Punt i final ,que arriben les eleccions.

Com a cloenda d'aquest recital virtual us deixo amb el darrer Llop Ferotge que va pujar a l'escenari.

En Jorge Garralda, metge argentí que viu i treballa a Girona, és també músic, poeta i un rapsode excel.lent. Escolteu-lo  recitant un poema de la seva filla Nadine.

Jorge Garralda recita  "Escritura":





Aquest poema el podreu trobar al llibre "Esquinas de arena".Un llibre que na  Nadine Garralda va veure publicat el passat mes de juny i del que ja us en vaig parlar una mica en el seu dia 

Al final del llibre en Jorge Garralda, en la biografia que va escriure de la seva filla ,ens diu en un dels seus sis "Decir que":

"Decir que:
crecer fue también hacerse catalana: poeta de sus amigos, amiga de sus poetas: voz andariega por ramas y madrugadas: cantautora, sonrisa del grupo poético-musical Dinosaurios, y voz y guitarra del conjunto Debarenbar."

Que les eleccions del 28N facin possible una nova Catalunya on s'hi pugui viure lliurement i amb independència. I si el "Reagrupament" no és possible ara, que ho sigui d'aquí a quatre anys, més valent i enfortit que mai.

Visca Catalunya Lliure !!!

25N.Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona.

Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona.

Missatge  del Secretari General de les Nacions Unides.

El Llop Ferotge continua a Blanes. Coses del vídeo.

L'Alexandre Nunes de Oliveira, el portugués babèlic com algú l'anomena,ens deixà uns poemes carregats de sentiment.Amb gran sensibilitat els recità en diferents idiomes.Vuit són els idiomes que parla, català inclós. Per a que després els espanyols diguin allò de: "menos mal que nos queda Portugal".

Alexandre Nunes de Oliveira ens recita els seus poemes amb veu greu i sensual , una veu que acompanyada d'una subtil i suggeridora música ens fa curta la seva obra:




En David Casadellà Llavià, l'empordanés del grup, va anar tancant el recital  poètic que "El Llop Ferotge" ens va oferir a Blanes, el passat 13 de novembre.

Amb  les emocions  a flor de pell, ens va deixar ,entre d'altres, aquestes dues  personals peces.
Un goig escoltar-lo i gaudir de la seva poesia:

Re mi fa sol si la Cecília do....

Les patrones fan el que volen i la Cecília, que és una santa, avui deixa la música per la poesia.
Res li ha de passar per quedar-se un dia sense nota ni clau .

Jorge Morales recita "Mediterrània":



Ha estat  una nova  oportunitat per gaudir del magnífic udol de: "El Llop Ferotge".

"El Llop Ferotge"recita novament a Blanes.

Després  d' un any, el passat 13 de novembre "El Llop Ferotge" tornava a Blanes per fer de les seves: oferir-nos una fantàstica vetllada poètica acompanyada d'una rifa de llibres gentilesa de la Llibreria 22 de Girona.

El primer poema que va recitar Jorge Morales com a poeta i rapsode que també és ,el va dedicar a Blanes, a manera d' homenatge.
I la veritat és que ens va sorprendre amb un poema  de l'escriptor xilè Roberto Bolaño: "Overol Blanco".

Per començar aquest recital virtual seguirem les mateixes passes que en Jorge i escoltarem les paraules del gran escriptor xilè que va viure i treballar a Blanes.

Jorge Morales recita Bolaño:

In memoriam.

Els amics entre d'altres, tots junts i a petició de la familia Fuertes, encenem una espelma en record de la Marísun,  just quan fa un any que ens va deixar.

Els nous ciris de la Catedral de Santiago de Compostela

Aquests són els ciris que han instal.lat a la Catedral de Santiago de Compostela, en motiu de la visita que avui farà el Papa de Roma a aquesta ciutat gallega.

Com que són uns ciris únics en el món que quan cremen desprenen un fum i un perfum especial , han pensat en fer-los servir com a substitut del Botafumeiro que, amb tant de moviment ,un dia d'aquests caurà pel cap dels fidels amants i els matarà a tots.

Si l'experiment té èxit ja han dit els organitzadors del Festival Papal que exportarien la idea a totes les esglésies del món, encara que no tinguin Botafumeiro, com la Sagrada Familia de Barcelona.Han dit, també,que podrien obligar a que tots els capellans en tinguessin a mà per tal que mai falti la llum al seu costat.

Signatura

Encara recordo les paraules del  jove escriptor quan, en  sentir-la recitar aquells inèdits poemes xilens a Blanes ,va dir: "es nota que no és poeta".

Serà que ha menjat massa sopa de lletres?

Avui he rebut la visita d'un caganer.

He quedat parada del què ha fet.

Serà que  ha menjat  massa  figues?.

Serà que ha menjat massa taronges?.

Serà que ha menjat massa crema de pastanagues?.

Serà que ha menjat  massa espàrrecs amb maionesa?.

Serà que ha menjat els torrons ,sobrers, del Nadal de 2009?.

Serà que ha menjat massa hòsties de  pà àzim?.

Serà que arriba  el Papa, la Mama, el Nadal, Tots Sants ?

Dit això....

...que tingueu un bon Nadal.

Savi consell.

Fa uns quants anys, algú que em volia bé,em va dir: tu li compraries un cotxe de segona mà a un/a venedor/a de pisos.?


Des d'aquell dia que me'ls miro amb prismàtics, com als "pájaros" o a les "pájaras".

Carta a Venècia

M'agradaria tornar-te a veure,
sentir-te a prop meu, novament,

omplir-me de la teva saviesa,

de la teva bellesa innata.


M'agradaria anar al mercat del peix de bon matí
i comprar el que més t'agradés,
i cuinar-lo al punt, per assaborir-lo amb el teu vi preferit,
en un apartament del Rio terrà de le Colonne.


M'agradaria contemplar la posta de sol,
des del  pont dels suspirs,
i triar ,a l'acollidora botiga de  Calle larga XXII  Marzo,
els millors punts per a llibres únics. 


M'agradaria  parlar amb tu
d'aquelles aquarel.les que va pintar en Turner,
i assaborir un gelat de cafè al barri de la Universitat,
pel carrer, passejant, a sis graus de temperatura.


M'agradaria tornar al Teatro la Fenice,
el que van cremar l'any 1996,
i escoltar-hi  Le quattro Stagioni  de Vivaldi,
des de la llotja del tercer pis.


M'agradaria perdre'm pels teus canals

passejant lentament i silenciosa,
al vespre, amb la tènue llum de la lluna que la boira, sovint,deixa passar,
i amb aquella humitat tan teva que torna en càlida ,la nit.


M'agradaria tocar el blau del mar,
i el color dels teus ulls,
i la teva pell ,un diumenge pel matí,
mentre et despertes suaument amb el so de les campanes de l'amor.

La musa

TRUQUEN

Qui hi ha

ningú

és només el meu cor que batega

que batega molt fort

per tu

però a fora

la maneta de bronze de la porta de fusta

no es mou

no es belluga

no belluga ni tan sols el capciró del dit.

VIATGES

Jo també

com els pintors

tinc les meves models.

Un dia
i ja és ahir
a la plataforma de l'autobús
em mirava les dones
que baixaven pel carrer d'Amsterdam.
De cop i volta a través del vidre
en vaig descobrir una que no havia vist pujar.
Asseguda i sola semblava somriure.

A l'instant mateix em va agradar enormement

però al mateix instant

em vaig adonar que era la meva.

Vaig estar content.


Jacques Prévert."Preversions".

A cura de Miquel Desclot.

Edicions Proa.Els llibres de l'Óssa Menor 222. Barcelona 2001

Ràdio lloca

No hi ha res pitjor que la vulgaritat.

Que ràdio lloca fa mal de cap.

Qui l'adora l'ha premiat.

Així el murri s'arramba.

R.I.P.

EL BAPTISME DE L'AIRE

D'aquest carrer
abans en deien el carrer del Luxembourg
pel jardí.
Avui en diuen el carrer Guynemer
per un aviador mort a la guerra.
Tot i això
aquest carrer
és encara el mateix carrer
és encara el mateix jardí
és encara el Luxembourg.
Amb les terrasses...les estàtues...els estanyols.
Amb els arbres
els arbres vius.
Amb els ocells
els ocells vius.
Amb els nens
tots els nens vius.
Llavors et demanes
de debò et demanes
què hi ve a fotre un aviador mort aquí.


SI ENS EN SEMBLARIA DE VAGUE

Si ens en semblaria de vague
inconsistent i inquietant
un cap de viu
si no hi hagués un cap de mort a dins.

Jacques Prévert."Preversions".
A cura de Miquel Desclot.
Edicions Proa.Els llibres de l'Óssa Menor 222. Barcelona 2001

Avui és un bon dia

Pugeu al màxim el volum dels altaveus del vostre ordinador fins el final dels segon vídeo.





A qui li piqui que es rasqui.És el que passa quan es tenen cucs al "cubanito".

I per trempera...la de Blanes.Que ho sàpigues ,Pocholo.
Ah!, que no ha canviat de nom encara?.
Clar, el D.N.I  encotilla molt i José sempre s'ho dirà.

L'elegància del nostre idioma.

Es curiosa la facilitat que tenen alguns en fer les coses.

Tant que els hi costa a molts traductors fer una feina acurada, fidel i respectuosa amb l'obra que tradueixen i tan poc que els hi costa a d'altres.

Mireu ,sinó, el resultat del treball que ha fet el generador d'imatges NAG. He introduït un parell de noms en castellà tals com Alejandrita i Esmeralda  i me'ls ha traduït al català, automàticament, com a  "Alexandreta" i "Maragda" .

Una llengua preciosa la nostra, no?.

Amb la veu final de Mayte Martín."Bicicleta, cullera, poma".

L'esperada pel.lícula documental del director Carles Bosch: "Bicicleta, cullera, poma" es va estrenar en molts cinemes de Catalunya i del país veí ,el divendres passat 1 d'octubre. En el  "Cinema Truffaut" de Girona es va estrenar en versió original, es a dir en català, castellà i anglès.Una obra certament commovedora  com explicava aquí Imma Merino, del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.Una obra on vaig descobrir , gràcies a Pascual Maragall , "les variacions de les variacions", dit d'una altra manera les variacions-jazz de les "Variacions Goldberg" de J.S.Bach.

El dissabte 2 d'octubre es feia la presentació oficial al Cinema Truffaut  amb la presència del director i el productor del documental .Al final de la projecció es va encetar un interessant debat amb el públic assistent ,on en Carles Bosch ens explicava  el gran pes que va sentir sobre seu quan va acceptar fer aquest treball .També va dir, però,  que només va trigar cinc minuts en acceptar-lo, el mateix temps que va trigar el productor en acceptar l'encàrrec.Ell parlava de res-pon-sa-bi-li-tat, de la gran responsabilitat que va tenir a partir d'aquell moment i fins que es va acabar de muntar la pel.lícula  en tot allò que anava fent i decidint.Deia que el fet que fos l'expresident de la Generalitat de Catalunya , en Pascual Maragall , el protagonista-actor , va fer que  entrés, immediatament, dins la dinàmica de la tremenda angoixa que representava per a ell trobar el tracte just, el to adequat, la durada òptima , per tal d'assolir un  resultat final acurat, equilibrat i el més precís possible.Perquè en definitiva d'això en depenia l'èxit de la pel.lícula ,  la seva posterior difusió i el seu prestigi personal i professional .Comentava el director que van enregistrar 50 hores i que  tantes hores li van proporcionar molts regals que van enriquir la pel.lícula.D'alguns fets  no en va poder prescindir , això va significar  haver de filmar en diferents països, pagar vols extres d'avió i un  munt d'imprevistos que en definitiva van incrementar més les despeses d'un  pressupost que ja estava sobrepassat.Segons el productor el director tenia moltes més idees, però no hi havia prou diners per dur-les a terme.Finalment les 50 hores van quedar reduïdes a 110 minuts.En Carles Bosch deia que no havia sabut fer-la més curta i que  esperava que el públic no veiés el seu treball com un documental sinó com una pel.lícula. Remarcava que ell no en tenia prou amb la bona acollida que va tenir en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, que en volia més. Perquè aquesta pel.lícula, va dir, només té sentit si té molt d'èxit. Només si té molta difusió i molt ressò s'aconseguirà l'objectiu principal.

Espero que així sigui.

No us la perdeu.

Únic concert a Catalunya.Katia i Marielle Labèque.

"Sens dubte, la presència al nostre escenari d'aquestes dues dames del teclat serà un dels moments màgics de la temporada. Elegants, temperamentals, enèrgiques i en una perfecta sincronització, aquestes dues germanes són aclamades com el millor duet de piano del món. Després d'una carrera de més de dues dècades i d'alguns anys d'absència dels escenaris catalans, visiten casa nostra per recuperar un dels seus treballs més reconeguts: la música de Ravel i la transcripció per a dos pianos de la suite Ibèria d'Albéniz."

Els de l'Auditori de Girona diuen que aquesta vegada hi hauran dos pianos i una ànima.

Ja em disculpareu que marxi corrent però m'interessa molt que em donin una cita per al dia 14.

No us les perdeu!.

Si l'encerto, l'endevino