25.1.17
23.1.13
Mira Espanya quines coses que fem els catalans,a la Catalunya democràtica!
El Parlament acorda iniciar el procés per fer efectiu el dret a decidir, amb 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions - Parlament de Catalunya
"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya
"D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:
"- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
"- Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir.
"- Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.
"- Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.
"- Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
"- Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
"- Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir.
"- Paper principal del Parlament. El Parlament, en tant que la institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés, i per tant s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
"- Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.
"El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya."
La resolució és precedida d'un preàmbul en què es fa un repàs històric del procés de la construcció política i institucional de Catalunya.
"Preàmbul
"El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.
"L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.
"Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.
"Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.
"Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.
"La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
"En els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l'Estat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l'Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.
"De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'Estat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l'11de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d'Europa» són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
"Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.
"Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent: Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya."
ELS CATALANS FEM COSES !!! :-)
ELS CATALANS FEM COSES !!! :-)
6.12.12
23.11.12
"Va pensiero" - Nabucco de G.Verdi-Roma 2011.
Atenció a la parada dels actors, a la manera italiana (minut 5:48), en resposta als aplaudiments del públic al "Va pensiero", tercer acte de l'òpera Nabucco de Verdi.
I més atenció, encara, a les paraules del mestre Riccardo Muti, en resposta al "Viva Italia" d'un espectador de la sala (minut 7:06).
Muti no sol fer bisos però ,aquesta vegada, el va fer.I juntament amb tot el públic de la sala ,que el va fer.
L'emoció omple tot el meu ésser només de pensar que, aquest diumenge a les 20:00h, un lider fortíssim juntament amb unes esquerres independentistes fortíssimes poden fer emmudir als espanyols que no volen respectar la voluntat d'un poble com el nostre.Una Nació amb història, cultura i llengua pròpia.Oberta al món i a la modernitat.Una Nació solidària i acollidora que vol ser un nou estat en el món.I que ho serà, perquè només els catalans decidim els nostre futur.
Som i serem gent catalana,tant si es vol com si no es vol.!!!
VISCA CATALUNYA LLIURE, sense violència i sense complexes.
I si el President de la República Catalana ha de ser l'Artur Mas,amb el recolzament i empenta de les esquerres independentistes,doncs,benvingut sigui.Després, ja polirem els detalls entre tots, per grans que siguin.
22.11.12
Porqueria(3)
És el torn dels castratti, amb un "ha" agut que s'ha de sentir impecable.
Atenció castratti que, tothom us vigilarà diumenge.
Porqueria(2)
Entren les veus masculines amb tres "hahaha" per als tenors i quatre "HAHAHAHA" per als baixos.
Fem una prova: -"haHAhaHAhaHAHA".!!!
Perfecte.
Continueu assajant a casa, a veure com sonen demà totes juntes!.
20.11.12
Catalans, 20N, avui és un bon dia per començar l'assaig.!
Comencen primeres amb un "ha" i tot seguit les segones veus amb dos "haha".
A veure com sona?:
Primeres:
-Ha.!
Segones:
-Haha.!!!
Molt bé.
Aneu fent a casa que ,divendres ,serà l'assaig general i encara queden moltes veus independents per sumar.
Espero que ,el diumenge, amb el concert que farem, els "tontets" (catanyol de Google Traductor , ximples en català) entenguin alguna cosa.
A veure com sona?:
Primeres:
-Ha.!
Segones:
-Haha.!!!
Molt bé.
Aneu fent a casa que ,divendres ,serà l'assaig general i encara queden moltes veus independents per sumar.
Espero que ,el diumenge, amb el concert que farem, els "tontets" (catanyol de Google Traductor , ximples en català) entenguin alguna cosa.
12.10.12
QUE LLUEVA, QUE LLUEVA, LA VIRGEN DE LA CUEVA...
A tots els "PPs", "PxCs", "Ciudadanos" i "Falangistas" virtuals i reals!
11.10.12
M'encanta la flama i no només la del Canigó! :-) .
Visca els dies feiners que cauen en 12 d'octubre!
16.9.12
Escolta Espanya! - Escucha España!
"ESCUCHA, ESPAÑA:
Ningún pueblo se merece el trato que hemos recibido de ti.
Y por ello, para casos como el nuestro, la comunidad internacional concibió el derecho a la autodeterminación: sólo tenemos que ejercerlo y por eso hoy nos hemos reunido aquí.
Nosotros hemos visto nacer a la mayor parte de naciones del mundo contemporáneo mientras usurpabas nuestra soberanía y disolvías nuestras constituciones.
Nosotros hemos visto crear identidades artificiales mientras te empecinabas en negar la nuestra.
Y lo que es más, nadie nos podrá negar el hecho de haber sido tan decisivos como constructivos, tan pacientes como pragmáticos.
ESCUCHA, ESPAÑA:
Nuestros antepasados crearon el parlamentarismo y una de las primeras confederaciones de Europa, una confederación que bebía de nuestra tradición e idiosincrasia, y por lo tanto, fundamentada en la igualdad y el respeto entre los pueblos que la integraban.
Nosotros establecimos los fundamentos del derecho internacional, mercantil, marítimo y consular. Hemos impulsado la modernización de tu economía, desde los gremios medievales hasta la más reciente de las revoluciones industriales.
Nosotros te dimos la tecnología y los recursos que permitieron tu expansión marítima, te dimos la peseta, 400 años de nuestra literatura e incluso los colores de tu bandera y el nombre que hoy, tan orgullosamente te identifica ante el mundo.
Durante el siglo XIX osamos forzar tu modernización cultural e intelectual mediante el regeneracionismo para hacer de ti una nación europea y cosmopolita. Fue nuestro particular intento por situarte entre las naciones del mundo civilizado.
Durante la I República tomamos tus riendas mientras tus hijos se perdían en luchas intestinas que te consumían.
Nuestro pueblo ha contribuido como el que más en hacer de tí lo que hoy eres, incluso cuando nadie creía en tí, cuando tus propios hijos prostituían tus símbolos y corrompían tus valores en nombre del fascismo.
Nuestra nación contempló la reconstrucción de Europa, después de la II Guerra Mundial, mientras asistíamos impotentes, hambrientos, sucios, rastreros, a la supresión de nuestras libertades durante 40 años de tiranía.
España:
¿No sientes el clamor de mi pueblo?
Nosotros acogimos en nuestro seno a tus hijos mientras tú misma los repudiabas.
Fuimos decisivos durante tu transición democrática y tu reencuentro con Europa.
Y finalmente, nos hemos comprometido como el que más en la garantía de tu gobernabilidad y en asegurar tu bienestar y tu viabilidad económica.
Pero una cosa es la solidaridad, y otra muy distinta que debamos pagar tus excesos mientras alimentas la animadversión de tu pueblo contra Catalunya.
¡ESCUCHA, ESPAÑA!:
Aún no has entendido que el pactismo, la racionalidad y la buena fe que debían fundar nuestras relaciones no son síntoma de debilidad, sino de madurez política e intelectual; de la misma manera, la dominación, el abuso constante y la animadversión irracional no son síntoma de poder, sino de una clara manifestación de tu decadencia final.
Por primera vez en generaciones, la nación catalana camina decidida, armoniosa y acompasadamente hacia un nuevo futuro.
Este es el clamor de mi pueblo:
ADIÓS ESPAÑA."
Tret d'aquí.
12.9.12
"El primer dia d'una nova època,poseu-vos-ho en el cap", diu en Lluís Llach! :-)
Feliç i satisfeta d'haver-hi participat! :-)
11.9.12
17.1.12
15.1.12
"Campanades a Morts".Visca en Lluís Llach!
El mort es deia Manuel Fraga.(PP).Que no descansi en pau!.
Tapem-nos el nas!.
CAMPANADES A MORTS
I
"Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
II
Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.
Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.
Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.
III
Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
IV
La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema."
Lluís Llach
Tapem-nos el nas!.
CAMPANADES A MORTS
I
"Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
II
Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.
Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.
Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.
III
Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
IV
La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema."
Lluís Llach
Suscribirse a:
Entradas (Atom)