadans de Catalunya en el sentit més profund del terme. És únicament amb aquesta condició que s’han sentit atropellats i han decidit fer ús dels mecanismes legals per corregir aquesta situació. És tan senzill com sorprenent que no se li hagi passat pel cap a ningú més. Ens han donat una lliçó.

Segons sembla, les parts implicades en el procés no podien recórrer davant d’Estrasburg. Tampoc no hi poden recórrer els partits ni les associacions legalitzades. El Tribunal Europeu dels Drets Humans només admet les demandes presentades pels ciutadans. En tot cas, això no és excusa: si un dels partits o institucions afectades hagués volgut dur la qüestió fins les darreres conseqüències, podria haver instat alguns militants a presentar-hi una demanda. Potser hauria estat l’obligació del govern, d’aquest o de l’anterior. Però no hi fa res. Recordo aquelles proclames de la Guerra Civil: “Atenció catalans! Hi ha perill de bombardeig. Aneu als vostres refugis amb calma i serenitat. La Generalitat vetlla per vosaltres”. Ara hauria de ser: “Atenció catalans! Hi ha perill d’injustícia. Aneu a l’Ateneu Barcelonès amb calma i serenitat. Quim Torra i Jordi Cortada vetllen per vosaltres”.


Jaume Clotet

7.1.11

Primeres paraules del 2011

"Navegar contra el vent,
perill de la vida i gran turment".

(dita popular catalana).

Treta  de:  A Contra Vent Editors.

24.12.10

Algú que hi entengui a la sala?

Ja n'hi ha prou d'enganys.
Els nostres polítics pensen que és millor enredar al poble català.
Què faran els responsables d'ensenyament  a Catalunya?.
Què faran els responsables del Govern a Catalunya?






Algun/a professor/a de llengua i literatura castellana ,que viu i treballa a Catalunya, deu estar saltant d'alegria en aquests moments.Com d'altres, suposo.Perquè ara també podran donar classes de matemàtiques en castellà, si en saben, és clar.

Quina vergonya.


26.11.10

Punt i final ,que arriben les eleccions.

Com a cloenda d'aquest recital virtual us deixo amb el darrer Llop Ferotge que va pujar a l'escenari.

En Jorge Garralda, metge argentí que viu i treballa a Girona, és també músic, poeta i un rapsode excel.lent. Escolteu-lo  recitant un poema de la seva filla Nadine.

Jorge Garralda recita  "Escritura":





Aquest poema el podreu trobar al llibre "Esquinas de arena".Un llibre que na  Nadine Garralda va veure publicat el passat mes de juny i del que ja us en vaig parlar una mica en el seu dia 




Al final del llibre en Jorge Garralda, en la biografia que va escriure de la seva filla ,ens diu en un dels seus sis "Decir que":

"Decir que:
crecer fue también hacerse catalana: poeta de sus amigos, amiga de sus poetas: voz andariega por ramas y madrugadas: cantautora, sonrisa del grupo poético-musical Dinosaurios, y voz y guitarra del conjunto Debarenbar."

Que les eleccions del 28N facin possible una nova Catalunya on s'hi pugui viure lliurement i amb independència. I si el "Reagrupament" no és possible ara, que ho sigui d'aquí a quatre anys, més valent i enfortit que mai.

Visca Catalunya Lliure !!!

24.11.10

El Llop Ferotge continua a Blanes. Coses del vídeo.

L'Alexandre Nunes de Oliveira, el portugués babèlic com algú l'anomena,ens deixà uns poemes carregats de sentiment.Amb gran sensibilitat els recità en diferents idiomes.Vuit són els idiomes que parla, català inclós. Per a que després els espanyols diguin allò de: "menos mal que nos queda Portugal".

Alexandre Nunes de Oliveira ens recita els seus poemes amb veu greu i sensual , una veu que acompanyada d'una subtil i suggeridora música ens fa curta la seva obra:




En David Casadellà Llavià, l'empordanés del grup, va anar tancant el recital  poètic que "El Llop Ferotge" ens va oferir a Blanes, el passat 13 de novembre.

Amb  les emocions  a flor de pell, ens va deixar ,entre d'altres, aquestes dues  personals peces.
Un goig escoltar-lo i gaudir de la seva poesia:


22.11.10

Re mi fa sol si la Cecília do....

Les patrones fan el que volen i la Cecília, que és una santa, avui deixa la música per la poesia.
Res li ha de passar per quedar-se un dia sense nota ni clau .

Jorge Morales recita "Mediterrània":



Ha estat  una nova  oportunitat per gaudir del magnífic udol de: "El Llop Ferotge".

15.11.10

"El Llop Ferotge"recita novament a Blanes.

Després  d' un any, el passat 13 de novembre "El Llop Ferotge" tornava a Blanes per fer de les seves: oferir-nos una fantàstica vetllada poètica acompanyada d'una rifa de llibres gentilesa de la Llibreria 22 de Girona.

El primer poema que va recitar Jorge Morales com a poeta i rapsode que també és ,el va dedicar a Blanes, a manera d' homenatge.
I la veritat és que ens va sorprendre amb un poema  de l'escriptor xilè Roberto Bolaño: "Overol Blanco".

Per començar aquest recital virtual seguirem les mateixes passes que en Jorge i escoltarem les paraules del gran escriptor xilè que va viure i treballar a Blanes.

Jorge Morales recita Bolaño:


11.11.10

In memoriam.













Els amics entre d'altres, tots junts i a petició de la familia Fuertes, encenem una espelma en record de la Marísun,  just quan fa un any que ens va deixar.

6.11.10

Els nous ciris de la Catedral de Santiago de Compostela

Aquests són els ciris que han instal.lat a la Catedral de Santiago de Compostela, en motiu de la visita que avui farà el Papa de Roma a aquesta ciutat gallega.

Com que són uns ciris únics en el món que quan cremen desprenen un fum i un perfum especial , han pensat en fer-los servir com a substitut del Botafumeiro que, amb tant de moviment ,un dia d'aquests caurà pel cap dels fidels amants i els matarà a tots.

Si l'experiment té èxit ja han dit els organitzadors del Festival Papal que exportarien la idea a totes les esglésies del món, encara que no tinguin Botafumeiro, com la Sagrada Familia de Barcelona.Han dit, també,que podrien obligar a que tots els capellans en tinguessin a mà per tal que mai falti la llum al seu costat.

1.11.10

Signatura

Encara recordo les paraules del  jove escriptor quan, en  sentir-la recitar aquells inèdits poemes xilens a Blanes ,va dir: "es nota que no és poeta".

28.10.10

Serà que ha menjat massa sopa de lletres?

Avui he rebut la visita d'un caganer.

He quedat parada del què ha fet.

Serà que  ha menjat  massa  figues?.

Serà que ha menjat massa taronges?.

Serà que ha menjat massa crema de pastanagues?.

Serà que ha menjat  massa espàrrecs amb maionesa?.

Serà que ha menjat els torrons ,sobrers, del Nadal de 2009?.

Serà que ha menjat massa hòsties de  pà àzim?.

Serà que arriba  el Papa, la Mama, el Nadal, Tots Sants ?

21.10.10

Savi consell.




Fa uns quants anys, algú que em volia bé,em va dir: tu li compraries un cotxe de segona mà a un/a venedor/a de pisos.?


Des d'aquell dia que me'ls miro amb prismàtics, com als "pájaros" o a les "pájaras".

20.10.10

Carta a Venècia



M'agradaria tornar-te a veure,
sentir-te a prop meu, novament,
omplir-me de la teva saviesa,
de la teva bellesa innata.


M'agradaria anar al mercat del peix de bon matí
i comprar el que més t'agradés,
i cuinar-lo al punt, per assaborir-lo amb el teu vi preferit,
en un apartament del Rio terrà de le Colonne.


M'agradaria contemplar la posta de sol,
des del  pont dels suspirs,
i triar ,a l'acollidora botiga de  Calle larga XXII  Marzo,
els millors punts per a llibres únics. 


M'agradaria  parlar amb tu
d'aquelles aquarel.les que va pintar en Turner,
i assaborir un gelat de cafè al barri de la Universitat,
pel carrer, passejant, a sis graus de temperatura.


M'agradaria tornar al Teatro la Fenice,
el que van cremar l'any 1996,
i escoltar-hi  Le quattro Stagioni  de Vivaldi,
des de la llotja del tercer pis.


M'agradaria perdre'm pels teus canals
passejant lentament i silenciosa,
al vespre, amb la tènue llum de la lluna que la boira, sovint,deixa passar,
i amb aquella humitat tan teva que torna en càlida ,la nit.


M'agradaria tocar el blau del mar,
i el color dels teus ulls,
i la teva pell ,un diumenge pel matí,
mentre et despertes suaument amb el so de les campanes de l'amor.






13.10.10

La musa

TRUQUEN

Qui hi ha
ningú
és només el meu cor que batega
que batega molt fort
per tu
però a fora
la maneta de bronze de la porta de fusta
no es mou
no es belluga
no belluga ni tan sols el capciró del dit.

VIATGES

Jo també
com els pintors
tinc les meves models.
Un dia
i ja és ahir
a la plataforma de l'autobús
em mirava les dones
que baixaven pel carrer d'Amsterdam.
De cop i volta a través del vidre
en vaig descobrir una que no havia vist pujar.
Asseguda i sola semblava somriure.
A l'instant mateix em va agradar enormement
però al mateix instant
em vaig adonar que era la meva.
Vaig estar content.


Jacques Prévert."Preversions".
A cura de Miquel Desclot.
Edicions Proa.Els llibres de l'Óssa Menor 222. Barcelona 2001





Ràdio lloca




No hi ha res pitjor que la vulgaritat.

Que ràdio lloca fa mal de cap.

Qui l'adora l'ha premiat.

Així el murri s'arramba.

R.I.P.


















EL BAPTISME DE L'AIRE

D'aquest carrer
abans en deien el carrer del Luxembourg
pel jardí.
Avui en diuen el carrer Guynemer
per un aviador mort a la guerra.
Tot i això
aquest carrer
és encara el mateix carrer
és encara el mateix jardí
és encara el Luxembourg.
Amb les terrasses...les estàtues...els estanyols.
Amb els arbres
els arbres vius.
Amb els ocells
els ocells vius.
Amb els nens
tots els nens vius.
Llavors et demanes
de debò et demanes
què hi ve a fotre un aviador mort aquí.


SI ENS EN SEMBLARIA DE VAGUE

Si ens en semblaria de vague
inconsistent i inquietant
un cap de viu
si no hi hagués un cap de mort a dins.

Jacques Prévert."Preversions".
A cura de Miquel Desclot.
Edicions Proa.Els llibres de l'Óssa Menor 222. Barcelona 2001

12.10.10

Avui és un bon dia

Pugeu al màxim el volum dels altaveus del vostre ordinador fins el final dels segon vídeo.





A qui li piqui que es rasqui.És el que passa quan es tenen cucs al "cubanito".

I per trempera...la de Blanes.Que ho sàpigues ,Pocholo.
Ah!, que no ha canviat de nom encara?.
Clar, el D.N.I  encotilla molt i José sempre s'ho dirà.


11.10.10

L'elegància del nostre idioma.

Es curiosa la facilitat que tenen alguns en fer les coses.

Tant que els hi costa a molts traductors fer una feina acurada, fidel i respectuosa amb l'obra que tradueixen i tan poc que els hi costa a d'altres.

Mireu ,sinó, el resultat del treball que ha fet el generador d'imatges NAG. He introduït un parell de noms en castellà tals com Alejandrita i Esmeralda  i me'ls ha traduït al català, automàticament, com a  "Alexandreta" i "Maragda" .




Una llengua preciosa la nostra, no?.

6.10.10

Amb la veu final de Mayte Martín."Bicicleta, cullera, poma".

L'esperada pel.lícula documental del director Carles Bosch: "Bicicleta, cullera, poma" es va estrenar en molts cinemes de Catalunya i del país veí ,el divendres passat 1 d'octubre. En el  "Cinema Truffaut" de Girona es va estrenar en versió original, es a dir en català, castellà i anglès.Una obra certament commovedora  com explicava aquí Imma Merino, del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.Una obra on vaig descobrir , gràcies a Pascual Maragall , "les variacions de les variacions", dit d'una altra manera les variacions-jazz de les "Variacions Goldberg" de J.S.Bach.




El dissabte 2 d'octubre es feia la presentació oficial al Cinema Truffaut  amb la presència del director i el productor del documental .Al final de la projecció es va encetar un interessant debat amb el públic assistent ,on en Carles Bosch ens explicava  el gran pes que va sentir sobre seu quan va acceptar fer aquest treball .També va dir, però,  que només va trigar cinc minuts en acceptar-lo, el mateix temps que va trigar el productor en acceptar l'encàrrec.Ell parlava de res-pon-sa-bi-li-tat, de la gran responsabilitat que va tenir a partir d'aquell moment i fins que es va acabar de muntar la pel.lícula  en tot allò que anava fent i decidint.Deia que el fet que fos l'expresident de la Generalitat de Catalunya , en Pascual Maragall , el protagonista-actor , va fer que  entrés, immediatament, dins la dinàmica de la tremenda angoixa que representava per a ell trobar el tracte just, el to adequat, la durada òptima , per tal d'assolir un  resultat final acurat, equilibrat i el més precís possible.Perquè en definitiva d'això en depenia l'èxit de la pel.lícula ,  la seva posterior difusió i el seu prestigi personal i professional .Comentava el director que van enregistrar 50 hores i que  tantes hores li van proporcionar molts regals que van enriquir la pel.lícula.D'alguns fets  no en va poder prescindir , això va significar  haver de filmar en diferents països, pagar vols extres d'avió i un  munt d'imprevistos que en definitiva van incrementar més les despeses d'un  pressupost que ja estava sobrepassat.Segons el productor el director tenia moltes més idees, però no hi havia prou diners per dur-les a terme.Finalment les 50 hores van quedar reduïdes a 110 minuts.En Carles Bosch deia que no havia sabut fer-la més curta i que  esperava que el públic no veiés el seu treball com un documental sinó com una pel.lícula. Remarcava que ell no en tenia prou amb la bona acollida que va tenir en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, que en volia més. Perquè aquesta pel.lícula, va dir, només té sentit si té molt d'èxit. Només si té molta difusió i molt ressò s'aconseguirà l'objectiu principal.

Espero que així sigui.
No us la perdeu.

5.10.10

Únic concert a Catalunya.Katia i Marielle Labèque.




"Sens dubte, la presència al nostre escenari d'aquestes dues dames del teclat serà un dels moments màgics de la temporada. Elegants, temperamentals, enèrgiques i en una perfecta sincronització, aquestes dues germanes són aclamades com el millor duet de piano del món. Després d'una carrera de més de dues dècades i d'alguns anys d'absència dels escenaris catalans, visiten casa nostra per recuperar un dels seus treballs més reconeguts: la música de Ravel i la transcripció per a dos pianos de la suite Ibèria d'Albéniz."


Els de l'Auditori de Girona diuen que aquesta vegada hi hauran dos pianos i una ànima.
Ja em disculpareu que marxi corrent però m'interessa molt que em donin una cita per al dia 14.

No us les perdeu!.


10.9.10

Es veu bé?.Està clar?.Que tingueu una bona Diada Nacional.



Demà hi ha una convocatòria molt important a Barcelona, la capital de Catalunya, el nostre país.
I com que s'ha d'anar a la ciutat per aprendre dels que en saben, jo demà hi aniré.

Noti's que l'eslògan de la manifestació convocada per a demà a les 17.30h. a la Plaça Urquinaona i que continuarà pel lateral del Passeig Lluís Companys i acabarà al Passeig de Pujades davant de l’entrada al Parc de la Ciutadella, ja no és el del 10 de juliol d'enguany.Ara a més de decidir  com a Nació que som,VOLEM  ESTAT PROPI!.
Si us hi voleu afegir aquí us deixo la informació necessària , perquè és important  no perdre's en el camí i per a que pugueu seguir les activitats programades .
Sapigueu que aquesta vegada tampoc estarem sols. Llegiu les entitats que s'hi han adherit i sobretot  no us salteu la primera.

Hi podreu llegir ,també, el manifest que serà llegit al final de la manifestació per Jaume Cabré, darrer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
I tal com acabarà ell, acabo jo:

"Perquè el nostre futur ens pertany només a nosaltres: Som una Nació, volem Estat propi!."

Un regal

9.9.10

"Onqotô"

I es que quan s'ajunten les arts amb la ciència i la qualitat el resultat és d'una bellesa sublim,exquisida,natural.

No us sembla?.




MORTAL LOUCURA

Na oração, que desaterra … a terra,
Quer Deus que a quem está o cuidado … dado,
Pregue que a vida é emprestado … estado,
Mistérios mil que desenterra … enterra.


Quem não cuida de si, que é terra, … erra,
Que o alto Rei, por afamado … amado,
É quem lhe assiste ao desvelado … lado,
Da morte ao ar não desaferra, … aferra.


Quem do mundo a mortal loucura … cura,
A vontade de Deus sagrada … agrada
Firmar-lhe a vida em atadura … dura.


O voz zelosa, que dobrada … brada,
Já sei que a flor da formosura, … usura,
Será no fim dessa jornada … nada.

Gregório de Matos

8.9.10

A 3 d'octubre de 1956.

LA GRAN CURSA DEL MAR

A Amàlia Tineo

La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents—fulgor d'espases—
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.

16-18 de gener del 1943


Josep Palau i Fabre."Poemes de l'Alquimista".Una selecció.
Tria, estudi i propostes de treball a cura de Tomàs Nofre.
Editorial Proa. Barcelona, juliol del 2008.

7.9.10

Eeeera un niiiiño mu gueeeeno, requetegueeeeno.Era un bombong.

Avui comença el curs escolar 2010-2011!.

Sempre que comença un nou curs escolar penso ens aquelles nenes i nens que per primera vegada van a l'escola.Els alumnes de P-3.
La meva filla quan tenia tres anys acabats de fer va passar els dos mesos i mig més horrorosos de la seva vida fora de casa.Va ser per una simple qüestió de dignitat.
Diuen que a l'escola passen coses que sovint són per apretar a córrer;de fet sabent el que fan i diuen alguns Mestres és per sortir corrent,sí.Però la meva filla no ho feia això.Ella vomitava.Vomitava tot l'esmorzar a la porta de l'escola, si hi arribava, perquè molt sovint ho feia només veure-la de lluny.Quan ho feia al passadís d'entrada a les aules ja era per amagar-se.I quan només veure'ns arribar ja sortia al pati d'entrada ,amb la fregona a la mà, la senyora Pip...jo li deia:"Ei, senyora Pip , on va tan preparada,que avui no ho farà dona".I patapam!.
I així durant dos mesos i mig.Després vaig conéixer el seu tutor.

Avui comença tercer d'ESO i ja no vomita.Ara es mira als nois amb grans de pus a la cara.
No sé si hem avançat gaire.Ella diu que sí i jo sóc prudent amb les meves opinions ,que després els fills et critiquen per qualsevol cosa.

1.9.10

De Festival a Festival i tiro perquè em toca.


El programa deia:

"Koncert na zywo na Wielkich Organach,Bazyliki Archikatedralnej,(ok.25 minut), podczas kazdego koncertu wykonywany jest m.in.utwór, Mieczyslawa Surzynskiego, legendarnego organisty Archikatedry Warszawskiej za zycia zwanego polskim Bachem.
Codziennie oprócz niedziel i swiat-godzina 12'00 od 1 maja do 25 wrzesnia 2010 r.
wejscie-cegielki:9zl dorosli,6 zl mlodziez i dzieci(bezposrednio przed koncertem),drupy-kazda 10 osoba bezplatnie."

Estava claríssim.Hi havia d'anar.